I qui rescabalarà Tamara d’aquest infern de quatre anys?

Qui jutja al jutge, és la pregunta, en definitiva. Qui els jutja i qui condemnarà elements com Llarena, Marchena o Del Moral, després de tot això que ja hem vist

Vicent Partal
31.05.2022 - 21:40
Actualització: 01.06.2022 - 07:43
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Interrompré un dia aquesta sèrie de tres articles que publique d’ençà de dilluns per comentar l’excel·lent notícia de l’absolució final de Tamara Carrasco. Com tots deveu saber, ahir el ple de la sala segona del Suprem espanyol la va absoldre definitivament, i així tancà –i ara sí que espere que per sempre– un calvari judicial i policíac que ha durat quatre anys. L’absolució va ser dictada per una majoria d’onze vots a favor i cinc en contra i és en això que voldria fixar l’atenció.

Perquè entre els cinc jutges que encara maldaven per encausar i condemnar Carrasco hi ha el ponent inicial de la sentència, el magistrat Ángel Hurtado; el president de la sala, Manuel Marchena; Pablo Llarena; i Antonio del Moral, un altre dels magistrats del judici que s’anomenà “del procés”.

I els noms, en aquest cas, són notables. Cal recordar que Tamara Carrasco ja havia estat jutjada dues vegades, pel jutjat penal i l’Audiència de Barcelona, que en tots dos casos havien decidit d’absoldre-la. Les “proves” de la seua aparatosa detenció eren simplement ridícules –ah!, i molts diaris que en van fer titulars escandalosament falsos estaria bé que ara tinguessen la decència de fer-ne uns altres si més no de la mateixa mida. A més, el delicte d’incitació als desordres públics pel qual era acusada, el famós article 559, és molt més que discutible. No tan sols per l’aplicació en aquest cas particular, sinó també per la mera existència, car és una porta oberta als abusos judicials.

És aquesta feblesa tècnica indiscutible, i no pas cap simpatia de cap classe, la causa de l’absolució final de Tamara Carrasco. Això i, evidentment, la lliçó enorme de dignitat i valentia que ella ha donat a tot el país. Però la pregunta és: si el jutjat de Barcelona no hi veia cap delicte, si l’Audiència de Barcelona no hi veia cap delicte i si onze dels setze membres de la sala del Suprem no hi veuen cap delicte, com és possible que n’hi haja cinc, malgrat tot i fins a l’últim minut, que intenten de fer la vida impossible a Tamara Carrasco? I com és possible que d’aquests cinc tres hagen estat peces angulars, clau, de la repressió contra l’independentisme?

Qui jutja al jutge, és la pregunta, en definitiva. Qui els jutja, i qui farà pagar tot el mal que han fet elements com Llarena, Marchena o Del Moral, després de les bufetades que no deixen de rebre d’Europa i ara, clarament, fins i tot dels seus companys?

És evident que Espanya no ho farà. L’executiu i el legislatiu espanyols tindrien prou elements i arguments a la mà, sobretot a partir de les respostes de la justícia europea, per a posar fi d’una vegada a aquesta conxorxa judicial ultra espanyolista que tan determinant ha estat per a la vida política del nostre país i del seu i per a les vides personals de tanta i tanta gent. Però no ho faran, és claríssim. I si no ho fan el PSOE i Podem, encara menys els altres. I després de la independència serà massa difícil que un tribunal acuse el poder judicial i policíac espanyol, perquè quan hi ha una independència a tothom li interessa de girar full de pressa i acomodar-se a la nova situació.

La història els jutjarà, això és evident. I la independència, a la qual arribarem probablement en bona part gràcies a les seues agressions gravíssimes i intencionades, supose que ells la viuran com una pena que hauran de portar al coll la resta de la vida. Però, què voleu que us diga? Sense cap afany de revenja, a mi m’agradaria que passassen un quant temps dins una cel·la. Més que res perquè quedassen marcats per sempre com allò que són en realitat.

PS. La societat catalana té un deute amb Tamara Carrasco i n’hauria de ser conscient i actuar en conseqüència. Ella es mereix de refer la seua vida després de tot això que li han fet –estic segur que, en part, també perquè és una dona– jutges, policies, polítics i periodistes. És una qüestió, simplement, de decència.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
JOSEP AMILCAR ALBERT
JOSEP AMILCAR ALBERT
31.05.2022  ·  22:09

Doncs sí, tots estem en deute amb Tamara i tants altre represaliats. No es mereixen el patiment que han sofert.
Endavant totes les Tamares!!

Josep Usó
Josep Usó
31.05.2022  ·  22:10

En primer lloc, la meua enhorabona a Tamara Carrasco. Respecte a aquells jutges tan particulars i poderosos dins del seu país, cal confiar en la Justícia. La europea, és clar. Hem de donar temps al temps. Des d’ara mateix, ells ja deuen començar a angoixar-se.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
31.05.2022  ·  22:35

ENHORABONA SRA. CARRASCO !

Ahir donava les gràcies a En Carles Lladó, de 92 anys, avui a Tamara Casrrasco. Això és aquesta nació. Una persistent cerca de la llibertat que sempre té relleus al llarg del temps i l’espai.

Com l’he sentida expressar-se moltes voltes, tant mantenint-se ferma davant els poders colonials, com repartint estopa als poregossos que diuen que li feien costat, però realment la volien de boc expiatori per a justificar la reculada que feien des de l’1 d’octubre ençà.

I recordem-nos-en, també, de l’Adrià Carrasco i el Marcel, i tanta i tanta gent que ens amara de valor i dignitat com a col·lectiu humà.

No-cap ha de ser oblidat en aquesta drecera que protagonitzen i ens mena cap a la/les 3 repúbliques de la nació catalana confederades.

Josep Blesa (València)

Joan Mollà
Joan Mollà
31.05.2022  ·  22:38

Només dues coses: la Tamara, per fi lliure. Però seguirà arrossegant durant anys les cicatrius de 4 anys de males arts d’uns éssers venjatius, que no justiciers.
Si mai som independents, desitjo que ben aviat, la nostra justícia hauria de dictar ordre de recerca i captura per una colla ďindividus. I no per rebotar-los la venjança, sinó per haver extorquir la justícia.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
31.05.2022  ·  22:39

De la mateixa manera que els periodistes Pep Martí i Miquel Macià han escrit el llibre “Els que manen”, de lectura molt recomanable, potser algun dia algú, amb risc, escriurà: “Els que jutgen”.
També caldrà llegir-lo i desar-lo perquè aquests actes de justícia inquisitorial perdurin en la memòria.
Tamara, com altres persones, ha estat tractada injustament. Nosaltres hem fer-li arribar la nostra solidaritat i la nostra gratitud.

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
31.05.2022  ·  22:57

La meva enhorabona a Tamara Carrasco. No es mereixia aquesta repressió que ha patit totalment injusta. L’han agafada de cap de turc i han volgut que servís d’escarment.
Ella és la punta de l’iceberg però n’hi ha milers que estan sent perseguits per aquest estat que es diu democràtic però que no ho és.

Enric Fornas
Enric Fornas
31.05.2022  ·  23:05

A la Viquipèdia es pot llegir:
“Section spéciale és una pel·lícula francesa de 1975, dirigida per Costa-Gavras i basada en el llibre L’affaire de la Section Spéciale d’Hervé Villeré.” Als jutges francesos ningú els demanà comptes.
Bertolt Brecht va escriure: ““Molts jutges són absolutament incorruptibles, ningú no pot induir-los a fer justícia”. Em pregunte quina li farien al sr. Brecht.

Mercè Gratacós
Mercè Gratacós
31.05.2022  ·  23:12

Res ni ningú podrà fer oblidar a Tamara aquest quatre anys horrorosos…. malgrat tot tant de bo d’ara endavant pugui dur una vida normal, s’ho mereix!

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
31.05.2022  ·  23:14

El meu judici és ràpid, i sí, jutjo als jutges!
” Si els fills de puta volessin no varíem mai el sol”
(Quico Pi de la Serra, fa anys i panys…).

Cas tancat i sentenciat (cop de martell a la taula!).

joan rovira
joan rovira
31.05.2022  ·  23:21

Cal acabar amb la impunitat de l’èxit de la mentida amb què l’autonomia catalana controla als seus súbdits. Cal dir prou a aquesta perversió que està destruint a les persones, la seva convivència i el seu benestar.

Són Josep Miquel Arenas, Tamara Carrasco, Marcel Vivet, Adrià Catasús, Laia Roca, Lluís Mollón, Brian Bartes, Xènia, Pol Vidal, Max Castellarnau i tants altres que amb el seu comportament quotidià ens mostren el camí.

Estem descolonitzant-nos (fase 2) de les baules polítiques, professionals i mediàtiques que impedeixen, mitjançant la impunitat de la mentida, alliberar-nos de la seva perversió. Fem tots autocrítica i, lliures, trobem-nos!

Per començar, podríem fer els lluitadors per la independència (entrisme) de manera important als partits polítics actuals, tal com assenyala Carles Valbuena, aportat per Juan Martin Alegria, en aquest vídeo:
https://www.youtube.com/watch?v=F2ZSa95fY7U

Per tal de desmuntar la partitocràcia des de dins, perquè no tenim temps ni cal dividir més a l’independentisme sinó avançar cap a la creació d’un nou estat en forma de República catalana tal com vàrem decidir el Primer d’Octubre.

Sense oblidar descodificar l’entramat politicomediàtic actual mitjançant el qual allarguen la situació les oligarquies actuals que podent fer-ho; s’abstenen i promouen el victimisme en lloc de la fortalesa de la llibertat individual i col•lectiva.

Tal com ho demostra la metròpoli amb l’atac a la llengua i a l’economia perquè sap que el seu temps s’ha acabat i es pren la darrera venjança del llistat que ens mostrava ahir Jaume Lladó o el pla D’IN de Carles Lladó per arribar-hi. Perquè estem més a prop del que ens amaguen!

Josep Jallé
Josep Jallé
01.06.2022  ·  00:08

Al torn de preguntes, desprès de la presentació del darrer llibre de Gonzalo Boye, li vaig fer una reflexió en aquest sentit: no hi ha manera de que aquesta trepa de jutges, fiscals, etc. quan han comés tanta injustícia – si, injustícia, ells i elles encarregats de, figura, de fer-ne – siguin expedientats o fets fora?. No diguem ja que paguin amb la mateixa moneda que han repartit injustament (això, benvolgut director, seria com demanar la quadratura del cercle). Boye va respondre que l’aparell judicial no te contrapès. Que no hi ha res a fer sobre les seves arbitrarietats, rancúnies i inhumanitats. Les seues venjances, amb els estils humiliants que algun dels represariats com Joaquim Forn han descrit clarament a la Causa General que es segueix contra tots plegats, els amants de la llibertat de decidir amb qui compartir, col·lectivament, les nostres vides.
Però seguim i seguirem, ara amb un record i gratitud per Tamara. Al teu costat. Salut!.

Josep Gualló
Josep Gualló
01.06.2022  ·  00:18

ÉS PER LES GANES QUE TINC QUE PASSI, I NO PERQUÈ TINGUI LA MÉS MINIMA ESPERANÇA QUE AIXO PUGUI PASSAR ALGÚN DIA, QUE FARÉ UNA PROPOSTA.

Acabada la segona guerra mundial a la ciutat alemanya de Nuremberg, per un acord entre els païssos que formaven el bandol guanyador es van jutjar tots els assessins nacis que no van poder escapar.

Quan finalment siguem un país lliure i independent, després d’haver fet fora del mapa polític a tots els traïdors “independentistes reformistes”, caldrà dictar una pila deordres de recerca i captura a nivell mundial contra tots els jutges i polítics corruptes i assessins per fer una pila de judicis a l’estil dels de Nuremberg.

La imaginació al poder !!!

Jaume Riu
Jaume Riu
01.06.2022  ·  00:42

VEUEN APROP EL DESASTRE
Des d’aquell alliberament forçat de tots els presos polítics, fins a les declaracions forçades recents de l’advocat Xavier Melero, o l’absolució forçada de Tamara Carrasco, hem anat presenciant que cada setmana passen coses que tenen un factor comú.
Es veu d’una hora lluny que des del regne d’Espanya veuen aprop el desastre i malden per no perdre bous i esquelles.
Des de la Casa del rei fins als tribunals de justicia, des del Congrés i el govern d’Espanya fins als cossos i forces de seguretat, des de la banca fins a les empreses de l’Ibex-35, tots estan prenent posicions per no resultar gaire malparats l’endemà de la independència de Catalunya.

Daniel Mir
Daniel Mir
01.06.2022  ·  00:43

Si, Sr Gualló. En demanarem l’extradicció

Secundí Mollà
Secundí Mollà
01.06.2022  ·  00:55

ONZE I SIS

Per a Marchena, Llarena, Hurtado, del Moral, Sánchez Melgar i Magro, Tamara Carrasco és culpable i condemnable, per a la resta, onze jutges més, no ho és.

REPETIM el que vam dir fa tres dies:

Quan la Justícia depén del caprici interpretatiu d’un jutge (posat a dit pels partits del Gobierno, PP i PSOE) i no li passa mai res interpreti el que li roti interpretar, aleshores deixa de ser justa i esdevé arbitrària i impune: la Justícia pròpia de qualsevol dictadura.

Amb vós, Tamara.

Jordi Romeva
Jordi Romeva
01.06.2022  ·  01:01

A Tamara Carrasco li han destrossat una part de la seva vida, la dels seus familiars i la dels seus amics mentrestant els pocavergonyes que l’han perseguit només per dolenteria, aniran de copes contents i satisfets i faran bromes de l’escament que estant donant als catalans: “les estamos dando un buen repaso”, o com aquell: “les hemos cepillado el estatut” o aquell altre: “les hemos destrozado su sistema sanitario”. Tamara ara podrà intenta r refer-se, però i la Sane, i el Marcel, i l’Adrià, i la Xènia…?i les més de 2.500 persones represaliades per l’estat espanyol, amb investigacions policials i judicials de tota mena, víctimes de la persecució administrativa, econòmica i política?.
No és això raó suficient per fer un pensament?
I si a aquesta indignitat, hi afegim el dèficit fiscal, l’incompliment continuat i discriminatori en els pressupostos, els atacs barroers a la llengua,… a mi em sembla impossible que encara estiguem anant al “Congreso”, parlem de diàleg, de jocs olímpics i de mundials de vela i de veure què podem preparar pel 2025.
Soc positiu Vicenç, ja ho saps, però hauríem de parlar del calendari que proposaves a l’editorial d’ahir.

Jordi Nogués
Jordi Nogués
01.06.2022  ·  03:15

En primer lloc voldria fer arribar-per si ella llegeix aquest diari-la meva enhorabona a Tamara Carrasco, sobretot per haver aguantat amb tana dignitat l’envit d’aquesta colla de mesells. Tant de bó en tinguesssim milers. centenars de milers de noies i nois que els hi planten cara, com es mereixen. Quant als jutges que encara la voldrien tancada a la pressó, em sembla d’un infantilisme ridicul, per dir-ho molt i molt suaument, pensar que algun dia algú els hi demanarà comptes aqui, a Europa o a Ossetia del Sud. S’en recorden del magnífic film “El juez de la horca” protagonitzat per l’inmortal Paul Newman? Pues eso.. Amb la Constitució en una má (es possible que hi hagi algun babau que encara cregui que actuen d’acord amb la Constitució?) i la soga a l’altra fan i desfan a tort i a dret…por mis cojones! Com al film mencionat ho diu el protagonista: “Yo soy la ley” aqui i a Ossetia del Sud!

Carles Blas
Carles Blas
01.06.2022  ·  04:59

Delenda Carthago est.

Vagi per davant la meva enhorabona a la Tamara, i l’agraiment als advocats i totes les persones que li han donat suport directament.

Part del problema és el govern automista que tenim. No podem esperar que la, Tamara, l’Adrià, en Valtonyc, i els altres 2500 represaliats s’en surtin sols. Ni tan sols s’ha fet res per la condemna recent del MHP Quim Torra.

Maria Rosa Biadiu
Maria Rosa Biadiu
01.06.2022  ·  06:31

Tamara Carrasco, ets una heroïna catalana perquè amb dignitat i valentia has afrontat una colla de folls maleïts . Gràcies !

Jordi Torres
Jordi Torres
01.06.2022  ·  06:52

Enhorabona Tamara i gràcies per la teva lluita, que ens ajuda a tots.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
01.06.2022  ·  07:08

L’opus.dei es la secta que controla al pp.psoe, als jutges, els bancs, els militars, les companyies energètiques, l’omella i el seu ejercito cope, etc… Com es possible que no s’il.legalitzi aquesta secta antidemocratica, lladregota i criminal? Com es que els politics ho permeten?

Joan López
Joan López
01.06.2022  ·  07:23

1º Felicitats a Tamara, per la seva lluita i valentìa.
2º Aniria bè, posar el noms de aquets diaris(algù d,aqui,que van fer els titulars falsos)
3º recordeu el noms de aquets jutges(5) que representan el pitjor de la justicia.
4º Mai tenim que oblidar els noms de tots aquets, politics,periodistas,diaris,televisons,jutges,fiscals,secretaris,que han actuat sense escrupuls i amb molt d’odi. Mai oblit ni perdò.

De nou moltes Felicitats a la Tamara Carrasco !!!

Jaume Ortí
Jaume Ortí
01.06.2022  ·  07:31

L’objectiu de casos com aquest és ficar la por al cos a la gent que es vulgui revoltar contra Espanya. Si na Tamara ha estat quatre anys de la seva vida (i quatre anys de la joventut és molt de temps) per unes acusacions ridícules, a qualsevol ens pot passar.
No conec la Tamara personalment així que no sé si té moltes ganes de continuar a la lluita, seria ben comprensible que no ho fes i que volgués passar pàgina, oimés quan les acusacions eren per accions de protesta pels presos polítics, uns presos que han traït/abandonat/posat a segon terme (trieu la qualificació que escaigui a cadascun d’ells) la causa fent amb això (volent-ho o no) una pinça amb els poders de l’estat espanyol en l’objectiu de desmobilitzar la gent.

Vist que ara l’exèrcit d’ocupació és togat, el que caldria és tenir jutges catalans ben formats per a quan arribi el moment. No podrem fer la independència sense gent capaç de fer un poder judicial. I una de les primeres causes que caldria instruir seria encausar tots aquests polítics, jutges i periodistes que tant de mal han fet.

I parlant de periodistes, recordo que en ple franquisme es va fer un boicot a La Vanguardia perquè el seu director va insultar els catalans. No es va parar fins que el director va ser cessat.
Avui en dia n’hi ha mitjans que menteixen, calumnien i creen mala maror (és la Tamara, són els professors de St. Andreu de la Barca, …) i no es veu que tingui conseqüència. Contra els jutges poca cosa es pot fer, contra els mitjans potser sí: No consumir-ne, encara que ja imagino que la majoria d’independentistes no ho fan. Denunciar-los massivament i cada dia encara que sigui a jutjats espanyols? Si més no se’n parlaria. No hi ha cap organisme internacional del món periodístic on es pogués denunciar, per exemple?

Albert Miret
Albert Miret
01.06.2022  ·  07:33

Se senten amb tot el poder del món, encara que sàpiguen que ens perdran per sempre qualsevol dia en què se’ls obligui a complir les seves pròpies lleis. Perquè ja fa molts anys que les han abandonat per poder exercir la força i la bestialitat amb l’únic argument de poder robar a un poble. Per això, els autèntics culpables no són tant els discapacitats peninsulars i els pervertits que ens martiritzen, com els que admeten la perversió i la violència només amb l’únic i trist argument que allò no els toca.

Rabha Hmmane
Rabha Hmmane
01.06.2022  ·  07:47

A mi i a tants d’altres, qui ens “rescabala” de la traïció d’ERC i del jutge diví de l’Oriol Junqueras i la seva banda.
A n’aquesta dona se l’hi ha acabat una part, però a mi i a ella, fins quan i per culpa d’aquest malnascut i la seva banda, ens ha de durar l’esclavitud?
Es això el que m’interessa i no el que fa un espanyol. Cap i a la fi, porten tres-cents anys fent la seva feina a la perfecció.

Un cop més, cinc minuts de lectura per res.

Un moment que un xai no sé que em diu: beeeeeeeee

Pep Agulló
Pep Agulló
01.06.2022  ·  07:49

I tant que ha complert pena, els 4 anys de patiment d’un disseny calculat, d’un tribunal a l’altre amb l’espasa de Democles d’esperar la condemna oficial amb la seva llibertat segrestada…

És la cruel signatura dels inquisidors que quan t’acusen mai surts indemne…

Jesús Albiol
Jesús Albiol
01.06.2022  ·  08:24

“Més que res perquè quedassen marcats per sempre com allò que són en realitat.”
Aquesta darrera frase reblat el clau: són persones roïnes, en el sentit més ampli de la paraula, a qui la societat hauria d’excloure d’un sistema judicial democràtic. Però com ve diu Vicent, no passarà; el caire democràtic de l’Estat espanyol cada cop és més buit i indecent.
Ningú a l’Estat, de dins l’Estat, s’atreveix a fer una mínima autocrítica sobre què li estan fent a la democràcia. El cas de Tamara n’és un exemple més.

Marga Cernadas
Marga Cernadas
01.06.2022  ·  08:30

Si algun dia som independents, faríem bé de no oblidar el passat i anar a instàncies judicials internacionals fins a esgotar l’última via possible, passi el temps que passi, per jutjar aquesta aberració que es fa anomenar justícia espanyola (en especial els altes instàncies), governs espanyols diversos i cossos policials diversos, per assetjament, persecució i violació flagrant de drets individuals i col.lectius de la minoria nacional catalana.

Daniel Gambús
Daniel Gambús
01.06.2022  ·  08:40

Felicitats Tamara. El malson ja ha passat. Et desitjo que refagis la vida ben aviat i que siguis feliç.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
01.06.2022  ·  08:50

Ni oblit ni perdó per a aquests mal anomenats jutges que no haurien de tenir dret a dur aquest nom.

Estic amb el que diu el Sr. Camprubí, algú hauria d’escriure un llibre amb el títol “Els que jutgen”, on quedés reflectir per a l’historia els noms, cognoms i fets d’aquesta colla d’impresentables, de delinqüents amagats darrera una toga (jutges, fiscals, advocats de l’estat,… ).

I no només ells, també han de sortir retratats els mitjans de comunicació, amb noms i cognoms de directors i periodistes, que, faltant al que vol dir la paraula periodista, van mentir, van manipular i van fer sang de gent innocent, i tot per servir a la màfia monarco/feixista, o perquè ja són fanàtics espanyolistes sense cap escrúpol. Deixant ben clar la seva mala fe quan no reconeixen ni publiciten, amb la mateixa intensitat, la persecució immoral que havien fet.

Quan siguem independents es voldrà passar pàgina?
No crec, formalment si, però com a país podrem declarar persones non grates a aquesta gent, i fins i tot jutjar-los per crims contra la humanitat, perquè prendre ls vida d’una persona uns anys és un crim, només un grau per sota de l’homicidi.

Joan Cuscó
Joan Cuscó
01.06.2022  ·  08:53

Res els hi passarà a aquests jutges.
Només cal recordar que CCOO i UGT van recolzar i defensar al ministre franquista Martín Villa (Masacre Vitòria març 1976).

Núria Feliu
Núria Feliu
01.06.2022  ·  09:03

Enhorabona, Tamara!! Moltes gràcies per tot el que fas. Ànims i endavant que ets molt valenta. Una abraçada.

Ara pregunto: tots els líders que varen estar empresonats i més tard alliberats, que fan per ajudar als 2.500 represaliats, que tenen causes obertes amb la “justícia” espanyola i alguns estan empresonats, per defensar-los a ells? Els escriuen, els van a veure… o ni es recorden d’ells.

Annamanu Ràfols
Annamanu Ràfols
01.06.2022  ·  09:14

Opinió fonamentada sobre les togues patriòtiques .

https://www.elnacional.cat/ca/opinio/elisa-beni-toga-patriotica-arrosegada-terra_766035_102.html

Espanys desventrada i potes enlaire

Gerber van
Gerber van
01.06.2022  ·  09:17

Si Ucraïna pot condemnar soldats d’una potència mundial, aleshores Catalunya hauria de poder portar aquests jutges davant la justícia. L’uníc que hem de fer és declarar-nos sobirans i tenir el control del terreny. Encara que només sigui en una àrea de la mida d’un municipi o comarca. Aleshores podem demanar l’extradició internacional contra ells i tots aquells delinqüents que tant de patiment han causat al nostre país i que encara són vius.

Fer complir la sobirania a nivell municipal o comarcal és una idea per començar amb l’independencia de Catalunya. L’enclavament Llívia em sembla el més adequat per a això. Em sembla força difícil que Espanya entri a França amb el seu exèrcit per recuperar el control d’aquest municipi. A més, aquest suggeriment s’ajusta a l’editorial d’ahir, que proposa tornar a treballar des de la base en la independència. Però això requereix una dosi de coratge i d’empenta de la ciutadania.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
01.06.2022  ·  09:18

Em reafirme amb el breu comentari d’en Pep Agulló. I m’afegisc al d’en Daniel Gambús. I al que apunta l’editorial: Qui jutjarà aquests jutges? Davant tota absolució de causes per improcedència acussatoria, el que acusa no té cap responsabilitat que afrontar? Alguns calvaris com el de Tamara i altres s’evitarien per justícia.

Mònica Vidal
Mònica Vidal
01.06.2022  ·  09:36

A mi també em costa d’aconsolar-me només amb la justícia poètica. Per a ells val la dita: “difama, que algo queda” o aquella altra “cuando el río suena…” I això és el que restarà en l’imaginari públic rubricat per la premsa, polítics d’ací i d’allà, etc.

Han burxat tots tots els camps que han volgut: començant per Xixena que encara em dol profundament, exili, presó, Tamara, CDR’s, lleis per a afavorir l’economia de la nostra terra, la llengua i un regitzell més impossible de comptabilitzar.

Com deia el professor Resina, en han vexat fins l’extenuació. Aquest constant odi, aquesta constant humiliació… fins quan serem capaços de suportar-ho?

JOSEP RAMON MIR
JOSEP RAMON MIR
01.06.2022  ·  09:37

“Però la pregunta és: si el jutjat de Barcelona no hi veia cap delicte, si l’Audiència de Barcelona no hi veia cap delicte i si onze dels setze membres de la sala del Suprem no hi veuen cap delicte, com és possible que n’hi haja cinc, malgrat tot i fins a l’últim minut, que intenten de fer la vida impossible a Tamara Carrasco? I com és possible que d’aquests cinc tres hagen estat peces angulars, clau, de la repressió contra l’independentisme?”
Aquesta és la pregunta que es fa el Sr. Partal (i molts de nosaltres) i suposo que és una pregunta retòrica… tots sabem la resposta: Són una colla de prevaricadors que no tenen ni p**** idea de que és la justícia ni volen tenir-la. La seva missió, des de el seu púlpit, és la salva-guarda d’un règim corrupte i cada cop més feixista.
Amb tot. enhorabona, Tamara! Salut!

Xavier Floresví
Xavier Floresví
01.06.2022  ·  09:41

Enhorabona Tamara i espero que pugui refer la seva vida.
Qui jutja els jutges?
Davant del risc que la independència comporti algunes males pràctiques d’Espanya, jo aposto pel següent: Si el poder ve del Poble, que sigui el Poble qui jutja els jutges.
Per exemple un referèndum i, si es demostra que ho han fet malament, que perdin el títol de jutges i a la presó.
Oi que un gran poder comporta una gran responsabilitat?

M. Àngels Pujols
M. Àngels Pujols
01.06.2022  ·  09:44

Homes i dones valentes com la Tamara són els que fan digne un país. La meva enhorabona a la Tamara per la seva resiliència i sacrifici personal que no serà envà.

Víctor Torguet
Víctor Torguet
01.06.2022  ·  09:48

¿No es poden presentar denúncies, querelles, acusacions o utilitzar d’altres mecanismes de la justícia per obrir investigacions contra aquests maleits i fanàtics neo-franquistes del Marchena, Llarena i companyia? Per què no inundem la justícia espanyola amb denúncies? Ja sé que no serviran de res en aquesta espanya arruïnada (econòmicament i social) i embogida, però podem cridar molt l’atenció dins i fora d’espanaya, buscant màxim ressò de la denúncia.
Sembla que hi ha una pressió “de fora” que, malgrat molt tard (la justícia és deliberadament ultra-lenta, quan convé), talla els peus de la justícia feixista i dictatorial espanyola en l’àmbit colonial espanyol. Sembla que està passant el mateix que, des del principi, ja passa a l’àmbit internacional amb els exiliats (a on espanya no ha guanyat ni una sola batalla).
espanya juga des de fa anys una “lawfare” digna de les més despietades tiranies, fins ara semblava la seva millor maquinària de guerra, però ara veiem que està sent força més feble del que aparenta ser.
Aprofitem aquesta feblesa. Anem amb tota la força que la fake-democràcia espanyola ens proporciona per atacar-la i afeblir-la més, especialment als ulls internacionals.
Ahir el Vicent feia unes propostes / suggeriments boníssims, però n’hi ha moltes més coses que podem fer per atacar l’enemic.
Organitzem-nos !!!
Encara tenim la força d’abans del l’1-O (som els mateixos !!!), tenim l’experiència post 1-O per dissenyar estratègies millors (traïció dels nostres polítics i líders socials, sadisme espanyol, desorientació indepe,…) i mai ens faltarà la raó.
Volem que n’hi hagi més de Tamares?? A què esperem ????

Aleix Gaus
Aleix Gaus
01.06.2022  ·  10:21

La marca ñ completament caducada tant politicament com judicialment. La societat catalana a que espera a fer costat a Tamara Carrasco? davant de una persecució judicial com aquesta? Espanya cada dia s´enfonsa i a que esperem nosaltres per desconectar i fer el nostre cami. La meva cordial admiracio per Tamara Carrasco

Gerard Palacín
Gerard Palacín
01.06.2022  ·  10:45

Efectivament, estic absolutament d’acord en que cal que els jutges sectaris com els anomenats han de ser castigats amb penes de presó llargues, tan llargues com les que ells acostumen a sentenciar per a ciutadans innocents que han tingut la fortuna de no tenir el mateix pensament corcat que tenen aquests jutges.
Fins quan hem de suportar a aquests brètols?

Salvador Aregall
Salvador Aregall
01.06.2022  ·  11:35

Els jutges ja sabem qui són, sabem quin pa si dona als jutjats i el fenomen està perfectament definit i delimitat. Són l’enemic. El problema jo el veig amb la nostre rereguarda. Si la Tamara Carrasco ha estat capdavantera en la lluita i l’enemic l’ha ferit –seguim metafòricament- la rereguarda no l’ha tractat com es mereixia, com un dels nostres. Parlem clar, encara que faci una mica de mal, els nostres presos polítics: Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Joaquim Forn, Carme Forcadell i Dolors Bassa varen rebre un recolzament fora mida i amb molt sacrifici –recordeu tots els actes a l’exterior de Lledoners, del Mas d’Enric i del Puig de les Basses- i totes les caminades i tot el què vulgueu. Sí, han patit presó però no han estat sols. Ara repasseu tots els altres represaliats –uns 3000- i digueu-me si han estat sols o no. A la guerra civil del 1936 hi va haver un front amb molts morts i condemnats de per vida i també una rereguarda que no va estar a l’alçada de la trinxera. Seguint amb l’Editorial d’ahir i enllaçant amb la de demà, hem de vigilar molt que les accions no deixin al descobert individus que poden ser pressa de l’enemic. Hem d’actuar com els peixos que formen bancs immensos per confondre i esporuguir els depredadors. Us imagineu una acció en massa d’ocupació al Parlament? amb una missatge clar i contundent: no ens representeu. M’imagino la cara dels diputats “independentistes” !!

Margarida Sellarès
Margarida Sellarès
01.06.2022  ·  11:45

Tamara, gràcies. Moltes i moltes gràcies. Un gran respecte brolla inevitablement i enforteix l’esperit dels que et saben veure. Gràcies!

I gràcies Vicent pel donatge.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
01.06.2022  ·  12:21

I pensar que Tamara Carrasco només volia defensar els presoners polítics que ara abandonen a la resta de represaliats no indultats.

Són més culpables els indultats que els cinc jutges espanyols, perquè els segons defenen a la seua gent i, els primers, traeixen a la seua pròpia gent.

Porca misèria!

Una abraçada ben forta Tamara, ets un exemple.

teresa labourdette
teresa labourdette
01.06.2022  ·  13:27

Completament d’acord amb en Jordi Romeva.
Gràcies Tamara per la teva força.

Josep Marrasé
Josep Marrasé
01.06.2022  ·  13:54

Benvinguda Tamara al món lliure, en el teu cas res em podria satisfer tant.
Vicent, tu tens consciència que mai la judicatura espanyola hagi reconegut els seus errors, rescabalant la persona falsament imputada? Jo no tinc coneixement de cap fet. Caldria encomanar-nos a la justícia europea que, per altra banda tampoc m’ofereix cap confiança.

Eduard Elias
Eduard Elias
01.06.2022  ·  16:00

Segurament aquí no és el lloc, però no tinc accés a la Tamara.

Voldria demanar-li un últim esforç en bé de tot el país: que presenti denúncia per acusació falsa amb mala fe contra el fiscal que la va encausar, els policies que van fer informes falsos, els mitjans de comunicació que ho van esbombar tendenciosament (en aquest cas, afegint un delicte de vulneració greu del seu dret a la presumpció d’innocència) i el més difícil contra els jutges que, contra totes les evidències i sentències absolutòries prèvies, la volien condemnar sense proves, sense delicte… sense vergonya.

Com molt bé diu en Partal, no és per revenja, ni podem confiar que tingui gaire recorregut dins la justícia espanyola. És, en primer lloc, perquè no els surti gratis. I, en darrera instància, si aconseguim que arribi a Europa, per posar en evidència la pila fems que a Espanya en diuen “Justicia”.

PEPE PEDREGAL
PEPE PEDREGAL
01.06.2022  ·  16:14

Gràcies Tamara, és evident que a partir d’avui has reforçat molt més el camí cap a la INDEPENDÈNCIA. És irreversible.
Quan el nostre President, el MHP Carles Puigdemont, ens posi a tots en solfa, allí estarem fins al final.

Joan Ferrús
Joan Ferrús
01.06.2022  ·  16:15

Si l’infern existeix segur que a aquests tres jutges el diable ja els hi ha preparat un raconet.

david graupere
david graupere
01.06.2022  ·  16:29

Qui jutja el jutge? potser el col·legi d’advocats? Què hi tenen a dir els col·legis d’advocats?

Judith Boadas
Judith Boadas
01.06.2022  ·  17:21

Felicitats, Tamara.
Cada vegada que Ñ aplica la seva justícia, desitjo profundament que no se’n surtin.
Perquè són inquisidors, mentiders, prepotents, manipuladors, vividors, i un llarg etc.
Per més que vulgui posar-me a la pell de cadascun dels represaliats és impossible percebre la maldat amb la que us tracten i us han maltractat, i patiu.
La fortalesa i coratge que teniu, us converteix en un referent inestimable per mi.
Vosaltres si que demostreu quins són els veritables valors.

Teresa Puig
Teresa Puig
01.06.2022  ·  18:26

Tamara, mai no et podrem agrair tot el que has aguantat.

Salvador Molins
Salvador Molins
02.06.2022  ·  00:22

Rubalcaba va dir que ho pagarien.

Per a Catalunya només hi ha una victòria possible i desitjable, la plena Independència.

Tot això que porta segles fent espaÑa amb Catalunya aconsella un divorci ràpid i urgent, quan abans millor, perquè massa vegades el malaltís maltractador acaba matant a la seva víctima, és el que els va passar als nous estats dels Balcans que es van encantar massa a l’hora de fotre el camp de la imperialista i supremacista Sèrbia.

El cas del darrer estatut català va ser una vergonya total i Espanya en va pagar molt alt el preu, un parell de Regals
per als catalans i per a la història, el Referèndum
de Catalunya vinculant del 1r d’octubre de 2017 i la DUI catalana de 27 d’octubre de 2017, del Parlament Català escollit democràticament el 27S de 2015.

No sé si Rubalcaba quan va expressar aquella sonora, altiva i expressiva frase, l’entreveia en els costos reals que van ser.

La història avança amb passes lentes, jo crec en el que vam viure el 2017 radicalment i dignament i sé que, potser més aviat que tard, en veurem els fruits i bons resultats.

Espanya també pagarà, com en el cas de l’estatut tururut, tot el mal i tota la repressió a que estant sotmetent als catalans.

Per a nosaltres només hi ha un preu i una sola victòria, la plena independència, la República Catalana Independent, com Suïssa i Israel.

No titubegem, empoderem-nos, censem-nos al cens del CxR i esdevinguem ciutadans lliures de la República Catalana Independent.

Visquem la Llengua, visquem la Independència i visquem Catalunya, mentre esperem, persistim, trenquem, alliberem-nos … !

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ al mes