Report diari sobre el coronavirus: Catalunya finalment no retirarà dilluns les màscares dins les aules

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

Fa dos anys que es van detectar els primers casos de coronavirus a Catalunya i al País Valencià. D’una banda, una dona de trenta-sis anys que havia viatjat al nord d’Itàlia, a Bèrgam i Milà, i que es va posar en contacte amb l’Hospital Clínic de Barcelona. Vint-i-cinc persones que s’hi havien relacionat es van haver d’aïllar a casa. D’aleshores ençà, el Principat ha notificat 2.394.548 contagis i 26.558 morts. D’una altra banda, un noi de Borriana, que va ser ingressat a l’hospital de la Plana de Vila-real, i que havia anat a Milà feia poc.

En una compareixença als mitjans, coincidint amb l’aniversari del primer cas, el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha dit que el protocol de final de vida ara el farien de manera diferent, perquè els processos de dol no s’havien pogut tancar bé. “Són dols mal tancats i s’han d’explicitar”, ha subratllat durant l’acte de reconeixement als professionals sanitaris de l’Hospital Clínic.

Argimon també ha anunciat que Salut portarà la retirada de les màscares de les aules al consell interterritorial de l’estat que es farà la setmana vinent. El proppassat 16 de febrer, el conseller va anunciar que veia bé que el dilluns, dia 28, s’eliminés la mesura a l’interior de les aules, però finalment no serà així. Salut vol que s’apliqui de manera gradual, començant pels més petits, i tot i que la intenció era que es tractés aquesta setmana, s’ha hagut d’ajornar a causa de l’agenda política d’aquests dies.

El conseller de Salut de Catalunya, Josep Maria Argimon, veu bé que el 28 de febrer es retiri la màscara a l’interior de les escoles en els més petits.

D’altra banda, dilluns, les farmàcies de Catalunya deixaran de notificar els diagnòstics positius per proves d’antígens a Salut. D’ençà del gener, les 1.300 farmàcies adherides feien proves supervisades per evitar la recepció de tants pacients als Centres d’Atenció Primària (CAP).

Al món, el govern d’Islàndia ha anunciat que aixecava totes les restriccions anticovid que encara eren vigents. D’aquesta manera, s’elimina el topall màxim de 200 persones en espais interiors i les restriccions en l’horari d’obertura dels bars. El ministre de Sanitat islandès, Willum Thór Thórsson, ha anunciat que també eliminaven totes les restriccions d’entrada al país, de manera que els viatgers no hauran de registrar-se quan arribin ni tampoc hauran de presentar el certificat de vaccinació. Aquestes darreres hores el país ha confirmat 3.100 contagis per covid-19.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans s’han registrat 4.037.700 casos i 37.549 morts, i actualment hi ha 383 pacients a les UCI.

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

La píndola de Jordi Goula: Unes sancions més tèbies del previst, qui no diu la veritat?

Mentre la tragèdia humana continua creixent a Ucraïna, els passos que es fan en el món occidental presenten una gran diferència entre la retòrica maximalista emprada pels seus dirigents i la realitat dels fets. “Seran sancions financeres molt dures, tindran un impacte molt greu en l’economia russa i limitarem l’accés de Moscou a les tecnologies clau”, va anunciar la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. “Aquestes mesures, juntament amb les altres anunciades aquesta setmana, convertiran Putin en un pària en l’escena internacional”, va dir el president dels EUA, Joe Biden. I Boris Johnson va anunciar que era “el paquet de sancions econòmiques més important que Rússia hagi vist mai”. És a dir, els dirigents occidentals anunciaven el non plus ultra.

Segons la presidenta de la Comissió, les sancions retallaran el creixement econòmic de Rússia, faran créixer els costs del seu deute i la inflació i intensificaran les sortides de capitals, mentre erosionaran gradualment la base industrial del país. “El segon pilar principal de les nostres sancions es concentrarà a limitar l’accés de Rússia a tecnologia crucial. Volem aïllar la indústria russa de les tecnologies que avui es necessiten desesperadament per construir un futur. Les nostres decisions afebliran la posició tecnològica del país en àrees clau, en les quals l’elit de la societat obté la major part dels seus diners. I això va des de components d’alta tecnologia fins a programes d’última generació”, afegia.

Però no diuen que els dos punts que haurien pogut fer mal de debò a Rússia a curt termini eren actuar contra el petroli –del qual té una dependència total– i fer-la fora de la xarxa SWIFT, deixant-ne els sistemes de pagaments bancaris i empresarials aïllats del món occidental, com explicava a la píndola d’ahir. Sembla clar que si no s’ha actuat contra el petroli, és perquè Europa no vol tirar-se pedres sobre la seva teulada i agreujar el problema de la inflació. I si no s’ha atrevit a apartar-los del SWIFT –com estaven disposats a fer els EUA i el Regne Unit– és perquè Itàlia i Alemanya han tingut por de l’efecte bumerang que podia tenir sobre les operacions dels bancs i empreses dels seus països.

Evidentment, la resposta russa no s’ha fet esperar. Quan ha sabut les sancions, el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha dit que ocasionaran problemes a Moscou, sense dubte, però que no són insuperables, perquè Rússia està disposada a ampliar els seus vincles comercials i econòmics amb els països asiàtics. I, enmig de tot, el president d’Ucraïna, Volodímir Zelensky, ha publicat un piulet en què diu que creu que “no s’han esgotat totes les possibilitats de sanció i que la pressió sobre Rússia hauria de créixer”.

En el fons, Zelensky es queixa que Rússia no sigui castigada per la invasió amb un embargament de les exportacions d’energia, com va passar amb Saddam Hussein quan l’Irac va envair Kuwait el 1990. De fet, segons alguns mesuraments d’aquests dies, les exportacions de gas rus a Europa han augmentat. És a dir, els fluxos d’euros d’Europa occidental al Kremlin continuaran, encara que aquests països denunciïn el que fa el president Putin amb aquests diners.

Dins aquesta hipocresia habitual, hi ha un altre fet que no pot ser passat per alt. Avui, els preus del petroli es moderen, després de les alces d’ahir, i el barril de petroli Brent ja baixa dels 100 dòlars. Al seu torn, els preus europeus del gas es desinflen, després de l’espectacular repunt d’ahir. Els mercats borsaris europeus han pujat entre el 3% i el 4% i quan escric aquestes línies els índexs americans pugen al voltant d’un 2% (dijous també van pujar). I la borsa de Rússia, que ahir va caure un 33%, avui ha recuperat un 20%.

La pregunta que ens podem fer comparant aquestes xifres i les frases sobre les sancions amb què començava l’article és qui diu la veritat. Els dirigents o els mercats? O potser la diuen tots dos? De fet, ja s’ha apuntat que els dirigents europeus treballen en un tercer paquet de mesures i que han decidit un “enfocament gradual”, per a fer prevaldre sobretot una reacció ràpida a l’agressió de Moscou. I estan cofois d’haver-ho fet en vint-i-quatre hores. Realment, és tota una proesa, veient la trajectòria de la cúpula de la Unió Europea.

Per part dels mercats, probablement pensen que Putin no anirà gaire més enllà i que el conflicte serà curt, la qual cosa implica que els mals –els econòmics, és clar– que pot acabar ocasionant la invasió seran petits i no mereixen una baixada gaire forta a les cotitzacions de les empreses. Totes dues explicacions poden ser certes… o no. És possible que els dirigents guardin una carta (SWIFT?) i que els mercats ens enganyin, perquè estan sotmesos a una situació d’alta volatilitat que pot fer que els moviments a l’alça i a la baixa ens sorprenguin dia a dia. Aviat aclarirem els dubtes. Això espero.

A tot el món, les darreres xifres són de 432.910.974 casos confirmats i 5.951.704 morts. Del total de casos, 362.468.167 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 80.446.580 casos i 969.602 morts;
–L’Índia, amb 42.894.345 casos i 513.258 morts;
–El Brasil, amb 28.580.995 casos i 647.486 morts;
–L’estat francès, amb 22.593.109 casos i 137.958 morts;
–Regne Unit, amb 18.804.765 casos i 161.224 morts.

–A l’estat espanyol hi ha 10.977.524 casos i 99.410 morts.