Entrevista a Oriol Esculies, director de Projecte Home Catalunya, l’ONG centrada en les addiccions, que avisa del possible augment d’addiccions els mesos vinents. Assegura que l’angoixa i estar tancats a casa no ajuda els qui s’han rehabilitat o fan el procés. El confinament els ha deixat en una situació molt vulnerable. Però allò que el preocupa més és el desconfinament i la recessió que hi pot haver. ‘Després del confinament segurament entrarem en un episodi de recessió i ho complicarà tot. Serà més difícil de trobar feina, emancipar-se o teixir una nova xarxa d’amics. Segurament, com va passar amb la crisi del 2008, haurem de reforçar tota la part de reinserció social i d’acompanyament d’aquests col·lectius perquè no recaiguin.’

Parlem, doncs, amb Oriol Esculies de com ens hem de comportar aquests dies si tenim persones al voltant amb addiccions a les drogues. Però també ens explica què hem de fer amb relació a les altres d’addiccions com ara les noves tecnologies o les apostes.

La quarantena és un període complicat per als qui tenen una addicció o n’han tingut?
—Els mesos vinents augmentaran les addiccions, tant a les drogues com al joc. No ho observarem el vinent ni quan s’aixequi el confinament, sinó els pròxims tres mesos o sis, quan hi haurà qui s’abocarà més a les drogues i el joc que no pas abans. També n’hi haurà que hi recauran… I com a societat hauríem de ser conscients que els mesos vinents els haurem d’ajudar. Som en un context fràgil i hostil per a algú que superi una addicció: hi haurà una recessió econòmica i durant molt de temps les relacions socials no podran ser com abans… Tot plegat requerirà que els ajudem més.

Suposo que per als qui havien començat un tractament per a superar aquestes addiccions la quarantena és una dificultat afegida… 
—Sí, en realitat podríem diferenciar-los en tres grups. Els primers són els que encara consumeixen i són dins l’espiral de l’addicció. Per a molts la quarantena és un problema afegit al seu trastorn. El fet d’estar tot el dia a casa no ajuda. És més, nosaltres moltes vegades recomanem als que fan el tractament que no estiguin a casa tancats. Ara no hi ha cap més remei. Però és important que no es confinin sols. Aquesta gent continua consumint i per tant s’exposa a aconseguir la droga. Esquiven el confinament o s’exposen al coronavirus. Si tenen unes ganes compulsives de consumir, sortiran al carrer i es buscaran la manera d’obtenir la substància. Són en una situació molt vulnerable.

I el segon grup?
—Després hi ha qui ja fa tractament. Al Projecte Home ara mateix atenem unes tres-centes persones i els seus familiars. La majoria els hem hagut de transformar en videoconferència i trucades. Funciona bastant bé. Uns quants dies abans de la quarantena, els vam entrenar tots amb un sistema de videoconferències per poder mantenir amb la mateixa freqüència habitual per a tots els grups terapèutics el seguiment individual que fem. I per als qui els costa més aquest format, optem pel telèfon.

En què consisteix ara aquesta teràpia? N’ha canviat res? 
—Ara provem que aguantin, no tant que avancin en el tractament. Els ajudem a fer coses que facin suportable la situació de confinament a casa. Cal saber gestionar els conflictes diaris que hi pot haver amb la família o aprendre a gestionar la desesperança i la incertesa general que hi ha aquests dies. Si ja és complicat per a tothom, imagina’t per a una persona que té un problema amb les drogues. És un sobreesforç.

L’angoixa d’aquests dies no deu ajudar a tirar endavant amb el tractament…
—Pensa que una persona que prova de superar la seva addicció necessita activitat i molta relació terapèutica. Necessita poder explicar què li passa i que hi hagi gent que l’escolti. Ara intentem que, malgrat la dificultat de no poder-hi ser físicament, tanmateix això no davalli. La relació i el vincle terapèutic continua. Necessitem que aquestes persones no perdin el seu referent.

I estar tancats a casa…
—No hi ha pitjor situació per a algú que fa aquest procés que tancar-se en una habitació per estar amb si mateix. Només ajuda a pensar i donar voltes al tema. I això origina angoixes i pors. Amb les teràpies provem de frenar aquesta inèrcia que ens porta a tots els éssers humans el fet d’estar sol aïllats en una casa. Nosaltres insistim molt que els familiars fomentin la dinàmica de la conversa, de no atabalar-se ni discutir. És important que expliquin com estan.

També hi ha gent ingressada? 
—Sí, també tenim gent al centre de tractament residencial a Montcada i Reixac. Allà n’hi ha vint-i-vuit persones en tractament que no poden entrar i sortir com feien abans. Els hem hagut de restringir les visites dels familiars, que han estat substituïdes per videotrucades. Continuem treballant amb ells, però no hi pot entrar ningú més.

No hi pot entrar ningú? 
—Ara estudiem una solució amb el departament de Salut per a poder reactivar les entrades, però ja fa un mes hem hagut d’aturar els nous ingressos pel perill que implica que una persona nova entri el virus a la comunitat terapèutica. Ara treballem per construir-hi una alternativa. De moment hem preparat l’antic centre de dia, que és a Montgat, per reconvertir-lo en un centre residencial. Aquesta podria ser la via d’accés per després poder anar el centre residencial. Abans s’hi hauria de fer una quarantena de dues setmanes o tres per assegurar-nos que no es té el virus. Tot això no és senzill. Però treballem de valent perquè el mes vinent o d’aquí a dos puguem tornar a reactivar els ingressos. Hi ha llista d’espera. Hi ha qui ens truca a la porta perquè necessita que l’ingressem, però ara mateix no podem. I com nosaltres es troben tots els centres de drogodependència.

Ens hem deixat cap grup?
—Sí, qui encara consumeix i viu al carrer. La majoria de persones que viuen al carrer tenen problemes amb l’alcohol o més drogues.

Aquesta gent que està al carrer s’ha trobat en una altra dificultat, oi? Per accedir espais com el que s’ha muntat a la Fira de Barcelona no poden consumir ni drogues ni alcohol…
—És una gran incoherència. Tu no pots discriminar perquè intueixes que tenen un problema amb les drogues. Cada cas és un món, n’hi ha que tenen problemes amb les drogues però amb la capacitat d’entendre que durant un temps no en poden consumir i per tant farien un esforç per tenir aquest refugi. Aquesta gent podria funcionar perfectament en un espai com els que s’han habilitat. El consum de substàncies no pot ser un criteri d’exclusió. Això és una discriminació enorme cap aquest col·lectiu. Quan arribi algú qui farà el cribratge? Com sabran si tindrà una conducta disruptiva o no?

I els qui ja havien superat el tractament… Aquest confinament també els és un risc? 
—Allò que preocupa més és el postconfinament. Hi ha molta gent que ja ha fet el tractament i que ara és en fase d’integració a la societat. I és clar, ara es trobaran en una situació molt fràgil, la qual no depèn tant d’ells com de l’entorn. Després del confinament segurament entrarem en un episodi de recessió i ho complicarà tot. Serà més difícil de trobar feina, emancipar-se o teixir una nova xarxa d’amics. Cal recordar que la majoria d’aquesta gent té un entorn social negatiu que han hagut de deixar de banda i ara construïen una nova xarxa social. Ja veurem com aconseguim de continuar amb tot això, amb totes les restriccions que hi ha i hi haurà. Però el problema principal seran les dificultats que tindran per a reinserir-se al món laboral. És un factor clau per a superar tot això. No tenir feina torna a desencadenar una sèrie d’efectes negatius, com no tenir un projecte vital o diners per a emancipar-se. Aquí, segurament, com va passar amb la crisi del 2008, haurem de reforçar tota la part de reinserció social i d’acompanyament d’aquests col·lectius perquè no recaiguin.

Rebeu trucades de gent que ho havia superat i que comença a notar que se li pot descontrolar la situació?
—Ara som en un moment incipient. En la qüestió de les addiccions els temps són una mica més llargs. Les conseqüències les veurem d’aquí a mig any o un any. Durant els mesos vinents, quan s’aixequi el confinament i tornem a certa normalitat, haurem d’estar molt pendents de la conducta d’aquesta gent que en un principi ja s’havien rehabilitat.

Amb el confinament és més difícil que la gent que consumeix vagi a cercar drogues a aquella persona de confiança i acabi anat a llocs on hi ha més risc?
— De moment no disposem d’aquesta informació. Allò que sabem segur és que ha davallat la compra al carrer. Amb tant control i restriccions és impossible, però segur que no s’ha acabat. Algú que té moltes ganes de consumir farà com sigui per aconseguir-ho. Si ha de baixar al carrer i fer veure que va al supermercat ho farà.

Sí que tenim, en canvi, les xifres de venda de begudes alcohòliques. Ha crescut moltíssims als supermercats… 
—Estaria bé de veure aquestes xifres en números absoluts. És veritat que ha augmentat la venda d’alcohol als supermercats, però també ha disminuït per complet la venda a bars, discoteques o restaurants. Per tant, si féssim el còmput global, potser veuríem que treballem amb xifres molt similars. La cosa que segur que vol dir tot això és que les drogues que més es consumeixen són les legals, les que són més accessibles. A més, l’alcohol és una droga molt econòmica, val gairebé igual una llauna de cervesa que una ampolla d’aigua. Continua essent la droga que més es consumeix arreu del món, però especialment a Espanya i a Catalunya. Per tant, aquestes xifres només fan que constatar que es continua bevent alcohol. La recomanació del Projecte Home seria que no se’n faci un abús.

Què és un abús?
—En faries abús si ara beguessis més alcohol que no estàs acostumat per fer més suportable la situació en què vivim. L’alcohol, malgrat que és legal, és una substància psicoactiva, una droga. Però passa que el tenim tan integrat al nostre dia a dia que no en som conscients. Però no hem d’oblidar que és la que genera més demandes de tractament tant a Catalunya com a Espanya. Més que no pas la cocaïna i l’heroïna. El 45% de les persones que estan en tractament al Projecte Home és per alcoholisme.

Precisament per això tan sovint costa més de ser conscient que hi ha un problema amb l’alcohol. Com podem saber si algú del nostre entorn se li‘n descontrola el consum?
—Hi ha cosa molt del primer moment. Cal que quan anem a la nevera a omplir-nos un got de vi o agafar una cervesa ens aturem un segon a pensar per què ho fem, si és perquè hi ha hagut una situació que ha provocat incomoditat o estàs insatisfet per alguna cosa. És molt fort com la teva ment connecta un moment dolent amb el fet que necessites una substància com és l’alcohol.

Però a tots ens pot passar això alguna vegada a la vida…
—Sí, òbviament a tots ens pots passar, però no és igual si obres tres o quatre vegades al dia la nevera amb aquesta sensació que no pas una vegada a la setmana. Nosaltres, normalment quan ve algú al Projecte Home li demanem com està. És important de saber com està físicament, perquè si fa molts anys que abusa de l’alcohol això li acabarà afectant l’organisme. Però també li ho preguntem com està psicològicament o respecte de les seves relacions, amb la parella, fills o amics. També és important de saber com està a la feina i amb el seu projecte vital. Quan fas totes aquestes preguntes comences a gratar. I és en aquest punt quan veus si el consum de l’alcohol d’aquella persona és perjudicial o no.

Aquests dies les famílies passen moltes més hores juntes. Això segurament farà que molta gent sigui més conscient que hi ha un problema…
—Algú que té problemes amb les drogues menteix i manipula de manera constant. Forma part del trastorn. Per tant, els del seu entorn normalment no disposen de tota la informació. Aquest confinament pot fer això que tu dius: que de sobte visualitzis que aquella persona no està bé. Segurament no en veuràs el consum, però sí comportaments que no et quadren. Per exemple, relacionats amb l’abstinència. Veuràs que està molt alterat, que alguna cosa li falta. Tot això pot originar una gran discussió o una catarsi, però també pot ser una oportunitat per a posar damunt la taula que hi ha un gran problema.

El familiar què hi pot fer? Com ho pot gestionar?
—Cada cas és un món. Però és important de no perdre la calma, no alterar-se. Si l’afectat es posa violent, cal no actuar de la mateixa manera. Però d’una altra banda, és molt important que el familiar es posi en contacte amb un professional. Que ens truqui a Projecte Home, a una altra entitat de la seva confiança. Com més acompanyada estigui la família a l’hora de tractar-lo, millor.

La droga no és l’únic problema… Aquests dies de confinament preocupa el creixement de l’ús de les noves tecnologies i les addiccions que poden implicar.
—És important que tots prenguem consciència que cal fer un bon ús de les noves tecnologies. Si abans del confinament abusàvem de les tecnologies, imagina’t ara, que ens falten moltes activitats per a fer i és el mecanisme més fàcil per a distreure’ns. Si aquestes setmanes en fem molt ús, pot ser que quan tornem a la normalitat algunes persones ja estiguin en una fase problemàtica, en el sentit que deixen de fer altres activitats que són importants a la seva vida per estar més hores connectades a internet. És a dir, hi haurà gent que haurà arribat a un punt que els afectarà el seu dia a dia. Tindran un comportament addictiu.

Com podem ser conscients que abusem de les tauletes, el mòbil o l’ordinador?
—Les tecnologies són molt positives, però la part important és no abusar-ne. Però és important de restringir el temps que et connectes. Sobretot si ets pare d’un menor. És important que restringeixis el temps que es poden connectar cada dia. Cal supervisar els continguts que els nostres fills miren, que de vegades no són aptes. I la part més important, cal no deixar de fer altres activitats. S’ha de compaginar les noves tecnologies amb activitats sense tecnologia, sigui exercicis físics, feines de la llar, jocs de taula o llegir. Has de donar alternatives d’oci saludable als adolescents i nens.

Veig que poseu molta èmfasi en la gent jove…
—Sí, són els que detectem més irresponsabilitat amb les noves tecnologies. No en són prou conscients dels riscs. No són conscients d’allò que acceptem quan s’obren un compte en una xarxa social. Com a societat tenim la responsabilitat de protegir els més joves dels riscs que hi ha.

Les apostes en línia relacionades amb l’esport són una altra addicció que preocupa?
—Això era un risc abans del confinament, afortunadament aquesta cosa concreta ha baixat. Com que no hi ha actes esportius, s’aposta menys. Però és clar, qui vol apostar ho fa en altres coses, com el pòquer o la ruleta en línia. Però les apostes esportives, que eren les que més creixien i ens preocupaven, s’han aturat en sec. Pensa que en aquest cas comencen a endeutar-se i deixen de pagar coses tan importants com pot ser el menjar. Es priven de necessitats bàsiques per continuar apostant. Aquest és un dels indicadors que més alerten les famílies. Es comencen a tenir problemes econòmics malgrat tenir una feina i uns ingressos.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.