Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

El Tribunal Europeu de Drets Humans ha condemnat Espanya per haver inhabilitat l’ex-president del parlament basc Juan María Atutxa. Recordem que Atutxa es va negar a dissoldre el grup parlamentari de l’esquerra abertzale, Sozialista Abertzaleak, arran de la il·legalització de Batasuna el 2003. El Tribunal d’Estrasburg dóna la raó a Atutxa i als ex-membres de la mesa de la cambra Kontxi Bilbao i Gorka Knorr.

Els afectats van haver de recórrer a la justícia europea perquè la via judicial espanyola havia ratificat la seva condemna: l’abril del 2008 el Tribunal Suprem va condemnar-los tots tres a inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic i a multes de 12.000 a 18.000 euros per un delicte de desobediència. El Tribunal Constitucional espanyol va confirmar aquella sentència, que ara el Tribunal d’Estrasburg ha desautoritzat.

Atutxa, Bilbao i Knorr foren jutjats per desacatament, quan es van negar a dissoldre Sozialista Abertzaleak, suposat hereu de Batasuna, que havia estat declarat fora de la llei.

Quan tots tres foren jutjats, el Tribunal Superior Basc va desestimar el recurs que havia presentat l’organització ultradretana Manos Limpias perquè va considerar que els acusats no havien trobat la manera formal de dissoldre Sozialista Abertzaleak, tal com demanava el Suprem. Com que Manos Limpias va recórrer contra aquella sentència, el cas va arribar al Suprem, que va fer cas de la petició de Manos Limpias.

L’argument d’Estrasburg
La sentència d’Estrasburg assenyala que el Tribunal Suprem va condemnar Atutxa, Knorr i Bilbao sense que testifiquessin i assegura que va decidir sobre les ‘intencions’ dels tres polítics ‘examinant els fets provats en instàncies inferiors’ i ‘arribant a la conclusió per deducció, sense haver escoltat els interessats, que no van tenir l’oportunitat d’exposar al tribunal les seves raons’. ‘El Tribunal considera que les qüestions examinades pel Tribunal Suprem requerien el testimoni directe dels acusats’, diu la sentència, que per això considera que ‘d’acord amb el conjunt de circumstàncies del procés’ Atutxa i la resta de la mesa ‘van ser privats del seu dret a la defensa’

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.