La vaccinació va incomprensiblement lenta a la Unió Europea i al nostre país. Entre els canvis de criteri, la lentitud dels governs, els incompliments de les farmacèutiques en els lliuraments, els problemes de producció i l’ombra d’unes trombosis estatísticament insignificants, costa de desxifrar per què la vaccinació s’ha encallat, exactament. Avui, l’aturada de la distribució del vaccí de Janssen ha omplert més aquesta mar de dubtes. Un vaccí, paralitzat; un altre, escàs; un altre, poc espaiat; un altre, limitat. Les xifres allunyen la promesa del 70% de la població europea vaccinada a l’estiu. Però amb quin problema topa cada vaccí, ara com ara?

Què ha passat amb el vaccí de Janssen?

La farmacèutica Johnson & Johnson ha ajornat la distribució del seu vaccí a Europa, que començava demà mateix. La decisió ha arribat quan els Estats Units n’havien aturat l’ús aquest matí, arran d’una incidència clarament residual de trombosis entre vaccinats. Tan sols sis casos entre set milions, un 0,00009% dels vaccinats. En el cas del vaccí d’AstraZeneca, la incidència registrada de moment és de prop d’un 0,004%. Només per a contextualitzar la xifra, el risc de trombosi dels anticonceptius receptats habitualment és d’un 0,5%. I el risc de tenir trombosis o ictus si tens covid és d’un 17%.

Així és el vaccí de Janssen que ha de permetre d’impulsar la campanya de vaccinació

La incidència ínfima de trombosis en vaccinats amb AstraZeneca o Janssen no supera de cap manera la incidència entre la població no vaccinada. I aquest és el criteri que se sol tenir en compte per a regular medicaments: si hi ha més incidència o no. A més, l’agència nord-americana de medicaments ha reconegut que les trombosis notificades són un fenomen “extremadament inusual” i que tenen tractament. De fet, un dels motius de l’aturada és establir un protocol sobre el tractament i informar-ne la comunitat sanitària. Tal com va explicar VilaWeb, per a les trombosis identificades en vaccinats amb AstraZeneca també hi ha tractament.

Als Estats Units, malgrat les dades, han estat els organismes oficials que n’han recomanat la suspensió provisional. A la Unió Europea, no. L’empresa ha decidit unilateralment d’ajornar el lliurament de les dosis a què s’havia compromès per a demà, i de moment és una incògnita absoluta quan arribaran finalment, perquè demà res no n’impediria l’ús arreu de la Unió. L’Agència Europea del Medicament investiga els casos de trombosis, però no ha recomanat en  absolut de no administrar el vaccí, ni de bon tros. L’ha avalat, de fet. Els errors de producció que ha tingut la farmacèutica sí que havien forçat un endarreriment de la distribució del vaccí aquestes últimes setmanes.

Catalunya n’havia de rebre 24.000 dosis que s’havien de destinar a ciutadans entre setanta anys i setanta-nou, però encara no hi havia ningú amb hora concertada. La ministra espanyola de Sanitat, Carolina Darias, ha dit que l’estat “resta expectant i preparat” per a rebre’n les dosis previstes i començar-les a administrar. L’arribada d’aquest vaccí havia d’accelerar notablement el procés d’immunització, perquè és l’únic, de moment, que requereix una sola dosi.

En el cas d’AstraZeneca, què esperem?

Ara com ara, el vaccí d’AstraZeneca és limitat als pacients entre seixanta anys i seixanta-nou a Catalunya, les Illes i el País Valencià. La justificació per a aquest topall és que els casos remots de trombosis detectats s’han diagnosticat en dones menors de seixanta anys. Però uns quants científics, com ara el cap de la unitat d’ictus de la Vall d’Hebron, el doctor Carlos Molina, han denunciat que aquests topalls, posats pels estats, són “arbitraris i no es basen en cap prova científica”.

Fins ara, també havien rebut el vaccí d’AstraZeneca els professionals essencials de menys de seixanta anys. Demà es debatrà si els administren la segona dosi, que s’ha d’inocular dotze setmanes més tard que la primera. L’estat francès ha decidit que els qui hagin rebut la primera dosi d’AstraZeneca rebin la segona de Pfizer o Moderna. La consellera de Salut, Alba Vergés, ha demanat al govern espanyol que prengui una decisió aviat, perquè a partir del 26 d’abril ja s’haurien de posar les segones dosis. “La covid no dóna treva i no podem eternitzar les decisions”, ha dit.

Les trombosis d’AstraZeneca són remotes i tenen tractament: això és tot el que en sabem

L’Agència Europea del Medicament ha avalat completament el vaccí d’AstraZeneca, fins i tot després de concloure que hi havia un vincle molt remot amb les trombosis. Els experts de l’organisme europeu van dir que el vaccí era segur i que els beneficis eren clarament superiors als riscs, i no van fixar cap límit d’edat. Així doncs, la distribució per a tots els ciutadans és a les mans dels governs estatals. A Catalunya, de moment, un 10% dels ciutadans citats per a vaccinar-se amb AstraZeneca han refusat de rebre el vaccí.

Possibles canvis amb Pfizer i escassetat de Moderna

El vaccí de Pfizer, de moment, és reservat a persones de més de setanta anys. Vergés ha demanat avui que el govern espanyol avali que entre la primera dosi i la segona puguin passar quaranta-dos dies en lloc de vint-i-un. Aquesta ampliació ja s’aplica, per exemple, al Regne Unit, el Canadà, l’estat francès i Itàlia. Segons el departament, entre aquesta setmana i la vinent hi haurà 110.000 dosis de Pfizer que s’hauran d’administrar per protocol a pacients que ja han rebut la primera dosi i que, amb aquest augment de la separació, en canvi, permetrien de protegir 110.000 persones que no n’han rebut cap. “La primera dosi de Pfizer ja té molta protecció i això és una evidència”, ha dit Vergés, que també ha criticat la “poca rapidesa de l’estat espanyol”.

En el cas del vaccí de Moderna, el problema principal és que se n’han rebut poques dosis, 168.400, tan sols un 9% del total de les rebudes a Catalunya, segons que ha dit avui Salut. S’han administrat a treballadors essencials, especialment sanitaris, i a col·lectius de risc molt alt davant la covid.

Em puc infectar de la covid-19 després d’haver-me vaccinat? I puc contagiar?

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.