Report sobre el coronavirus: S’estabilitzen els casos i continuen augmentant les hospitalitzacions

Us oferim un report amb tota la informació actualitzada del coronavirus

VilaWeb
Redacció
20.05.2022 - 19:50
Actualització: 20.05.2022 - 19:59

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Si voleu rebre aquest report VilaWeb sobre el coronavirus al vostre correu, cada divendres a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat aquesta setmana?

El govern català ha desactivat la fase d’alerta del Pla especial d’emergències per pandèmia, que queda ara en estat de pre-alerta per a continuar fent vigilància de l’evolució de la covid. El consell del PROCICAT en continuarà fent seguiment després d’unes tres-centes reunions del comitè tècnic.

El Grup de Recerca en Biologia Computacional de la UPC (BIOCOMSC) ha explicat que en els CAP es veu una certa estabilització del creixement de la transmissió del virus a Catalunya. Ara bé, tot i que l’ocupació a les UCI és molt baixa i estable, les defuncions entre el col·lectiu de gent gran i de vulnerables ha crescut fins a les deu diàries. I explica que això respon a una pujada sostinguda en la circulació del virus en els més grans de seixanta anys. Els hospitalitzats augmenten a tot el país. Al Principat 1.126, 82 més; al País Valencià 760, 86 més que en el darrer balanç, i Catalunya Nord i Andorra també comuniquen un ingressat més respectivament. Les Illes és l’únic territori que manté la mateixa xifra que en la darrera actualització.

Sobre les mesures anticovid, la màscara ha deixat de ser obligatòria al transport públic de Catalunya Nord. Ara bé, encara caldrà dur-la dins els establiments sanitaris, incloent-hi les farmàcies. També caldrà acreditar el fet d’haver estat vaccinat o haver obtingut un resultat negatiu en una prova de covid per accedir a un centre sanitari i que els contagiats facin quarantena durant una setmana, segons que ha informat el ministre de Salut francès, Olivier Véran.

A la resta del món, les autoritats de Xangai tenen com a objectiu de tornar a la normalitat el mes de juny. Quinze districtes dels setze de la ciutat ja han eliminat les restriccions contra la covid fora de les zones de quarantena. I a Corea del Nord, avui s’han notificat 263.370 nous casos de febre sospitosos de ser coronavirus, segons que ha detallat el govern. Una xifra que representa més de dos milions de ciutadans, els quals podrien estar infectats des que el virus va començar a circular a final del mes d’abril.

Sobre el certificat de vaccinació, la ministra d’Indústria, Comerç i Turisme espanyola, Reyes Maroto, ha avançat que d’ací a pocs dies Espanya deixarà d’exigir el certificat de vaccinació als turistes de fora de la Unió Europea. A Andorra, el ministre portaveu del govern, Eric Jover, va dir dimecres que el govern deixaria sense efecte que les persones que sol·licitin una autorització d’immigració que impliqui una estada al Principat superior o igual a trenta dies consecutius hagin d’acreditar haver passat la malaltia o bé estar vaccinats contra la covid. Una mesura que es pren atès que la pressió sanitària és molt baixa.


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans s’han registrat 4.456.046 casos i 38.971 morts, i actualment hi ha 96 pacients a les UCI.

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].


La píndola de Jordi Goula:Per què tant de silenci sobre la cotització dels autònoms?

El darrer dia de febrer d’enguany, va haver-hi un gran enrenou laboral i mediàtic. El govern espanyol va anunciar la proposta de reforma del Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA). Era l’intent de l’administració espanyola per a resoldre la insostenibilitat financera del sistema. En concret, proposava d’eliminar la llibertat de cotització del col·lectiu autònom (del qual més del 85% actualment cotitza per la base mínima, cal recordar-ho) i substituir-la per un sistema de cotització segons el rendiment econòmic, que tindria un tipus implícit del 30,6%. Les màquines de calcular van treure fum i van sortir tota mena d’explicacions sobre el càstig que s’infligia als treballadors o les bondats que representava, segons si l’opinió era dels representants dels autònoms o de l’estat.

Em sembla normal que passés, atès que la decisió afecta gairebé 3,5 milions de treballadors de tot l’estat, més de mig milió a Catalunya. Per aquest motiu, és important que s’elaborin anàlisis serioses de la situació i es facin noves propostes. I això ha fet la Cambra de Barcelona, que abans-d’ahir va presentar una “Proposta de reforma del règim d’autònoms: impacte i valoració”, feta pel Gabinet d’Estudis Econòmics, amb l’objectiu d’obrir un debat fonamentat sobre com hauria de reformar-se el RETA.

L’anàlisi parteix de la necessitat urgent de reformar el règim d’autònoms, atès que el sistema actual és difícilment sostenible en termes financers a mitjà i llarg termini. I jo gosaria afegir que també a curt. Cal recordar que el 2019 el dèficit del RETA era de gairebé 7.500 milions i el del règim general (RGSS) superava els 16.500 milions d’euros. L’estudi fa l’estimació de què significa això a escala individual, per fer les xifres més aclaridores. Calcula que les prestacions rebudes pels autònoms se situen entorn d’un 20% per sota de les rebudes pels afiliats al RGSS, i les seves cotitzacions són gairebé un 40% inferiors. En conseqüència, cada afiliat al RETA general (per terme mitjà) representa un dèficit que duplica el dels afiliats al RGSS, concretament, 2.294,1 euros anuals per autònom, en comparació amb els 1.009,8 per assalariat.

Per a equilibrar la diferència, el govern espanyol proposava que els autònoms que ingressessin quantitats similars o inferiors a 1.300 euros mensuals pagarien menys i els que ingressessin imports superiors, pagarien més, en termes absoluts. En termes relatius, la Seguretat Social recaptaria un 30% dels ingressos nets de tots els autònoms (després de deduir compres, subministraments i amortitzacions de la facturació bruta).

Fent comptes, dels 3,2 milions d’autònoms declarants per activitats econòmiques a l’IRPF el 2019, 2,1 milions s’estalviarien uns 800 euros anuals cadascú (sempre en termes mitjans), però més d’un milió d’autònoms pagarien 6.000 euros anuals més. D’aquesta manera, els “guanyadors” amb la reforma del RETA deixarien de pagar 1.600 milions d’euros, mentre que els “perdedors” augmentarien les aportacions en 6.200 milions. Tot plegat es traduiria en un ingrés més gran per al sistema, segons les estimacions de la corporació, d’uns 4.600 milions.

A la Cambra no li agrada la proposta del ministeri espanyol, perquè no la veu ni equitativa ni eficient. No seria equitativa perquè penalitzaria els autònoms amb una pressió tributària total molt superior a la suportada per una societat mercantil amb assalariat, subjecte al RGSS. I no seria eficient, des del punt de vista d’assignació dels recursos, en la mesura que aquest excés de pressió tributària restaria incentius a l’emprenedoria, de la qual depèn en gran part el dinamisme productiu d’una societat.

Si es tracta d’aconseguir una reforma que iguali la pressió tributària total, suportada per una mateixa activitat de negoci sota els dos règims (RETA i RGSS), els càlculs fets per l’estudi indiquen que el tipus de cotització aplicable al rendiment net generat per un autònom s’hauria de situar en el 18%, és a dir, molt per sota del 30% proposat pel ministeri espanyol, però alhora, per sobre del 8% actual, quan es cotitza per la base mínima.

El nucli de la qüestió, me’l comenta Joan Ramon Rovira, cap del gabinet: “No es pot tractar igual el rendiment d’un negoci que la prestació del treball. En els autònoms conflueixen dos tipus de rendes, les de treball i les de capital, i no té sentit gravar-les conjuntament. El problema és que tractem tots els autònoms sota el paraigua d’una mateixa figura, quan, en realitat, són molt diferents els casos que hi ha a dins i que haurien de tenir un tractament diferencial. No és igual un autònom empresari amb alguns treballadors que un repartidor que només aporta la bicicleta com a capital personal. Les diferències són massa grans i els dos casos no poden ser tractats de la mateixa manera. A Europa, per exemple, no ho fan.”

En definitiva, amb altres paraules diu que incrementar els tipus de cotització aplicats sobre el rendiment econòmic dels autònoms, tant com calgui, per equilibrar ingressos i despeses, és una solució massa simplista per a una qüestió que és molt complexa. I que, per tant, “cal un canvi de perspectiva que comenci per reconèixer l’heterogeneïtat del col·lectiu”, afegeix.

I així ho fa la Cambra. L’estudi identifica, com a mínim, tres categories: empresaris, professionals i treballadors per compte propi. Els primers són propietaris directes o indirectes d’uns actius –comercials, productius o financers– prou importants per a contribuir significativament al rendiment econòmic derivat del negoci, i que sovint tenen contractats un assalariat o més d’un a càrrec seu. Els segons, són posseïdors d’un capital humà especialitzat amb el qual ofereixen uns serveis generalment subjectes a regulació, i que estan enquadrats en col·legis i organitzacions professionals especifiques, com ara advocats, economistes, enginyers, metges…

I, per últim, els treballadors per compte propi, que bàsicament venen la seva força de treball, a l’empresa o empreses clientes, sense una relació laboral formal. En alguns casos es tracta de “falsos autònoms” –amb una relació essencialment laboral que no consta com a tal–, però és més majoritari el cas de treballadors independents que es dediquen, a temps complet o parcial, a tasques o projectes subcontractats per altres empreses o a serveis domèstics, de reparacions o manteniment.

Seguint aquesta classificació, el document de la Cambra recull diferents opcions per a cada categoria.

Per exemple, proposa d’excloure els empresaris autònoms de la cotització obligatòria a la Seguretat Social, tot permetent, això sí, la cotització voluntària per a obtenir un nivell de prestacions –jubilació, incapacitat laboral transitòria, cessament de l’activitat– proporcional a les cotitzacions fetes, en termes actuarials. Alternativament, els empresaris autònoms podrien optar a instruments de previsió privats amb regulació pública, segons les seves preferències i circumstàncies.

Quant als professionals enquadrats en col·legis i organitzacions que regulen l’accés i l’exercici de l’activitat, són aquestes entitats representatives les que poden constituir més bé una sèrie d’instruments de previsió social, ajustats a les circumstàncies específiques d’aquest col·lectiu.

Finalment, en el cas dels treballadors autònoms, cal tenir en compte que una part d’aquest col·lectiu genera un nivell d’ingressos massa baix per a suportar una càrrega tributària proporcional al cost de les prestacions socials que els permetin de garantir un nivell de vida mínimament digna. En principi, l’estudi indica que “els treballadors autònoms amb ingressos prou elevats es podrien equiparar en obligacions i prestacions socials als treballadors assalariats, ja que per aquesta categoria d’autònom el concepte de rendiment econòmic és assimilable al d’un sou brut”. Això no obstant, el resultat d’aplicar aquest barem als treballadors autònoms amb ingressos reduïts podria abocar-los a l’economia submergida.

En definitiva, la Cambra ens recorda que som davant un problema molt complex i que precisa una resolució urgent. Els autònoms han estat un col·lectiu que, tradicionalment, s’ha sentit marginat en el món laboral i que aquests dos darrers anys de pandèmia ha viscut amb molts sacrificis. Per tant, és un afer molt viu dins la societat, atès que també afecta greument els comptes de l’estat. Cal pensar que, per raons no precisament econòmiques ni financeres, el govern espanyol és en silenci d’ençà del febrer. Vénen eleccions. I això que acabem de comentar pot ser un punt cabdal per al vot d’aquests 3,5 milions de persones a l’estat. I, mal aconsellats per les enquestes, deuen pensar, qui dia passa, any empeny.

 


A tot el món, les darreres xifres són de 519.990.677 casos confirmats i 6.285.251 morts. Del total de casos, 474.711.439 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 84.799.040 casos i 1.028.337 morts;
–L’Índia, amb 43.131.822 casos i 524.323 morts;
–El Brasil, amb 30.752.226 casos i 665.491 morts;
–L’estat francès, amb 29.291.146 casos i 147.715 morts;
–Alemanya, amb 26.051.725 casos i 138.663 morts.

–A l’estat espanyol hi ha 12.179.234 casos i 105.642 morts.


La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

–Deutsche Welle: El brot de covid-19 de Corea del Nord preocupa pel risc de noves variants (en castellà)
–BBC: Per què a l’OMS li preocupa l’estratègia de covid zero de la Xina? (en anglès)


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

Qui s’ha de posar la tercera dosi contra la covid-19? Com demanar hora?
On i quan cal mostrar el passaport covid?
Canvis en les quarantenes dels contactes estrets
Quines són les restriccions al País Valencià?
Quines són les mesures contra la covid-19 a Catalunya?
La fiabilitat de les proves d’antígens canvia en els vaccinats?


–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’informació: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon de cita prèvia: 821 955
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies