Ja ha passat un mes d’ençà que el govern espanyol va intervenir la Generalitat amb l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola. Un mes en què les conselleries s’han hagut d’adaptar als ritmes de Madrid i renunciar a tota capacitat de decisió. Per a saber de primera mà com s’ha fet la intervenció, hem entrevistat Josep Maria Argimon, sots-director del Servei Català de la Salut. Aquest ens s’encarrega de gestionar pràctiment tot el pressupost de Salut: 8.800 milions, el més alt dels comptes de la Generalitat. Ens parla de burocratització i d’alentiment de processos i ens explica que algunes partides que ja eren pressupostades ara perillen. El dia a dia del 155 i la intervenció econòmica de Cristóbal Montoro, vists des de primer fila.

Ja fa un mes que es va aplicar l’article 155. El Servei Català de la Salut funciona igual que abans de l’aplicació del 155?
―Bé, primer, quan parlem del 155, hem de tenir en compte un element. El govern espanyol utilitza l’article 155 per dir-nos que es restitueix la normalitat. Escolteu: destituir un govern legítimament escollit no és normal. Es fa servir la paraula ‘normalitat’ perquè els serveis funcionen. Si ens cenyim a l’àmbit de la salut, evidentment que funcionen. Si nosaltres anem a un centre sanitari, ens atendran igual que ho feien fa dos mesos i igual que ho farem d’aquí a dos mesos. Algú es podia pensar que des del Servei Català de la Salut es donarien directrius que no s’atengués la ciutadania? Però aquesta actitud de servei no es pot confondre amb l’acceptació del 155. Nosaltres no renunciem a tenir un govern legítim i el compromís vers els pacients no es pot entendre com a submissió.

Ens podeu parlar d’afectacions concretes que ha tingut el servei?
―Com molta gent recorda, aquest govern va aprovar al parlament la llei d’accés universal a la sanitat. Aquesta llei es va elaborar per a pal·liar els problemes que havia causat el decret del PP de l’any 2012, que laminava drets fonamentals a col·lectius molt vulnerables com ara immigrants sense papers però que residien al nostre país.

Però el Constitucional espanyol va suspendre-la, aquesta llei.
―Sí. Llavors va començar un procés de negociació entre el govern espanyol i la Generalitat. És clar, aquest procés de negociació ha restat congelat, entre més raons perquè el representant de la Generalitat és la ministra de Sanitat. I, com ja es pot imaginar la gent, la ministra de Sanitat no discutirà amb si mateixa la llei d’accés universal. Per tant, aquesta llei ha quedat congelada.

I perilla?
―Els ciutadans no han de patir, perquè el Servei Català de la Salut no donarà cap instrucció, cap ni una, per acomplir el decret del PP.

Per tant, s’aplica?
―Al cent per cent. S’aplica i es continuarà aplicant.

I si us diuen que ho deixeu de fer?
―Es continuarà aplicant.

Com afecta la intervenció en el dia a dia?
―Sobretot ho notem en l’alentiment de les gestions, perquè tenim molta més burocràcia. No tenim conseller, que és qui signa qualsevol document oficial. Llavors, només per a definir quin és el nou circuit de signatura de la ministra, que és qui substitueix el conseller, hem tardat tres setmanes. La lentitud i la burocratització són les afectacions més importants del 155 en la feina diària. Però és que parlem molt del 155 i passem per alt la intervenció econòmica del Ministeri d’Economia i d’Hisenda. I aquí tenim molta més burocràcia associada a aquesta ordre.

Per exemple?
―Si volem comprar qualsevol aparell per al servei, com ara un aparell de fer ressonàncies magnètices o un ecògraf, hem de fer una declaració responsable dient que aquests diners es destinen a això i no a alguna cosa il·legal que vagi en contra d’una sentència judicial. Per cada cosa que comprem. I la gent ja es pot imaginar la quantitat de coses que hem de comprar per als nostres centres sanitaris, per als nostres hospitals… Milers d’euros cada dia. És una feinada brutal. I també és important de destacar que la Generalitat, al mes de setembre, té un superàvit de 140 milions. I que la gent sàpiga que s’intervé econòmicament la Generalitat el dia 15 de setembre quan presenta números verds. Aquesta intervenció econòmica ens obliga a fer molts més papers que abans no fèiem. Tota l’administració de la Generalitat va només encaminada a satisfer aquesta demanda burocràtica de l’estat i que ve de Madrid.

I com noteu la intervenció pel que fa a la programació de projectes?
―Hi ha un element que hem de tenir present: som en un període electoral. Per tant, sense intervenció econòmica, tampoc no faríem projectes. Gestionaríem el dia a dia, entre més raons perquè tens unes eleccions a la porta i hem d’esperar que l’equip polític que vingui decideixi quina serà la política sanitària dels anys vinents.

L’atenció sociosanitària i la investigació són algunes de les branques més importants del Servei Català de la Salut. Se n’han ressentit d’alguna manera?
―Hi ha crèdits econòmics que han d’anar als centres sanitaris i, sobretot, cap a algun centre de recerca o organitzacions no governamentals, que es troben retinguts. Llavors, hem de demanar que els exceptuïn i els diners puguin arribar a aquests centres. I això, altre cop, vol dir més feina afegida. I són diners pressupostats i amb projectes aprovats. Però ells han fet una llista de partides retingudes i els hem de dir per a què els volem, hem de justificar per a què els farem servir i per què és urgent. Aquests diners estem convençuts que arribaran i alguns ja s’han alliberat. Però tot és més lent i crea incertesa a qui ha de rebre els diners. En alguns casos parlem d’entitats i organitzacions molt petites i molt dependents d’aquestes subvencions. Però repeteixo que no hem de patir. És qüestió d’haver d’insistir més. Hi ha més feina i més burocràcia, però aquests diners acabaran arribant.

Poseu-ne un exemple?
―Doncs enviem un informe rere un altre perquè es faci efectiu l’augment de les tarifes dels centres sòcio-sanitaris. Són els diners que reben els centres per la contraprestació dels serveis que ens donen i que també havia de revertir en un augment de l’1% del salari dels treballadors. I esperem que aprovin un increment que ja s’havia aprovat. Ells, de moment, no ho veuen clar. Sóc optimista, però de moment els centres no tenen l’increment i els seus treballadors tampoc.

I pel que fa als centres d’investigació?
―Es va notant bàsicament a l’IrsiCaixa, que es dedica sobretot a la investigació de la sida, ISGLobal, sobre salut internacional, i el CEEISCAT, que és el centre de vigilància epidemiològica del VIH i de malalties de transmissió sexual. També són diners que es desblocaran, sóc optimista. Però amb retard. Tot això són partides que ja s’haurien pogut solucionar fa més d’un mes.

Us fa por parlar amb aquesta claredat?
―No. Però és que em sobta molt aquesta idea de normalitat que es va implantant.

Potser el perill de tot plegat és que la gent normalitzi aquesta aplicació del 155?
―Exacte. I sobre possibles represàlies. No. Jo vull entendre que Espanya és un país democràtic. Per parlar no hi ha d’haver represàlies. La societat, pensi el que pensi –aquí no hi entro–, ha de saber que això no és normal. Destituir un govern no és normal. I és un perill important, perquè demà, a qualsevol altre lloc, això es podrà repetir.

Si aquesta situació es prolongués, quina conseqüència tindria?
―S’ha dit que es retirarà el 155 quan tinguem govern i per tant, és d’esperar que sigui així. Ara, el dubte que tinc és si la intervenció econòmica es retirarà. I si no es retira voldrà dir que no tenim autonomia ni tenim res. Així és la veritable intervenció del dia a dia de la Generalitat. És la que ens diu que hem de fer declaracions responsables i posar per escrit que no dedicarem un ecògraf a la independència. No ho diu exactament així, però el rerefons és aquest.

I voldria dir que l’estat prendria les decisions per la Generalitat.
—Mireu, a l’estat hi ha allò que s’anomena el Consell Interterritorial que és on assisteixen els consellers de Salut, i és un consell on es treballa per consens i cadascú expressa les seves idees. No sempre han de ser coincidents i si, per exemple, set comunitats consideren que en el cas d’un projecte s’ha de fer una determinada actuació ho fan, i si les altres volen fer-ho d’una altra manera, doncs ho fan. Nosaltres tenim discrepàncies en alguns aspectes com pot ser el decret de prescripció dels infermers, que és la capacitat que tenen per a poder prescriure determinats protocols. A Catalunya tenim un decret i l’estat espanyol en prepara un altre. Doncs bé, allà nosaltres hem estat representats per l’estat, i els interessos i l’opinió que té Catalunya no són els mateixos que té Espanya. I ja s’ha fet una reunió d’aquest consell i la nostra opinió ha estat representada per l’estat. I això no és normal. La representació política de la Generalitat avui la fa l’estat i, això sí que no és cap descobriment: la Generalitat i l’estat no sempre són coincidents en les seves opinions.

Quina valoració en feu, de l’etapa de Toni Comín al capdavant de la conselleria?
—L’etapa Comín ha estat molt intensa perquè en divuit mesos crec que s’han fet projectes d’envergadura, com la llei universal. Tot el que teníem planificat ho hem executat. Crec que, a la vegada, s’ha fet un projecte de salut que ens permet, dins el nostre sistema sanitari, aprofundir-lo. Ha estat una etapa francament bona. I personalment, des d’aquí vull enviar un record personal al conseller Comín. És un conseller que treballa amb molta intensitat i ha estat un període molt profitós, tant professionalment com personalment.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]