Amb la periodista Beatriz Talegón comencem una sèrie d’entrevistes que VilaWeb us aniran oferint els pròxims dies sobre ‘La tardor republicana’, la que vam viure fa un any i la que vindrà els mesos vinents. La distància dóna més perspectiva per a analitzar què va passar el setembre i l’octubre de l’any passat. Mesos convulsos que van canviar la vida de molts, també la de la Beatriz Talegón, que va començar a interessar-se sobre Catalunya d’una manera més intensa, creant nous vincles. Amb ella explorem no només com ho va viure sinó també què pot passar els mesos vinents. Talegón té una proposta ferma: de la mateixa manera que s’ha internacionalitzat el procés, diu que ara cal ‘espanyolitzar’ el conflicte, fer arribar als espanyols què passa a Catalunya. Per això proposa xerrades i conferències arreu d’Espanya, tot assegurant que tant important és internacionalitzar com espanyolitzar.

Aquest Onze de Setembre no serà una Diada més…
—Per a mi serà la meva primera vegada. Tinc un acte a Catalunya el deu al vespre i m’han convidat a venir després a la manifestació. Espero poder-m’ho muntar per venir a viure aquest dia.  És important que es recuperin les mobilitzacions. No podem centrar-nos només a fer accions contra la repressió. Està molt bé que se’n facin, però trobo que s’hauria de reemprendre una part prepositiva d’allò que significa fer república.

S’han de fer més accions davant les presons?
—Als presos els va bé que ens manifestem allà. Els ajuda. L’altre dia un d’ells comentava que de dins se senten els càntics. I això, per a ells, anímicament, és molt important per no sentir-se sols. Però és fonamental, no oblidar per què hem arribat aquí.

Què resta de l’1-O? Quina n’és l’herència?
—La cosa més important del primer d’octubre va ser la capacitat d’organització social. La mobilització del poble més enllà de les sigles dels partits. Hi havia una sensació d’unitat per un objectiu comú, que era aconseguir la República. Ningú preguntava qui votaves o si eres de cap partit. Ara, crec que tot això es va difuminant una mica. La guerra oberta que sembla que hi ha entre algunes formacions sobiranistes és negativa i trenca aquest sentiment. Per això la gent els demana unitat, sobretot unitat d’acció, que és allò que ha fet fort al sobiranisme.

Íntimament, personalment, què us evoca aquesta data?
—Vaig plorar molt. Era a casa meva, a Guadalajara, i anava seguint la jornada a través de les coses que m’arribaven. Recordo molta ràbia. No entenia què passava. A més, vaig ser conscient de la gran barrera comunicativa que hi havia entre Espanya i Catalunya. Aquí no s’explicava res d’allò que passava a Catalunya. Era com viure dues realitats. Em vaig passar el dia intentant saber què era real, qui deia la veritat.

I com us vàreu informar?
—Mitjançant les xarxes socials, amb whatsapps d’amics que hi eren, cercant a Twitter o Facebook, o llegint mitjans de Catalunya que ho explicaven en directe. Mentre cercava informació veia que a Espanya hi havia com una mena de calma tensa. Negaven allò que passava. Deien que no hi havia violència, que no es pegava ningú. Però és clar, per uns altres canals ens arribaven unes imatges bestials. Era una sensació d’impotència…

L’1-O va ser la data clau per al vostre acostament a la causa republicana?
—La veritat és que fa anys que m’interessa Catalunya, però hi va haver alguna cosa que se’m va trencar durant els atemptats del 17-A. Aquells dies, treballant com a tertuliana a ‘Las Mañanas de Cuatro’, em vaig adonar que alguna cosa no em quadrava. Sobretot la famosa nota de la CIA d’Enric Hernàndez.

I parlant de l’1-O d’enguany, què creieu que es podrà fer aquest dia?
—Caldria aprofitar-lo per a aconseguir informar la gent de tot Espanya de què va passar realment aquell dia a Catalunya. És l’assignatura pendent. És necessari que la gent sàpiga la veritat d’allò que va passar. Hi ha molta gent de Catalunya que m’explica que està dolguda amb amics seus o familiars que no els van trucar per saber com estaven després de l’1-O. Aquell dia va haver-hi un trencament. De la mateixa manera que internacionalitzar el procés ha estat molt positiu i rellevant per a aconseguir visualitzar el retrocés de llibertats i drets a l’estat espanyol, també seria necessari ‘espanyolitzar’ això que passa.

Com s’ha de fer?
—Seria molt sa d’organitzar xerrades i trobades en diferents punts d’Espanya. Potser es poden visualitzar els documentals que se n’han fet. D’aquesta manera la gent podria veure les coses que han passat. Podrien veure la violència i la repressió. I també es podrien explicar altres casos com el de Múrcia. S’ha de fer entendre que no és un tema sobre Catalunya sinó de democràcia.

Vist en perspectiva, què va fallar per a fer efectiva la República?
—Crec que tot plegat són passos. La República no es pot proclamar d’un dia a l’altre si no és que tens una majoria social molt clara, i això a Catalunya encara no hi és. Les majories encara són molt iguals. Tant la majoria monàrquica com la republicana encara estan massa equilibrades per tal de poder fer un canvi tan significatiu.

Llavors, com analitzeu allò que es va fer?
—Va ser una declaració d’intencions que ha generat reaccions al sistema monàrquic. Hi ha censura, impunitat, violència, repressió… Tot plegat fa reflexionar molta gent que es pot acabar sumant al projecte republicà perquè entenen que la qüestió no és que la independència sigui un objectiu per si mateix, sinó una eina per a aconseguir una república al servei del poble. La gent s’equivoca quan defensa que s’hauria d’haver proclamat la República i prosseguir de manera unilateral. Ho fan bé, fent els passos amb prudència i guanyant terreny de mica en mica. S’avança i s’han aconseguit passos importants, però no es podia aconseguir en divuit mesos.

Però els polítics independentistes parlaven de divuit mesos…
—En divuit mesos els polítics han fet que la República comenci a caminar. Però fins que no es consolidi cal ampliar la base, però la República ja és viva a Catalunya.

Després del 1r d’octubre arribarà el judici…
—Em preocupa molt el judici veient l’actitud de la justícia espanyola que ha causat tant d’embolic. Han enredat tant els conceptes jurídics i els processos en benefici ideològic del nacionalisme espanyol, que ara els serà molt difícil desfer-lo tot. Però ho han de fer perquè les instàncies internacionals ja els han deixat clar que no hi ha rebel·lió ni sedició. Atenent la resolució d’Alemanya, els presos haurien de ser al carrer, però sembla que ens tocarà esperar fins al judici.

Quina ha de ser la resposta de la ciutadania mentre no hi hagi el judici?
—Hem d’estar molt atents i molt ben informats. Hem de continuar manifestant-nos i denunciant tot allò que veiem incorrecte. A més, serà el moment d’anar als organismes internacionals, per queixar-nos que a l’estat espanyol els drets fonamentals no es compleixen.

Quin paper han de tenir els presos polítics?
—Ara mateix ja fan una feina fonamental. Amb la seva actitud demostren la repressió de l’estat espanyol, l’absoluta parcialitat de la justícia i la falta de garanties. Ensenyen a tot el món fins a on és capaç d’arribar a Espanya. A més, també fan feina extraordinària contestant a tothom qui els escriu. Tant ells com els seus familiars es mantenen amb una dignitat i amb una calma que és d’elogiar.

I els exiliats?
—Fan una feina molt ben feta. No han parat d’internacionalitzar la situació. Hi han recorregut contra a la justícia dels diferents països on estan exiliats, un fet que ha ajudat molt en la defensa judicial. El seu paper és molt important. Entre els presos polítics i exiliats han aconseguit que aquesta situació continuï endavant.

Constantment es veu la divisió entre els partits independentistes. Com cal afrontar-la?
—Tinc la sort d’anar a molts pobles i poder escoltar a la gent, i volen unitat. I en això, considero que va ser un error la carta d’Oriol Junqueras en què deia que l’1-O havia estat possible gràcies a Esquerra Republicana de Catalunya. Intentar apropiar-se una cosa que és del poble és un error. No dic que Esquerra no hagués treballat per fer-ho possible, però també hi va haver gent de més partits i independents. L’1-O és de la gent del carrer. A mesura que s’acosten les municipals es veu com els partits intenten rescatar vots. Tots haurien de reflexionar i pensar en una candidatura unitària.

Per què?
—Seria molt sana. Hi ha molta gent que té el cor dividit, que per una banda votaria Puigdemont perquè és conscient del paper fonamental que fa, i per l’altre votaria ERC perquè és d’esquerres. Hi ha molta gent que creu que ara s’ha d’anar unit i que una vegada construïda la República ja decidiran si la volen més d’esquerres o liberal. Estar dividits abans d’arribar-hi és un error, perquè debilita el bloc republicà mentre dóna força el monàrquic.

Quines han de ser les prioritats del govern de la Generalitat a curt termini?
—Cal centrar-se en les mesures socials. Catalunya ha de ser referent en drets i garanties socials. Ara la Generalitat té una oportunitat de demostrar que pot fer tot allò que l’estat espanyol no és capaç. Entenc que això diu la CUP quan demana que s’actuï de forma unilateral . És tornar a implantar aquelles lleis socials que ha tombat el Tribunal Constitucional. És important que tota la ciutadania sàpiga que hi ha un govern que es preocupa pel seu benestar, mentre l’estat espanyol es va destrossant. Això li permetria explicar molt bé què és la República.

Què ha de fer el Consell de la República?
—Ara que Puigdemont ha tornat a Brussel·les té una oportunitat molt bona per a engegar un procés de participació col·lectiva des dels municipis, connectant els pobles amb Waterloo. Ha de fer sondatges constants perquè la gent s’informi de les qüestions que els afecten el seu dia a dia. D’aquesta manera podrà participar i prendre decisions dins del Consell de la República, que sigui el poble a través de les noves tecnologies qui decideixi les línies principals del govern.

En el Consell de la República, s’hi han d’implicar tots els exiliats?
—És clar que sí. Concretament, crec que la CUP en aquest procés tindrà un paper fonamental. Són l’organització política amb més experiència als processos assemblearis. Tal com crec que Esquerra hi té molt aportar quant a les mesures socials que s’han d’implantar i el Carles té un paper fonamental a l’hora dedirigir el projecte, la CUP tindrà un paper fonamental quant a la participació ciutadana.

Hi hauria d’haver eleccions a la tardor?
—No, és un error estar contínuament intentant revalidar els suports. Ara la Generalitat necessita temps per a implementar les mesures necessàries. La ciutadania no pot estar tota la vida esperant que el govern engegui. La gent ja va parlar el desembre. Ara cal començar a caminar i prendre les decisions necessàries.

Les eleccions que sí  que hi haurà, són les municipals. Són una oportunitat per a l’independentisme?
—És una oportunitat per a la República, pel sobiranisme en general. S’ha de poder parlar de mesures concretes i engegar mesures a escala municipal que seran fonamentals per a poder ampliar el republicanisme des de les bases.

Què s’ha de fer amb la impunitat de l’extrema-dreta a Catalunya?
—És impressionant la impunitat de l’extrema dreta, però no solament a Catalunya. A més, hi ha casos com el del Jordi Borràs, que l’agressor era una policia, que demostren que també és molt impressionant la impunitat de les forces de seguretat de l’estat espanyol. Un fet que em fa pensar. No sé fins a quin punt actuen per lliure o hi ha alguna cosa més darrere. Que aquestes forces actuïn com a milícies per agredir i violentar  persones és molt greu. Espero que no passi, però cerquen que hi hagi víctimes.

Durant l’entrevista hem analitzat com es presenta la tardor, però per acabar ens podríeu dir si  veieu cap oportunitat per fer efectiva la república a curt termini?
—De tot això que hem parlat, crec que les eleccions municipals i europees seran un punt d’inflexió. I  els judicis també obriran camí. Tampoc no podem oblidar que el 4 de setembre Llarena és citat a declarar a Bèlgica, on s’ha obert un procediment judicial per saber què ha passat amb la justícia espanyola. Tot plegat són puntades que van cosint i van generat una realitat, que és la realitat de la República. Cada fet important que passa la va consolidant una mica més.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb