Report sobre el coronavirus: El focus de la covid se situa a l’Àsia, amb el brot de la Xina i els dubtes sobre Corea del Nord

Us oferim un report amb tota la informació actualitzada del coronavirus

VilaWeb
Redacció
27.05.2022 - 19:50
Actualització: 28.05.2022 - 22:17

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Si voleu rebre aquest report VilaWeb sobre el coronavirus al vostre correu, cada divendres a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat aquesta setmana?

Corea del Nord ha reportat que ara mateix té 3,3 milions de ciutadans amb febre i 69 morts, en un estat que gairebé no vaccina ni fa proves de la covid i que no ha reconegut el seu primer brot comunitari de covid fins aquest 12 de maig. Les dades han causat incredulitat entre la comunitat científica, perquè és una taxa de mortalitat del 0,002%, molt menor que la de Corea del Sud, on és del 0,6% entre els no vaccinats, malgrat tenir una capacitat més baixa per a tractar pacients i que vora un 40% de la població té una mala nutrició.

A la Xina, focus de la covid a escala mundial, Pequín ha decidit d’oferir una assegurança per “accidents de vaccinació” als més grans de seixanta anys que encara no s’han vaccinat del tot, en un darrer intent de reforçar la immunització i mantenir l’estratègia de covid zero. En un estat on el 82% dels més grans ja té la dosi completa, l’assegurança preveu cobertures fins a 70.000 euros en cas de problemes derivats de la vaccinació.

Per una altra banda, al Regne Unit, l’informe intern fet per Sue Gray sobre les festes a Downing Street durant el confinament per la pandèmia, l’anomenat Partygate, recull que el govern britànic va incórrer en “errors de lideratge” i demana que es depurin responsabilitats dins l’executiu. El document indica que, “independentment de la intenció inicial” dels esdeveniments, “en bona part de les reunions que es van fer no es van respectar les restriccions ni les directrius sanitàries”.

A Andorra s’ha anunciat que els casos asimptomàtics o amb simptomatologia lleu ja no hauran de confinar-se i podran fer vida normal, tret de l’ús de la màscara durant deu dies i que els contactes s’hauran de fer una prova ràpida. Els infectats seran tractats com els qui tenen la grip i no es concedirà la baixa de manera automàtica sinó tan sols quan la malaltia tingui un “impacte incapacitant” que no permeti de desenvolupar la feina. També s’ha anunciat que els residents del Cedre poden rebre novament visites a les habitacions i es flexibilitzen les mesures de proves en massa.

A Catalunya s’ha detectat una disminució dels casos, amb menys de dos mil infectats diaris. Tot i això, el BIOCOMSC ha recordat que calia que passés una setmana per a confirmar aquesta tendència. En canvi, han augmentat les morts, amb onze defuncions el dia de mitjana.

Sobre la situació econòmica, el sector de la restauració i el lleure nocturn preveu que l’ampliació horària d’estiu que començarà el primer de juny permeti de recuperar part de la facturació perduda durant la pandèmia i millorar les xifres de negoci prèvies a la crisi sanitària. Enguany, i fins el 15 de setembre, les discoteques poden tancar passades les 6.00 el cap de setmana, i els bars i restaurants podran tancar més enllà de les 3.30.

A banda, ahir es va anunciar que un jutjat de Barcelona citarà a declarar com a investigats quatre alts càrrecs del Departament de Salut pel retard en la vaccinació contra la covid dels guàrdies civils i policies espanyols destinats a Catalunya. El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha expressat la seva “indignació”: “Estem dolguts, perquè es posa en dubte l’honorabilitat d’aquestes persones, i jo estic personalment indignat pel cas de la doctora Cabezas”.


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans s’han registrat 4.471.048 casos i 38.991 morts, i actualment hi ha 88 pacients a les UCI.

 

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].


La píndola de Jordi Goula: La inflació, un al·licient per a ajornar pagaments?

La qualitat creditícia dels préstecs amb aval ICO continua deteriorant-se, encara que a un ritme més lent que durant el semestre anterior. La majoria dels deterioraments es concentra en la categoria anomenada de vigilància especial, és a dir, en aquells que han augmentat de manera important el seu risc des que es van concedir. Ara bé, l’empitjorament va a un ritme desigual segons el tipus d’empreses, i durant el 2021 ha augmentat més la proporció en pimes, sobretot les dels sectors moderadament afectats per la pandèmia. Aquest és el temor que expressa el Banc d’Espanya en el seu informe d’estabilitat financera corresponent a la primavera d’enguany.

I fa una advertència més i assegura que un factor que pot augmentar el risc creditici en els préstecs ICO és la fi de la carència en l’amortització del principal de la qual gaudeix encara una part rellevant. Al voltant d’un 35% dels préstecs ICO és en període de carència per a les devolucions del principal, la finalització dels quals té lloc, majoritàriament, durant aquest segon trimestre del 2022.

Moltes pimes i autònoms es troben en un moment crucial. No solament pels factors dels quals parlem més aquestes setmanes, com les conseqüències de la guerra, el preu de l’energia, el retard en els subministraments i la inflació, sinó també per l’aspecte financer. Recordem que, per ajudar-les, el govern espanyol va decidir d’actuar per la via dels crèdits ICO. I els crèdits s’han de tornar, és clar, tot i que l’economia no ha anat tan bé com es preveia. El Banc d’Espanya, en els paràgrafs anteriors, fa una advertència als bancs, però la veritat és que són les empreses les que han de fer gairebé miracles per a complir les obligacions creditícies.

I no ajuda que en aquests moments la morositat torni a treure el cap amb força. Una cosa és la morositat bancària, que es troba una mica per sobre del 4%, i una altra és la de les empreses entre si i el sector públic, que veuen com els pagaments es tornen a ajornar. Precisament, ahir, la Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMCM) denunciava l’altíssim deute acumulat de les administracions públiques (espanyola, comunitats i ajuntaments), que deuen més de 110.000 milions d’euros als seus proveïdors, d’acord amb les dades del Banc d’Espanya relatives al darrer trimestre del 2021.

“Aquesta xifra de més de 110.000 milions d’euros és la més elevada de tota la sèrie històrica d’ençà del 2003, i representa un creixement del 28% respecte del trimestre anterior. Ara que fa deu anys del Pla de Pagament a Proveïdors, convé recordar que en aquell moment aquesta xifra ascendia a 91.313 milions d’euros. El panorama és desolador a tots els nivells”, diu el president de la PMCM, Antoni Cañete. A parer seu, “ja és més important l’incompliment de les obligacions de les administracions públiques que el que ve pel fons Next Generation. Cal que paguin totes les factures dins el termini legal, arran de la finalització dels crèdits ICO i de la moratòria concursal. Es prenen mesures, però no són suficients”, conclou.

I recorda que la inflació es converteix en un al·licient, perquè els compradors intenten d’allargar els seus terminis comercials: “L’empresa pagadora tornarà el seu deute en moneda depreciada, obtenint un guany pel sol fet d’endarrerir el pagament.” Per això, la plataforma preveu que “amb la pujada de la inflació, els terminis de pagament s’allargaran, el seu cost financer s’incrementarà, augmentarà la probabilitat d’impagament i es reduirà la capacitat de finançament de les empreses, cosa que incrementarà el cost”. La pèrdua de valor que ocasionen els alts nivells d’inflació “repercutirà en gran manera en les xifres de morositat fins a un punt gairebé sense retorn” i causarà un “efecte multiplicador negatiu sobre els ingressos de les empreses que no aconsegueixin de cobrar les factures en el termini adequat”.

Per altra banda, ahir també vam saber que el 16% de les empreses espanyoles han tingut impagaments significatius durant el 2021, malgrat l’extensió de les injeccions de liquiditat i els estímuls fiscals que ha rebut el teixit empresarial per a pal·liar els efectes econòmics de la covid-19. Aquesta és una de les dades més rellevants que es desprèn de l’onada de primavera de l’“Estudi de la gestió del risc de crèdit a Espanya”, que impulsen Crèdit i Caució i Iberinform, en què han participat els gestors de més de 800 empreses de totes les mides i sectors. Un important 83% de les empreses estatals percep l’impacte de l’entorn econòmic en forma d’augment de risc de crèdit de la seva cartera comercial.

També la Confederació Espanyola de la Petita i la Mitjana Empresa (Cepyme) alerta en el seu darrer Observatori que el deute comercial afectat per la morositat s’ha incrementat un 17% interanual fins a assolir els 280.000 milions d’euros. “La desacceleració de la recuperació, juntament amb les seqüeles que va deixar a les empreses la crisi de la pandèmia, porten a un augment de la morositat interempresarial. La suma total de deute entre empreses amb morositat continua augmentant de manera preocupant”, explica la patronal. I afegeix: “La demora en el pagament de factures incideix especialment en les empreses més petites, que tenen més dificultats d’accés al crèdit i que sofreixen més la morositat perquè moltes vegades són proveïdors d’altres companyies més grans.”

D’acord amb aquest baròmetre, una de cada cinc empreses ha vist un augment de la morositat aquests darrers dotze mesos. Un 2% de les empreses amb clients en morositat preveu que haurà de tancar per aquest motiu i un 5% creu que entrarà en insolvència. La morositat empresarial també causarà reduccions d’estructura (4% de les empreses), necessitats addicionals de finançament (10%), pèrdua de cartera de clients (12%), increment dels costos financers (18%) i reducció dels marges (30%).

En definitiva, un panorama molt poc engrescador.

 


A tot el món, les darreres xifres són de 530.508.082 casos confirmats i 6.308.310 morts. Del total de casos, 501.112.031 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 85.570.755 casos i 1.030.775 morts;
–L’Índia, amb 43.147.530 casos i 524.539 morts;
–El Brasil, amb 30.880.512 casos i 666.248 morts;
–L’estat francès, amb 29.434.605 casos i 148.084 morts;
–Alemanya, amb 26.247.110 casos i 139.132 morts.

–A l’estat espanyol hi ha 12.280.345 casos i 106.105 morts.


La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

–Franceinfo: Les illes Gili: un paradís desert d’ençà de la covid (en francès)
–Stat: El coronavirus no ha desenvolupat resistència al Paxlovid. Quant de temps pot durar, això? (en anglès)


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

Qui s’ha de posar la tercera dosi contra la covid-19? Com demanar hora?
On i quan cal mostrar el passaport covid?
Canvis en les quarantenes dels contactes estrets
Quines són les restriccions al País Valencià?
Quines són les mesures contra la covid-19 a Catalunya?
La fiabilitat de les proves d’antígens canvia en els vaccinats?


–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’informació: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon de cita prèvia: 821 955
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies