Hem detectat que teniu les notificacions de Vilaweb blocades. Si les voleu rebre, seguiu les instruccions que trobareu en aquesta pàgina.

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat avui?

Catalunya començarà el dia 25 d’aquest mes la campanya de vaccinació contra la grip i, simultàniament, s’hi administrarà la tercera dosi del vaccí contra la covid-19 als més grans de setanta anys. Ho ha anunciat el conseller de Salut, Josep Maria Argimon. Fins ara, s’han injectat vora seixanta mil d’aquestes terceres dosis i, a partir del 25, s’administrarà a la franja d’edat que ja fa sis mesos que va rebre la segona. Argimon ha dit que les primeres proves indiquen que és a partir d’aquest període quan baixen els anticossos. A les Illes, la conselleria de Salut té previst d’administrar-la a 125.000 persones de setanta anys en amunt, vaccinats completament. Al País Valencià, la podran rebre més de 700.000 ciutadans.

El conseller Argimon també ha avançat que la setmana vinent es recuperaria al 100% l’assistència presencial a les universitats catalanes, amb la voluntat d’avançar en la superació de les restriccions. Ara l’assistència presencial a les universitats és d’un 70%. També ha anunciat la incorporació de trenta psicòlegs a l’atenció primària, amb l’objectiu d’incorporar-n’hi cent cinquanta aquest trimestre. En aquesta línia, ha recordat que la salut mental és la prioritat de la conselleria.

D’una altra banda, la Generalitat ha presentat avui la petició al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè avali la implantació del passaport covid als locals nocturns. La sala contenciosa administrativa del tribunal ja ha rebut la petició del govern i l’ha remesa a la fiscalia perquè s’hi pronunciï abans de demà a les 10.00.

Avui la Generalitat Valenciana ha atorgat l’Alta Distinció als equips de vaccinació contra la covid-19 que van començar a treballar a final del 2020 en els cent trenta-tres espais habilitats. La vice-presidenta, Mónica Oltra, ha recordat que hi ha vora tres milions d’immunitzats al País Valencià, és a dir, un 87% de la població.

El ministre de Salut andorrà, Joan Martínez Benazet, ha anunciat que demà s’eliminaria l’obligatorietat de l’ús de la màscara a les aules als alumnes. Fins ara l’havien de fer servir tots els alumnes a partir de vuit anys. La mesura també inclou els professors que tinguin la vaccinació completa. En canvi, els no immunitzats o els qui no vulguin prescindir de la màscara n’hauran de fer servir una que faciliti la visió de la boca per facilitar la comprensió dels infants.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha definit formalment la síndrome post-covid-19 –o covid persistent–, en un document de consens en què han participat centres de tot el món. “La post-covid-19 és la que tenen pacients amb un historial d’infecció probable o confirmada habitualment, tres mesos després d’haver començat a tenir símptomes de covid-19, i que dura, pel cap baix, dos mesos. Aquesta infecció, a més, no pot ser explicada per cap diagnòstic alternatiu.” L’organització també detalla que els símptomes més comuns són fatiga, falta d’alè i disfunció cognitiva, juntament amb alguns altres. Generalment tenen un impacte en el dia a dia i poden persistir en el temps.

La píndola de Jordi Goula: “La indústria manté la producció sense tantes empreses”

“És evident que hi ha hagut una desindustrialització a Catalunya, quant a nombre d’empreses i d’ocupats en la manufactura, especialment en pimes. En canvi, la producció industrial, en termes reals, aquests darrers anys s’ha situat només una mica per sota dels millors anys de principis de segle”, deia ahir el secretari general de la PIMEC, Josep Ginesta, en la presentació de l’informe sobre la “Demografia de la pime industrial manufacturera catalana 1999-2019”. La patronal constata que, malgrat la pèrdua d’indústria manufacturera, hi ha indicadors que demostren que Catalunya encara té una economia de base industrial en el context europeu i també en l’espanyol: la manufactura, amb un 16,4% del valor afegit brut (VAB), representa entre 4 i 6 punts percentuals més que a tot l’estat espanyol. Això sí, cal recordar que el 2000 era el 24% i el 18% a l’estat. La davallada és important, però…

El teixit actual que a Catalunya es dedica a la fabricació manufacturera el formen 22.055 empreses, organitzacions que tenen personal assalariat (no s’hi inclouen les empreses sense assalariats). Aquesta dada correspon a l’exploració que fan per elaborar l’Anuari de la pime catalana, i fa referència al 2019. Vint-i-un anys abans, el nombre d’empreses manufactureres era de 34.303. En el conjunt del període l’ocupació manufacturera catalana acaba comptant, el 2019, amb 140.932 treballadors menys que el 1999, un 26,1%. Veiem com l’ocupació no hi ha baixat tant com el nombre d’empreses (-36%).

Del meu punt de vista, l’element més important de l’informe és comprovar que, malgrat el descens del nombre d’empreses, la producció manufacturera real, els anys 2018 i 2019 (cal prescindir de l’excepcional 2020) va ser semblant a la dels anys de bonança (2000- 2007), després dels anys en què la crisi (2008-2013) havia castigat greument el sector. S’ha de veure ara, és clar, quin haurà estat l’efecte de la covid-19 en tots aquests mesos.

En canvi, l’ocupació ha baixat més que no pas la producció. Per què? Parlo amb l’autor de l’estudi i director de l’observatori de la PIMEC, Modest Guinjoan. M’explica això: “Certament, durant el període l’evolució de l’ocupació industrial ha tingut un comportament més negatiu que no el de la producció real.” Però en destaca una part positiva: “Això vol dir que la productivitat del treball en el sector manufacturer ha augmentat. És a dir, que la unitat de producte obtinguda per cada treballador ha estat progressivament més alta. Estimem que la productivitat és, aquests darrers cinc anys, entre un 36% i un 39% superior a la que s’enregistrava vint anys enrere.” Sens dubte, és un salt endavant molt important. Li pregunto d’on prové aquest salt i em diu: “Aquest creixement de la productivitat manufacturera és degut a factors molt diversos, principalment l’automatització dels processos i l’externalització de moltes funcions.”

Segons el report, l’evolució del teixit de pimes manufactureres a Catalunya no es pot valorar sense tenir en compte el gran dinamisme que ha tingut el sector exportador. Addicionalment, la pèrdua d’empreses i d’ocupats també es podria vincular a la progressiva especialització de les empreses. Moltes activitats que abans eren integrades en una mateixa organització industrial han passat a ser contractades a empreses especialitzades. Del transport als serveis administratius, passant per seguretat, neteja, disseny, comercialització, R+D, formació, etcètera, moltes empreses industrials han optat per externalitzar serveis i encarregar-los a especialistes.

I aquí arribem al moll de l’os. Els qui treballen per a la indústria són indústria o no? Estatísticament, no. Però això ha estat objecte d’estudis aplicats a Catalunya per alguns autors, i ha donat peu al concepte de “nova indústria”, que és la indústria tradicional recollida pels codis de CNAE clàssics, més les activitats de serveis que es fan per a la indústria. Recordo, per exemple, l’impacte que va tenir quan Carme Poveda, de la Cambra de Comerç, ho va publicar el 2015. És una visió més àmplia, que canvia els diagnòstics. Perquè, vist així, el sector industrial conceptualment ampliat significa la meitat o més de la producció global de l’economia catalana, considerat directament i indirectament. “En conseqüència, Catalunya continua essent una economia industrial, amb nous actors, amb noves divisions del treball per organitzacions, però descansant sobretot en la manufacturera”, diu Guinjoan.

I ara entrem en un altre punt que em sembla molt interessant. El nombre d’empreses de l’activitat que a l’Anuari de la pime catalana anomenen “serveis a les empreses” ha passat d’unes 18.000 el 1999 a més de 31.000 el 2019. No cal dir que el contrast amb l’evolució de les manufactureres és impressionant. Les unes pugen i les altres baixen. L’estudi il·lustra ambdues evolucions en un gràfic que té forma de tisores. I el resultat pot ser sorprenent. Hi ha més empreses que donen serveis a la indústria que no pas manufactureres!

Quant als ocupats, a les manufactures i als serveis a les empreses, passa igual: si els de les primeres baixen, els dels segons pugen. El 2013 hi havia, per primera vegada, tants ocupats als serveis a les empreses com a les indústries manufactureres. Es va assolir un equilibri. Però a partir d’aquell any els serveis les superen: se situen (2019) en més de 477.000 treballadors i les manufactures no arriben a 400.000.

El deslligament d’activitats no considerades estatísticament industrials i la creació de noves empreses per a desenvolupar-les ha dut a aquesta situació que, de primer, pot semblar paradoxal, però que, pensant-hi una mica, té molt a veure amb la racionalitat, l’eficiència i la concentració en el core business de les manufactureres.

En conclusió, Guinjoan em diu: “L’evolució del sector industrial manufacturer català en el període 1999-2019 presenta un panorama alhora inquietant i esperançador. La inquietud ve de la pèrdua d’empreses i llocs de treball entre el 1999 i el 2019.” I aquesta inquietud es perllonga en el fet que la dimensió més castigada hagi estat la microempresa i la petita empresa. “La mitjana empresa i la gran ho han fet una mica millor, en un període tan convuls en què hi ha hagut de tot, crisis globals (la desencadenada el 2008), l’aparició de nous actors industrials (sobretot la Xina), una progressiva globalització de mercats i sistemes productius, i la gradual terciarització del consum (i per tant de l’oferta), etc.”

Però també hi veu un panorama esperançador: “Malgrat tot, som davant un sector que aporta entre 35.000 i 40.000 milions d’euros de VAB anual, que té darrere un país amb tradició i cultura industrial, amb una gran capacitat de resiliència, desig d’innovar, en procés d’automatització, que ha augmentat prop d’un 40% la productivitat del treball i ha generat una oferta de serveis a la producció gran i dinàmica, amb l’externalització”.

En definitiva, la visió de Catalunya com un país que depèn, en un 50%, de l’activitat industrial directament i indirecta, ens hauria de fer rumiar molt seriosament amb quina cura cal tractar al sector. I no ho fem prou bé. Penso, de vegades, si en som prou conscients, tots plegats, començant per les autoritats. Per això estic totalment d’acord amb les conclusions de l’informe: “L’Administració s’omple la boca de voler potenciar la indústria (voldria fer-la arribar al 25% directe del PIB). Els fons Next Generation són una oportunitat i el Pacte Nacional per a la Indústria, també. Calen més recursos, sí, però cal creure en la indústria i aplanar el camí en un sentit ampli: en FP, en tramitacions, en suport a la innovació, en treball en pràctiques, en preus de l’electricitat no discriminatoris, i un llarg etcètera.” Sí, hi estic d’acord.


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans s’han registrat 1.585.442 casos i 33.227 morts, i actualment hi ha 191 pacients a les UCI.

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].


A tot el món, les darreres xifres són de 236.827.994  casos confirmats i 4.835.160 morts. Del total de casos, 213.944.680 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 44.787.462  casos i 724.863 morts;
–L’Índia, amb 33.872.783 casos i 449.580 morts;
–El Brasil, amb 21.499.074 casos i 598.871 morts;
–Regne Unit, amb 8.006.660 casos i 137.295 morts.
–Rússia, amb 7.662.560 casos i 212.625 morts.

–L’estat francès, amb 7.033.755 casos i 116.923 morts;
–A l’estat espanyol hi ha 4.969.503 casos i 86.678 morts.


La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

–Stat: Les etapes de l’emoció pandèmica: de l’horror a l’esperança i la ràbia, i ara, un optimisme ansiós (en anglès)
–The Straits Times: L’experiment de quarantena en una illa de Tailàndia produeix resultats modests (en anglès)
–Franceinfo: Després de mesos d’espera, els francesos es preparen per tornar a viatjar, fins i tot a destinacions llunyanes (en francès)
–BBC: Un estudi revela per què algunes persones tenen la malaltia de la covid als dits del peu (en anglès)


Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui?

La Generalitat atorga l’Alta Distinció als equips de vaccinació contra la covid


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

Passaport covid: com es pot descarregar i de què serveix?
Quines són les restriccions al País Valencià?
Quines són les mesures contra la covid-19 a Catalunya?
He tingut contacte amb un positiu de covid-19, però ja m’havien vaccinat: he de fer quarantena?
Catalunya prorroga les mesures de protecció a les residències amb canvis en el protocol covid
Proves d’antígens: Se’n poden comprar a la farmàcia? Com funcionen? Quant costen?
Així varien els símptomes de la covid-19 segons el nivell de vaccinació 


–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’informació: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon de cita prèvia: 821 955
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.

S'ha afegit la noticia a Favorits