El sector oficialista d’ERC Barcelona s’imposa en el congrés de la federació municipal

El sector oficialista s’ha imposat en el congrés de la federació municipal d’Esquerra Republicana a Barcelona, tal com era previst. La llista de Ricard Farin ha obtingut el 60,1% dels vots i ha derrotat, així, la llista de la regidora Rosa Suriñach, que n’ha obtingut el 36,1% mentre que el vot en blanc ha rebut el 3,8%. La participació ha estat del 72%. Farin serà presentat demà com el nou president de la federació. Rellevarà Creu Camacho, que ha tingut un mandat polèmic: fa un any es va presentar en l’últim congrés com la candidata alternativa, però la majoria de l’equip que l’acompanyava va dimitir perquè consideraven que s’havia anat acostant a la direcció nacional, encapçalada per Oriol Junqueras.

La victòria de Farin es pot llegir com una mostra de força d’Elisenda Alamany. El sector crític, que ha perdut, considerava que la federació municipal s’arriscava a perdre poder polític a l’hora de definir el rumb del partit a Barcelona. El fet que Alamany sigui alhora candidata i secretària general del partit els alimentava la por que les decisions es decantessin a la seu nacional i no pas als casals. En canvi, el sector oficialista, que finalment ha guanyat, sostenia que les trifulgues continuades a la federació municipal han impedit fins ara de centrar-se a construir una candidatura amb opcions. 

Les dues famílies 

El combat no ha estat cap reproducció exacta de la disputa a l’últim congrés nacional entre junqueristes i roviristes (o aragonesistes), però s’hi assembla força. Farin és politòleg, milita a Esquerra d’ençà que tenia quinze anys i va treballar al gabinet d’Ester Capella quan era consellera de Territori. El seu número dos és Núria Clotet, coordinadora del grup municipal, que ara serà també la secretària general de la federació. Els han donat suport Capella, ara portaveu al parlament, l’ex-conseller Joan Ignasi Elena i la regidora Montse Benedí, entre més. 

Suriñach, la candidata derrotada, és llicenciada en publicitat i relacions públiques i experta en relacions internacionals. Ernest Maragall la va fitxar el 2019 com a regidora independent i ha repetit mandat. Fa una mica més d’un any que és militant. El seu número dos era Nil Font, ex-conseller de districte a Sarrià-Sant Gervasi. Els donaven suport, per exemple, la diputada a Madrid Pilar Vallugera i el senador Joan Queralt. 

Un malestar que ve de lluny

Aquesta nova convocatòria prové d’una ferida. L’últim congrés, fa tot just un any, el va guanyar de sorpresa el sector crític amb Junqueras, encapçalat per Creu Camacho, presidenta del partit a l’Eixample. La victòria va agafar molta gent desprevinguda, fins i tot el pinyol del grup municipal, perquè podia obrir la capsa dels trons: una de les promeses de Camacho era fer, finalment, la consulta per a dirimir si els republicans entraven al govern del batlle Jaume Collboni. 

Alamany havia estat la promotora de l’entrada al govern, però l’estiu anterior, quan arribà el moment que els militants hi diguessin la seva, les perspectives de participació es van desbordar i la consulta s’ajornà, de sobte, sine die. La possibilitat que refusessin l’entrada al govern era gran i una derrota com aquella hauria assestat un cop molt dur al lideratge d’Alamany, aleshores molt verd. La factura d’aquell episodi encara dura.

Uns quants mesos després, Camacho va guanyar les eleccions a la federació tot assegurant que donaria la paraula a les bases, però al cap de pocs dies es va fer enrere en una carta als militants, en què deia que el context municipal havia canviat i que descartava d’entrar a l’executiu de Collboni. El canvi de guió va causar molt de malestar al seu equip. I, si això passava a l’abril, al novembre van plegar vuit membres dels tretze que tenia l’executiva. 

Els dimissionaris –la majoria dels quals donaven ara suport a Suriñach– van acusar Camacho de prendre “decisions unilaterals” i d’haver-se aproximat a Junqueras i Alamany tot i ser originalment la candidata de l’oposició interna. D’aleshores ençà, la federació municipal ha estat en mans d’una gestora, cosa que ha fet arrufar el nas dels crítics, que no van veure amb bons ulls que les primàries en què Alamany va ser designada es fessin sense haver fet abans un altre congrés.