Puigdemont

El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

TEMA DEL DIA
Segrest. El passat 5 de novembre, el president en funcions del govern espanyol, Pedro Sánchez, es va comprometre en un debat electoral a portar el president Carles Puigdemont per posar-lo a disposició de la justícia. Preguntat com ho faria, el candidat va respondre que la fiscalia espanyola depenia del govern, i per tant, ‘ja ho tens’. Quaranta-cinc dies després, Puigdemont ha comparegut somrient a la porta del Parlament Europeu, acompanyat del conseller Toni Comín, exhibint la credencial d’eurodiputat. Una fotografia on faltava el vice-president Oriol Junqueras, que continua empresonat malgrat la sentència del Tribunal de Luxemburg que li reconeix la immunitat com a eurodiputat. La decisió és en mans del Tribunal Suprem, que no pensa posicionar-se oficialment fins passat Reis, però ja ha filtrat als mitjans habituals que la sentència de Luxemburg no canviava res.

La promesa electoral de Sánchez ja no es complirà, perquè Puigdemont gaudeix d’immunitat, però demostra fins a quin punt de deliri va arribar el PSOE durant la campanya electoral per guanyar vots espanyolistes. Una campanya que ara se li gira en contra, perquè necessita els vots d’ERC per a la investidura. El gir de Sánchez no és creïble i, amb la sentència de Luxemburg a la mà, ERC ha suspès les converses amb el PSOE. La investidura de Sánchez s’ajorna novament, i es complica políticament, perquè a la desconfiança dels republicans s’hi suma el reforçament de la figura de Puigdemont. La justícia espanyola va decidir d’inhabilitar el president Torra el mateix dia de la sentència de Luxemburg. Una decisió que ha obert el compte enrere per a les eleccions catalanes, que encara no tenen data, però que en funció del calendari judicial es podrien fer l’any vinent. Si la investidura de Sánchez s’encavalca amb la precampanya de les eleccions catalanes, ERC prioritzarà les eleccions catalanes i, per tant, l’acord esdevindrà impossible.

El silenci de Pedro Sánchez, i per extensió del PSC, sobre si acatarà la sentència, demostra que els socialistes estan descol·locats. L’advocacia de l’estat fixarà una primera resposta que caldrà veure si satisfà els republicans, que li demanen l’anul·lació del judici. L’intent de la Moncloa de separar la sentència de Luxemburg de les negociacions, com ha demanat la portaveu del govern espanyol, demostra la desorientació del PSOE. No es pot demanar a un partit que menystingui la llibertat del seu president per investir el responsable que continuï empresonat. Mentrestant, Puigdemont pilotarà Junts per Catalunya des de Brussel·les, on continuarà residint, perquè no confia que Espanya li respecti la immunitat com a eurodiputat. Però Catalunya no s’acaba al Pirineu sinó a les Corberes, i la influència de Puigdemont en la política catalana creixerà els mesos vinents. En aquests moments, hi ha molts polítics espanyols que busquen Perpinyà al mapa.

MÉS QÜESTIONS

PP i Ciutadans proven de reobrir la guerra de la llengua al Baix Segura. La dreta espanyolista torna a fer servir la llengua per atiar la confrontació, en aquest cas a les comarques del sud del País Valencià. El secretari d’Educació, Miquel Soler, ha negat que el decret del plurilingüisme, que ja s’aplica a l’etapa de primària i que a partir del setembre entrarà en vigor a secundària i batxillerat, discrimini l’alumnat de les comarques del sud. Retreu que els batlles del PP i Ciutadans dels catorze municipis que han consensuat mobilitzacions per a protestar contra la normativa han reprès la guerra de la llengua i han creat un problema on no n’hi ha, i els ha demanat que deixin de banda l’enfrontament lingüístic. El regidor d’Educació d’Oriola, Ramón López, argumenta que el decret no garanteix la igualtat perquè hi ha alumnes que no poden aprendre en la seva llengua materna i que això incompleix la igualtat en l’accés a l’educació. Soler ha recordat que el decret estableix que el 25% de la formació que reben els alumnes de secundària i batxillerat sigui en castellà, un altre 25% en català i entre el 15% i 25% en una altra llengua estrangera. En opinió del responsable d’Educació, amb aquesta distribució es garanteix que els alumnes sàpiguen bé les dues llengües oficials. Els alcaldes del PP i de Ciutadans, majoritàriament del Baix Segura, impulsaran una iniciativa legislativa popular per a modificar el decret del plurilingüisme i secundaran una manifestació convocada el 18 de gener a Oriola.

La fiscalia espanyola redueix la sol·licitud de condemnes pel cas del Palau de les Arts. La fiscalia espanyola ha reduït la sol·licitud de les condemnes que reclamava per als quatre processaments en el cas del Palau de les Arts: de 8 a 5 anys en el cas de l’ex-director financer Ernesto Moreno, de 7 a 3 anys en els casos de l’empresari Joaquín Maldonado i l’advocat José Antonio Noguera, i de 7 a 2 anys per a l’ex-cònsol de França a València i empresari Pablo Broseta. El ministeri públic espanyol manté les acusacions de prevaricació i malversació, però en les seves modalitats bàsiques, és a dir, que retira els agreujants per delicte continuat i agreujat, i també retira la de falsedat documental en tots els casos. Ho ha explicat el fiscal responsable de delictes econòmics, Ricardo Olivares, en la penúltima sessió del judici per les suposades irregularitats en la gestió del Palau de les Arts, que es fa a l’Audiència Provincial de València des del 21 de novembre.

El govern balear donarà ajuts per al lloguer sense el requisit de la renda mínima. El consell de govern ha aprovat una despesa d’1,4 milions d’euros per a una convocatòria extraordinària d’ajuts per al lloguer d’habitatges corresponent al 2018, dirigida a les persones que en van quedar excloses pel criteri de renda mínima. La portaveu del govern, Pilar Costa, ha explicat que els ajuts del 2019 ja es van convocar sense aquest requisit, perquè les de l’any anterior n’havien desvirtuat la finalitat, que era facilitar l’accés a l’habitatge en règim de lloguer. Segons que ha explicat, a causa de les dificultats de trobar habitatge a les Illes, l’agost del 2018 es va publicar al Butlletí Oficial de les Illes Balears la resolució per la qual es convocaven els ajuts estatals i autonòmics de l’any 2018 per al lloguer d’habitatges. L’article 6 de la convocatòria regulava els requisits d’ingressos mínims i màxims dels beneficiaris, que es basaven en el següent criteri: els ingressos mínims es fixaven per la base imposable, import inferior al de la renda real, i es deduïa el mínim per contribuent de 5.550 euros anuals. Això va fer que vora el 15% dels sol·licitants quedessin exclosos d’accedir als ajuts del 2018.

La ITV certificarà els vehicles andorrans que poden entrar a Barcelona. La Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV) serà l’encarregada d’acreditar davant l’Ajuntament de Barcelona i la Direcció de Trànsit espanyola (DGT) els vehicles amb matrícula andorrana que podran circular per la zona de baixes emissions de la capital catalana. Aquest és l’acord al qual ha arribat l’executiu amb aquests dos organismes. Segons que va explicar ahir el ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, els conductors no hauran de fer cap mena de gestió per a registrar el vehicle i serà la ITV qui facilitarà la informació a l’ajuntament i a la DGT. Gallardo va dir que l’executiu presentaria formalment el nou sistema d’ací a unes setmanes, i va explicar que aquest sistema de funcionament s’havia assolit després de diverses reunions amb els actors implicats, entre els quals l’Automòbil Club i l’Associació d’Importadors de Vehicles, i va dir que l’acord satisfeia totes les parts. Tot i que la zona de baixes emissions entrarà en funcionament l’1 de gener, el ministre va donar un missatge de tranquil·litat als conductors andorrans tot recordant que no es començaria a multar fins a l’1 d’abril i que, per tant, hi havia prou temps per a posar en marxa el mecanisme.

LA XIFRA
14 milions d’euros de deute ha deixat la caiguda de Thomas Cook a la platja de Palma. Els hotelers de la zona reclamen més inversió pública i recorden que ja s’han renovat més del 60% dels establiments.

TAL DIA COM AVUI
El 20 de desembre de 1973, l’almirall i president del govern espanyol nomenat per Franco, Luis Carrero Blanco, moria a Madrid víctima d’un atemptat reivindicat per ETA. Carrero Blanco havia de ser el successor de Franco per a mantenir la dictadura.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.