El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ja ha nomenat el seu nou govern. És un executiu molt renovat respecte de l’anterior, perquè només s’hi mantenen Jordi Puigneró i Teresa Jordà. Hi ha vuit dones i sis homes i set consellers de cada formació.

Heus ací una breu nota biogràfica de cada un dels nous consellers:

Vice-president i conseller de Polítiques Digitals, Infrastructures i Agenda Urbana: Jordi Puigneró (Junts)

Jordi Puigneró (Sant Cugat del Vallès, 1974) ha estat conseller de Polítiques Digitals durant el govern de Quim Torra. Va començar la carrera política a les Joventuts Nacionalistes de Catalunya, el 1999, i el 2003 va esdevenir cap de gabinet del batlle de Sant Cugat del Vallès, el convergent Lluís Recoder. Puigneró va acabar essent regidor a la vila. És enginyer en tecnologies de la informació i la comunicació, i la seva expertesa en aquest àmbit el va dur a la Secretaria de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital del govern de Junts pel Sí, presidit per Carles Puigdemont.

Entrevista a Jordi Puigneró: ‘L’IdentiCAT pot servir per a votar, no ens n’amaguem’

Considerat un home afí al president Puigdemont, Puigneró va arribar a la primera línia del govern quan el president Quim Torra va encarregar-li de dirigir una conselleria nova, la de Polítiques Digitals. La seva obra de govern s’ha fet coneguda especialment arran del llançament del primer nanosatèl·lit català, l’Enxaneta. Puigneró va sonar primer com a candidat de Junts per Catalunya a les eleccions del 14-F, tot i que finalment no es va presentar a les primàries. Ara, després del refús d’Elsa Artadi i de la fusió del departament que dirigia amb el de Territori i Sostenibilitat, serà l’home fort de Junts a l’executiu, i ocuparà la vice-presidència.


Consellera de la Presidència: Laura Vilagrà (ERC)

Laura Vilagrà (Santpedor, 1976)  ja fou la número 4 d’ERC per Barcelona a les eleccions del 2010, amb Joan Puigcercós com a cap de cartell, però el seu nomenament com a número 2 dels republicans el 14de febrer fou una sorpresa per a la majoria. Vilagrà va llicenciar-se en ciències polítiques i de l’administració per la UAB, però féu ben aviat el salt a la política. A tan sols vint-i-sis anys ja era batllessa de Santpedor per Esquerra Republicana, un càrrec que va exercir entre el 2003 i el 2015. Durant la mateixa època va ocupar diversos càrrecs orgànics del partit.

Entrevista a Laura Vilagrà: ‘Un govern amb els comuns no el veig’

Amb el govern de Junts pel Sí va esdevenir delegada del govern a les comarques de la Catalunya Central, un càrrec que li va servir per a travar molt bona relació amb qui-sap-los batlles de l’òrbita del PDECat. Per això els republicans la consideren una peça clau per a la coordinació entre tots dos partits al nou executiu. Abans del seu fitxatge per al 14-F, Vilagrà feia un temps que estava apartada de la política, arran de la destitució pel 155, i treballava en l’àmbit del tercer sector.


Conseller d’Economia: Jaume Giró (Junts)

Jaume Giró (Badalona, 1964) va arribar a ser el número dos d’Isidre Fainé a La Caixa durant onze anys, amb el càrrec de director general de la Fundació Bancària “La Caixa”. Gestor empresarial i periodista de formació, Giró havia passat per Europa Press i abans havia estat director general de comunicació i gabinet de presidència de Gas Natural, director general corporatiu de Repsol, president de Petrocat i conseller de Petronor. El nom de Giró va passar a la primera plana dels diaris quan Joan Laporta va anunciar que seria el seu vice-president econòmic en la nova junta del Futbol Club Barcelona. Tanmateix, poc abans de prendre possessió va anunciar que renunciava al càrrec “per raons personals”.


Consellera d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència: Victòria Alsina (Junts)

Victòria Alsina havia destacat en l’àmbit acadèmic fins que, durant el mandat de Quim Torra, va exercir una temporada com a delegada del govern als Estats Units i el Canadà. El juny de l’any passat va ser nomenada per Torra com un dels coordinadors del comitè d’experts que havien de definir els envits del país després de la pandèmia. Abans, Alsina, politòloga de formació, havia estat professora i directora acadèmica del Centre per a la Ciència i el Progrés Urbà de la Universitat de Nova York, i investigadora en cap del Laboratori de Governança de la mateixa universitat. També és investigadora a la Harvard Kennedy School. El seu nom es va fer públic quan es va saber la renúncia de Josep Rius, ex-cap de gabinet de Puigdemont, que en totes les travesses era qui havia d’encapçalar la conselleria d’Acció Exterior.


Conseller d’Interior: Joan Ignasi Elena (ERC)

Joan Ignasi Elena (Barcelona, 1968), advocat, fou batlle de Vilanova i la Geltrú pel PSC entre el 2005 i el 2011, un home fort del món municipal d’aquell partit. Hi militava des del 1983, però el 2014 la direcció del partit li va fer deixar l’acta de diputat perquè va trencar la disciplina de vot, juntament amb Marina Geli i Núria Ventura, quan votà a favor que el congrés espanyol transferís les competències a la Generalitat per organitzar un referèndum. D’ençà del 2012 ja havia arrossegat discrepàncies amb la directiva del PSC per la qüestió nacional. Havia fundat el corrent intern Avancem, amb uns altres socialistes com Fabián Mohedano, que representaven la part sobiranista del PSC. A partir d’aleshores, Elena va acostar posicions a ERC. El 2016 fou nomenat coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum.

“No m’hi acostumo. No m’hi vull acostumar”, carta de Joan Ignasi Elena a Jordi Sànchez


Conseller d’Educació: Josep González Cambray (ERC)

Josep Gonzàlez-Cambray (Lleida, 1972), que fins ara era  el director general de Centres Públics del Departament d’Educació, serà el nou conseller en substitució de Josep Bargalló. Cambray és enginyer tècnic industrial i llicenciat en màrqueting i s’ha dedicat de fa anys a la gestió pública. Va ser un dels vint-i-un detinguts en l’operació Volhov.


Conseller de Salut: Josep Maria Argimon (Junts)

Josep Maria Argimon (Barcelona, 1958), especialista en medicina preventiva i salut pública, s’ha fet conegut com a gestor de la pandèmia al Principat, després de la renúncia de l’anterior secretari de Salut Pública, Joan Guix. Argimon ja havia exercit càrrecs directius de l’àmbit de la Salut d’ençà del 2004, primer com a cap de Divisió d’Avaluació de Serveis Assistencials (2004-2008), després com a gerent de Planificació, Compra i Avaluació (2008-2012) i com a director de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (2012-2016). El 2018 va ser nomenat director de l’Institut Català de la Salut, i abans encara havia estat sots-director del Servei Català de la Salut, en un mandat durant el qual es va erigir en una de les veus dins el Departament de Salut contra la intervenció del govern espanyol per via de l’article 155.


Consellera de Cultura: Natàlia Garriga (ERC)

Natàlia Garriga és la secretària de Política Cultural, Educació i Esports d’Esquerra Republicana. Ha exercit també de directora de serveis del Departament de Vice-presidència i Economia i Hisenda del Govern, treballant braç a braç amb Pere Aragonès. El 20 de setembre de 2017 va ser detinguda per la Guàrdia Civil. 

Va començar a treballar a la Generalitat de Catalunya l’any 1989, al Departament d’Economia, a l’Institut Català del Crèdit Agrari. També ha estat al Departament de la Presidència i al de Cultura. Va ser gerent, entre el 2007 i el 2016, de l’Institut Català de les Empreses Culturals i professora d’introducció al dret –dels estudis d’economia i empresa–, entre el 1998 i el 2014, a la UOC.


Consellera de Justícia: Lourdes Ciuró (Junts)

Lourdes Ciuró (Reus, 1971) és advocada i ha fet la seva carrera política entre el congrés espanyol, a Madrid, i l’Ajuntament de Sabadell, on fa anys que resideix. Va ser regidora entre el 2007 i el 2011 per Convergència i Unió; entre el 2011 i el 2019 va ser diputada al congrés espanyol (primer per Convergència, després pel PDECat, després per Democràcia i Llibertat, finalment per Junts); i el 2019 va tornar a Sabadell, on es va presentar com a candidata de Junts a les municipals. D’aleshores ençà que n’és regidora.


Consellera de Drets Socials: Violant Cervera (Junts)

Violant Cervera i Gòdia (Lleida, 1969) ha estat diputada al Parlament de Catalunya. És llicenciada en filologia hispànica per la Universitat de Lleida i postgraduada en tecnologies de la informació per a no informàtics i en gestió de recursos de la informació per la Universitat Oberta de Catalunya. Ha treballat com a tècnica superior d’Estudis i Informació de la Diputació de Lleida

Militant de la Joventut Nacionalista de Catalunya i de Convergència Democràtica de Catalunya, en va ser consellera nacional. Del 2011 al 2012 fou directora general d’Acció Cívica i Comunitària del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya.


Conseller d’Empresa i Treball: Roger Torrent (ERC)

Roger Torrent (Sarrià de Ter, Gironès, 1979) era en totes les travesses per a ocupar una conselleria. Quan tenia tot just vint-i-vuit anys va esdevenir batlle de la seva vila amb Esquerra Republicana. Va exercir el càrrec fins el 2018, quan va ser designat president del Parlament de Catalunya. La seva presidència ha estat marcada aquests dos anys per l’estira-i-arronsa entre ERC i Junts entorn de la sobirania del parlament i de la mesa. Torrent ha rebut crítiques explícites de diversos sectors de Junts per haver suspès la investidura del president Carles Puigdemont, el 30 de gener de 2018, i per haver avalat la retirada de l’escó al president Quim Torra com a diputat, arran de la inhabilitació dictada per la Junta Electoral espanyola.

Abans d’entrar en política, el 2007, Torrent havia estudiat ciències polítiques i de l’administració a la Universitat Autònoma de Barcelona i havia cursat un màster en estudis territorials i urbanístics per la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat Pompeu Fabra.


Consellera de Acció Climàtica, Agricultura i Alimentació: Teresa Jordà (ERC)

Teresa Jordà i Roura (Ripoll, 1972) ha estat consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació en el govern de Quim Torra. Entre el 2003 i el 2011 va ser batllessa de Ripoll i entre el 2011 i el 2018, diputada al congrés espanyol.

A les passades eleccions va ser la cap de llista a la circumscripció de Girona. Ella i Jordi Puigneró són els únics consellers de l’executiu anterior que també seran en el nou.


Consellera de Feminismes i Igualtat: Tània Verge (ERC)

Tània Verge i Mestre (Reus, 1978) és llicencià l’any 2000 en ciències polítiques i de l’administració per la Universitat Pompeu Fabra. És doctora en ciència política per la Universitat Complutense de Madrid. Actualment, era catedràtica de ciència política a aquesta mateixa universitat, on ha dirigit la Unitat d’Igualtat entre l’any 2014 i el 2021.

La seva recerca se centra en les relacions de poder de gènere en la participació i la representació política, a més de les resistències a la implantació de les polítiques d’igualtat. És autora de nombroses publicacions acadèmiques sobre aquestes matèries. Ha estat consultora en polítiques d’igualtat de gènere de diverses institucions, com ara el Consell d’Europa, l’Institut Europeu per a la Igualtat de Gènere, el Parlament de Catalunya i el Síndic de Greuges. També és activista en espais feministes, com ara Ca la Dona i el col·lectiu #OnSónLesDones.

Verge va ser una de les integrants de la Sindicatura Electoral del Primer d’Octubre i va ser víctima de repressió per aquesta participació. Fou encausada en un judici que va acabar en no res.

Entrevista a Tània Verge: “Aquesta espera innecessària forma part de la repressió”


Consellera de Recerca i Universitats: Gemma Geis (Junts)

Gemma Geis (Girona, 1979) va ser un dels fitxatges independents que Carles Puigdemont, amb qui fa anys que són amics, va fer per a la llista electoral del 21 de desembre de 2017. Especialista en dret administratiu i especialment urbanístic, fins llavors havia estat, d’ençà del 2013, vice-rectora de Desenvolupament Normatiu, Governança i Comunicació de la Universitat de Girona. També havia cursat un màster de pràctica jurídica al Col·legi d’Advocats de Barcelona.

Entrevista a Gemma Geis: ‘No pot ser que continuem sense coincidir en qüestions tàctiques’

El seu nom ha anat agafant cada vegada més pes orgànic dins Junts. El 2018 va ser una de les impulsores de la Crida Nacional per Catalunya, i l’any passat va esdevenir portaveu del grup parlamentari de Junts per Catalunya després de la renúncia d’Eduard Pujol. El 14-F va ser cap de llista de Junts a Girona després d’imposar-se a la batllessa de la ciutat, Marta Madrenas, en les primàries del partit.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.