Report diari sobre el coronavirus: El país es prepara per a la vaccinació infantil. Itàlia estrena un certificat covid reforçat

Cada vespre VilaWeb publica un informe amb el resum de tot allò que cal saber sobre la covid-19

VilaWeb
Redacció
07.12.2021 - 18:51
Actualització: 07.12.2021 - 18:29

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat avui?

La Comissió de Salut Pública de l’estat espanyol, formada pel Ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes, ha aprovat la vaccinació infantil contra la covid-19. Això significa que la setmana que ve se’n començaran a administrar les primeres dosis.

El dia 13 de desembre arribaran els primers vaccins per a infants de Pfizer, amb menys quantitat que les dosis per a adults, i el dia 15 ja podran començar la campanya per als infants de cinc anys a onze. La segona dosi s’haurà d’inocular tres setmanes més tard. Cada govern ha de decidir on es vaccinarà i amb quin criteri. En el cas de Catalunya, la portaveu del govern, Patrícia Plaja, ha anunciat que la campanya s’activarà tan bon punt arribin els vaccins: els primers a rebre’l seran els infants d’onze anys i aniran descendint gradualment l’edat fins als cinc. Encara no han precisat la logística que s’utilitzarà, però Plaja ha puntualitzat que serà una vaccinació voluntària.

La Conselleria de Sanitat valenciana explica que treballa en la millor fórmula per a vaccinar els infants, tot i que de moment tampoc no ha donat detalls de com i quan començarà el procés ni del lloc: si es vaccinarà en escoles, en centres de salut o bé en vaccinòdroms. El conseller d’Educació, Vicent Marzà, ja va defensar ara fa uns mesos la possibilitat d’emprar les escoles com a espais per a vaccinar els alumnes, en aquest cas els més grans de dotze anys, però Sanitat finalment va optar per vaccinar els escolars en els punts desplegats pel territori. S’ha de veure si farà igual amb els alumnes més petits.

A Catalunya Nord, les autoritats franceses han recomanat de vaccinar els infants de cinc a onze anys, i han remarcat que la vaccinació és voluntària.

Sobre el certificat covid, el govern català ha acordat de sol·licitar-ne una pròrroga durant quinze dies al TSJC i de reforçar el dispositiu d’inspeccions aleatòries per “millorar” l’ús del certificat. A les Illes, d’ençà de divendres s‘han emès 99.000 certificats, és a dir, que un de cada deu s’ha expedit aquests darrers quatre dies.

Fora del país, a Itàlia, avui ha entrat en vigor un certificat covid reforçat, que només es concedeix a les persones completament vaccinades o que hagin passat la malaltia. Aquest certificat serà necessari per a accedir a bars, restaurants, teatres i cinemes, a més de discoteques, festes i esdeveniments esportius a partir del 15 de gener. En canvi, el certificat covid comú, que també es pot obtenir amb una PCR, permet d’entrar a la feina, al transport públic i en algunes zones comercials.

Per altra banda, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha desaconsellat l’ús del plasma de persones recuperades com a tractament contra la covid. L’organisme considera que “no serveix per a millorar la capacitat de supervivència ni disminueix la necessitat de ventilació assistida”. A més, un grup d’experts ha assegurat que l’ús de plasma és costós i lent.


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans s’han registrat 1.678.059 casos i 33.682 morts, i actualment hi ha 282 pacients a les UCI.

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].


La píndola de Jordi Goula: Us sentiu ben tractats per la banca?

La setmana passada feia fred. Al migdia, vaig anar a treure diners a la meva oficina. En arribar, vaig veure algunes persones grans al voltant del caixer exterior que rondinaven. Em van explicar que l’oficina havia retallat l’horari d’atenció al públic de 9.00 a 11.00 i que, perquè t’hi atenguessin més tard, calia demanar hora. Sembla que no és l’única oficina ni l’únic banc que ho fa. Vaig trucar-hi i em van explicar que la plantilla de l’oficina havia passat feia poc de quatre o cinc persones a dues i ara no donaven l’abast. Ah! Però que amb el caixer es podien fer pràcticament totes les operacions. Sincerament, penso que no és així, com també que entre tots els que érem a l’entrada de l’oficina no hi havia cap enginyer informàtic.

Reconec que no ha de ser fàcil per a la banca fer la transició digital, entre més raons, perquè una bona part de la clientela no l’ha feta… i difícilment la farà. Tampoc sé si està obligada a fer-la. Aleshores, ens trobem en una situació ben curiosa i que fa uns anys era impensable. Un servei de només dues hores diàries d’atenció al públic en general i, al mateix temps, 0% d’interès en la remuneració de l’estalvi i unes comissions a l’alça per molts serveis que, fins no fa tant, eren gratuïts. Cal recordar que les comissions representen actualment el 28% del total d’ingressos bancaris, 10 punts percentuals més que el 2009.

Crec que després de la patacada en la reputació que va rebre la banca en la crisi passada, ara no segueix el camí més indicat per a recuperar-la. Això sí, a favor seu juga que avui el sector és un oligopoli i la competència real que hi ha és molt petita, en termes absoluts. Recordo que no fa gaires anys l’atenció al client era la màxima aspiració de tota empresa. Avui, alguns sectors sembla que se n’escapen. Però és que a la banca comencen a passar coses curioses. Per exemple, el sector nega que no s’atengui els clients convenientment, sobretot els de més edat i els qui tenen més dificultats amb les llibretes i els caixers.

Sembla inevitable fer un canvi del model de negoci bancari en un context en què coincideixen els tipus d’interès baixos i el procés de digitalització i “plataformització” del sector. Això diu l’informe sobre “el sector bancari espanyol en un entorn de canvis en la productivitat”, elaborat i presentat fa unes setmanes per Funcas, la patronal de les caixes. En l’informe reconeix en part aquest problema, però també diu que és en vies de solució. Així, explica que “la població amb més risc d’exclusió financera ha millorat considerablement el seu grau de digitalització bancària durant la pandèmia”. Afegeix que els augments més elevats de la taxa d’adopció de banca electrònica s’han concentrat en els estrats socials amb menys grau de digitalització financera abans de la pandèmia (persones grans, població rural, estrangers, col·lectius d’ingressos més baixos i aturats o inactius)”. Dic jo que deuen haver augmentat percentualment més de pressa, perquè sortien de xifres molt baixes…

El cas és que sembla que la clientela no està del tot contenta. I ho diu el Banc d’Espanya, que l’any passat va tramitar 21.320 reclamacions. Un volum que significa haver augmentat un 45,6%. Déu-n’hi-do! La “Memòria de reclamacions del 2020” recull aquestes dades i explica els motius més freqüents de reclamació. Fixeu-vos, durant l’any passat, van experimentar un creixement especial les reclamacions relacionades amb targetes de crèdit (114,7% de variació), els productes vinculats a préstecs hipotecaris (89,1%), els comptes corrents (48,4%) i les despeses de formalització a préstecs hipotecaris (31,9%). En tots aquests casos, el caixer no et pot solucionar el problema, necessites algun humà que t’ajudi… i veurem què haurà passat el 2021.

Tot plegat, sembla que als ministeris de Consum i d’Afers Econòmics els ha fet pujar la mosca al nas. Perquè, a més, no és l’únic sector en què passen coses curioses als clients. Diuen que ambdós ministeris s’han aliat per posar ordre a l’atenció al client dels serveis essencials: aigua i energia, transport de viatgers, postals, telecomunicacions, serveis audiovisuals de pagament i serveis financers. Centrem-nos avui en aquest darrer.

De moment, els ministeris han preparat un avantprojecte de llei d’atenció al client que toca el crostó a la banca i l’obligarà a tenir un servei que “serà gratuït, eficaç, accessible, inclusiu, no discriminatori i avaluable i es prestarà de manera continuada les 24 hores cada dia de l’any”. En tot cas, deixa clar que es prohibeix fer servir contestadors automàtics o altres mitjans anàlegs “com a mitjà exclusiu d’atenció a la clientela”. És a dir, sempre hi haurà d’haver una persona formada i “amb capacitat per a atendre persones grans i amb discapacitat” a l’altra banda del fil telefònic, un estàndard que ni de bon tros tenen ara com ara totes les entitats financeres espanyoles. Aquí se’ls presenta un problema nou.

I queda una altra curiositat que no podem perdre de vista. L’any 2021 ha estat l’any dels ERO i de la recuperació dels beneficis en el sector. La gran banca ha guanyat 16.000 milions fins el setembre, un 52% més que l’any abans de la pandèmia. És cert que hi ha molts beneficis extraordinaris, però ningú no gosaria dir que va malament, oi?

I, en contraposició, arriba la sorpresa que trobo més gran. Tinc present que els gurús del management expliquen que el treballador ha de ser el primer “client”, perquè ha d’estar motivat per a poder fer bé la seva feina. Recordo que fa molts anys, l’actiu més gran de la Caixa eren els seus treballadors, que, molt ben pagats, feien la millor publicitat possible de l’entitat. Fer entrar a la Caixa el fill o la filla era un desig de moltíssims pares de l’època. Després, que hi entressin ja era més complicat, però això és una altra història. La reputació, que diríem avui, era màxima. La resta de caixes i els bancs eren un esglaó més avall, però també representaven una feina ben desitjada.

Sembla que això avui ha canviat. I a tot el sector. Com explicar sinó que els ERO de la banca hagin rebut milers d’adhesions voluntàries més de les que demanaven? Podem pensar amb els motius que vulguem, però sembla que hi ha molts treballadors que ja no volen treballar al sector i una possible desmoralització de les plantilles. Compte! Si sumem els darrers ERO de BBVA, CaixaBank i Sabadell, la xifra puja a 15.562 adhesions voluntàries per a un total de 10.767 sortides ofertes, gairebé 4.800 peticions més de les previstes. Això fa uns anys era un fet impensable.

Mentrestant, els dirigents de les entitats mantenen el discurs de sempre, com va demostrar el CEO del BBVA, el turc Onur Genç, durant la recent presentació de resultats fins el setembre, quan va dir: “Tots som una família que ha de treballar unida per assolir els objectius comuns de l’entitat a tot el món.” Potser sí que els veu com a una família, però no semblen gaire ben avinguts.


A tot el món, les darreres xifres són de 264.798.834 casos confirmats i 5.254.353 morts. Del total de casos, 238.711.967 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 49.718.525 casos i 806.409 morts;
–L’Índia, amb 34.615.757 casos i 470.115 morts;
–El Brasil, amb 22.118.782 casos i 615.225 morts;
–Regne Unit, amb 10.379.647 casos i 145.424 morts.
–Rússia, amb 9.736.037 casos i 278.857 morts.

–L’estat francès, amb 7.773.530 casos i 119.330 morts;
–A l’estat espanyol hi ha 5.202.958 casos i 88.159 morts.


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

Passaport covid: com es pot descarregar i de què serveix?
Quines són les restriccions al País Valencià?
Quines són les mesures contra la covid-19 a Catalunya?
He tingut contacte amb un positiu de covid-19, però ja m’havien vaccinat: he de fer quarantena?
Catalunya prorroga les mesures de protecció a les residències amb canvis en el protocol covid
Proves d’antígens: Se’n poden comprar a la farmàcia? Com funcionen? Quant costen?
Així varien els símptomes de la covid-19 segons el nivell de vaccinació 


–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’informació: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon de cita prèvia: 821 955
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €