Hem detectat que teniu les notificacions de Vilaweb blocades. Si les voleu rebre, seguiu les instruccions que trobareu en aquesta pàgina.

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat avui?

Discoteques a mig gas i sense incidents destacables durant la primera nit de reobertura del lleure nocturn a Catalunya. Més enllà de cues a l’entrada dels establiments, no hi ha hagut incidents destacables. Ara, algunes imatges publicades a les xarxes socials han fet palès que alguns assistents no duien la màscara. La patronal del lleure nocturn, FECASARM, va estimar que anit tan sols obririen un 40% dels locals, un percentatge que creixerà al 70% durant el cap de setmana. Per accedir-hi, els clients han de mostrar el passaport covid i dur la màscara en tot moment, excepte quan beuen. A les Illes també es flexibilitzen les mesures al lleure nocturn i aquesta nit els establiments podran obrir exigint el certificat covid.

A Catalunya, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha dit que espera que divendres vinent els teatres, auditoris i cinemes puguin recuperar la cabuda del 100% després de més d’un any de restriccions. El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, havia dit poc abans que el sector podria reobrir completament d’ací a menys de dues setmanes. La Conselleria de Sanitat del País Valencià ha anunciat els protocols anticovid que s’aplicaran en festivals i festes populars. El certificat covid o una prova d’antígens negativa seran requisits indispensables per a accedir als festivals de música. El protocol estableix que els usuaris tindran llibertat de moviment als recintes per a menjar i beure i per al ball. La màscara serà obligatòria excepte quan es consumeixi. Per una altra banda, a les festes populars es permetrà el ball, sempre que es faci ús de la màscara i es garanteixi la distància de seguretat. Els esmorzars, dinars i sopars es faran preferentment a l’aire lliure a través de la instal·lació de carpes o en carrers delimitats i hauran de complir amb la normativa específica d’hostaleria.

A Andorra, ja no hi ha cap hospitalitzat per covid-19, després d’haver donat l’alta l’últim pacient. Segons les darreres dades de Salut, avui tan sols s’han notificat tres casos positius.

L’Organització de les Nacions Unides (ONU) i l’Organització Mundial de la Salut (OMS) han presentat un pla per a vaccinar el 40% de la població abans de final d’any i vora el 70% l’any 2022. Un pla que inclou els països rics, que hauran de complir amb les dosis promeses als països en vies de desenvolupament. Segons que expliquen les organitzacions, calen 8.000 milions de dòlars per a garantir que la distribució sigui equitativa. El director general de l’OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, ha dit que hi havia cinquanta-sis països que havien vaccinat menys del 10% de la població.


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans s’han registrat X1.586.986 casos i 33.240 morts, i actualment hi ha 176 pacients a les UCI.

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].


La píndola de Jordi Goula: “La rehabilitació energètica truca a la porta”

Fa molts anys que sento a parlar que la rehabilitació dels edificis és crucial per al sector de la construcció. Que és una assignatura pendent, vaja. Però la cosa certa és que fins ara s’ha fet molt poc, si ho comparem amb més enllà de les fronteres. S’estima que a l’estat espanyol l’estoc d’habitatges sotmesos a una rehabilitació major és inferior a l’1%, mentre que a l’estat francès o a Alemanya, per exemple, és per sobre de l’1,5% o el 2%. Segons les estatístiques dels Col·legis d’Aparelladors, el 2018 es van visar a Catalunya direccions d’obra per a ampliar, reformar o restaurar 5.630 habitatges, l’equivalent a solament l’1% del parc, clarament del tot insuficient per a donar resposta a les necessitats del país. Són dades d’un estudi del Consell Assessor d’Infrastructures de Catalunya de fa un parell d’anys.

Aquest estudi comentava que la societat no valora la rehabilitació perquè no és prou conscient dels efectes sobre la salut de la insalubritat i les males condicions dels habitatges, ni dels avantatges sobretot de la rehabilitació energètica; i tampoc no hi ha una cultura de manteniment i conservació preventiva dels elements comuns. A més, els incentius de tota mena –econòmics, fiscals i normatius– han orientat l’activitat econòmica sempre cap a l’obra nova i no cap a la conservació.

Avui, la qüestió urgent és centrada sobretot en l’eficiència energètica. I el mateix estudi es referia al Baròmetre de l’Habitatge, segons el qual un 32,8% dels espanyols es mostra poc (25,2%) o gens (7,6%) satisfet amb l’aïllament del fred i la calor de casa seva, cosa que indica més preocupació sobre el confort tèrmic que sobre l’estat de conservació –sobre el qual tan sols el 18,9% indica estar-ne poc o gens satisfet. Però, en canvi, hi ha coses que l’amoïnen molt més, com ara el soroll (36,3%) o la seguretat contra robatoris (34,3%). En definitiva, que preocupa, però menys que unes altres qüestions.

El cas és que ahir es va presentar un nou estudi de l’esmentat consell assessor: “La rehabilitació d’edificis: el finançament i la fiscalitat de les comunitats de propietaris”, el novè que presenta d’ençà que es va constituir, l’any 2017. Els ponents del document, Josep Gassiot i Ferran Travé, van aprofundir en dos factors que incideixen significativament en l’àmbit de la rehabilitació d’edificis: el finançament de les comunitats de propietaris i la fiscalitat aplicable a les obres de rehabilitació.

Van destacar que és urgent de millorar la dinamització del sector i la recuperació de l’activitat de construcció i rehabilitació. No oblidem la importància que té en el teixit productiu, atès que és un sector estratègic per a la creació d’ocupació. Hem de pensar que aquesta mena d’obres ocupen generalment petites empreses constructores de menys de nou treballadors.

Parlo amb un dels ponents, Josep Gassiot, que és el president del Gremi de Constructors de Barcelona, i m’aporta una perspectiva interessant sobre la qüestió a hores d’ara. Aquesta perspectiva ve de les mans dels fons europeus Next Generation i de dos decrets recents del govern espanyol que els donen forma publicats aquesta setmana al BOE. Així, el consell de ministres espanyol va aprovar dimarts passat el reial decret llei per a regular els programes de rehabilitació residencial i construcció d’habitatge social, dins el pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, per al qual es destinaran 4.420 milions d’euros amb càrrec als fons europeus. La normativa preveu també bonificacions fiscals per als propietaris que rehabilitin els seus immobles. D’aquesta xifra, un 16,1% vindrà a Catalunya. Per aquest 2021, es preveu que arribin 186 milions.

M’explica que aquestes subvencions no finançaran el 100% dels projectes, sinó entre un 40% i un 60%, segons el cas. La resta anirà a càrrec dels propietaris. “Pensem que, ara per ara, el 40% de la contaminació atmosfèrica de CO ve dels edificis i la UE vol que es redueixi aviat. Per a rebaixar fins l’objectiu del 30% o menys, caldrà substituir moltes coses. Dels aïllaments de les façanes i patis interiors, a la fusteria de les finestres… Tot això implica un canvi radical amb tot allò que hem fet fins ara, que, per cert, és molt poc.”

Em comenta que les modificacions que caldrà fer seran determinades a Madrid –i, abans, a Brussel·les, és clar–, però que la gestió serà en mans de les comunitats autònomes. És a dir, que ací, la Generalitat distribuirà els diners que s’adjudiquin. “L’avaluació no és gens fàcil de fer”, em diu. De totes maneres, afegeix: “A Catalunya, ho tenim molt avançat. Crec que en qüestió d’uns deu dies ho tindrem enllestit.” Em diu que s’ha creat una comissió a quatre bandes. Hi participen els Col·legis d’Arquitectes i Aparelladors per als aspectes tècnics de la qüestió; el Col·legi d’Administradors de Finques per a certificar que les comunitats de veïns estiguin al corrent de tots els aspectes legals i la Confederació Catalana de Constructors verificarà que les empreses que presenten les ofertes per a rehabilitar compleixin tots els requisits legals.

Cal dir que les subvencions dels fons europeus es donaran als destinataris una vegada la rehabilitació sigui feta. Això origina una necessitat de finançament previ considerable, que fins ara els bancs privats han bandejat pels problemes que acostumen a ocasionar les comunitats de veïns. Però això ha canviat. Gassiot m’assegura que ja hi ha bancs que han entrat al joc i volen jugar-hi a fons. “Alguns fins i tot han creat un departament específic per a aquesta tasca, amb línies especials directes, de manera que tota la qüestió s’hi centralitzarà. Les oficines els derivaran els clients. Sembla que va de debò.”

Tot apunta, doncs, que això es posarà en marxa molt aviat. L’objectiu a Catalunya és rehabilitar uns 25.000 habitatges l’any. Cosa que, tenint en compte que la mitjana d’habitatges per edifici és de deu, vol dir que la previsió és de rehabilitar uns 2.500 edificis l’any. És evident que l’última paraula la tenen els propietaris. Per això, segons l’informe, “cal una tasca prèvia i continuada de sensibilització dirigida al conjunt de la ciutadania que destaqui la importància de la conservació i millora dels edificis tant per a la sostenibilitat del planeta com per a la salut de les persones, i, conseqüentment, la responsabilitat dels propietaris en la conservació”.

Sembla crucial de fer una crida a tothom, perquè aquesta nova situació reitera la importància que tenen les comunitats de propietaris en la rehabilitació d’habitatges i, per tant, en la millora de la qualitat de vida dels ciutadans, en la millora ambiental i en la dinamització d’un sector generador de llocs de feina i beneficis socials i econòmics. Som-hi!


A tot el món, les darreres xifres són de 237.766.972  casos confirmats i 4.852.608 morts. Del total de casos, 214.829.125 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 45.030.695  casos i 730.413 morts;
–L’Índia, amb 33.933.895 casos i 450.397 morts;
–El Brasil, amb 21.532.558 casos i 599.865 morts;
–Regne Unit, amb 8.081.300 casos i 137.541 morts.
–Rússia, amb 7.717.356 casos i 214.485 morts.

–L’estat francès, amb 7.043.316 casos i 116.991 morts;
–A l’estat espanyol hi ha 4.973.619 casos i 86.778 morts.


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

Passaport covid: com es pot descarregar i de què serveix?
Quines són les restriccions al País Valencià?
Quines són les mesures contra la covid-19 a Catalunya?
He tingut contacte amb un positiu de covid-19, però ja m’havien vaccinat: he de fer quarantena?
Catalunya prorroga les mesures de protecció a les residències amb canvis en el protocol covid
Proves d’antígens: Se’n poden comprar a la farmàcia? Com funcionen? Quant costen?
Així varien els símptomes de la covid-19 segons el nivell de vaccinació 


–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’informació: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon de cita prèvia: 821 955
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.

S'ha afegit la noticia a Favorits