Rosalía

TEMA DEL DIA
Polèmica. Una cantant catalana ha fet una cançó en català i això ha estat notícia. Fins i tot motiu de polèmica. La cantant és Rosalía, de Sant Esteve Sesrovires. Normalment canta en castellà però ha fet una cançó en català, perquè li ha donat la gana o per raons comercials. Tant se val, el motiu. El fet sorprenent és que això sigui notícia, després de dècades de música en català de tota mena i estils. Que sigui notícia demostra la precarietat de la situació de la llengua. I que alguns la converteixin en la musa de la salvació del català i altres la lapidin perquè el seu català no és normatiu demostra que el problema no s’ha resolt. El fenomen de Rosalía ha tornat a posar damunt la taula un debat que havia estat narcotitzat per les regles de joc d’allò que és políticament correcte, unes regles que la societat catalana ha complert de la transició ençà.

El relat oficial és que la normalització del català avança gràcies a la immersió lingüística, l’impuls institucional i la bona salut de les empreses culturals. Aquest relat grinyola quan es baixa al carrer i es va al cinema, al quiosc o al pati de les escoles i instituts, on el català brilla per la seva absència. El risc d’una guerra de la llengua va ser neutralitzat per la decisió dels polítics de la transició de fer una xarxa escolar única, que no segregués per motius de llengua. Una decisió en què l’entesa entre Jordi Pujol i Marta Mata va ser clau. El resultat quant al grau de coneixement de la llengua ha estat positiu, però quaranta anys després les dades sobre l’ús continuen essent deficients.

Quaranta anys després és evident que alguna cosa falla, perquè el català no té el futur garantit, ni tan sols en l’hipotètic cas que disposés d’un estat propi. TV3 ha estat un gran instrument de normalització lingüística però avui és insuficient per a atendre les necessitats comunicatives de les generacions que no consumeixen televisió generalista. I en el terreny tecnològic, tot i la satisfactòria presència del català a la xarxa, hi ha desafiaments no resolts, com ara amb quina llengua ens relacionarem amb la tecnologia. Rosalía ens ha desvetllat de l’autoengany en què ens havíem instal·lat, però caure en el catastrofisme seria un error.

Una part del catalanisme, tant l’autonomista com l’independentista, sempre ha mirat d’evitar aquest debat, per por de trencar el consens de la transició i obrir una via perquè aquells qui voldrien una guerra de la llengua a Catalunya tinguessin camp per córrer. De primer, l’unionisme va centrar el discurs a combatre la ‘imposició’ del català. Els fundadors de Ciutadans, reunits al restaurant Taxidermista de la plaça Reial de Barcelona, van decidir que l’atac a la normalització lingüística seria l’objectiu per a dividir la societat catalana i provocar l’enfrontament entre comunitats per raons de llengua. Aquest objectiu no l’ha aconseguit, però amb l’ajut de la maquinària política i judicial de l’estat espanyol sí que ha fet que el català continuï absent o sigui marginal en molts àmbits. La prudència del catalanisme i l’acomplexament de l’independentisme no han estat corresposts per l’espanyolisme, que en la qüestió de la llengua ha jugat fort i brut.

Per mirar de parar el cop, una part de l’independentisme va assumir com a llengua cooficial el castellà, a més del català. Per evitar la fractura social i per provar d’arribar a sectors castellanoparlants tradicionalment renuents al projecte sobiranista. Aquesta renúncia ha dut beneficis polítics, però no ha anat acompanyat d’un progrés de l’ús social del català. Com que això és una realitat innegable, fenòmens com el de Rosalía són sobredimensionats, presentats com a victòries d’una normalització inexistent. O susciten la reacció hostil d’aquells apocalíptics que estan convençuts que el català desapareixerà, cosa que no s’ha de descartar si no s’hi fa res. Una cosa sí que és clara: la llengua continua essent una assignatura pendent. Els consensos de la transició s’han trencat políticament i han estat superats pel temps. La situació política actual no fa possible de refer pactes, perquè l’unionisme no vol sinó la desaparició del català sota la bandera d’un fals trilingüisme. Però l’independentisme sí que hauria de reflexionar sobre una cosa: les renúncies que ha fet en aquest camp no fan perillar el futur de la llengua pròpia del país?

MÉS QÜESTIONS
Compromís confirma que implantarà la taxa turística a escala municipal. La taxa turística s’ha convertit en la primera polèmica entre els socis del Botànic. La decisió de Compromís de reobrir la qüestió ha irritat Unides Podem, que ho va proposar durant les negociacions del segon govern d’esquerres i la coalició nacionalista ho va rebutjar, amb el suport del PSPV. Malgrat la polèmica, el síndic de Compromís a les Corts, Fran Ferri, ha insistit que aquests mesos vinents treballarien perquè es poguessin implantar taxes turístiques municipals, per exemple a la ciutat de València, on el batlle fa molt de temps que vol aplicar-la. El síndic de Compromís ha insistit que cal treballar perquè s’implanti com més aviat millor, dins aquesta legislatura, i que siguin els ajuntaments que la puguin instaurar. Perquè si un consistori vol fer-ho, no cal impedir-ho, sinó cercar la via per a propiciar-ho. Segons Ferri, una taxa d’aquestes característiques a la ciutat de València, on el 2018 va haver-hi dos milions de pernoctacions, milloraria el finançament de la ciutat i, conseqüentment, la qualitat de vida dels valencians i també dels turistes que hi vénen. Ferri ha assenyalat que, en les negociacions del Botànic II, la taxa apareixia en la comissió tècnica com una opció a implantar, però en una de les últimes reunions per a anar tancant el document polític va desaparèixer perquè no hi havia consens sobre com havia de ser. Ha precisat que un grup demanava que fos una taxa autonòmica amb un tram local, mentre que el PSPV deia que a tot estirar es podia arribar a una taxa municipal discrecional que apliquessin els municipis.

Arxiven la denúncia contra Noguera per haver limitat els lloguers turístics. El jutjat d’instrucció de les Illes Balears ha fet públic que arxivava la denúncia que Fevitur havia interposat contra l’ex-batlle de Palma Antoni Noguera. El cas arrencà el mes de febrer, quan el lobby de lloguer turístic acusà Noguera d’un delicte de prevaricació administrativa i d’un altre de prevaricació urbanística. Cinc mesos després de presentar-la, el jutjat ha arxivat el cas perquè considera que la denúncia no és ferma. Noguera ha fet pública, al seu compte de Twitter, la notificació que ha rebut de l’administració de justícia.

D’ençà que va començar el cas, Noguera ha defensat la seva innocència i ha indicat que la denúncia era una maniobra del lobby per a pressionar l’equip de govern i aconseguir que es desdigués de la decisió de prohibir el lloguer turístic en edificis plurifamiliars i en habitatges unifamiliars. Segons Fevitur, Cort va fer informes urbanístics ‘completament arbitraris i que no s’ajustaven a la realitat’, amb la intenció de culminar el pla preconcebut d’eliminar el lloguer turístic a Palma. La denúncia ha acabat de la mateixa manera que acabà la denúncia que el PP interposà contra l’ex-conseller de Mobilitat Biel Vicens i l’ex-director general de Mobilitat Antoni Verger pel cas Trens l’any 2015. En ambdós casos el jutjat d’instrucció arxivà el cas perquè considerà que les acusacions no eren fermes.

El govern andorrà podrà destituir un ministre processat sense consens dels socis. Demòcrates, Liberals i Ciutadans Compromesos han fet públic el document amb les bases de l’acord de govern que van signar el 14 de maig. A més dels grans eixos del pacte, el text permet de saber detalls com, per exemple, quan no caldrà el beneplàcit dels tres partits per a destituir un ministre. L’acord seria prescindible en el cas de circumstàncies greus i extraordinàries, com ara quan un ministre és processat en un procés penal o incompleix flagrantment les disposicions de la llei del govern. Cal recordar que l’acord allibera Liberals i Ciutadans Compromesos de l’obligació de no promoure o donar suport a una moció de censura si es destitueix un dels seus ministres sense el seu consentiment. Segons el text, el govern ha d’aprovar durant els tres mesos següents a haver-se constituït els projectes estratègics de país per a la legislatura. Així mateix, hi ha el compromís escrit de fer auditoria externa per a avaluar les càrregues de treball dels departaments de l’administració. El document també recull de limitar tant com sigui possible la contractació de personal de relació especial i estableix reunions setmanals de coordinació estratègica i comunicació, un comitè trimestral amb les executives dels tres partits i un gabinet de resolució de discrepàncies. Amb vista a les comunals, es diu que es treballarà per assolir pactes per a presentar-s’hi conjuntament. Quant a qüestions programàtiques, es destaca la voluntat d’impulsar un pacte d’estat per a acordar la posició negociadora amb la Unió Europea i un altre per a garantir el futur de les pensions.

LA XIFRA
9 milions d’euros és el deute que té Iniciativa per Catalunya, que n’amenaça la viabilitat financera. En els últims cicles electorals ha perdut representants electes en les institucions i la direcció intenta evitar que el partit acabi en un concurs de creditors i en la dissolució consegüent.

TAL DIA COM AVUI
El 4 de juliol de 1776, representants de les 13 colònies, reunides a Filadèlfia, van aprovar la Declaració d’Independència dels EUA, redactada per Thomas Jefferson. S’hi exposen els principis liberals que van motivar la revolta contra la Gran Bretanya.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb