la repressió

TEMA DEL DIA
Sentència.
Després de més de quatre mesos, el judici contra el procés ja és vist per a sentència, amb la sensació que les posicions de partida de l’estat no han canviat i que la sentència ja ha estat escrita. Caldrà esperar a la tardor per saber-ho, però el fet que la fiscalia mantingui l’acusació de rebel·lió, amb l’agreujant d’obligar els presoners a complir la meitat de la pena abans d’accedir al tercer grau, no deixa cap escletxa a l’optimisme. Tot el procés judicial s’ha fonamentat en una acusació falsa i aquest judici no ha aportat ni una sola prova que ho demostri. Per tant, no hi ha sentències toves; només serveix l’absolució.

Acabat el judici, l’estat hauria pogut obrir un període de distensió, aturant la repressió, per facilitar una solució dialogada del conflicte català. Es tractaria d’abandonar la judicialització i tornar a la política, com ha demanat Oriol Junqueras en la seva darrera intervenció al judici. Però no sembla pas que l’estat espanyol tingui aquesta intenció. Sense esperar la sentència del Suprem, el Tribunal de Comptes espanyol ha activat un procés paral·lel contra el govern de la Generalitat que va organitzar l’1-O per a recuperar els diners que suposadament es van emprar per a fer la votació. El tribunal ha designat el delegat instructor de la demanda contra el president Carles Puigdemont i divuit consellers, tot i que durant el judici al Suprem no s’ha pas demostrat la malversació. I, en tot cas, no hi ha sentència sobre aquesta qüestió. Però com ja va passar amb el 9-N, no n’hi ha prou amb el procés penal, sinó que es pretén arruïnar els dirigents independentistes.

L’altre front obert per l’estat ha estat l’ofensiva per a impedir que Puigdemont i Junqueras obtinguin l’acta d’eurodiputat que els donaria immunitat diplomàtica. Primerament, Espanya va forçar que s’aturés el procés d’acreditació dels eurodiputats escollits a l’estat espanyol, per impedir que Puigdemont s’acredités. Després la fiscalia del Suprem espanyol va demanar que no es permetés l’acreditació de Junqueras, però avui l’advocacia de l’estat ha dit la contrària. Teòricament, semblen posicions enfrontades i és la imatge que es pretén donar, però van a parar al mateix lloc. L’advocada de l’estat, Rosa María Seoane, és partidària que Junqueras pugui anar al congrés espanyol a acreditar-se, com ja van fer els diputats presos, però deixa a les mans de la Junta Electoral –i no pas del Parlament Europeu– la potestat de determinar si reuneix les condicions per a ser eurodiputat o no. En la resolució explica textualment que ‘correspondrà a la JEC i no al Parlament Europeu la competència per a valorar el compliment dels requisits per a ser eurodiputat, i en el cas que hi hagi qualsevol irregularitat només pot ser controlada pels òrgans judicials de l’estat’ i no els europeus. Amb més elegància que la fiscalia, obre la porta a la suspensió de Junqueras com a eurodiputat, cosa que torna a vulnerar els seus drets polítics.

L’única cosa positiva del pronunciament de la fiscalia i de l’advocacia és que reconeixen per escrit que la condició d’eurodiputat implica immunitat automàticament. Si no es respecta, les defenses de Junqueras i Puigdemont podran recórrer al Tribunal Europeu de Justícia de Luxemburg amb un document que explicita la vulneració dels seus drets. Demà la Junta Electoral espanyola proclamarà la llista de diputats electes, entre els quals hi ha Junqueras i Puigdemont. A partir d’aquí n’hauria de ser respectada la immunitat, però la JEC els obliga a anar dilluns al congrés a jurar la constitució espanyola. Les defenses de Puigdemont i Junqueras activaran a partir de llavors el procés per a demanar que es reconeguin els seus drets com a electes i puguin assistir al primer ple del Parlament Europeu, el 2 de juliol. Després de la barroera petició de la fiscalia, els serà més fàcil. Però l’estat espanyol està disposat a impedir-ho per qualsevol mitjà, perquè, com deia l’advocada de Jordi Cuixart, Marina Roig, la unitat d’Espanya passa per sobre de l’estat de dret.

MÉS QÜESTIONS
Ximo Puig fa quadrar el Botànic.
Avui ha començat el debat d’investidura a les Corts. Una hora abans, Ximo Puig ha citat Mónica Oltra i Rubén Martínez Dalmau per desblocar les negociacions entre el PSPV, Compromís i Unides Podem i acabar les picabaralles entre partits. I se n’ha sortit. El punt que ha desencallat l’acord és l’oferiment d’una vice-presidència ‘verda’ a Unides Podem – Esquerra Unida. El principal escull de la negociació, segons fonts presencials, estava en el repartiment de les competències sobre canvi climàtic i transició energètica, que fins ara eren a les mans de Compromís. El PSPV va cedir a Unides Podem la competència d’habitatge i Compromís va cedir-los transparència, però Unides Podem reclamava també canvi climàtic. Finalment, aquesta àrea no anirà amb habitatge, però tindrà una comissió delegada. El fet que Podem tingui una vice-presidència aigualeix el paper de Mónica Oltra, fins ara vice-presidenta única, però finalment ha hagut de cedir. L’acord l’han signat els dirigents de tots tres partits al castell de Santa Bàrbara d’Alacant.

El nou govern tindrà dotze conselleries, una més que no pas ara. El PSPV en guanya una i en tindrà sis, Compromís en perd una i es queda amb quatre i Unides Podem-Esquerra Unida hi entra amb dues: la conselleria de Transparència, per a Esquerra Unida, i la d’Habitatge, dirigida per Rubén Martínez Dalmau, que tindrà rang de vice-president i en teoria coordinarà les polítiques ecologistes del Consell. Serà una comissió com les que hi ha actualment sobre Hisenda i Afers Socials. Els nous integrants del govern dirigiran també l’Agència Valenciana de Canvi Climàtic i l’Agència Valenciana de l’Energia, que dependran de conselleries gestionades per Compromís.

El PSPV i Compromís mantindrien, amb alguns canvis competencials i de denominació, les mateixes àrees que gestionaven fins ara, tret de les cedides als nous socis de govern. Mónica Oltra continuarà essent, previsiblement, vice-presidenta i consellera de l’àrea encarregada d’Igualtat i Polítiques Inclusives, i és probable que Vicent Marzà continuï al capdavant de la Conselleria d’Educació, tot i que sense les competències sobre universitats, que passen a les mans dels socialistes. També és previst que Rafael Climent es mantingui al capdavant d’Economia. I s’especula que les competències en agricultura i medi les assumirà Mireia Mollà o, en tot cas, una dona d’Iniciativa (un dels partits que conformen Compromís). Els socialistes preveuen de mantenir Vicent Soler com a conseller d’Hisenda, Gabriela Bravo com a consellera de Justícia i Anna Barceló al capdavant de Sanitat. I falta saber els noms dels titulars d’Infrastructures i de la nova conselleria d’Inversió, Desenvolupament i Universitats.

Puig tindrà garantits, doncs, els 52 vots de PSPV, Compromís i Unides Podem-EU, 46 dies després de les eleccions valencianes i després de 8 dies i més de 50 hores de reunions i negociacions que s’han exhaurit fins al minut final. En el seu discurs d’investidura, el candidat a la reelecció com a president de la Generalitat ha ofert un projecte de progrés per al País Valencià basat en el creixement, la igualtat i la democràcia, i ha reivindicat la bona política basada en el consens, perquè a parer seu ‘pactar no és trair’.

Catalunya Nord només tindrà tres diputats a París. La reforma institucional que prepara el primer ministre francès, Edouard Philippe, implicarà canvis del mapa electoral de Catalunya Nord. Si el nombre de parlamentaris es redueix d’un 30%, Catalunya Nord només tindrà tres diputats, en compte de quatre com ara. Ho ha confirmat avui el primer ministre, Edouard Philippe, en una intervenció al debat de política general. Els 577 escons dels diputats a l’Assemblea Nacional francesa seran només 404 a les eleccions legislatives del 2022. Arran d’aquesta reducció, les quatre circumscripcions catalanes esdevindran tres: les valls de la Tet, del Tec i de l’Aglí. Una part del Rosselló s’hauria d’afegir al Vallespir, a la Marenda i al sector de l’Albera. El repartiment en només dues circumscripcions electorals, com va passar entre el 1958 i el 1986, sembla poc probable veient les discrepàncies que hi ha.

Sindicats de la policia de Mallorca volen censurar un llibre sobre la violència de l’1-O. El llibre On és l’Estel·la, de Toni Galmés, editat per Comanegra, ha suscitat una allau de crítiques a la prefectura superior de la policia espanyola de les Illes Balears. El llibre recrea en còmic escenaris dels dies previs i posteriors al referèndum d’autodeterminació de Catalunya del primer d’octubre de 2017. Tots els sindicats de la policia han confirmat que denunciarien el govern balear per haver subvencionat l’edició d’aquest llibre. Segons els agents, el llibre conté ‘insults, mentides, injúries, difamacions i incitació a l’odi contra les forces i cossos de seguretat de l’estat’. Un dels dibuixos més ofensius, a parer dels denunciants, és el d’un policia que desallotja una manifestant agafant-la per les parts íntimes, que reprodueix exactament una fotografia d’aquell primer d’octubre. El llibre es va editar per primera vegada l’octubre passat i al febrer se’n féu la segona edició. Els denunciants diuen que defensen la llibertat d’expressió, però que ‘tot té un límit’, sobretot si s’ha finançat ‘amb doblers de les institucions públiques una publicació que incita a l’odi i a la confrontació de les persones’.

PEL FORAT DEL PANY
Les negociacions pels pactes municipals entre ERC i Junts per Catalunya esdevenen tenses. A Tarragona i Lleida JxCat votarà els batlles d’ERC, però no passa igual en algunes capitals de comarca. Junts per Catalunya retreu als republicans que vulguin pactar amb el PSC en quatre capitals de comarca on van guanyar: Figueres, Reus, Sant Cugat i Tàrrega. I també a Sitges, on van empatar a regidors. Les converses continuaran fins dissabte, però la unitat independentista, a escala municipal, sembla que no rutlla.

LA XIFRA
200 socis té l’entitat espanyolista Societat Civil Catalana. La xifra l’ha donada el president, Josep Ramon Bosch, que ha anunciat que plegava vanagloriant-se d’haver passat de 108 socis a 200.

TAL DIA COM AVUI
El 12 de juny de 2006 el cantant de Xàtiva Raimon actuava a l’Olympia de París, quaranta anys després del primer concert que hi havia fet, tot i que més tard hi va actuar dues vegades més.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb