20.04.2020 - 21:50
Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 22.00, apunteu-vos-hi ací.
Per tenir la informació actualitzada al moment, consulteu sempre el Directe de VilaWeb.
En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.
Què ha passat avui?
El país es va preparant per al desconfinament gradual. VilaWeb ha tingut accés al primer informe íntegre que estableix com s’ha de dur a terme, elaborat pel grup de treball que encapçala el doctor Oriol Mitjà. El govern l’aprovarà aviat. El text avisa que les mesures de distanciament físic i de seguiment es poden estendre fins el 2022 per evitar el col·lapse hospitalari si hi ha rebrots de la malaltia. Inclou deu requisits, com ara que la mobilitat es mantingui dessota el 65% mentre els ingressos per Covid-19 a les UCI no baixi del 20%; que es comenci un estudi a cinquanta mil persones per a saber el percentatge de positius serològics de la malaltia; que es facin proves a gran escala; i que hi hagi un ‘passaport d’immunitat’, que ha causat certa controvèrsia i que resta subjecte a comprovar-ne els criteris ètics.
Mentrestant, les xifres de la pandèmia de Covid-19 semblen indicar una tendència de millora als Països Catalans. L’últim balanç dels contagis de coronavirus al País Valencià deixa la xifra més baixa d’ençà del 17 de març. Aquesta darrera jornada s’hi han registrat 19 morts (un 17% menys que no ahir), la xifra més baixa d’ençà del 21 de març, quan va haver-n’hi 17. A les Illes, avui hi ha hagut la xifra més baixa d’ençà del 4 d’abril. Catalunya Nord també ha reduït dràsticament els hospitalitzats. El 4 d’abril hi havia 109 hospitalitzats, 36 dels quals a l’UCI. Ahir només n’hi havia 33 i 15, respectivament. D’una altra banda, Andorra ha començat una primera fase de desconfinament: la setmana passada s’hi flexibilitzà la sortida al carrer i ara s’ha reactivat l’activitat a les empreses de construcció i a les immobiliàries. Al Principat, cada vegada hi ha menys ingressats a l’UCI: havien arribat a més de 1.500, i ara n’hi ha 1.127.
Avui les farmàcies de Catalunya han començat a repartir un milió i mig de màscares, distribuïdes pel Departament de Salut, del total de catorze milions anunciats. N’havien de dispensar de franc una de sola per persona. Segons el secretari del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, Jordi Casas, en menys d’una hora se n’han lliurades més de cent mil i el sistema informàtic de recepta electrònica s’ha sobrecarregat. També s’ha sabut que professionals sanitaris d’alguns hospitals d’Alacant, València i Oriola han fet servir màscares defectuoses que va repartir el Ministeri de Sanitat espanyol. Segons la consellera Ana Barceló, el material ha estat retirat i es fa el seguiment del personal afectat. Justament avui, el Tribunal Suprem espanyol ha ordenat al Ministeri de Sanitat que prengui ‘totes les mesures que tingui a l’abast’ per a aconseguir la millor distribució dels mitjans de protecció contra el coronavirus entre els professionals sanitaris. L’executiu espanyol haurà d’informar cada quinze dies de les mesures preses per verificar-ho.
Quan ja falten ben pocs dies per a la diada de Sant Jordi, el Gremi de Floristes de Catalunya ha impulsat la campanya #RosaDeSantJordiaCasa amb l’objectiu d’enviar roses a domicili per la diada. L’entitat ha creat un mapa amb la distribució geogràfica de les floristeries que oferiran el servei, amb l’objectiu de cobrir la major part del territori. Fins ara, s’hi han adherit més d’un centenar d’establiments. A més, s’han activat campanyes per a fer arribar roses als presos polítics i exiliats.
L’editorial de Vicent Partal
La píndola de Jordi Goula: ‘L’economia al país dels crancs’
Ens espera una caiguda sense precedents en l’economia. Ho diu el butlletí econòmic del Banc d’Espanya, després d’exposar diverses hipòtesis basades en el temps de confinament i l’agilitat i volum dels ajuts que rebin les empreses. Calcula les dades de creixement per a enguany i sembla que el PIB de l’estat espanyol podria baixar fins al -13%, segons la pitjor previsió. Això fóra un salt enrere enorme i tornaríem a produir una riquesa semblant a la de l’any 2015. Però tot seguit fa un acte d’humilitat i diu que les dades són poc fiables, atesos els canvis de situació que hi ha i ja anuncia que haurà d’anar-les actualitzant. De les conclusions, em quedo amb la de la caiguda forta i amb els raonaments que fa sobre les dades, és a dir, crec que és més interessant, en aquest cas, la lletra que no les xifres. No és que aporti gaires novetats, però sempre fan de bon repassar els processos que duen a unes conclusions tan pessimistes.
Quant al comportament dels components de demanda, el consum privat tindrà, en totes les hipòtesis, un descens molt marcat enguany, a conseqüència de l’impacte negatiu de la caiguda de l’ocupació sobre les rendes laborals i de l’augment de l’estalvi per precaució. La reducció del consum serà particularment pronunciada en els béns duradors i, dins el període de confinament, en els serveis relacionats amb l’hostaleria i la restauració. Sens dubte, aquesta serà una de les causes principals de la davallada de l’activitat, atès el pes que té el consum privat dins el PIB.
La inversió en capital fix tampoc no surt gaire ben parada dins l’anàlisi del Banc d’Espanya: s’hi pronostica una caiguda molt forta, deguda sobretot al component de béns d’equip –d’acord amb el fort retrocés de la demanda final–, amb el deteriorament de la posició patrimonial de les empreses i amb l’agudització de la incertesa sobre dos factors: la durada del període durant el qual es mantindran les mesures de contenció i la manera com s’acomplirà finalment el procés d’obertura del confinament. Com es pot veure, les incògnites que exposa l’informe en aquest aspecte són molt importants.
Però el punt cabdal ens arribarà de fora. La reducció pronunciada de la demanda exterior es traduirà molt probablement en un retrocés fort de les exportacions, tant de béns com de serveis. Tindrà un efecte particularment pronunciat en els diversos components del sector turístic i dels serveis de transport, directament afectats durant el període de confinament per les limitacions a la mobilitat, que inclouen una reducció molt significativa de les xifres de vols internacionals i un tancament gairebé total de les fronteres terrestres.
Els supòsits de l’informe incorporen una recuperació progressiva dels fluxos turístics a partir de l’estiu d’enguany, si bé segons la hipòtesi que incorpora efectes més prolongats –el més negatiu–, no es completarà fins a mitjan 2021. Assenyala que un element que va contra una ràpida recuperació dels fluxos d’arribades de turistes és que les mesures de contenció de l’epidèmia no hagin estat preses simultàniament a tots els països. I, particularment, que en molts estats aquestes mesures s’hagin aplicat més tard que a l’estat espanyol.
La reducció de l’activitat tindrà un efecte directe en l’ocupació, tot i que el descens es frenarà, si més no curt termini, perquè moltes empreses ha recorregut als ERTO. Segons tots els supòsits considerats, el Banc d’Espanya creu que enguany la desocupació pot arribar, en mitjana anual, fins al 21,7% de la població activa. I això tenint en compte que, segons les definicions utilitzades en l’EPA, l’índex d’atur considera com a treballadors els assalariats acollits a un ERTO i els autònoms que han recorregut al cessament d’activitat, tot i que, mentre romanguin en aquestes situacions, no tenen ocupació en sentit estricte, d’un punt de vista purament econòmic.
I, per acabar, considera com quedaran les finances públiques després de les despeses extraordinàries que haurà de fer l’estat i la reducció d’ingressos tributaris, forçada per l’alentiment de l’activitat. En qualsevol de les hipòtesis analitzades, la crisi tindrà un impacte advers considerable sobre les finances públiques. En concret, el 2020 el dèficit públic es pot arribar a situar en el pitjor dels casos en l’11% del PIB. Això faria augmentar l’endeutament públic fins a un 120% del PIB.
En definitiva, com conclou l’informe, els supòsits macroeconòmics per a l’economia espanyola apunten que l’epidèmia causada per la Covid-19 tindrà conseqüències econòmiques molt greus, amb una contracció del PIB el 2020 que superarà amb escreix la de qualsevol dels anys de la crisi financera mundial. I afegeix: ‘En tot cas, aquests supòsits tenen una naturalesa preliminar, i resten subjectes a revisions posteriors que poden ser potencialment importants, segons els desenvolupaments observats.’ Vejam quant triga a arribar la primera revisió…
La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:
-VilaWeb: Desconfinament: Les parts essencials del document que Oriol Mitjà ha lliurat al govern
– Politico: La promesa i els perills del pla europeu per a la prova d’anticossos (en anglès)
– South China Morning Post: La Xina va veient la llum al final del seu túnel de represa econòmica? (en anglès)
– Ouest-France: Els nens transmeten menys la Covid-19, segons un estudi (en francès)
– BBC: El ‘darrer creuer a la Terra’ finalment arriba a casa (en anglès)
– Los Angeles Times: La caritat es dispara enmig del coronavirus. Això mostra la força dels Estats Units o bé la seva debilitat? (en anglès)
– Infobae: L’expert que encapçala la resposta de Suècia assegura que Estocolm pot aconseguir la ‘immunitat col·lectiva’ el mes vinent (en castellà)
– The Atlantic: La primera ministra de Nova Zelanda pot ser la dirigent més eficaç del planeta (en anglès)
– La Repubblica: Bèrgam, la sala d’urgències es buida per primera vegada d’ençà d’un mes i mig (en italià)
– Balkan Insight: Autoritarisme viral: provant els límits de la democràcia (en anglès)
Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui?
– Robert Güerri: ‘Estem a l’expectativa de saber com serà la magnitud del repunt d’infeccions’
– Una biofarmacèutica catalana demana d’assajar tres fàrmacs per tractar la Covid-19
– Gairebé el 45% dels afectats per la Covid-19 al País Valencià han rebut l’alta
– El Banc d’Espanya preveu una caiguda del PIB espanyol fins al 13% pel coronavirus
– La Generalitat Valenciana reparteix 3,6 milions de màscares higièniques per a la gent gran i grups de risc
– El repartiment de màscares col·lapsa el sistema informàtic de les farmàcies
– Quines classes de màscares hi ha? Infantils, quirúrgiques, FFP2, casolanes…
– Yan Lianke: ‘La Xina no és tan forta com es pensa’
– Oriol Esculies: ‘Els mesos vinents hi haurà un augment de les addiccions’
– Professionals sanitaris valencians han fet servir màscares defectuoses del Ministeri de Sanitat espanyol
– [VÍDEO] Així és la primera manifestació amb regles de distanciament social
– La cuina del confinament (1): La distribució dels àpats
– Jocs d’estar per casa (3): més jocs de connexió
Quin és el recompte actual d’afectats i morts?
A tot el món, les darreres xifres són de 2.454.098 casos confirmats i 168.846 morts. Del total de casos, 643.476 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer.
Els estats més afectats són:
—Els Estats Units d’Amèrica, amb 771.216 casos i 41.356 morts.
—L’estat espanyol, amb 200.210 casos i 20.852 morts.
—Itàlia, amb 181.228 casos i 24.114 morts.
—L’estat francès, amb 155.383 casos i 20.265 morts.
—Alemanya, amb 146.398 casos i 4.706 morts.
Als Països Catalans hi ha 55.747 casos, 27.000 altes i 9.575 morts [arran del canvi de recompte, consulteu ací la metodologia a cada territori].
—Al Principat, 42.610 casos, 20.881 altes i 8.273 morts (encara no hi ha dades noves)
—Al País Valencià, 10.339 casos, 4.629 altes i 1.084 morts (89 casos, 82 altes i 19 morts més que no ahir)
—A les Illes, 1.788 casos, 1.005 altes i 157 morts (15 casos, 12 altes i 2 morts més que no ahir)
—A Catalunya Nord, 293 casos, 237 altes i 25 morts (1 alta i 1 mort més que no ahir)
—A Andorra, 717 casos, 248 altes i 36 morts (4 casos i 13 altes més que no ahir)
*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.
Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:
–[MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món
–[GRÀFICS] Així evoluciona el coronavirus als Països Catalans
–Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirus
–Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
–Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
–Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
–Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
–Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars
–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 188
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)
