25.05.2026 - 21:01
L’escola concertada representa aproximadament el 30% del sistema educatiu a Catalunya. Tot i tractar-se d’una part prou important del professorat del país, diuen que sovint se’ls ha menystingut i invisibilitzat, també pels mitjans. “Fa anys i panys que la concertada ha quedat oblidada”, es queixen. Moltes de les seves reivindicacions són compartides amb l’ensenyament públic i per això s’afegeixen a les mobilitzacions i protestes del professorat, però reivindiquen un greuge comparatiu: poder fer les mateixes hores lectives que els professors de l’escola pública. Ras i curt, un professor de primària té 23 hores lectives a la pública, però en fa 25 a la concertada. I, si ens fixem en l’etapa de secundària, la diferència és encara més destacada: a la pública, els professors hi fan 18 hores lectives i a la concertada, 24. Gairebé una jornada laboral més.
“És escandalós. Portem una sobrecàrrega gegant: no tenim temps de preparar les classes, de corregir i, alhora, d’atendre l’alumnat amb totes les necessitats que presenta”, detalla María José Ariño, portaveu de la Federació d’Ensenyament de la Unió Sindical Obrera de Catalunya (FEUSOC), el sindicat majoritari de l’escola concertada al Principat. De fet, el sindicat denuncia que la llei d’educació de Catalunya del 2009 ja recollia l’homologació de les condicions laborals del professorat de la concertada amb els de la pública, però que, disset anys més tard, encara no s’ha materialitzat. La llei no fixava literalment l’equiparació d’hores lectives entre els uns i els altres, sinó que establia el compromís d’homologació gradual i deixava el desplegament pressupostari i normatiu en mans del govern.
Ara, de fet, una setantena de centres concertats s’han unit per crear la Coordinadora d’Escoles Concertades de Catalunya. Diuen que lluitaran contra la precarietat del sector, i com a resposta al buit estratègic de les grans centrals sindicals i a la inacció de l’administració i les patronals.
Amb la vocació no n’hi ha prou
Jordi Castellà, mestre de primària a l’Escola Nostra Senyora de la Consolació de Tortosa, explica a VilaWeb que la concertada sobreviu únicament gràcies a la vocació dels professors: “En nom d’aquesta vocació fem hores i més hores, moltes més de les que ens pertocarien, i treballem durant tot el curs per respondre a les necessitats dels alumnes sense tenir els recursos necessaris. A més, estem deixats de la mà de Déu en qualsevol problema jurídic, de violència o d’insults que ens pugui passar.”
I reitera que, tot i que la qüestió retributiva és important, no és ni de bon tros la principal reivindicació que tenen: “Creu-me que la majoria dels companys de claustre i de les altres escoles concertades del país estarien d’acord que, si ara mateix no ens donessin ni un cèntim de més, però ens valoressin i reconeguessin com a autoritat pública i ens dotessin del material necessari i de les persones necessàries per a potenciar l’escola inclusiva, ho signaríem”, assegura.
També parla dels problemes derivats de la matrícula viva: “Tenim alumnes que ens arriben al mes de febrer, uns altres al maig, algun a mitjan desembre… I sovint en tenim pocs informes perquè, segons de quin país provinguin, hi ha molt poca documentació. A banda, no tenim recursos de traducció necessaris per a poder comunicar-nos amb les famílies.” Per això, fa una crida a dotar de més recursos i personal les aules d’acollida, eines imprescindibles perquè els infants que s’integren al sistema educatiu català aprenguin la nostra llengua i puguin seguir amb normalitat i plenes garanties les classes. De fet, es queixa que és un error posar aules d’acollida tan sols a partir de tercer de primària i no abans, com si no hi hagués nouvinguts als cicles d’infantil o al primer cicle de primària.
A més, diu que la càrrega burocràtica que han d’afrontar és insostenible: “No tenim el temps per a atendre tanta càrrega burocràtica: omplim papers, fem programacions absolutament innecessàries i, en canvi, allò que és essencial, l’atenció als alumnes, queda relegat a un segon pla.”
En aquest sentit, es queixa que els canvis de legislació constants no fan sinó interposar-se en la metodologia docent: “Fa trenta-sis anys que treballo en el sistema de la concertada catalana i ja m’he perdut quant al nombre de vegades que ens hem hagut d’adaptar a noves lleis: nomenclatures noves, formes de treballar noves, experiments pedagògics de qualitat dubtosa i que no tenen rigor científic, molt de taller, molt d’experiment, molt d’evitar la frustració de l’alumnat… I, pel camí, anem perdent els pilars fonamentals de l’aprenentatge, que són la lectura, els llibres de text i la memorització. I si dius això, sembla que parlis d’una escola del segle XVIII, però no és cert.”
La concertada, amb un dèficit crònic de desinversió
Ariño, per la seva banda, explica que ja el 2020 el Síndic de Greuges va alertar que l’escola concertada estava greument infrafinançada. “Un informe que van publicar constatava que el sector públic tenia un forat de 580 milions d’euros, però que el sector concertat encara estava pitjor: presentava un forat de 1.286 milions d’euros.”
El mes de març passat es va arribar a un acord amb les patronals del sector educatiu concertat per tal de posar fil a l’agulla al problema de l’infrafinançament, que també incloïa un augment de la plantilla docent aquests tres anys vinents, perquè no creixia d’ençà del 1995. Però Ariño torna a lamentar que no s’hagi intentat de solucionar el gran problema dels professors de la concertada: la sobrecàrrega d’hores lectives. “Per a resoldre’l, necessitem més finançament i més recursos, bàsicament.”
Negociacions estancades
Ariño diu que han tingut moltes reunions amb el Departament d’Educació per tal de traslladar-los les reivindicacions de l’escola concertada, però que no s’ha arribat a cap acord satisfactori. Un dels problemes, diu, és que a la taula de negociació el seu sindicat s’asseu juntament amb la UGT i Comissions Obreres, que s’han arrenglerat amb el govern i que han fet un pacte “d’esquena” a les centrals majoritàries d’educació. “No dic que sigui un mal acord, però és clarament insuficient”, afirma Ariño, que afegeix: “No pot ser que les propostes que ens facin siguin tant a llarg termini, necessitem fixar coses a curt termini i a mitjà termini.” I rebla: “Avisem el govern que no acceptarem més promeses sense compromisos.”
A la concertada, a més, les negociacions funcionen de manera diferent d’allò que veiem amb els sindicats de la pública. En el seu cas, si volen aconseguir certes millores laborals, les han de pactar a dues bandes: amb el govern i també amb la patronal, perquè el seu finançament beu d’aquestes dues branques. Això, de facto, afegeix un nivell més de dificultat en l’intent d’aprovar millores laborals.
Ara diuen que ja n’hi ha prou d’anar sempre a remolc de les reivindicacions de la pública i ser els darrers a ser escoltats. Per això han sortit decididament al carrer, perquè la societat i l’administració vegi que no pensen callar: “Durant massa temps hem malacostumat el departament, perquè hem callat, hem acotat el cap i els hem dit que d’acord. Però ja en tenim prou, perquè afrontem dificultats molt greus. Exigim que es tingui en compte la nostra casuística, perquè no som allò mateix que la pública, però mereixem els mateixos drets que ells com a treballadors.”
I Castellà acaba amb una advertència als seus companys de l’escola pública: “El meu somni hauria estat que el sistema no fes distincions entre la concertada i la pública i que els companys de la pública, que tenen unes reivindicacions del tot justes i necessàries, no diguin que ells deixen de rebre diners perquè se’n van cap a la concertada. No és cert, són coses paral·leles i l’una no va en detriment de l’altra.”
Queixes de la concertada al País Valencià
Al País Valencià, la concertada no s’ha afegit a les vaga indefinida capitanejada pel sector de l’escola pública. Tanmateix, els sindicats de docents de l’escola concertada –la FSIE, la USOCV, CCOO-PV, la UGT Serveis Públics i l’STEPV-IV– han convocat aturades parcials els dies 3, 10 i 17 de juny. Exigeixen, entre més, la renovació de l’acord de jubilació parcial, una reducció de la càrrega lectiva, la negociació de plantilles i la revisió i l’actualització de l’ordre de pagament delegat, a més de l’homologació de sexennis i complements. Eduardo Hervás, de la USOC, explica a VilaWeb que tenen la sensació que, si les demandes dels professors de la pública són poc escoltades a la conselleria, les de la concertada encara menys.
