TEMA DEL DIA
Sense pressupost.
No s’hauria imaginat mai Mariano Rajoy, quan va decidir d’aplicar l’article 155 per suspendre el govern de la Generalitat, que això s’acabaria convertint en un entrebanc per a aprovar el pressupost de l’estat. El govern espanyol tenia previst d’aprovar-los divendres de la setmana entrant, però ho ha hagut d’ajornar perquè no té pas el suport parlamentari per a tramitar-los al congrés. Té el suport de Ciutadans, amb unes condicions assumibles, però li falta el del PNB, que exigeix precisament l’aixecament del 155 contra Catalunya com a condició prèvia per a pactar-los. Si els ha de prorrogar, Rajoy es podria trobar obligat a sotmetre’s a una moció de confiança, com demana el PSOE, cosa que el debilitaria encara més en un moment que es veu assetjat a les enquestes per l’ascens de la formació d’Albert Rivera.

Segons el calendari de Rajoy, a hores d’ara el 155 ja no havia de ser vigent perquè ja hi havia d’haver govern autonòmic a Catalunya i tenir el sí del PNB després de pagar el peatge habitual. Però les diferències entre els partits independentistes catalans fan que la investidura continuï blocada i ara el PNB no es pot desdir de la seva paraula, tot i que ja negocia discretament el suport, que ningú no dubta que acabarà donant. Els nacionalistes bascs s’aprofiten de la seva posició de força i aquesta vegada demanen la transferència del règim econòmic de la seguretat social, prevista a l’estatut de Gernika.

De moment, sense el suport del PNB és ben probable que l’hagi de prorrogar, tot esperant que es desencalli la investidura catalana. Per evitar-ho, avui Rajoy ha vinculat l’aprovació del pressupost a un augment de les pensions, una jugada desesperada per pressionar el PNB, però també la resta de partits, sense gaire èxit, ara com ara. Sobretot perquè no ha concretat d’entrada de quin increment parlava, mentre que tota l’oposició coincideix que ha de ser equivalent a l’IPC, una possibilitat que el president espanyol no ha descartat.

La pressa de Rajoy no té cap efecte sobre els negociadors catalans del pacte per la investidura. El president espanyol ha demanat que s’investeixi un president ‘net’ de càrregues judicials i les intencions de Junts per Catalunya no van per aquí precisament, com s’ha vist a la reunió que ha fet el grup parlamentari a Brussel·les. La formació de Puigdemont opta per mantenir la candidatura de Jordi Sánchez, perquè creu que el marc legal ho permet. Rajoy refusa el candidat, però el pas del temps va a favor de Junts per Catalunya, perquè el 27 d’abril al govern espanyol se li acaba la possibilitat de convocar eleccions autonòmiques d’acord amb les competències assumides amb el 155. En l’ordre del 27 d’octubre remarca que la competència de convocar eleccions s’haurà d’exercir ‘en el termini màxim de sis mesos des de l’aprovació al senat de les presents mesures’. Sempre pot allargar-ho, però hauria de tornar a convocar el ple de la cambra alta, amb el desgast polític consegüent.

MÉS QÜESTIONS
Una nova llei electoral valenciana.
Els partits que van signar l’acord del Botànic (PSPV, Compromís i Podem) han presentat la proposta de la nova llei electoral valenciana. La novetat principal és que s’abaixa la barrera per a obtenir representació parlamentària del 5% al 3%, una reivindicació històrica dels partits nacionalistes, i també el desblocatge de les llistes electorals. Aquesta última proposta permetria que cada votant seleccionés tres candidats del partit. Els membres de la llista que obtinguessin més del 10% de suport explícit escalarien cap als llocs prominents. Així i tot, la norma blinda el cap de llista, que no es podria canviar, i no s’aplicaria als suplents. També introdueix mesures en favor de la paritat com les ‘llistes cremallera’, noves incompatibilitats i incentius a les formacions que facin primàries obertes. Els tres partits confien d’aprovar la reforma de la llei durant aquesta legislatura, de tal manera que ja es pugui aplicar a les eleccions a Corts de l’any que ve. PP i Ciutadans s’hi oposen.

Vist-i-plau al decret del català a la sanitat. El Consell Consultiu de les Illes Balears dóna el vist-i-plau al decret que regula el català a la sanitat pública. Només un dels membres ha emès un vot particular contra la norma que preveu que el català sigui un requisit per treballar a la sanitat pública. Amb tot, el nivell lingüístic exigit s’ha rebaixat i s’ha establert una moratòria de dos anys per a aprendre la llengua. L’executiu l’aprovarà previsiblement divendres de la setmana vinent, dia 23. Serà una setmana més tard de la data prevista, quan el jurista que no n’és favorable hagi justificat la seva posició. Tanmateix, el dictamen no és vinculant. L’aprovació del Consell de Govern és el pas necessari per a poder convocar oposicions. Hi ha previstes més de 4.600 places. Si és aprovat, el govern espanyol ja ha anunciat que l’impugnarà.

La constitució d’Andorra fa vint-i-cinc anys. Avui fa vint-i-cinc anys que el poble andorrà va aprovar la seva constitució. L’havia precedit molt temps de negociacions i va significar un canvi substancial tant en la política com en la imatge pública de cara al món. La constitució va aprovar-se el 1993 però el camí per a aconseguir-la havia començat després del fracàs de l’anomenada ‘reformeta’ del 1981. Uns anys després, amb les eleccions al Consell General del 1989, es va fer el primer pas ferm per a impulsar el procés. El suport de tots dos coprínceps i una resolució del Consell d’Europa recomanant una constitució escrita van ser determinants perquè el parlament acordés l’obertura del procés constitucional, uns mesos més tard. Després d’uns quants entrebancs, com ara la crisi del govern d’Òscar Ribas i l’autodissolució del Consell del 1992, el 2 de febrer del 1993 el Consell General va votar-la per unanimitat. La sessió també va servir per aprovar la primera llei del referèndum i es va triar una data per a fer la consulta. Finalment, el 14 de març el text va rebre el suport del 74% dels votants. Un quart de segle després, hi ha veus que en demanen canvis, com ara el paper que tenen els dos coprínceps, que són el president de França i l’arquebisbe de la Seu d’Urgell. Els partits d’esquerres també volen reformar-la per incloure-hi demandes socials, com ara la nacionalitat, l’avortament, l’habitatge i les pensions.

UN ADEU UNIVERSAL
El trauma infantil de Stephen Hawking amb la Guàrdia Civil.
La mort, aquesta nit passada a Cambridge, del prestigiós científic Stephen Hawking a setanta-quatre anys ha commocionat el món sencer perquè els seus treballs sobre el Big Bang i els forats negres han revolucionat el món científic. Però en la vida de Hawking han passat moltes coses. Quan només tenia vuit anys va passar uns dies a Eivissa per visitar el seu amic William Graves, de deu anys, fill del poeta Robert Graves, segons que explica el Diario de Ibiza. Hi va arribar des de Mallorca, on passava les vacances amb la seva mare. El fill de Robert Graves explica en les seves memòries l’aparició del petit Hawking per passar les vacances amb ell, amb qui ràpidament va fer lliga, malgrat que era coneguda l’afecció del futur astrofísic per llançar ous podrits al crit de ‘bomba fètida!’ en els moments més inesperats. De la seva estada a Eivissa, a Hawking li va quedar gravada una escena que va presenciar mentre jugaven. Explica Graves en l’autobiografia: ‘Stephen es va quedar molt impressionat amb un guàrdia civil, que amb un ganivet, va rebentar la pilota a un nen.’

TAL DIA COM AVUI
El 14 de març de 1952
executaven al Camp de la Bota, juntament amb quatre companys més, el maquis Pere Adrover, ‘el Iaio’. Anarquista mallorquí, lluità a la guerra de 1936-1939 i la resistència francesa, fou detingut i internat a Mauthausen i, una volta alliberat, s’uní a la guerrilla antifranquista.

Missatge de Vicent Partal

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb