Report sobre el coronavirus: Dos anys del primer confinament perimetral del país

Cada vespre us oferim un report amb tota la informació actualitzada del coronavirus

VilaWeb
Redacció
11.03.2022 - 18:51
Actualització: 11.03.2022 - 19:39

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Si voleu rebre aquest report VilaWeb sobre el coronavirus al vostre correu, cada divendres a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat avui?

Quan fa dos anys de la pandèmia, i ara que ha millorat la situació epidemiològica, que s’han aixecat la gran majoria de restriccions i que les dades sobre la incidència de la covid-19 es publicaran amb menys freqüència, aquest report esdevindrà setmanal. Es publicarà cada divendres a les 20.00, amb les principals notícies sobre el coronavirus, les dades i les millors anàlisis. Això no impedirà que el report també s’enviï uns altres dies segons l’actualitat. 

En la cursa per a posar fi a la pandèmia, la Xina encapçala el nombre de sol·licituds de les patents dels vaccins contra la covid-19. Concretament, n’ha presentades 276, i 887 tractaments relacionats amb la covid, segons que detalla l’Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (OMPI). Per sota de la llista hi ha els Estats Units, que n’han presentades 72; Rússia, 21 i el Regne Unit, nou. Així mateix, l’OMPI ha registrat 5.300 sol·licituds de patents i 400 vaccins, molts dels quals encara són en fase d’assaigs clínics.

Precisament, avui, el primer ministre xinès, Li Keqiang, ha evitat d’aclarir si es preveu de relaxar les estrictes mesures contra la covid-19 que es mantenen al país d’ençà de fa vora dos anys. Considera que cal continuar investigant sobre el virus, els vaccins i els medicaments.

Demà farà dos anys que es va decretar el confinament perimetral de la Conca d’Òdena, arran de la detecció d’un brot de coronavirus a la zona d’Igualada, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui i Òdena. El 6 d’abril de 2020, els Mossos d’Esquadra van aixecar la mesura, atès que tota la població de Catalunya es trobava confinada. I mentre alguns governs del país consideren si han de continuar comunicant els casos de covid cada dia, Andorra ha anunciat que només farà el seguiment de les persones vulnerables. Concretament, l’Oficina Covid s’encarregarà de fer seguiment als infants de menys de tres anys i a les persones més grans de seixanta-cinc.

D’altra banda, el ministre de Sanitat alemany, Karl Lauterbach, ha qualificat de crítica la situació a Alemanya, on la incidència puja per novè dia consecutiu. Aquestes darreres hores s’han notificat 178.049 casos nous de covid i 169 morts.


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans s’han registrat 4.131.062 casos i 37.850 morts, i actualment hi ha 248 pacients a les UCI.

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].


La píndola de Jordi Goula: Els tipus d’interès ja pujaran a casa nostra el 2022

“Seré molt clara sobre quina és la situació interna del Consell del Banc Central Europeu. Hi ha alguns membres que pensen que, tenint en compte la incertesa que hi ha, nosaltres no hauríem de fer res. I hi ha altres membres que creuen que, malgrat la incertesa, hem d’avançar en la retirada d’estímuls sense establir cap condició. Aquests són els dos extrems de l’espectre. I crec que la proposta que s’ha aprovat és un enfocament equilibrat”, deia ahir la presidenta del BCE, Christine Lagarde, qui es troba en una posició molt delicada. Per això va mirar de raonar que no accelerava pas la retirada d’estímuls, ni enduria la política monetària. “El que fem és confirmar el nostre enfocament pas a pas, mantenir una opcionalitat màxima davant una gran incertesa, però també complir el nostre mandat, que és l’estabilitat de preus.”

Un embolic de paraules per a dir que sí però no. Però sap que no va dir la veritat. La veritat és que la decisió de retirar ajuts abans d’hora i deixar oberta la possibilitat d’apujar els tipus d’interès enguany va sorprendre la gran majoria d’analistes, que estaven convençuts que ahir Lagarde es limitaria a fugir d’estudi. Tanmateix, sembla que els falcons, amb els alemanys i holandesos al capdavant, han guanyat la partida i l’enduriment monetari arribarà abans que no s’esperava. “Qualsevol ajustament dels tipus d’interès oficials del BCE es farà quan hagi transcorregut un temps des del final de les nostres compres netes de deute i serà gradual”, diu el comunicat fet públic al final de la reunió.

No em sembla una bona notícia en absolut. Sobretot, per als països més endeutats, com Itàlia o l’estat espanyol. De fet, els italians optaven per mantenir la situació més laxa que va definir al desembre el BCE. I tampoc no és cap bona notícia perquè això ens deixarà a mig camí de la recuperació de la crisi de la covid-19. I perquè, implícitament, diu que veuen que la inflació serà alta durant més temps que no es preveia. Es manté el dubte sobre què vol dir exactament que el BCE només està disposat a intervenir en la crisi actual si la guerra d’Ucraïna posa en risc l’estabilitat financera a la zona de l’euro. En aquest cas, adoptaria “totes les mesures que siguin necessàries per a restablir la normalitat”, va insistir la presidenta.

La clau és la inflació. Aquest matí hem sabut que, a Catalunya, l’IPC ha passat del 5,9% anual del gener al 7,4% del febrer. Una bona estirada! A l’estat, ha estat una mica més alt, fins al 7,6%. Els analistes de Funcas han fet una nota en què destaquen que “continua augmentant el nombre de subclasses que registren ascensos a les taxes d’inflació” i que “al febrer, les dues terceres parts van presentar increments, reflectint la progressiva generalització del procés de transmissió de costos cap als preus finals al consum”. És a dir, que la pujada de preus es va eixamplant i va guanyant terreny com més va en més productes.

Ja no n’hi ha prou de recordar el pes que té l’habitatge, amb una variació anual del 25,4%, de la qual més de set punts per sobre de la registrada al gener es deuen al comportament dels preus de l’electricitat. Ni del transport, que situa la taxa en el 12,8%, un punt i mig superior a la del mes passat, a conseqüència de l’increment dels preus dels carburants i lubricants per a vehicles personals. Ni que els cereals pugen més del 8%. Aquests augments en els elements primaris o transversals van estenent la seva influència cap als productes que necessiten més la seva participació en el procés de fabricació. O, simplement, que afecten els seus costos abans d’arribar al públic.

El cas és que, fora de l’índex subjacent (el total menys l’energia i els aliments no elaborats), els aliments elaborats van elevar la taxa al 5,3%. Els fabricants no poden retenir més la repercussió dels costos. D’aquesta manera, els increments han estat molt generalitzats per subclasses, i destaquen especialment l’oli d’oliva, el pa i tots els productes de fleca, farines i làctics. Els béns industrials no energètics també van incrementar la taxa d’inflació fins a un 3%, empesos sobretot pels automòbils nous i de segona mà, els mobles, els productes per a la neteja i per a la cura personal.

La qüestió més preocupant de totes és el futur. Com indica Funcas, amb l’esclat de la guerra d’Ucraïna i l’agreujament de les tensions als mercats energètics, les previsions per a l’any canvien de manera notable. En la seva estimació, la hipòtesi central preveu ara un preu del petroli de 120 dòlars per barril (avui marcava 112) durant la resta de l’exercici i un descens del preu de l’electricitat al mercat majorista des dels màxims recents. En aquestes hipòtesis, la taxa d’inflació assoliria el seu màxim al març, amb un 8,6%, i baixaria posteriorment fins a un 4,1% al desembre. Això significa una taxa mitjana anual del 6,8%, mentre que en les previsions anteriors era del 4,6%.

Si encerten la previsió, ens situarem molt a la vora d’Europa. Segons el BCE, la inflació anual a la zona euro s’enfilarà enguany any fins a una mitjana del 5,1% en el millor dels casos. Però podria avançar fins al 7,1% en el pitjor dels casos. És a dir, en cas que el conflicte s’allargués, hi hagués més sancions contra el Kremlin, es reduís força el subministrament del gas rus i l’espiral inflacionista contagiés els salaris.

Probablement, aquest és el punt més problemàtic que haurem d’afrontar els mesos vinents des del punt de vista social. Acceptaran els treballadors una pèrdua considerable en el poder adquisitiu dels seus salaris? De moment, patronals i sindicats continuen sense acostar posicions per a un nou pacte salarial, després de la segona reunió de dimecres. La CEOE descarta totalment d’indexar els sous a la inflació, mentre que els sindicats no volen pactar ara increments baixos i que es vegin compensats amb equiparacions a l’IPC en anys posteriors, per tal de no perdre poder adquisitiu. Si bé els empresaris partien d’una xifra propera al 2,5% i els sindicats del 5%, la clau de la negociació rau en quins mecanismes es poden adoptar per a compensar la inflació que vindrà.

Tot plegat, amb permís de la pandèmia, que no s’ha acabat encara, tenim una situació molt complicada. Si els treballadors perden poder adquisitiu, pot baixar el consum de les famílies, que és el gran motor del creixement del PIB i de l’activitat. Però si recuperen poder adquisitiu per l’augment dels salaris, les empreses repercutiran aquests costos superiors en els preus. Així s’entra en l’espiral preus-salaris, el resultat de la qual és fer menys competitius els productes en els mercats. I normalment ningú no hi guanya. Malauradament, la pandèmia, seguida de la guerra, ha originat situacions molt complexes a tots els nivells, impossibles de solucionar a gust de tothom a curt termini. Cal posar la mirada en el futur.


A tot el món, les darreres xifres són de 454.426.391 casos confirmats i 6.054.038 morts. Del total de casos, 388.549.095 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 81.108.786 casos i 991.260 morts;
–L’Índia, amb 42.984.261 casos i 515.745 morts;
–El Brasil, amb 29.249.903 casos i 654.147 morts;
–L’estat francès, amb 23.308.880 casos i 139.880 morts;
–Regne Unit, amb 19.530.485 casos i 162.738 morts.

–A l’estat espanyol hi ha 11.204.125 casos i 101.077 morts.


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

Qui s’ha de posar la tercera dosi contra la covid-19? Com demanar hora?
On i quan cal mostrar el passaport covid?
Canvis en les quarantenes dels contactes estrets
Quines són les restriccions al País Valencià?
Quines són les mesures contra la covid-19 a Catalunya?
La fiabilitat de les proves d’antígens canvia en els vaccinats?


–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’informació: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon de cita prèvia: 821 955
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies