Quines oportunitats hi ha per a fer efectiva la República? Talegón, Fachin, de Jòdar o Oranich ho analitzen

  • En la sèrie d'entrevistes 'La tardor republicana' diverses veus han analitzat què passarà aquesta tardor, un any després de l'1-O i del 27-O

VilaWeb
Redacció
01.09.2018 - 22:00
Actualització: 03.09.2018 - 20:15

L’octubre de l’any passat va ser un dels mesos més convulsos de la història de Catalunya. L’1-O i el 27-O van marcar un abans i un després a la política catalana. Per saber-ne i analitzar-ne els efectes, VilaWeb ha publicat la sèrie d’entrevistes ‘La tardor republicana‘, en què veus diverses han opinat sobre qüestions com ara què va mancar ara fa un any per a mantenir la República, com podem arribar-hi i què cal fer l’aniversari del Primer d’Octubre.

Quines oportunitats hi ha per a fer efectiva la República, doncs? La major part dels entrevistats coincideixen que és imprescindible la mobilització al carrer: les manifestacions pacífiques per a donar suport a les decisions polítiques.

L’escriptor i ex-diputat de la CUP al parlament, Julià de Jòdar parla de ‘la força soterrada’ de l’independentisme, la qual, assegura, ‘no és fàcilment manipulable ni reduïble’. ‘Tenint en compte la divisió existent dins l’independentisme, les batalles de poder no permeten de pensar que, per exemple, una victòria a les eleccions municipals faci caure el règim com va passar el 1931’, analitza. I continua: ‘En això seria molt prudent. Però entenc que també hi ha situacions com la del judici que poden fer que aquesta força soterrada aflori’.

Fabian Mohedano, ex-diputat independent de Junts pel Sí, opina que l’independentisme ha de fer autocrítica i que la República només pot fer-se efectiva en els actes quotidians dels més de dos milions de catalans que van votar favorablement la independència l’1-O i el 21-D, actes que permetin de construir la sobirania.

Eleccions i judicis, fets importants
Els entrevistats també apunten fets que han de passar en els mesos vinents i que ajudaran a la República (o no). La periodista Bea Talegón citava fets importants que han de  passar els mesos vinents i que seran un pas endavant per a la República: el judici dels presos polítics, la citació del jutge del Tribunal Suprem espanyol, Pablo Llarena, a Brussel·les, i les eleccions municipals i europees. ‘Tot plegat són puntades que van cosint i van generant una realitat que és la de la República’, diu Talegón.

Necessitat d’una espurna
Però més enllà dels fets del dia a dia, consideren que també caldrà una espurna que faci realitat la República. Haurà de ser un moment destacat que els entrevistats comparen amb el primer d’octubre i que caldrà aprofitar per a materialitzar-la.

‘La guspira, tard o d’hora, s’encendrà, a partir d’un fet d’atzar, preparat o fins i tot accidental’, opina Jordi Domingo, l’advocat barceloní i impulsor de Construïm, una de les plataformes que han presentat un projecte de constitució per a la República Catalana. ‘Els fets es produeixen i nosaltres hem d’aprofitar el tren que passi en el moment que passi. Quan tinguem la guspira encesa, li hem de procurar el caliu necessari perquè vagi endavant’, diu Domingo.

‘Els fets poden fer-nos avançar o retrocedir’, assegura la jurista Magda Oranich. I hi afegeix: ‘El moment en què arribarà, això sí, ningú no el té clar. Algú esperava que el 14 d’abril del 1931 es proclamaria la República? Ningú. Pot ser més tard que no voldrien alguns o més aviat que no voldrien uns altres.’

És com també s’hi pronuncia l’ex-dirigent de Podem Albano-Dante Fachín: ‘Hem de treballar perquè torni a haver-hi més primers d’octubre. No es repetirà una situació com aquella si no la provoquem’, considera. I igualment, tampoc no té clar quan passarà, encara que creu que passarà. ‘Dependrà de la capacitat que tinguem de construir estratègia i lluites compartides’.

Autocrítica
Però, què va fallar la tardor passada perquè la República no es fes efectiva aleshores? Fer autocrítica també és una necessitat, i és com ho defensen els entrevistats. ‘Hem de començar, si més no, per aquest exercici de rendició de comptes. Sense saber què ha fallat, què es tenia i què no es tenia és molt difícil de fer reconsideracions estratègiques’, declara Maria Vila, advocada del col·lectiu Drets i coportaveu de Primàries Barcelona, qui considera que l’independentisme necessita ‘un canvi profund i cultural’ per a tenir possibilitats d’èxit.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any