Hem detectat que teniu les notificacions de Vilaweb blocades. Si les voleu rebre, seguiu les instruccions que trobareu en aquesta pàgina.

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat avui?

El 32% dels casos nous que es detecten a Catalunya ja corresponen a la variant britànica, segons que ha explicat el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon. El departament calcula que serà majoritària d’ací a un mes, i ha detallat que a Osona ja representava el 78% dels casos. Argimon també ha alertat que la corba s’aplanava a un ritme molt lent malgrat que no s’havien relaxat les restriccions, i ho atribueix a la influència de les noves variants. A més, ha confirmat dos possibles casos de la variant brasilera –els primers que s’han detectat– i dos més de la sud-africana. Avui s’han superat els 500.000 casos per PCR/TA a Catalunya.

Per la seva banda, el Ministeri de Sanitat espanyol ha anunciat avui que la població entre 45 anys i 55 rebria el vaccí d’AstraZeneca. Falta confirmar quin vaccí s’administrarà als adults entre 55 anys i 60, segons les dosis disponibles de Pfizer i Moderna. La Comissió Europea ha anunciat la compra de 300 milions de dosis més del vaccí de Moderna i ha obert una renegociació amb les farmacèutiques per a assegurar-se vaccins efectius contra les noves variants de la covid-19. En l’àmbit econòmic, la crisi sanitària ha contribuït a enfilar el deute públic de l’estat espanyol a màxims històrics: 117,1% del PIB (1.311.298 milions d’euros), un percentatge només superat el 1902 arran de la guerra de Cuba.

Al nord del país, continuen les negociacions entre els governs andorrà i francès perquè hi hagi una mobilitat més còmoda entre Andorra i Catalunya Nord. L’executiu de Xavier Espot ha demanat que es pugui circular sense que calgui presentar cap prova PCR o d’antígens. El primer ministre francès, Jean Castex, s’ha compromès a fer arribar les dosis de vaccins a Andorra les setmanes vinents amb la mateixa proporció d’abastiment que l’estat francès. Quant a les pistes d’esquí, Andorra només les manté obertes per als residents del Principat.


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans hi ha 935.295 casos, 27.482 morts i hi ha 1.162 pacients a les UCI:

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.


A tot el món, les darreres xifres són de 110.229.777 casos confirmats i 2.434.757 morts. Del total de casos, 85.095.830 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els set estats més afectats són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 28.396.012 casos i 500.500 morts;
–L’Índia, amb 10.949.012 i 156.038 morts;
–El Brasil, amb 9.921.981 casos i 240.983 morts;
–Rússia, amb 4.112.151 casos i 81.446 morts;
–Regne Unit, amb 4.071.185 casos i 118.933 morts;
–L’estat francès, amb 3.489.129 casos i 82.812 morts.
–L’estat espanyol, amb 3.107.172 casos i 66.316 morts.


La píndola d’en Jordi Goula: ‘La muntanya de deute de l’estat espanyol va creixent’

Amb les dades d’avanç disponibles, el saldo del deute de les administracions públiques va arribar als 1,31 bilions d’euros el desembre del 2020, amb una taxa de creixement del 10,3% en termes interanuals. Utilitzant el PIB nominal de l’any 2020, la ràtio de deute sobre el PIB es va situar en el 117,1% el quart trimestre del 2020. Vet ací la breu nota de premsa en què el Banc d’Espanya anunciava aquest matí la dada d’una de les magnituds que més creixen enguany i que més maldecaps ens donarà aviat. Per als curiosos, penseu que aquesta xifra representa un deute d’uns 28.000 euros per cada habitant de l’estat espanyol.

Però la nota no deia –potser per no espantar gaire el personal– que el quart trimestre del 2019 la ràtio sobre el PIB era del 95,5%. L’explicació del salt tan espectacular és ben clara, atès que si durant l’any el numerador creix d’un 10,3% i el denominador baixa d’un 11%, el quocient, és a dir, la ràtio, puja més de 21 punts percentuals en un sol any. La nota pintoresca –si es pot dir així– l’ha posada El País, que en un piulet ha recordat que era la ràtio més alta que té l’estat espanyol des de la guerra de Cuba. No m’he parat a comprovar-ho, però té gràcia… si no fos pel problema que implicarà per a tots d’ací a un temps, quan Europa decideixi que s’ha acabat la màniga ampla que ha permès durant la pandèmia. Recordem que Maastricht va posar el llistó de màxim de deute en el 60%. I que ja se situa gairebé al doble.

El 90% de l’increment del deute correspon a l’estat espanyol, i per fer-nos una idea de la importància del salt del deute d’enguany, val a dir que la mitjana d’increment d’aquests darrers quatre anys (sense comptar el 2020) havia estat d’uns 30.000 milions anuals, la qual cosa vol dir que, amb la pandèmia, hem multiplicat per quatre l’augment dels anys normals. És veritat que enguany calia fer-ho si no volíem quedar-nos sense xarxa productiva, tal com ha fet també la resta de països de la Unió Europea.

La cosa es fa més grossa si mirem cap a Europa i veiem que països com Bèlgica, França, Espanya i Portugal són molt a la vora del 120% en la ràtio del deute sobre el PIB, i Itàlia i Grècia molt per sobre del 150%. Això és una muntanya de deute que es va acumulant i encara que ens diguin que no és el moment de fer-ho, molts ja van pensant com es tornarà tot aquest volum de diners.

De fet, va ser Itàlia el primer país a presentar obertament la situació, a final de novembre, i va demanar al Banc Central Europeu (BCE) que considerés d’anul·lar el deute públic que comprava durant la crisi per ajudar les nacions a esmorteir el cop econòmic. Cal pensar que Itàlia és el país de la zona euro amb un deute públic més alt en termes absoluts (2,6 bilions d’euros o dues vegades el PIB de l’estat espanyol i el segon en termes relatius, només superat per Grècia, molt a la vora del 160%).

Aquesta petició tenia com a objectiu l’anul·lació del deute adquirit pel BCE sota el programa de compres contra la pandèmia (PEPP, per les sigles en anglès). Pensem que el BCE ha adquirit més de mig bilió d’euros en bons sobirans amb aquest programa, que es mantindrà actiu fins a mitjans d’enguany, com a mínim. No és la primera vegada que es demana l’emissió de bons perpetus (no cal tornar mai el principal) que puguin ser comprats pel BCE i no computin com a deute públic dels països. D’aquesta manera, es reduiria la càrrega dels governs i els fons arribarien a l’economia per estimular el creixement.

Fa ben poc que vora un centenar d’economistes europeus s’ha adherit a un manifest titulat “Anul·lar el deute públic mantingut pel BCE perquè el nostre destí torni a ser a les nostres mans”, encapçalat per l’economista francès Thomas Piketty. Els signants veuen “positiu i útil” el debat sobre l’anul·lació del deute en mans del BCE que hi ha hagut a França, Itàlia, Luxemburg i Bèlgica, en un context en què gairebé el 25% del deute públic europeu ja és en mans del Banc Central, la qual cosa, en el cas espanyol, es quantifica en uns 380.000 milions d’euros.

La resposta al document per part de la presidenta del BCE, Christine Lagarde, va ser ràpida i contundent. Va considerar “inconcebible” la condonació del deute dels països de la Unió Europea vinculada a la covid-19 i va demanar als defensors d’aquesta idea que dediquessin “els esforços a aprofitar bé els fons europeus”. Segons que va dir, aquesta condonació seria “una violació del tractat europeu”. A més, va pronosticar: “Tots els països de la zona euro sortiran de la crisi amb alts nivells d’endeutament, però no hi ha dubte que l’aconseguiran de reemborsar”. Què voleu que us digui, jo no ho tinc tan clar.


La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

–VilaWeb: Daniel López Codina: “No podem relaxar les mesures, seria un error”
–Politico: Eslovàquia i Croàcia negocien pel seu compte la compra del vaccí Sputnik (en anglès)
–Ouest-France: És realment una bona idea el passaport de vaccinació per a tornar a la normalitat? (en francès)
–Vox: Desmitificant les 486.000 morts de la covid als EUA (en anglès)
–Corriere della Sera: És possible encomanar-se tocant un pom, una barana o un telèfon mòbil? (en italià)
–Stat: El mite dels vaccins “bons” i “dolents”: per què les falses percepcions passen per alt els fets i podrien generar ressentiment (en anglès)
–CNN: Com el vaccí rus Sputnik V s’ha estès per l’Amèrica Llatina (en anglès)


Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:

El Ministeri de Sanitat espanyol inclou els adults entre 45 anys i 55 en l’estratègia de vaccinació
El 32% de casos de covid a Catalunya són de variant britànica i Salut calcula que d’ací a un mes serà majoritària
El deute públic de l’estat espanyol s’enfila fins a màxims històrics
Andorra negocia que no hi hagi restriccions de mobilitat amb Catalunya Nord


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

Quines són les restriccions generals al País Valencià i als municipis confinats?
Quines són les noves mesures contra la covid-19 a Catalunya?
Quins són els límits i les excepcions del confinament comarcal?
Puc sortir del meu municipi el cap de setmana?
[MAPA] Així evoluciona la campanya de vaccinació a tot el món
Quin certificat autoresponsable de desplaçament necessitem?


–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

S'ha afegit la noticia a Favorits