Sánchez rendibilitza l’empatia, però hi haurà efecte bumerang?

Pedro Sánchez va esbotzar el començament de la campanya electoral catalana i intentarà de condicionar-la fins a la jornada electoral per a consolidar, i ampliar si pot, la victòria de Salvador Illa. El president espanyol no solament continuarà a la presidència del govern espanyol sinó que ho va anunciar sense prendre cap mesura com les que requeria l’ortodòxia política per a una insòlita retirada de l’activitat pública de cinc dies pel dilema de la dimissió. Ni tan sols va proposar cap iniciativa per a acabar la lawfare i les notícies falses, ni per a contribuir parcialment a millorar un sistema regit per normes tan polèmiques com la llei mordassa. I, encara menys, amb un reconeixement per als altres dirigents que van ser objecte abans de la guerra bruta, fins i tot de l’espionatge amb Pegasus durant el seu mandat. L’escenificació del dilema es dissolia, com també la imatge de l’home que cercava l’empatia en la ciutadania més enllà del càrrec: tornava a escena el polític, l’estrateg, el supervivent. Sánchez no tan sols es queda, sinó que intentarà de rendibilitzar electoralment les onades de solidaritat d’aquests dies. Però aquesta ha estat una jugada de molt de risc. Ho deia la mateixa enquesta urgent feta pel CIS: gairebé la meitat dels ciutadans volia que Sánchez dimitís o convoqués eleccions.

Curiosament, el mateix sondatge pronosticava una victòria inqüestionable del PSOE. Tant que li permetria arribar a la majoria absoluta tan sols amb Sumar, d’acord amb l’extrapolació en escons que en va fer Electomanía, amb l’advertiment afegit que l’estimació de vot del CIS s’havia d’agafar amb moltes precaucions. I a Catalunya, què pot passar? Illa frisa perquè Sánchez participi en una campanya en què el seu futur polític no ha deixat de ser protagonista. En una conferència de premsa a l’ACN, el candidat del PSC deia que li demanaria que s’incorporés de seguida a la cursa electoral. “Em faria il·lusió que vingués”, afirmava. El següent míting on era previst que assistís abans dels cinc dies de reflexió era dijous, a Sant Boi de Llobregat.

Per començar, Sánchez ha dinamitat la campanya dels adversaris. El president espanyol presenta les eleccions com un plebiscit contra la dreta i l’extrema dreta, incardinat amb una onada mundial d’ascens del reaccionarisme i de pèrdua de drets i llibertats. Aquests dies, mentre el PSOE es mobilitzava i cercava l’empatia dels seus socis parlamentaris, la possible restitució de Carles Puigdemont ha deixat de capitalitzar mirades i a Pere Aragonès li costa molt d’imposar a l’agenda mediàtica l’obra de govern i el programa per a continuar-la. També s’han esfumat de l’escena la investigació judicial de Begoña Gómez per un presumpte delicte de tràfic d’influències (perquè ja tot són notícies falses, menys per al PP i Vox) i el cas Koldo ha envellit després de les compareixences d’Illa al congrés i al senat. Ara tot sembla haver canviat: Sánchez demana adhesions més enllà de les ideologies i les sigles perquè es demostri al món “com es defensa la democràcia”. I, d’aquesta manera, ha pretès ser el centre del 12-M. Demana una reacció contrària a l’ascens d’un populisme reaccionari ancorat en l’extrema dreta. Illa i Sánchez són el mateix candidat.

I tot això ajudarà el PSC? O se li pot girar en contra com un bumerang? La primera tendència que apunta l’enquesta diària de VilaWeb és que l’afavoreix, tot i que serà a partir de la demà quan s’acabaran de reflectir els moviments dels electors: el PSC obtindria un escó més que la jornada anterior (41); Junts en perdria dos (32); ERC en guanyaria un (27), com Vox (11); el PP en baixaria un (11); i la CUP (7) i els Comuns (5) es quedarien igual. El resultat global és que els partits independentistes no arribarien a la majoria absoluta, els faltaria un escó.

El marc que proposa Sánchez s’ajusta perfectament al context electoral de les europees del 9 de juny, on el nou parlament podria acabar condicionat per l’ascens de l’extrema dreta. Però, i a Catalunya? L’independentisme pot capitalitzar aquests dies vinents una part de la indignació per la maniobra de Sánchez? Així ho espera Junts. Fonts del partit confiaven que la constatació del “frau” mobilitzi el vot independentista a favor de Puigdemont, polaritzant-lo. “És una greu irresponsabilitat utilitzar les emocions sobre el patiment que representa un assetjament mediàtic indigne per fer tacticisme electoral o preelectoral, i interferir en les eleccions catalanes”, deia el secretari general de Junts, Jordi Turull, a Argelers. “Cal que recordem els GAL? L’aplicació del 155? Dels cops de porra?”, demanava.

“No tot val en política, ja n’hi ha prou”, deia Aragonès a la seu d’ERC. Esquerra té més frontera de vot amb el PSC i, per tant, més perill potencial de sortir perjudicada de la determinació de Sánchez. De fet, segons el darrer CEO, un 21% dels indecisos dubta entre Illa i Aragonès. ERC no tan sols va entrar en el cos a cos verbal amb els socialistes, sinó que va denunciar l’electoralisme de Sánchez a la Junta Electoral espanyola. També el PP. Tots dos van criticar durament l’ús instrumental del CIS i van demanar que es prohibís l’entrevista del Telediario de la 1 al president espanyol en hora de màxima audiència. Però els escrits no van arribar a temps. La CUP també va criticar la ingerència política del PSOE a les eleccions catalanes. “Pedro Sánchez es mostra com una víctima de les clavegueres de l’estat. No ho neguem, però al PSOE quan li ha interessat ha utilitzat aquestes mateixes clavegueres”, ha sentenciat la candidata dels anticapitalistes, Laia Estrada. A Manresa, la cap de cartell dels Comuns, Jéssica Albiach, demanava al PSOE una rastellera de propostes de “regeneració democràtica”.

Caldrà veure, a més, quins efectes té tot això sobre el PP, amb Alberto Núñez Feijóo mobilitzat en la campanya catalana. “Qui vulgui donar un disgust a Sánchez i al separatisme, que voti el PP a Catalunya”, ha dit a Madrid, igualment decidit a mirar de treure’n profit. Però fins i tot més enllà dels efectes electorals que en pugui obtenir, Sánchez ha aconseguit d’indignar dos socis clau per a la seva governabilitat, que poden apujar el preu en la negociació del pressupost vinent. ERC i Junts són, al capdavall, dos partits amb exiliats, que han tingut presoners polítics, han viscut la guerra bruta i han estat espiats amb Pegasus. Si diumenge era ERC qui reivindicava el seu exili i Ruben Wagensberg despullava la demanda d’empatia amb Sánchez a partir de l’evidència de la seva investigació judicial per terrorisme, avui al matí Puigdemont feia pública la mort de la seva mare, a qui no va poder acompanyar ni acomiadar, i suspenia temporalment la seva participació en la campanya. Sigui com sigui, totes les cartes ja són sobre la taula. I, ara sí, sembla que la campanya s’accelera, descarnada com poques.

La frase

Salvador Illa nega que s’hagi espanyolitzat la campanya. “He fet propostes, un plantejament per a Catalunya, parlo de les institucions catalanes i Catalunya és governarà des de Catalunya, això és obvi”, ha dit.

L’anècdota

La baixa mostra de l’enquesta del CIS no permet de veure què preferirien que hagués decidit Sánchez els electors dels altres partits, especialment els dels seus socis al congrés espanyol. Però sí que apunta que un 36,7% del total en tenia prou que expliqués què havia passat i continués governant, com ha fet finalment.

La proposta

La CUP ha proposat que es creï una distribuïdora pública en defensa de la pagesia i d’una alimentació de qualitat. “Mengem merda perquè és més barat”, ha etzibat Laia Estrada.