Hem detectat que teniu les notificacions de Vilaweb blocades. Si les voleu rebre, seguiu les instruccions que trobareu en aquesta pàgina.

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat avui?

Brussel·les aferma la seva opció de centrar l’estratègia de vaccinació en el vaccí de Pfizer i BioNTech després del dubte estès sobre els vaccins d’AstraZeneca i Janssen, tot i que són segurs i eficaços, arran d’una incidència remota i no significativa de casos de trombosis en un 0’0004% i un 0,00009% dels vaccinats, respectivament. Avui, la Comissió Europea ha anunciat que comprarà 100 milions de vaccins més de Pfizer per a enguany. La xifra augmenta fins a 600 milions el nombre de dosis que la farmacèutica lliurarà aquest 2021 a la Unió Europea. Mentrestant, l’estat espanyol analitzarà en un assaig l’eficàcia de posar una segona dosi de Pfizer a qui ja n’ha rebut una d’AstraZeneca, malgrat que diversos experts han reiterat que no hi ha cap motiu per a no administrar una segona dosi d’AstraZeneca a qui ja n’ha rebut la primera.

El País Valencià ha començat la vaccinació en massa de la població. La Generalitat ha habilitat quatre grans espais, anomenats “vaccinòdroms”. Són la Ciutat de les Arts i les Ciències de València, la Institució Firal Alacantina d’Elx, la Ciutat de la Llum d’Alacant i el Palau de Congressos de Castelló. També hi ha divuit instal·lacions específiques i quaranta-vuit de proximitat. El president de la Generalitat, Ximo Puig, que avui ha rebut la primera dosi del vaccí d’AstraZeneca, ha destacat el “comportament magnífic” de la ciutadania i la tasca dels sanitaris. Els indicadors de la pandèmia afermen una tendència positiva al País Valencià: avui s’han afegit tan sols 86 casos positius nous i hi ha 26 hospitalitzats menys. Al Principat, els indicadors continuen millorant a poc a poc, però s’ha registrat un repunt en els ingressos a les UCI, que tornen a superar els 500 pacients ingressats després de diversos dies de descens. A les Illes, la pressió hospitalària continua estable.

Quan falten quatre dies per a la diada de Sant Jordi, avui s’han anunciat les mesures anticovid que s’hi aplicaran, pactades entre el Departament de Cultura, l’Ajuntament de Barcelona, el Gremi de Floristes i la Cambra del Llibre. Les llibreries podran posar una parada davant l’establiment o molt a prop. Hi haurà 490 parades de llibres i roses a tot Catalunya. En concret a Barcelona, 90 llibreries ja posaran la parada fora a partir de dimecres, a fi d’esponjar les vendes i evitar aglomeracions el mateix dia de Sant Jordi. A Barcelona, a més, s’habilitaran onze espais especials amb 180 parades de llibres i roses, repartides pels diferents barris de la ciutat i 31 espais de signatures d’autors. Les ciutats de Tarragona, Lleida, Girona i capitals de comarca tindran un pla especial cadascuna, dissenyat per cada ajuntament. També tindran un altre pla específic els municipis de menys de cinc mil habitants.


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans hi ha 1.043.274 casos, 30.113 morts i hi ha 639 pacients a les UCI:

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].


A tot el món, les darreres xifres són de 142.458.798 casos confirmats i 3.037.931 morts. Del total de casos, 120.911.217 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 32.413.433 casos i 581.123 morts;
–L’Índia, amb 15.271.432 casos i 180.082 morts;
–El Brasil, amb 13.943.071 i 373.442 morts;
–L’estat francès, amb 5.289.526 casos i 100.733 morts;
–Rússia, amb 4.710.690 casos i 105.928 morts.

–A l’estat espanyol hi ha 3.428.354 casos i 77.102 morts.


La píndola d’en Jordi Goula: “Ajuts directes: el més calent és a l’aigüera”

El dia 13 del mes passat, quan el BOE va publicar finalment el paquet d’ajuts directes per valor d’11.000 milions d’euros, els representants dels més afectats es van afanyar a dir que, ja que la xifra era clarament insuficient i que els diners arribaven amb tant retard, almenys que hi hagués el màxim d’agilitat i urgència a repartir-los. De moment, sabem que a Catalunya vindran 993 milions dels 5.000 a repartir entre totes les comunitats autònomes (llevat de les Illes Balears i les Canàries, que van a part). A partir d’aquí, res més. O sí, que les patronals i els representants dels autònoms van protestar d’una manera absolutament justificada pels sectors d’activitat (codis de la CNAE) que s’incloïen en les ajudes i els que no. Per què una empresa de lloguer de vehicles sí i una de lloguer de bicicletes no? Totes dues són afectades per la manca de turisme… Per què tanta comèdia si l’Agència Tributària sap perfectament qui ha perdut més del 30% del negoci? Per què no es fa arribar a tots els que es trobin en aquesta situació?

El clam va ser tan gran que, en pocs dies, la vice-presidenta tercera del govern espanyol i ministra d’Afers Econòmics i Transformació Digital, Nadia Calviño, va obrir la porta a fer ‘ajusts’ en la llista de negocis beneficiaris. I ho va fer, en un lloc tan curiós com és Telecinco, al programa de l’Ana Rosa. El fet cert és que la titular d’un dels ministeris que han de gestionar les ajudes directes va dir que el govern espanyol vol gestionar bé els diners públics i que arribin a les empreses que ho necessiten. “Si cal fer cap ajust, es farà”, va assegurar la ministra. I, efectivament, avui ha dit des de Lanzarote que demà, en la modificació del decret, el seu govern inclourà la possibilitat que les comunitats autònomes puguin ajudar més sectors que els prevists i que empreses que el 2019 haguessin registrat pèrdues a causa de “circumstàncies excepcionals”, puguin obtenir aquests ajuts. Crec que no seria tan complicat per a tots ni causaria tanta controvèrsia aplicar allò que he dit al paràgraf anterior. Però sembla que ens agradi embolicar les coses.

I, dins d’aquesta complicació, el baròmetre dels gestors administratius de l’abril publicava divendres passat que, segons l’enquesta que fan als col·legiats de tot l’estat espanyol, arribaven a la conclusió que el 21% de les pimes necessitaven acollir-se a les ajudes directes. No obstant això, a un 43% d’aquestes empreses no els serà possible, perquè no estan al dia en els pagaments a Hisenda i a la Seguretat Social, requisits necessaris per a obtenir ajudes directes. Al curiós sentit de la urgència que té l’administració, cal afegir-hi un sentit de l’empatia amb els contribuents encara més curiós. Faig meves les paraules d’enuig del president del Consell General de Col·legis de Gestors, Fernando Santiago, quan es demana: “Per què els nostres dirigents no aconsegueixen entendre els greus problemes financers que la crisi sanitària origina als negocis? I que quan passa això, la primera cosa que cal deixar de pagar són els deutes amb Hisenda i la Seguretat Social i després els préstecs, perquè es vol mantenir l’activitat i pagar als treballadors, si és que encara queda una mica de liquiditat.”

És així. Si tot anés bé, no caldrien ajuts. Aquesta manca d’empatia es va demostrant també en els préstecs ICO que es van començar a concedir el mes d’abril de l’any passat, amb un any de carència i tres de venciment. Ara s’acaba l’any de carència i els qui per l’allargament de la pandèmia no hagin pogut generar ingressos tenen el dret d’allargar un any més la carència, sense cap cost addicional. “El banc no s’hi pot negar”, em diu Enric Rius, assessor fiscal de la CECOT. Sí que pot haver-hi cost si, a més, se’n vol allargar el venciment, passant de tres anys a cinc, per exemple. Si es fa aquest pas, l’ICO cobrarà una comissió al banc, que repercutirà en el client. “El cost final dependrà de diversos factors i cal analitzar cada cas”, em comenta.

Però vet aquí que tampoc no tothom podrà demanar l’extensió de la carència. Segons el baròmetre dels gestors administratius, resulta que el 23% de les pimes que tenen un ICO no podran acollir-se a aquestes mesures d’ampliació de la carència o de l’amortització que va aprovar el govern espanyol el mes de novembre passat. Això és així, arran dels impagaments de més de noranta dies enfront d’entitats financeres. És a dir, una de les condicions per a poder ampliar els terminis de carència i amortització dels préstecs ICO és no estar en mora. Sembla increïble que l’administració no sigui conscient que les pimes i autònoms passen un calvari, que els falta liquiditat i, en conseqüència, no poden satisfer els seus compromisos financers. “Realment, la poca flexibilitat de les administracions es palesa en casos com aquest. Sembla que pensin que l’entorn que tenim sigui el natural i la mora vingui de la mala fe o mala gestió del client, i no a causa d’haver de tenir tancat el negoci, obligat, precisament, per qui redacta els decrets. És una paradoxa total i incomprensible”, em comenta Enric Rius.

Per cert, que, sobre aquest punt, Rius recorda que hi ha 3.000 milions en el paquet d’ajuts directes per a permetre la conversió de part de l’aval públic en transferències a les empreses i autònoms més afectats per la crisi que compleixin els requisits establerts. Així mateix, el decret introdueix un codi de bones pràctiques, el contingut del qual s’aprovarà mitjançant acord de consell de ministres espanyol, que podrà ser subscrit per les entitats financeres per facilitar una resposta adequada del sector financer, per reforçar la solvència empresarial i garantir la liquiditat amb vista al futur. Doncs bé, del codi, no n’hi ha res de res, encara, però l’assessor de la CECOT recorda a qui vulgui optar als diners d’aquest fons concret que un requisit és que hagi sol·licitat abans la moratòria de la carència del préstec ICO. Sense aquest pas, no hi podrà entrar. Quant al codi, ja ho veurem. La burocràcia i la manca de flexibilitat, se’ns mengen fins i tot en els moments de més urgència. Ho pagarem car…



La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

–VilaWeb: Un Sant Jordi diferent: com serà aquesta diada? Tota la informació
–Aljazeera: Abraçades i llàgrimes amb el començament de la “bombolla de viatge” d’Austràlia i Nova Zelanda (en anglès)
–Franceinfo: Els seus noms eren Giuseppa, Jacqueline, Mohammed i es troben entre els cent mil morts de l’epidèmia a França… Heus-ne ací la història (en francès)
–Vox: La història d’èxit de Corea del Sud contra la covid va començar amb un fracàs (en anglès)
–Infobae: Tretze claus per a entendre per què les variants del coronavirus són tan preocupants (en castellà)
–The Guardian: Assaig per a estudiar l’efecte del sistema immunitari sobre la reinfecció (en anglès)


Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:

[RECULL FOTOGRÀFIC] Comença la vaccinació en massa al País Valencià
Puig rep la primera dosi del vaccí d’AstraZeneca
L’estat analitzarà en un assaig l’eficàcia de posar una segona dosi de Pfizer a qui ja n’ha rebut una d’AstraZeneca
Un Sant Jordi de transició, al carrer però ordenat
Barcelona habilita onze grans espais per descentralitzar Sant Jordi
Brussel·les compra 100 milions més de vaccins de Pfizer per a aquest any


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

Puc sortir de la meva comarca? Quins documents necessito?
Quines són les restriccions al País Valencià?
Quines són les mesures contra la covid-19 a Catalunya?
[MAPA] Així evoluciona la campanya de vaccinació a tot el món
Quin certificat autoresponsable de desplaçament necessitem?


–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’informació: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon de cita prèvia: 821 955
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

S'ha afegit la noticia a Favorits