28.01.2021 - 19:50
Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.
En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.
Què ha passat avui?
El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha anunciat tres nous ajuts directes per a empreses, autònoms i treballadors en ERTO per un total de 105 milions d’euros. La consellera de Sanitat Universal, Ana Barceló, ha ordenat d’aturar l’administració de segones dosis per a tots aquells que s’hagin vaccinat de manera irregular, mentre espera un informe del comitè de Bioètica. Tot i que avui s’han registrat 6.855 casos nous al País Valencià, la xifra més baixa d’aquesta setmana, la situació epidemiològica hi continua essent crítica. Avui les àrees de Xàtiva-Ontinyent i Gandia han hagut d’ampliar espais als hospitals. Al Principat, tot i que es preveu que encara hi ha d’arribar l’impacte de la variant britànica, els ingressos a planta han baixat notablement avui (117 pacients menys) per segona vegada aquesta setmana.
Els indicadors generals, amb tot, no són bons, especialment a la resta de l’estat espanyol, on l’Organització Mundial de la Salut ha dit que els veu “amb preocupació”. I la pandèmia econòmica tampoc no cessa: avui s’ha sabut que la crisi causada per la covid-19 ja ha destruït 256.000 llocs de feina arreu del país. Precisament, el decret del govern espanyol per a regular els fons europeus s’ha salvat avui gràcies a Vox.
La disputa pels vaccins, que manifesta la ineficàcia de la Unió Europea, és com més va més agra. Brussel·les continua assenyalant els incompliments de les farmacèutiques. Avui, a petició de la Comissió Europea, Bèlgica ha inspeccionat una planta d’AstraZeneca per comprovar si hi ha els problemes en les cisternes que l’empresa addueix per justificar el retard en els lliuraments. Encara no han comunicat les conclusions de la visita. Hores més tard, la Comissió ha dit que demà aprovaria un mecanisme que li permetria de blocar les exportacions del vaccí si rep menys dosis de les pactades amb les farmacèutiques.
Precisament demà és previst que l’Agència Europea del Medicament decidirà si permet l’ús del vaccí d’AstraZeneca i la Universitat d’Oxford, però avui mateix Alemanya ha recomanat provisionalment de no administrar-lo a més grans de seixanta-cinc anys, adduint que no hi ha prou dades. A més, el ministre de Sanitat alemany, Jens Spahn, ha dit que l’escassetat de vaccins s’allargaria “almenys deu setmanes”. La cap de medicina preventiva de Vall d’Hebron, Magda Campins, ha dit que calia “treure’s del cap” la possibilitat que, aquest estiu, el 70% de la població s’hagi vaccinat, tal com havia previst el govern al pla de vaccinació inicial. I ha afegit que fer eleccions el 14-F és un “atemptat contra la salut pública”, mentre continuen tots els tràmits per a fer-les aquell dia. Avui, els partits s’han compromès a prioritzar els actes telemàtics durant la campanya, i s’ha sabut que les sol·licituds per a votar des de l’estranger baixaven d’un 60% respecte del 2017.
Quin és el recompte actual d’afectats i morts?
Als Països Catalans hi ha 810.108 casos, 24.278 morts i hi ha 1.506 pacients a les UCI:
Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].
*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.
A tot el món, les darreres xifres són de 101.717.138 casos confirmats i 2.191.747 morts. Del total de casos, 73.535.002 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els set estats més afectats són:
–Els Estats Units d’Amèrica, amb 26.200.861 casos i 440.462 morts;
–L’Índia, amb 10.719,756 i 154.294 morts;
–El Brasil, amb 9.011.822 casos i 220.435 morts;
–Rússia, amb 3.793.810 casos i 71.651 morts;
–Regne Unit, amb 3.743.734 casos i 103.126 morts;
–L’estat francès, amb 3.106.859 casos i 74.456 morts.
–L’estat espanyol, amb 2.705.001 casos i 57.806 morts.
La píndola d’en Jordi Goula: ‘Catalunya podria ser com Dinamarca?’
La reducció o supressió del dèficit fiscal contribuiria a fer convergir Catalunya amb els països europeus capdavanters si els recursos es destinessin a inversió productiva. Per això, el factor determinant perquè puguem convergir amb els països més avançats és una millora de l’eficàcia amb què es combinen els recursos productius disponibles –principalment, treball i capital– i la intensitat de la inversió en capital humà i tecnològic. És a dir, la reducció del dèficit fiscal és una condició absolutament necessària, però no suficient, per a arribar a assolir els nivells de benestar dels països capdavanters.
Aquesta és una de les conclusions del monogràfic de la Cambra de Comerç, presentat aquest matí, “La convergència amb els frugals i el dèficit fiscal”, dedicat a analitzar les condicions que permetrien a l’economia catalana de convergir en PIB per capita i en benestar (simbolitzat aquí pel consum per capita) amb els anomenats països “frugals” (representats en aquest estudi per Àustria i Dinamarca) i a veure quin impacte tindria una reducció o supressió del dèficit fiscal de Catalunya amb l’estat espanyol en la trajectòria de convergència cap a aquests dos països.
Parlo amb Joan Ramon Rovira, cap del gabinet d’estudis de la Cambra, que és l’autor de l’informe. M’explica que la convergència és possible, sempre que siguem capaços de fer com ells. I fer com ells implica no tan sols disposar de més recursos, sinó també tenir un marc institucional com el seu. És a dir, millorar els sistemes educatiu, fiscal, financer, laboral… “Això vol dir que la inversió, pública i privada, hauria de centrar-se en els llocs clau que ens permetin aquesta millora. També cal tenir un context que faci possible el canvi i això significa abastar tots els nivells possibles d’actuació”, diu.
Un dels trets més significatius de l’informe és de comprovar que entre l’any 2000 i el 2019, el creixement del PIB per capita a Catalunya ha estat molt superior al del consum (públic i privat) per capita. “Això vol dir que produïm més que no consumim, en sentit ampli, i el diferencial és molt gran”, comenta. Per tant: o bé estalviem molt i invertim molt o un bon volum dels recursos que produïm no els podem gastar. És clar que les coses van per la segona via. Les xifres són prou clares.
Segons que explica Rovira, el PIB per capita és el resultat de la productivitat del treball, de més factors relacionats amb el mercat de treball (taxes de desocupació i d’activitat) i de la demografia (percentatge d’actius sobre la població total). De fet, en el període 2000-2019 la productivitat del treball a l’economia catalana ha crescut d’un 0,8% mitjà anual, de manera que ha igualat Dinamarca i ha superat la resta de l’estat espanyol (0,6%) i Àustria (0,5%). Per tant, “la divergència durant aquest període és explicada pel comportament del mercat laboral i l’evolució demogràfica diferencial amb aquests països. Així i tot, el 2019 l’economia catalana era d’un 14,4% menys productiva que l’austríaca i un 13,7% menys productiva que la danesa, i per una altra banda superava la productivitat de la resta de l’estat d’un 6,9%”. Cal cercar la causa de la diferència en el fet que l’augment observat de la productivitat del treball de l’economia catalana és degut sobretot a una capitalització de l’economia més intensa i no pas a una transformació profunda del model productiu, com caldria.
Per una altra banda, l’informe apunta que des del punt de vista del benestar –representat pel consum (privat i públic) per capita–, el diferencial i la divergència amb els països “frugals” són molt significatius. En el període 2000-2019 la suma del consum públic (principalment sanitat, educació i serveis socials) i consum privat per persona a Catalunya ha augmentat només d’un 1,7%. A Àustria l’augment ha estat del 5,8%, a Dinamarca del 21,1% i a la resta de l’estat espanyol del 8,6%. Veient aquesta última dada, és obvi que “algú” s’aprofita del diferencial negatiu de Catalunya.
L’estudi analitza les condicions de convergència amb els països “frugals” en dues situacions possibles. La primera s’ocupa de la convergència a curt termini en consum potencial i en la segona es té en compte la possibilitat de dedicar més recursos a la inversió productiva. Aquesta és la clau a llarg termini. Per a sostenir el camí a la convergència es calcula que caldria que la taxa d’inversió de l’economia catalana augmentés de gairebé 3,5 punts percentuals de PIB, i hauria de situar-se en un 22,3% del PIB –per sobre del 18,7% registrat el 2019– i, per tant, en nivells similars als d’Àustria, 24,3%, i Dinamarca, 22,2%. Segons que s’explica, aquest augment de la inversió es tradueix en uns 10.000 milions d’euros, calculats amb dades del 2019. Dit d’una altra manera, si se suprimís el dèficit fiscal amb l’estat espanyol, caldria dedicar almenys la meitat dels recursos addicionals disponibles a fer més inversió.
Ara, segons Rovira, no n’hi ha prou de disposar de més recursos, sinó que cal invertir-los eficientment. “I la clau que impulsa una economia a invertir millor els seus recursos és la qualitat del sistema d’incentius que guia les decisions dels agents econòmics. És a dir: la qualitat del seu sistema institucional.”
En definitiva, l’estudi és molt interessant, perquè ens serveix per a pensar que a Catalunya tenim la base suficient per a mirar el futur amb optimisme i acostar-nos al nivell de benestar dels països capdavanters que s’analitzen. De totes maneres, el camí, tal com es dedueix de les explicacions i càlculs de l’estudi, és ple d’entrebancs. Uns vénen de fora –fonamentalment el pèssim finançament que tenim i unes institucions que ens ofeguen–, però uns altres depenen de nosaltres, com ara impulsar seriosament la formació i la tecnologia, per a esmentar només dos àmbits. És evident que tenim molta feina a la vista.
La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:
–VilaWeb: Ricard Gimeno: “La mitjana d’edat que tenim a l’UCI és entre cinquanta anys i seixanta, això no és una malaltia de iaios”
–Vox: Quatre raons per les quals veiem ara aquestes preocupants variants del coronavirus (en anglès)
–Infobae: Per què és difícil fabricar vaccins i augmentar-ne la producció (en castellà)
–The Economist: Els retards en el lliurament del vaccí fan que els ànims s’encenguin i que el calendari s’endarrereixi (en anglès)
–Franceinfo: Per què el Regne Unit té un balanç tan catastròfic, amb més de cent mil morts? (en francès)
–Stat: Els vaccins contra l’ARNm s’enfronten a la seva primera prova en la lluita contra la covid-19. Com funcionen? (en anglès)
–Deutsche Welle: AstraZeneca incompleix el contracte amb la UE? (en anglès)
Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:
–La guerra dels vaccins posa en relleu la ineficàcia de la Unió Europea
–Ismael Peña-López: “No hi ha un criteri general sobre excloure la població de risc de les meses”
–Bèlgica inspecciona una planta d’AstraZeneca per veure si hi ha problemes de producció
–La pandèmia destrueix 256.000 llocs de feina arreu del país
–Vox salva el decret dels fons europeus del govern de Pedro Sánchez
–Els valencians que s’han vaccinat irregularment no rebran la segona dosi
–L’OMS veu amb “preocupació” l’augment de contagis a l’estat espanyol
–Alemanya avisa que l’escassetat de vaccins s’allargarà “almenys deu setmanes”
Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:
–Quines són les noves restriccions generals al País Valencià i als municipis confinats?
–Quin certificat autoresponsable de desplaçament necessitem?
–Confinament municipal: puc sortir del meu municipi?
–[MAPA] Així evoluciona la campanya de vaccinació a tot el món
–Pantalles facials, EPI i la possibilitat de proves d’antígens a les meses: com votarem el 14-F?
–Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
–Si sóc contacte d’un positiu de covid-19, què he de fer?
–Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars
–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)
