Manifestació anti-passaport sanitari covid a París. Fotografia: EFE/EPA/Christophe Petit Tesson

Per setena setmana consecutiva, milers de persones sortiran als carrers de Perpinyà per manifestar-se contra la llei sanitària de Macron, que fa la vaccinació obligatòria de facto per l’exigència de l’ús del passaport covid per a fer vida social. La mesura es va prendre com una manera d’impulsar la vaccinació entre sectors de la societat que fins aleshores no s’hi havien interessat. Ara, cal presentar el passaport per a entrar als bars i restaurants (tant a l’interior com a l’exterior), als trens, als avions, als autocars (si el viatge és llarg) i als grans supermercats. La llei incorpora més qüestions com ara l’obligatorietat de vaccinar-se pels professionals sanitaris abans del 15 de setembre, la fi de la gratuïtat de les proves PCR –una de les altres maneres d’aconseguir el passaport covid– a l’octubre o l’obligatorietat de tots els treballadors de cara al públic de presentar el passaport covid a partir del dilluns.

Abans i tot que la llei entrés en vigor, hi va haver mobilitzacions en contra cada dissabte arreu de l’estat francès, però amb una força considerable a Perpinyà. Els manifestants tenen perfils molt heterogenis: hi ha de negacionistes de la covid i antivaccins seguidors de tota mena de teories de la conspiració a liberals que veuen una intromissió massa forta de l’estat en la vida quotidiana dels ciutadans. Manifestants que voten partits d’extrema esquerra i uns altres d’extrema dreta. I també una presència significativa de gent que durant el 2019 participava en el moviment dels jupetins grocs. En general, una barreja molt diversa d’un punt de vista sociopolític, però que tenen com a punt en comú la crítica al govern de Macron i la gestió que ha fet de la pandèmia.

Per conèixer millor els manifestants, l’historiador expert en extrema dreta Nicolas Lebourg va fer una enquesta en línia adreçada als veïns de Perpinyà participants en el moviment. Va tenir 292 respostes i, si bé no es pot prendre com un estudi exhaustiu, serveix per a tenir una visió sociològica una mica detallada del moviment. A partir del sondatge, es pot dibuixar el perfil d’algú que se sent lluny del sistema polític i no li reconeix legitimitat per a aplicar aquestes mesures. Una legitimitat que, a grans trets, també nega als científics i als mitjans de comunicació. Dissabte passat, alguns manifestants van enganxar pancartes a la façana de la redacció del diari l’Indépendant en què es podia llegir: “Culpables”, i també: “Els mitjans intoxiquen.”

Força dels moviments antisistema a Catalunya Nord

Gautier Sabrià, sociòleg perpinyanès, coincideix a assenyalar aquesta crítica general al sistema polític i estableix paral·lelismes amb els jupetins grocs, que també van ser molt potents a Catalunya Nord. “Qui encapçala aquí les manifestacions són cares conegudes dels jupetins grocs. Una part d’aquella gent, la més mobilitzada, han continuat dins aquest moviment. Al cap i a la fi, totes dues mobilitzacions responen a la mateixa lògica d’oposició a un estat vist com a poc democràtic que vol reduir les llibertats”, diu.

Amb tot, sembla que el moviment contrari al passaport covid va una mica més enllà dels jupetins grocs, i no és ben bé la mateixa gent que sortia al carrer aleshores. El 58,2% dels enquestats diu que no és la primera vegada que participa en manifestacions i el 7,4% van manifestar-se per primera vegada amb els jupetins grocs. El 61,5% diu que no va participar en les mobilitzacions dels jupetins grocs, tot i que tenia simpatia pel moviment. Un 11,1% diu que no hi donava suport.

Per Sabrià, el fons del paral·lelisme entre tots dos moviments és un sentiment creixent antisistema a Catalunya Nord: “Es podria dir que hi ha una mena de desafiament a l’estat. Hi va haver els jupetins grocs i ara hi ha les mobilitzacions contra el passaport sanitari, però entremig hi va haver l’elecció de Louis Aliot (Rassemblement National) a l’ajuntament. Hi ha una part de la població que es posiciona molt en contra del sistema polític establert i del govern actual.”

Vot en blanc, però també a la França Insubmisa i partits d’extrema dreta

Sobre el comportament electoral, el 56,9% diuen que voten sempre o gairebé sempre, el 17,7% són abstencionistes i el 26,3% hi participen o no segons les eleccions. A les darreres eleccions presidencials, a la primera volta qui va rebre més suport dels enquestats va ser Jean-Luc Mélenchon, de la candidatura d’esquerra radical la França Insubmisa, amb el 28,1%, seguit de Marine Le Pen, de l’extrema dreta Rassemblement National, que la van votar 14,4% dels enquestats. Després, hi ha el socialista Benoît Hamon (11,9%) i Emmanuel Macron, amb només el 4,6%. El 14,3% diu que va votar en blanc, el 13,6% que va votar una altra formació i l’11,9% no va votar.

Tanmateix, a la segona volta –que va enfrontar Macron amb Le Pen–, Macron va rebre el vot del 27% dels enquestats, contra el 17,9% de Le Pen. Però el guanyador va ser el vot en blanc (35,1%) i l’abstenció (27%).

El refús a les opcions polítiques també es va manifestar a les darreres eleccions municipals. A la primera volta, Louis Aliot (Rassemblement National) només va rebre el 15,1% del suport dels manifestants antipassaport covid enquestats, quan al conjunt de la ciutat el van votar el 35,66% dels ciutadans. La llista de Jean-Marc Pujol (els Republicans) tan sols va tenir el suport d’un 3,1% dels enquestats, contra el 18,44% del conjunt de perpinyanesos. A la segona volta, no van progressar gaire: Aliot va rebre el 18,7% dels vots i Pujol el 5,9%. L’immens guanyador va ser, una vegada més, el vot en blanc. El 75,4% dels enquestats diuen haver votat en blanc a les eleccions que van decantar la batllia al candidat de l’extrema dreta.

El sondatge també demana per quin dels partits que han criticat la política sanitària de Macron se senten més pròxims i n’ofereix quatre opcions: la França Insubmisa, d’esquerra radical, que té el suport del 20,8% dels enquestats; el Rassemblement National (9%) i els també partits d’extrema-dreta, però que es destaquen perquè demanen la sortida de l’estat francès de la Unió Europea, Les Patriotes (6,3%) –fundat per Florian Philippot, l’ex-número 2 de Marine Le Pen i una de les cares visibles del moviment a escala francesa– i la Union Populaire Républicaine (3,5%). Així, si bé la França Insubmisa destaca com a primera força en preferència, la suma de les tres extremes dretes se li acosta. De totes maneres, l’opció amb més vots és “cap”, amb el 60,4%.

El sociòleg Gautier Sabrià diu que, si bé Le Pen ha criticat la gestió de Macron i ha fet alguna picada d’ullet al moviment, té problemes per capitalitzar-lo per l’estratègia de vendre’s com un partit central i integrat al joc democràtic. “No poden sortir públicament a donar-hi suport. Socialment, en termes generals, és una mobilització mal vista per la resta de la societat pel vincle amb moviments conspiranoics“, diu.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.