Robert Güerri: ‘Estem a l’expectativa de saber com serà la magnitud del repunt d’infeccions’

Entrevista al doctor Robert Güerri, infectòleg i coordinador de la unitat de pacients amb Covid-19 de l'Hospital del Mar

VilaWeb
Oriol Bäbler
20.04.2020 - 07:55
Actualització: 20.04.2020 - 09:55

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Fa uns quants mesos Robert Güerri era metge adjunt del servei de malalties infeccioses de l’Hospital del Mar de Barcelona i dirigia a l’IMIM un grup de recerca sobre el VIH. Tanmateix, la crisi del coronavirus 2019 ha capgirat completament el dia a dia de l’hospital i ara és el responsable de coordinar l’àrea de pacients que ingressen amb la nova malaltia. Sobre la situació actual afirma que hi ha més altes que no pas ingressos, però avisa que és ‘un moment de calma tensa’, perquè tindrà un repunt d’aquí poc. ‘La qüestió és veure’n la magnitud’, afegeix.

Quina és la situació a l’Hospital del Mar?
—Ens trobem en un moment de calma tensa. Venim d’una situació de molta activitat i estrès, en la qual teníem entre 120 ingressos diaris de Covid-19 i 150. Ara, en canvi, tenim més altes que no pas ingressos. Però dic ‘calma tensa’ perquè estem a l’expectativa de saber com serà la magnitud del repunt de casos.

El doneu per fet, el repunt de contagis?
—Si parlem amb sentit comú, n’hi haurà un segur. Amb la gent tancada a casa, el virus no circula i no es produeixen noves infeccions, però en el moment que es comença a sortir és normal que n’apareguin de noves. El contacte i la interacció augmenta, i per moltes mesures que es prenguin, el virus circularà més. Com he dit, la qüestió és veure quina en serà la magnitud.

Teniu cap previsió de com pot ser el repunt?
—Ara mateix no sabem com serà, és molt difícil de preveure. Però nosaltres, com a hospital, ens situem en el pitjor dels casos i no desmuntem cap de les ampliacions que hem fet. Evidentment que aprofitem la situació actual, que és més tranquil·la, per a reajustar els equips. La gent està cansada i li hem de garantir un mínim de recuperació. En tot cas, no desmuntem res perquè en el pitjor dels casos el repunt pot ser molt gran. De totes maneres, la meva impressió personal és que podria no ser-ho.

Què voleu dir?
—És una opinió personal, però em baso en el fet que qui ha començat a sortir ara és gent més aviat jove, gent que va a treballar, mentre que la resta de la població continua confinada a casa. Si es fa cas de les normes de prevenció i seguretat, en principi, els qui es contagiïn presentaran en general quadres simptomàtics més o menys lleus. Ara, hi ha tantes variables en joc que això pot empitjorar fàcilment. Vull dir que es poden presentar casos més greus o que treballadors infectats entrin en contacte amb familiars, especialment amb gent gran, i que els casos es multipliquin. Fer prediccions és impossible.

El cap de malalties infeccioses de la Vall d’Hebron, Benito Almirante, assegurava l’altre dia que cinc o sis milions de persones estan contagiades o han passat infecció a l’estat espanyol.
—És molt probable. És molt important de tenir una imatge clara de la situació perquè així sabem qui estan en risc i qui no corre perill. Si s’aconsegueix una immunitat del 70% o el 80% de la població, la Covid-19 deixarà de ser un problema ara mateix. Però sense vacuna això significa que s’ha d’anar passant la infecció.

Això, a Catalunya, pel cap baix, voldria dir uns 5,3 milions de persones.
—Sí, una xifra alta. La gent amb anticossos impedeix la circulació del virus i, per tant, que hi hagi brots descontrolats.

Tornem a l’Hospital del Mar, quin és perfil del vostre pacient?
—El perfil és semblant al que teníem abans de l’era de la Covid-19, però ara amb la infecció. La majoria són persones grans a qui s’ha manifestat la Covid i ha descompensat moltes de les seves altres malalties: pulmonars, cardíaques, renals, etc. Abans ingressaven en àrees específiques de l’hospital com ara reumatologia, cirurgia vascular, però ara tots ingressen a Covid. També tenim persones joves amb pneumònies que ja no són bacterianes, sinó virals. El perfil no és especialment diferent d’abans de l’era Covid.

Com evoluciona la infecció, una vegada ingressats?
—Aquesta és una malaltia molt nova i encara anem evolucionant i aprenent com es presenta. La infecció viral s’adquireix per via inhalatòria, és a dir, per les fosses nasals, per la boca o pels ulls, i quan arriba al pulmó es dissemina per la resta del cos. Quan comença la replicació viral al pulmó, el contagiat presenta una simptomatologia viral típica: una mica de febre, una mica de tos i cansament. En aquest sentit, no difereix tant d’una grip forta. A més, fa la impressió que la condició millora una mica, fins que al cap de set dies o vuit, en alguns casos, es produeix un empitjorament molt important. No és tant pel virus sinó per la resposta inflamatòria del cos contra la infecció, que és tan severa que acaba causant dany pulmonar, dany cardíac, dany renal, dany sistèmic. En aquest punt és quan els pacients acaben ingressats a l’UCI perquè tenen insuficiència respiratòria greu i necessiten ventilació mecànica. Molts també presenten insuficiència renal, alteracions cardíaques com ara inflamacions miocardíaques o afectacions hepàtiques. Com he dit, anem aprenent dia a dia. Alguns estudis també apunten que part del reservori del virus podria ser el sistema intestinal perquè gairebé un 40% dels pacients presenta quadres diarreics en els primers estadis. Això ens fa pensar que el tracte digestiu també hi té un paper destacat.

Quin és el tractament més efectiu?
—D’una banda hi ha el tractament de suport per a aquests casos més greus, que consisteix a posar-los oxigen. Si no n’hi ha prou, es poden fer servir unes màquines que es diuen BIPAP i CPAP, que el posen a pressió a la via respiratòria, i finalment, si cal, es pot passar a la intubació.

I tractament farmacològic?
—El problema és que és un virus nou i encara no tenim un antiviral específic per a plantar-li cara, per això hem d’utilitzar medicaments ja existents. S’han fet tractaments amb antivirals com la hidroxicloroquina, que és un antimalàric, que sembla que té cert efecte sobre aquest coronavirus. De fet, és el medicament que s’ha donat prioritàriament als que venien per primera vegada a urgències. També s’ha fet algun tractament amb retrovirals, però la utilitat no ha quedat del tot clara.

I en els casos greus?
—Quan els pacients empitjoren a causa d’aquesta excessiva resposta inflamatòria, els donem els antiinflamatoris més potents, com ara els corticoides. A més subministrem tocilizumab, que és un fàrmac pensat per a l’artritis reumatoide i que actua directament sobre la interleucina-6, que és una citocina que té un paper molt destacat en aquesta inflamació. La resposta dels pacients al tractament antiinterleucina-6 és bona.

La Covid-19 deixa seqüeles als pacients que es recuperen?
—Això ho començarem a veure ara. La principal seqüela que veiem ara és la miopatia, és a dir, els pacients que han tingut una hospitalització perllongada, sobretot a l’UCI amb una intubació i relaxants musculars presenten una debilitat muscular generalitzada. Només haver de recuperar això ja és una seqüela important. A més, en la gent gran serà una recuperació molt lenta que requerirà molta rehabilitació. Però tot i que en comencem a tenir indicis, ens falta veure si als qui han tingut una afectació pulmonar més greu i han presentat destret respiratori els pot quedar una mena d’alteració anomenada intersticial i hi pot haver un dèficit d’oxigenació de la sang. Algunes de les persones a qui hem donat l’alta els hem enviat a casa amb oxigen. Només el temps dirà si és una cosa puntual o serà per sempre. De totes maneres, s’ha de dir que en el perill de presentar possibles seqüeles hi té molt a veure la condició prèvia del pacient. Una persona pluripatològica no és igual que una de sana.

Quins riscs implica fer servir medicaments sense els assaigs clínics pertinents?
—És evident que necessitem assaigs clínics ben fets, però la situació d’emergència i gravetat en què vivim no ens dóna aquest marge de temps. Dit això, nosaltres no som els primers que veiem aquesta infecció, abans ja l’han tractada a la Xina, a Corea o Itàlia. I abans de Barcelona, segurament els professionals de Madrid. Mantenim un contacte molt fluid i això ens permet d’intercanviar molt coneixement sobre la Covid-19. Per exemple, abans de subministrar el tocilizumab als pacients més greus, ja sabíem que l’experiència havia estat bona amb malalts xinesos o italians. Jo, com a professional, no deixaré de donar una medicació si sé que pot ser beneficiosa per a un pacient que es mor.

Sou optimistes respecte del vaccí?
—Per molt de pressa que vagi el desenvolupament, difícilment serà disponible abans de dotze mesos o divuit. Espero, tanmateix, que la situació actual, que és terrible per als malalts i les seves famílies, serveixi per a aprendre la importància de la medicina preventiva i la vacunació. Espero que tots els antivacunes estiguin ben amagats.

Corea del Sud ha informat de diversos casos de reinfecció. Què ha passat?
—És difícil de dir perquè no sé els detalls dels casos concrets. Ara per ara sabem que qui supera la infecció té immunitat de memòria i genera immunoglobulina G, que és la que en genera a llarg termini. De moment sabem que dura si més no quatre mesos, que és el temps que fa que convivim amb el virus. Però podem dir, i més després de les experiències de la SARS i la MERS, que qui passa la infecció està protegit. Sobre aquests casos de Corea del Sud no et sabria dir si es va fer un mal diagnòstic, si van fallar les proves o els pacients tenen immunodepressió. No ho sé.

Feu servir plasma de gent curada?
—El comencem a fer servir però encara com a estudi.

Per acabar, quina és la situació dels professionals del Mar? Hi ha hagut gaires contagiats?
—Hi ha hagut casos d’infecció, sí. En alguns moments el material de protecció no era l’ideal, però som conscients que la situació ha desbordat tothom. Ara estem en una situació molt millor. En els moments més complicats, el personal de control d’infeccions de l’hospital intentava cada dia, amb el material que podien trobar al mercat, fer la millor combinació que podia per donar tota la protecció possible. Però malauradament hem tingut baixes entre els professionals.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes