05.02.2021 - 19:50
Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.
En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.
Què ha passat avui?
El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha anunciat que la setmana vinent començarà la fase 2 de la vaccinació, en què es preveu d’administrar les dosis dels vaccins als treballadors essencials. Segons que ha explicat la consellera de Salut, Alba Vergés, s’encavalcarà amb la primera fase i és previst que arribin 31.000 dosis del vaccí d’AstraZeneca. El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha concretat que calien cinc milions de dosis per a acabar les dues fases abans de començar a vaccinar la població en general, una xifra molt allunyada de les dosis actualment compromeses (1,4 milions). Els indicadors sanitaris continuen a la baixa, especialment el nombre d’ingressats i el risc de rebrot, tot i que s’han registrat 96 morts més. Quant a l’economia, el PIB català va caure d’un 11,4% l’any 2020 a causa de la pandèmia.
Al País Valencià, la vice-presidenta del govern, Mónica Oltra, ha demanat explicacions a la consellera de Sanitat, Ana Barceló, per l’endarreriment de la vaccinació a les residències. Oltra ha demanat una reunió dimarts per a saber quina és la situació i quines previsions hi ha, atès que s’estima que 6.500 residents no s’han vaccinat encara, malgrat que ha començat la vaccinació de sanitaris en segona fase. El nombre d’ingressos continua a la baixa, però s’han mort 99 persones més i s’han superat els 340.000 casos.
En l’àmbit internacional, l’OMS ha demanat més esforços i mesures als estats europeus per a mirar de contenir l’avenç de la variant britànica, mentre que la farmacèutica Johnson & Johnson ha sol·licitat l’ús d’emergència del seu vaccí als Estats Units. Itàlia ha superat els 2,6 milions de contagis i ahir va arribar als 90.000 morts, mentre a Portugal la situació empitjora, amb un pic de 900 pacients ingressats a les UCI que no s’havia vist en tota la pandèmia.
Quin és el recompte actual d’afectats i morts?
Als Països Catalans hi ha 885.305 casos, 25.783 morts i hi ha 1.514 pacients a les UCI:
Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].
*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.
A tot el món, les darreres xifres són de 105.665.931 casos confirmats i 2.301.010 morts. Del total de casos, 77.320.509 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els set estats més afectats són:
–Els Estats Units d’Amèrica, amb 27.288.131 casos i 467.658 morts;
–L’Índia, amb 10.814.656 i 154.954 morts;
–El Brasil, amb 9.406.817 casos i 229.097 morts;
–Rússia, amb 3.934.606 casos i 75.732 morts;
–Regne Unit, amb 3.911.573 casos i 111.264 morts;
–L’estat francès, amb 3.274.608 casos i 77.952 morts.
–L’estat espanyol, amb 2.971.914 casos i 61.386 morts.
La píndola d’en Jordi Goula: ‘La indústria catalana marca diferències’
En el quart trimestre del 2020, l’evolució del PIB català ha tornat a ensopegar i ha baixat d’un 0,5%, en termes intertrimestrals, segons que ha fet públic avui l’IDESCAT. Potser se’n podia esperar una xifra més bona, després d’haver sabut la corresponent a tot l’estat, que ha estat d’un augment del 0,4%. La diferència és de gairebé un punt percentual del PIB, que respon al comportament dels serveis, que aquí han baixat d’un 0,8% i a l’estat espanyol han pujat d’un 1,1%. La davallada dels serveis s’explica, sobretot, per la caiguda de l’activitat en la restauració, l’hoteleria i el transport aeri, que s’havien recuperat parcialment el tercer trimestre i han tornat a reduir la facturació. I quant a la diferència amb l’estat, només cal veure les mesures molt més restrictives que ha aplicat la Generalitat (mobilitat, horaris, tancaments comercials), comparades amb les de la resta de comunitats.
Dit això, cal destacar la part positiva de les dades d’avui. I les hem de cercar en la indústria. En el quart trimestre, el PIB sectorial ha pujat d’un 2,5% intertrimestral, mentre que a l’estat ha baixat d’un 0,1%. Aquí hi ha una diferència important, que habitualment apareix al començament de cada represa de l’activitat; no en va, la quarta part del valor afegit de la indústria estatal es genera a Catalunya. En la incipient recuperació de la indústria hi ha algunes branques que han tingut un protagonisme especial. En particular, destaca l’evolució positiva de la química, les arts gràfiques i també la fabricació de vehicles de motor, que ha recuperat força la seva activitat el darrer trimestre, després d’una reducció notable de la producció fins al mes d’agost.
Quant al comportament dels altres sectors, mentre la construcció ha tingut una davallada molt important en la variació intertrimestral, tant a Catalunya com a l’estat (-7% i -8%, respectivament), a l’agricultura la diferència és molt gran. A Catalunya ha crescut només d’un 0,8% intertrimestral i a l’estat gairebé del 5%. Per raons òbvies, el sector primari és el menys afectat per la pandèmia i a Catalunya, durant tot l’any, ha baixat d’un 2%, mentre que tot l’estat ha crescut d’un 4,7%. És evident que el pes que el sector primari té sobre el total dels respectius PIB és força menor a Catalunya.
El cas és que tanquem l’any amb una davallada del PIB de l’11,4%, pràcticament igual a la de l’estat (-11%), que és la més alta de la zona euro i representa una clatellada com no n’hi havia hagut cap des de la guerra de 1936-1939. Pensem que el referent més immediat de crisi el tenim el 2009, quan l’activitat va caure d’un 4,5%. I alguna cosa falla sobre les previsions que es van fer al començament de la pandèmia. La recuperació no va com s’esperava. És veritat que el tercer trimestre el PIB català es va recuperar un 16%, després de la caiguda del 17% del segon trimestre, però l’esperada recuperació en V necessitava dos fets que no s’han esdevingut.
El primer era un creixement més fort durant el tercer trimestre, impulsat per l’activitat del turisme, cosa que no ha passat; i el segon, que durant el quart trimestre l’economia continués creixent, encara que fos a un ritme més lent que durant el tercer. La davallada del 0,5% ens diu que no ha estat així, i això fa desaparèixer l’esperada V, i segons com vagi el primer trimestre –concretament, si torna a ser negatiu–, ens pot portar a una nova recessió tècnica. I, ara com ara, les impressions per l’actual trimestre no són gens galdoses, com explicava abans-d’ahir aquí, a la píndola “El primer trimestre cada dia té més mala pinta”.
Sense dubte, el 2020 el recordarem amb molta tristor pels estralls en la salut i com l’any més negatiu en el món econòmic. Per branques, interanualment, destaca la reducció de l’activitat de la construcció (-15,5%) i, especialment, la dels serveis (-11,6%), pel seu important pes en l’economia catalana per les raons ja esmentades. Les branques industrials també s’han vist afectades, sobretot per la paralització de la producció en moltes instal·lacions en la primera fase de la pandèmia, i s’estima una reducció del 9% del seu valor afegit respecte de l’any anterior.
Com diu la nota de l’IDESCAT, la caiguda de l’11,4% en el PIB reflecteix la magnitud de la crisi derivada de la pandèmia, que trunca de manera abrupta la recuperació registrada els darrers sis anys. Respecte de la primera estimació del PIB de la Unió Europea dels vint-i-set (-6,4%), representa cinc punts menys i també és quatre dècimes inferior a l’avenç del PIB de l’economia espanyola (-11,0%). En definitiva, un any marcat per la destrucció de riquesa que costarà d’oblidar –i encara més de recuperar– i un trimestre clau –el quart, que també s’ha perdut– del qual només podem salvar alguns subsectors de la indústria, els quals han fet un esforç encomiable, sempre a contracorrent de l’entorn.
La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:
–VilaWeb: Encara em pot tocar de ser membre d’una mesa electoral?
–CNN: Per què COVAX es pot convertir en l’acrònim més important del 2021 (en anglès)
–The Conversation: Per què ens ha sorprès el vaccí rus Sputnik V (en castellà)
–Bloomberg: Quan retornarem a la normalitat? D’ací a set anys amb les taxes actuals de vaccinació (en anglès)
–Franceinfo: Com la crisi sanitària altera la feina dels diputats d’ultramar (en francès)
–Politico: Johnson & Johnson presenta l’autorització per a l’ús d’emergència del seu vaccí d’una sola dosi (en anglès)
–Stat: El bo i el (potencialment) dolent: què saben els científics sobre les variants i els vaccins contra la covid-19 (en anglès)
Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:
–Així preveu avançar Salut en la vaccinació contra la covid-19
–Oltra demana explicacions a Barceló sobre el retard de la vaccinació a les residències
–L’OMS demana més “esforços i mesures” per a aturar la variant britànica a Europa
–Més de la meitat de les embarassades va tenir símptomes de depressió o ansietat durant el confinament
–Els experts confien que es “consolidi” el vot electrònic per evitar que una altra pandèmia posi la democràcia “en joc”
–El PIB català tanca el 2020 amb una caiguda de l’11,4%
Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:
–Quines són les restriccions generals al País Valencià i als municipis confinats?
–Quines són les noves mesures contra la covid-19 a Catalunya?
–Quins són els límits i les excepcions del confinament comarcal?
–Puc sortir del meu municipi el cap de setmana?
–[MAPA] Així evoluciona la campanya de vaccinació a tot el món
–Quin certificat autoresponsable de desplaçament necessitem?
–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)
