Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 20.00, apunteu-vos-hi ací. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment en funció de l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat avui?

Els brots de coronavirus 2019 arreu del país ja són el pa de cada dia. Cal precisar que es considera brot qualsevol agrupació de tres o més casos confirmats o probables que tinguin alguna vinculació entre ells, un fet que s’ha reproduït en uns quants punts del territori, tot i que en alguns llocs amb més força que en uns altres.

El més gran del país, ara mateix, és el del Segrià, on hi ha hagut 74 nous positius per covid-19 en 24 hores. La retrospectiva mostra 13 casos de dilluns, 62 de diumenge i 66 de dissabte, tot i que aquestes xifres van creixent amb les hores. El pic de casos declarats aquests últims dies va ser divendres, amb 134, seguit de dijous, amb 112.

El brot de Lleida ha saltat fins a València. Una funcionària de la Conselleria de Justícia de la Generalitat Valenciana es va infectar després d’estar en contacte amb una parenta de Lleida. Això ha obligat a aïllar quatre funcionaris més. Per una altra banda, al País Basc sospiten que una persona que va anar a Lleida és el cas 0 d’un brot de la covid-19 a Ordizia. De moment en aquell brot s’hi han infectat catorze persones.

Ahir també el batlle de Burjassot, Rafa García, va anunciar que aquestes darreres hores s’hi havien registrat deu contagis de covid-19, amb un brot de sis casos en una mateixa unitat familiar. Aquest cas s’afegeix al de la indústria càrnia de Rafelbunyol i al que es va detectar a Castelló. També hi ha brots actius a la Garrotxa, Inca, Avinyó, Palma i Eivissa.

Per tot això, el govern de la Generalitat de Catalunya ha proposat al Procicat que l’ús de la màscara sigui obligatori fins i tot en les situacions en què es pot mantenir la distància de seguretat. La portaveu del govern, Meritxell Budó, ha dit en roda de premsa que aquesta obligació ‘es debatrà si cal aplicar-la i com cal aplicar-la’.

Les notícies sobre el coronavirus són els efectes d’una pandèmia que havia estat menystinguda per molts dirigents mundials, com ara el president del Brasil, Jair Bolsonaro, que ahir va obtenir un resultat positiu en una prova PCR per a detectar la covid-19. Diumenge ja havia explicat que no es trobava bé, que tenia símptomes de la malaltia, com ara fatiga i febre, i que s’havia fet la prova a l’hospital de Brasília. Bolsonaro havia arribat a titllar la malaltia de ‘refredadet’.


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

A tot el món, les darreres xifres són d’11.837.245 casos confirmats i 543.380 morts. Del total de casos, 6.799.677 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats són:

–Els Estats Units d’Amèrica, 3.057.011 amb  casos i 133.302 morts;
–el Brasil, amb 1.643.539 casos i 66.093 morts;
–l’Índia, amb 740.131 casos i 20.636 morts;
–Rússia, amb 694.230 casos i 10.494 morts;
–el Perú: amb amb 305.703 casos i 10.772 morts.

*A l’estat espanyol hi ha 298.869 casos i 28.388 morts.
*A l’estat francès hi ha 168.335 casos i 29.920 morts.


Als Països Catalans hi ha 95.901 casos, 60.085 altes i 14.386 morts [arran del canvi de recompte, consulteu ací la metodologia a cada territori].

–Al Principat, 73.597 casos, 39.937 altes i 12.596 morts (avui s’hi han afegit 267 casos, 46 altes i 4 morts);
–al País Valencià, 18.790 casos, 17.088 altes i 1.476 morts (avui s’hi han afegit 19 casos nous de PCR, 74 altes i 1 mort);
–a les Illes, 2.346 casos, 1.981 altes i 228 morts (avui s’hi han afegit 1 cas i 6 altes);
–a Catalunya Nord, 313 casos, 279 altes i 34 morts (sense variació);
–a Andorra, 855 casos, 800 altes i 52 morts (sense variació).

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.


La píndola de Jordi Goula: ‘L’estat espanyol ja pot recapitalitzar empreses’

Avui ha entrat en vigor el reial decret llei de mesures urgents per a donar suport a la reactivació econòmica i l’ocupació, el qual preveu iniciatives per un import superior als 51.000 milions d’euros, segons que va publicar ahir el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). Dels punts principals de què consta, destaquen una nova línia d’avals ICO de 40.000 milions d’euros, orientada principalment a finançar inversions productives; la creació d’un fons de suport a la solvència d’empreses estratègiques, adscrit al Ministeri d’Hisenda espanyol i gestionat per la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) de 10.000 milions; la definició de les bases del pla Renove per als cotxes i unes mesures addicionals per al sector turístic, inclosa una moratòria hipotecària.

El primer és una continuació, amb una altra finalitat, dels 100.000 milions posats en marxa el mes de març, el pla Renove té un objectiu molt concret i conegut i l’últim és complementari d’un paquet anterior. Per això em quedo, com a novetat interessant, amb la creació del fons que ha de permetre de rescatar empreses amb dificultats amb el sistema d’entrar en el seu capital, quan perillen per culpa de la covid-19. És a dir, recapitalitzar-les en lloc d’endeutar-les més. Aquest mecanisme, segons que s’explicita, entra dins els preceptes d’intervenció estatal temporal en les empreses privades prevists per la Unió Europea com a part de la resposta a la crisi oberta per la pandèmia del coronavirus.

Recordem que aquest sistema ja es fa servir amb èxit, sobretot a Alemanya. Es tracta d’entrar en el capital d’una empresa, reforçar-la en situacions extremes com les actuals i mantenir-se’n dins fins que es cregui convenient. Arribat el moment, es venen les accions, es fan unes plusvàlues per a l’estat i en paus. Aquest és l’esquema teòric que, tot s’ha de dir, en empreses estratègiques no sempre es compleix, sobretot a estats com França i Itàlia.

Em sembla interessant que es posi en marxa a l’estat espanyol. Ahir en va sortir la lletra petita al BOE i, d’entrada, he de dir que la xifra de 10.000 milions em sembla molt baixa, per l’ambició que proposa en l’explicació dels objectius de la seva creació. Segons que diu el BOE, el mecanisme podrà aportar suport públic temporal, en forma de préstecs participatius, compra de deute subordinat, subscripció d’accions o altres instruments de capital, per reforçar la solvència per a unes empreses que es decidiran en funció del sector i no de la seva grandària. Pel que fa als sectors, diu que es recapitalitzarà ‘exclusivament empreses considerades estratègiques per al teixit productiu nacional o regional, pel seu sensible impacte social i econòmic, la seva rellevància per a la seguretat, la salut de les persones, les infrastructures, les comunicacions o la seva contribució al bon funcionament dels mercats’. També diu que es considerarà la seva capacitat d’arrossegament en l’economia i deixa clar que en queden excloses les entitats financeres.

Tot plegat vol dir que deixa una gran discrecionalitat a la SEPI a l’hora d’escollir les empreses a recapitalitzar. En realitat, les operacions les decidirà el consell gestor –de nova creació també, és un òrgan col·legiat interministerial adscrit al Ministeri d’Hisenda espanyol– tot i que requerirà autorització del consell de ministres. Deixa clar que mai no es podrà entrar en el capital si l’empresa no ho ha demanat prèviament i que l’import dels dividends, els interessos i les plusvàlues que es puguin obtenir s’han d’ingressar al Tresor Públic.

Es comenta que una empresa candidata a ser ajudada amb urgència és Ibèria, malgrat pertànyer al hòlding internacional IAG, on la SEPI manté una participació del 2,5%. De fet, les línies aèries han necessitat ajut arreu, a conseqüència de l’anul·lació de l’activitat que han patit i la situació extrema en què han quedat. Recordem que Alemanya va optar per un rescat a Lufthansa per import de 9.000 milions d’euros i ha entrat en l’accionariat del grup per evitar que es declarés insolvent. Va fer igual Portugal, que ha passat a tenir el 72,5% de la companyia aèria TAP, a la qual injectarà 1.200 milions. I l’estat francès, que destinarà 7.000 milions a Air France. Si us fixeu en aquestes xifres –només en el sector aeri– entendreu per què dic que els 10.000 milions de dotació del fons em semblen pocs, si bé es deixa oberta la porta a ampliar-lo.

Però l’aparició de números vermells ha estat habitual a molts altres subsectors, com els hotels, els restaurants, els cinemes, les fàbriques de vehicles i altres empreses que han hagut de tancar les operacions a causa del confinament per la covid-19 i han necessitat ajuts. El Fòrum Econòmic Mundial calcula que, des que va esclatar la pandèmia fins ara, els governs d’arreu han destinat uns nou bilions de dòlars (uns vuit bilions d’euros) per a pal·liar els danys a la salut de la gent i el teixit empresarial.

Un fet important és que les operacions passaran per damunt la normativa de la Comissió del Mercat de Valors, perquè la SEPI no tindrà l’obligació de llançar una OPA sobre les empreses cotitzades que rescati, encara que la participació en el capital superi el 30%, percentatge a partir del qual la llei obliga actualment a fer-ho per la totalitat de la companyia. Pel que fa als consellers que l’estat espanyol hi col·locarà, aniran en funció de la quota de participació en el capital, sempre considerant els decimals per excés.

En definitiva, la creació del fons em sembla positiva i la recapitalització pública de moltes empreses privades, absolutament necessària. Però hi arribem tard, amb molt pocs diners i amb el dubte de quines prioritats hi haurà a l’hora de repartir els ajuts. El temps ho dirà.


La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

– VilaWeb: Clara Prats: ‘Si d’aquí a una setmana al Segrià estan molt pitjor, potser caldrà tancar tothom a casa’
– BBC: Wuhan: Ciutat del silenci. Cercant respostes al lloc on va començar el coronavirus (en anglès)
– Observatorio: El misteri dels EUA: per què hi ha un pic de casos de coronavirus però els morts hi disminueixen? (en castellà)
– Politico: El problema d’Itàlia amb les dones treballadores empitjora pel coronavirus (en anglès)
– Franceinfo: Coronavirus: a França, les persones nascudes a l’estranger experimentaven un excés de mortalitat superior a la resta de la població (en francès)
– RTÉ: Confinen Melbourne, la segona ciutat més gran d’Austràlia (en anglès)
– Ràdio i Televisió d’Andorra: L’entrada de vehicles durant el primer cap de setmana de juliol supera totes les expectatives
– The Atlantic: Els Estats Units repeteixen el seu error pandèmic més mortal (en anglès)


Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:

Brussel·les empitjora més d’un punt les previsions econòmiques a l’estat espanyol
Salut estudia dos possibles brots en casals d’estius de la regió sanitària de Lleida
Els sis punts urgents per a evitar una nova onada de covid-19, segons el físic Àlex Arenas
Budó nega que actuessin tard al Segrià i denuncia ‘frivolitat’ del govern espanyol
Comença la selectivitat més nombrosa de la història marcada per les fortes mesures de seguretat
El govern proposa que la màscara sigui obligatòria encara que hi hagi distància de seguretat
El Segrià suma 74 nous positius per covid-19 en 24 hores i n’acumula 2.615 des de l’inici de la pandèmia
La carta de Torra a Sánchez i Regling: ‘Catalunya necessita una injecció immediata de liquiditat’
Com serà el Feslloc d’enguany?


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

La incidència de la covid-19 en dades i gràfics als Països Catalans
[MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món
Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirus
I ara què he de fer? Consells per a conviure amb la covid-19
Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars


–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.