Les decisions sorprenents de Roger Torrent

Totalment d’acord. Tantes decisions sorprenents comencen ja a cansar doncs només beneficien a l’unionisme. Incomprensible…!

Realment, sembla que ERC busca la seva autodestrucció. La percepció que ells eren els principals responsables d’anar a les eleccions per separat els hi va passar una factura que no esperaven. Ara, la percepció de la seva covardia, enfront de l’ofensiva de l’estat els deixa tocats en l’ànim de l’electorat. Només falta les actuacions de Torrent, que els costarà moltíssim d’explicar satisfactòriament. Total, que si finalment anem a noves eleccions, el daltabaix d’ERC és segur.

Costa d’entendre, la veritat. I comença a cansar. No hi ha cap alternativa a la unitat dels independentistes. I voles ser més papista que el Papa i prendre decisions sense consens previ amb els companys només beneficia l’adversari. O canvia d’actitud o farà més mal que una bacona en un favar. I a l’altra banda, deuen riure. Com a hienes, però segur que riuen.

El to de l’editorial és l’únic que al meu entendre podia ser: de critica sense ambigüitats a l’actuació incomprensible i deslleial del senyor Torrent. En algun altre article de vilaweb he comentat que les trajectòries de JxCat i ERC no son d’acord sinó de col·lisió. Ara mateix no veig altre possibilitat per desfer l’atzucac, que la repetició d’eleccions, a menys que ERC com a partit i com a grup parlamentari, tingui cap possibilitat de fer-lo dimitir del càrrec, cosa que tampoc crec que vulguin. M’alegra moltíssim que vilaweb publiqui aquest article semititulat “Noves eleccions?” (https://www.vilaweb.cat/noticies/les-eleccions-un-horitzo-cada-vegada-mes-proper/) perquè demostra que l’escenari ja el tenim davant dels morros, ja ha deixat d’esser un tabú. Naturalment que els riscos hi son, però si el 21D ja vàrem votar en unes condicions terriblement difícils, amb tota la pressió política i mediàtica de l’estat en contra de l’independentisme, amb una campanya bruta com sempre, amb una mobilització de l’unionisme que no es dona ni a les eleccions a Madrid, ara a més a més hi hem d’afegir com a irregularitat que resulta que també vàrem votar enganyats la immensa majoria d’independentistes; els uns perquè les ambigüitats dels partits ens varen donar a entendre que la convocatòria la va fer Rajoy a contracor forçat per Europa, i evidentment, ja hem hagut d’acceptar que res de res, i que tot era wishful thinking; uns altres enganyats per la campanya d’ERC que va dir que el seu candidat a la Presidència era Puigdemont, omplint-se la boca de la paraula “restitució” fins a ennuegar-se, i uns quants, molts, per ambdues raons… Si vàrem votar així d’enganyats, no hem de fer fàstics a tornar-hi, ara ja amb la visió una mica més aclarida, malgrat els riscos reals que comporta una repetició d’eleccions, i que el Sr.Josep Maria Martín no trigarà gaires minuts a tornar-nos a recordar en un comentari. Estic per pensar que ens sortiria més a compte que el rellotge dels dos mesos ja hagués començat a comptar, però evidentment tampoc en això es posaran d’acord.

Bé, feina fàcil pels historiadors.

“Com -quasi- sempre, els catalans, tot i tenir la raó, la decència i el caliu de la bona gent, es van enredar en la teranyina de l’estètica i del sectarisme. Van perdre una generació més. (*)
Potser sí que com a societat no tenien el tremp necessari per autogovernar-se. Van tenir el govern -el mal govern- que es van merèixer.
(*no van ser 300 anys més perquè l’estat espanyol va implosionar, però la falta de determinació va propiciar que no tinguessin un plena sobirania, sinó una sobirania compartida. Llàstima)”

Si us plau, que el president formi govern i comenci a governar i passi olímpicament d’aquesta colla de criatures que hi ha al parlament.

Els catalans tenim ganes de tornar a lluitar per la llibertat. Aquí sobren suposats líders i falten seguidors pencaires. Necessitem Puigdemont que és l’únic líder a qui tothom reconeix i que pot aconseguir que tothom el segueixi si posa damunt la taula un pla d’acció clar cap a la llibertat.

Des de l’1O hi ha hagut molts dies i decissions incomprensibles per a la ‘gent del carrer’ i sempre hem confiat que al darrera hi havia una estratègia. Confiança possiblement molt basada en un desig de seguir avançant cap a la República, però també en la mateixa confiança que ens transmitieu els opinadors generalment millor informats que nosaltres. Es molt preocupant el que esta passant aquests darrers dies i encara mes comprovar que aquells que ens donàveu confiança esteu igual de desorientats que nosaltres, la gent del carrer. Molt preocupant.

Lamento dir que és massa evident la immaduresa d’en Roger. Sembla que està embriac del seu càrrec, no l’ha pogut digerir i surt per petaneres prenent decisions aconsellat –suposo– pel seu coixí. I tot satisfet ho publica als mitjans ignorant els socis que li han donat el càrrec. Que se sent molt cofoi quan es veu a primera plana? Que va camí de fer-se emperador? Que potser veu espies per tot arreu?

Sembla que l’enemic li ha infiltrat el pànic fins el moll de l’os. El bon home té motius per a patir per la seva família; l’han amenaçat en públic, i això ha de pertorbar el seny i l’equilibri. Veiem-lo com a malalt trasbalsat que és i fem-lo descansar.

Els parlamentaris, per definició, han de treballar en equip. Quan no poden o no saben fer-ho, els hem de retirar. Pel seu bé i pel de tota la comunitat que tenen al darrera.

Visca la República!

El seu capteniment és propi d’una persona que actua de manera interposada o coaccionada sota amenaça. Res a veure amb la Honorable Presidenta Forcadell.

Si esquerra continua així s’enfonsarà en la merda, però el més fotut és que arrossegarà a tot catalunya i aconseguirà que els jordis, forn i junqueres es podreixin a la presó.

No us van votar per això rucs!!!

Fil a l’agulla i acord.

Semblarà inoportu o que no ser be el que comento, però davant la situació abans de pensar amb noves eleccions, anomenaria al Sr. Riera president.
Amb quina estratègia podem tirar millor la República en una situació que o no en sabem prou o tenim vertigen d’ avançar
Joan Begue

Sempre vaig pensar que el Sr. Torrent era un manat, la pregunta es, quì hi ha darrere?

Potser som davant d’un personatge esdevingut un aliat de l’allargament indefinit en el progrés vers la República, en la línia de voler ser una nació sense Estat, allò que se li escapà a les declaracions (subconscients?) a Tardà, del mateix equip i secció a ERC. Portar quelcom que cal fer, aviat i decididament, al Tribunal Europeu del Drets Humans es fer pilota fora i…. qui mesos passa anys empeny. Cap a la frustració, una vegada més. Macià i Companys, en la història.

Segurament que seria bo que el president del Parlament expliqués, especialment a les parts interessades, els motius d’aquestes decisions ja que si no es fa l’ambient enrarit per diverses causes encara ho pot ser més, i no sabem com pot acabar. Hi ha d’haver unitat i confiança entre els polítics escollits i això és més important que el mateix resulta de tot plegat.
Seny intel·ligència!

Tot i que no ho sembli, mentre no hi hagi govern i, en conseqüència, la retirada, si més no simbòlica, del 155, a Espanya tampoc no hi haurà pressupostos pel bloqueig que està efectuant el PNB.
I això, més tard o més d’hora, serà un problema pels creditors del regne.
No entendre’s també és una forma d’allargar el bloqueig sense que ningú en tingui la culpa en exclussiva i anar-li generant efectes col·laterals als adversaris.
Si més no, com a mal menor, i a risc d’exhaurir-nos la paciència

Doncs haurem d’anar esbandint els que no estiguin a l’alçada. Encara que ens costi disgustos, pèrdues de temps i retrocessos. No ens podem permetre estar en mans d’ineptes. I un President del Parlament que repetidament pren decissions unilaterals sense consultar a qui toca és un inepte amb totes les lletres.

No sé jo si “sorprenents” és l’adjectiu únic per descriure les accions del president del parlament. Jo hi afegiria “absurdes”, “contraproduents”, “de curta volada” i “maldestres” i em falta informació per poder dir el que aparenten és cert, perquè hi podria afegir “porugues”, “partidistes”, “interessades” i “fruit d’una mala digestió dels resultats electorals”.

Necessitem un relleu perquè els que ens han portat fins aquí no ens portaran més enllà. I, a més, s’esforcen a demostrar-ho dia rere dia. Ens cal un canvi d’estratègia que, a hores d’ara, no veig que cap del principals partits independentistes proposi.

Crec que el president del Parlament s’ha cagat, i de fet ja va molt brut perquè va cagat des del dia que el gover espanyol li va recordar que té família.
Va ser l’endemà que va ajornar la investidura i va començar a fer coses estranyes. El país necessita algú fort, que sàpiga que, per moltes amenaces que recaiguin sobre la seva persona, un cop tinguem la República ja ens encarregarem de fer justícia.

Mentre seguim arronsant les espatlles ells van guanyant terreny.

Cal fer com la Cup, o com el raper, i no parar de dir al judici que això és un judico polític, que no ens arrepenyim dela nostres actes i que, si anem a presó, en sortirem amb la plena república.

Jo si això segueix així demanaria fer noves eleccions, tot i que no sóc partidari de fer això, perquè seguiriem amb M. Rajoy i la “Santa” Maria. I les eleccions serien acomodades per Indra, una companyia fraudulenta a ordres del palc del Bernabéu i que va donar uns resultats del 21D que no són per mi els reals.

Al final hi ha unes preguntes que molta gent ens estem fent:
El president del parlament va per lliure o segueix les ordres d’Esquerra?
Esquerra està d’acord amb investir Puigdemont o només ho diu perquè no s’atreveix a dir que no vol?
Esquerra està disposada a tornar a l’autonomia?
Si és així és aquest partit conscient de que molta gent que els vàrem votar el 21D ho vàrem fent pensant que serien els més valents a l’hora de defensar la república?
Finalment sap que molts dels que els vàrem votar el 21D tindrem una enorme dificultat per tornar-ho a fer si seguim per aquest camí?

Cuando el estado español quiere eliminar un lider politico que le hace daño ( como Mas , Forcadell, Junqueras … los Jordis…) , LO HACE CON LA INTENCION DE QUE SE PELEEN LOS INDEPES PARA COGER LA SILLA Y QUE ADEMAS EL QUE LA COJA SEA EL MAS IMBECIL DE LOS ENEMIGOS …

Para eso ADULAN , CALUMNIAN, CREAN ENEMISTADES Y LEVANTAN SOSPECHAS DE TRAICION ENTRE LOS AMBIENTES CERCANOS A LOS POLITICOS SOBRE LOS QUE CAE LA RESPONSABILIDAD DE TIRAR DEL CARRO…

ESPERO Y DESEO QUE LOS QUE AHORA ESTAN DIRIGIENDO DENTRO DE CATALUNYA LAS FORMACIONES ESTEN VACUNADOS CONTRA ADULADORES , AMENAZAS , SOSPECHAS Y LA DEBILIDAD QUE LA SOSPECHA DE TRAICION CONLLEVA …

PENSEMOS QUE EL QUE DECIDIRA SI PASAN LOS PLAZOS SERA RAJOY , LE APOYARA EL CONSTITUCIONAL EN LO QUE DECIDA Y QUIEREN CONVOCAR ELECCIONES EN CATALUNYA PARA EVITAR EL PROBLEMA QUE CIUDADANOS ES PARA EL PP ,CON EL FRACASO DEL ALBIOL PARA LOS PROXIMOS 4 AÑOS …. si no convocan elecciones ANTES … los medios de comunicacion en España , no dejaran de hablar de Ciudadanos por lo que ocurra en Catalunya …

NADIE ES TAN INTELIGENTE COMO PARA SABER QUE HACER SIN EL APOYO DE UN EQUIPO POTENTE .. ¿VERDAD? , nadie ni Puigdemont ni Torrent … recuperen a Mas , Carod Rovira , el sr Fernadez de la Cup … la gente de Solidaritat … todos los que puedan , vienen tiempos muy dificiles . SORT –

És evident que hi hagut un important canvi a la Presidència del Parlament respecte a l’anterior legislatura.
No entenc massa les decisions d’en Torrent i alhora no tinc cap dubte que està prenent les més adequades, l’hi dono tota la confiança, així ens ho va demanar.

Però, aquesta decisió si que l’entenc i l’aplaudeixo. És molt arriscada, sí, però, fem un llistat de pros i contres. Els contres ja els heu enumerat a l’article https://www.vilaweb.cat/noticies/el-recurs-de-torrent-a-estrasburg-sobre-puigdemont-una-via-dificil-i-amb-risc/ i els pros? Pensem per un moment que Estrasburg decideix donar cobertura legal a la investidura –sigui com sigui aquesta- del President Puigdemont. Caram! Seria la millor notícia del que portem d’any i, probablement, el final del règim Rajoy.

Potser val la pena córrer el risc…

Tot plegat un joc de despropòsits que porta al desànim i a més un acaba pensant que des de l’1 d’octubre a cada bugada hem perdut un llençol. N’hi ha per molta estona d’aquest estiri i arronsa? La Soraya es deu està fent un fart de riure i això francament dol molt.

Quan es va anunciar que Roger Torrent seria el president del parlament, vaig llegir una frase que em va cridar l’atenció: “Aquests atributs li faran servei al capdavant de la presidència del parlament, però també haurà de deixar-se aconsellar, cosa que els qui el coneixen bé diuen que a vegades li costa.” Això, en aquest enllaç https://www.vilaweb.cat/noticies/perfil-roger-torrent-el-president-mes-jove-per-una-legislatura-historica-al-parlament/
No m’imaginava que aquesta faceta de la seva personalitat agafaria tan de protagonisme. En qualsevol cas, qui el va proposar com a president del parlament no va valorar amb prou cura aquella característica tal com la importància del càrrec a ocupar requeria.

Aquestapsicosi que ens embarga ens farà mal.Oi que no podem agafar al sr. Torrent i treure’l fora del Parlament? Doncs llavors cal esperar que les seves decisions donin fruit.
Amb l’estat d’ànim que tenim qualsevol cosa que passi que necessiti la resposta de la ciutadania podria quedar avortada per la nostra feblesa derivada dels cacaus que duem al cap. Parlo de mi consti, també.
Cal que ens serenem; això ho guanyarem amb una gestió intel.ligent de les emocios i de moment espanya porta avantatge perquè juga amb les nostres emocions com vol com si fossim ratolinets.

Començo a albirar com a desitjable la convocatòria de noves eleccions, amb transvasament de vot d’ERC cap a Junts x Cat i la CUP, que potser també arrencaria vots dels Comuns. Amb una mica de sort ERC arrossegaria també alguns votants del PSC. És arriscat, però però potser seria la manera de fer callar d’una vegada ERC.

La primera pregunta que cal fer és a qui està obeint realment Roger Torrent. I llavors crec que convindria investigar si és un talp. És una acusació greu que no tinc mitjans de demostrar, que quedi clar, i que per tant presento només com a possible hipòtesi. Però m’estranya molt que es comporti com es comporta, i que prengui sense consultar ningú decisions perfectament calculades per torpedinar el camí cap a la República. En tot cas, admeto que ja fa temps que no me’n refio, i que penso que no hauria de ser on és i que se l’hauria de rellevar per algú més fiable.

En el fons l’explicació és molt fàcil: la cúpula d’ERC, després de fer-se els milhomes durant anys exigint “DUI ja” i “tenim pressa” i dient que “el 9N no va ser prou agosarat” i “els convergents no són prou sobiranistes”, ara han agafat por. A les clavegueres de l’Estat probablement han vist prou bé la debilitat que representa la barreja infantil d’ambició per la presidència de la Generalitat i por a la repressió que té ERC i molt possiblement hi han tingut ja converses prometent-los l’alliberament d’en Junqueras si eviten que en Puigdemont sigui president… Alhora, com que veuen que perden els seus votants, no volen noves eleccions i reaccionen a tot amb tàctiques dilatòries… No caiguem nosaltres en l’equidistància, el que està fent ERC és gairebé sabotatge i cal dir-ho tal com és…

Veig cada vegada més gent indignada amb l’actitud d’aquests suposats politics independentistes de fireta, que no saben, o no volen, tirar endavant la República, cosa que qui va voler ja podia haver vist clarament abans de votar i més amb tot el que va passar l’octubre. Uns fets dels que encara no ens han explicat la veritat, i potser mai ho faran, per pura vergonya!
El que jo em pregunto és com tanta gent els ha votat i no ho va fer per la CUP, l’únic partit que deia, i segueix dient, les coses clares i actuant amb coherència i valentia, com es reflecteix constantment en els actes ( no només paraules) de tots els seus integrants, que demostren un compromís amb el país i la República, del que careixen, de totes totes, els demés, com veiem des de fa temps i ara cada dia es fa patent amb una claretat que fa esglaiar!
No sé quan hi pot haver unes altres eleccions, potser mai, però, si hi són, espero que sapiguem que és el que li convé al país, d’una vegada per totes…, de moment tenim el que merescudament mereixem per haver maltriat…, i això és responsabilitat de tots!

Una de dues. O Torrent és un geni i sap el que es fa o és un traidor. Admeto que em preocupa però confio en ell de moment. I espero que acabi sent un geni lleial, perquè sino tindrà que acceptar les conseqüències de tot el mal que haurà fet.

Normal que els catalans que us anem a votar tinguem aquesta sensacio del vostre poc encert i fins i tot anar picant paret i perdre i el nostre temps.
Pero a LA vegada, el meu cor vol que sigui real que hi ha alguna cosa mes, darrera els seus actes; pero a la meva edat analizó els fets i actituds recents i passats del partit del President Torrent i torno tocar de peus a Terra.
Potser el passat histórico d’ERC com a martirs, els hi pesa molt i ja no volen continuar sent les úniques victimes fisiques de l’estado ezpañol.
ERC, Srs. polítics, no es pot encapçalar un poblé, demanar-li tota la confiança i, en l’escena real intentar passar de puntetes i que el focus de l’ acusació, d’assimilar tambe els dies durs sigui de total immaduresa.
Espero de veritat equivocar-me, pero continueu amb la táctica de ” passar de puntetes”; la teoría s’acabat, no esteu a classe de política.es la vida i la historia del nostre país que está tambe a les vostres mans. Feu servir el seny, pero tambe assimileu que Ezpaña no canviara de cop amb una vareta mágica i respectara la justicia. Donde digo Diego………

Em sumo els comentaris d’Eduard Garcia i a la proposta de Joan Begué referent en Carles Riera, però si som una República:

El President legítim que ara es diu: Carles Puigdemont

Conseller en Cap o Primer Ministre/Conseller: Carles Riera

o bé:

President del Parlament: Carles Riera.

Els catalans ja tenim prou maldecaps i prou ensurts com per tenir un President del Parlament i el seu partit fent la gitza i entorpint allò que va sortir clarament a les urnes el dia 21. I si el Sr. Torrent està intimidad per el Govern espanyol, que seria molt humà, que dimiteixi, ningú li ho reprobaria però ajudaria a seguir endavant. Que faci allò que està tant de moda: un pas el costat.

Senyor Partal, lamento que doni exclusivament un únic punt de vista. Si dos es barallen, és cosa de dos. Dos punts de vista. Dues opinions.
Vostè mateix, és el seu editorial. Però els que volem estar informats volem la informació complerta, i decidir nosaltres a qui ens creiem o què pensem que ha passat. Lamentablement, els seus editorials ja fa temps que només escoltem la opinió d’una de les parts, essent vostè més part de la baralla que no de la reflexió.
No sap pas com ho lamento.

Senyors i senyores que no dubten a titllar de traïdors, deslleials, bojos, etc… a la gent d’ERC. Estan faltant al respecte a bona part dels independentistes. ¿Què passaria si contestéssim amb el mateix to? ¿Ajudaria? ¿O perjudicaria? Potser… potser paga la pena no escriure res, si només serveix per aprofundir l’escletxa política entre uns i altres. Hi ha estat sempre.
Som forts perquè som molts i molt diferents.
Però la part negativa d’això mateix és que pensem molt diferent i és complicat entendre’ns en el com i quan. Ens costa molt d’arrencar. Però així és el nostre poble. I ho seguirà sent sempre, espero. Així que cadascú pensi quin paper vol fer en aquesta auca.

Comença a semblar realment dramàtic, però no exclusiu de Catalunya. Que ningú s’estiri els cabells, perquè a la “Villa y Corte” passa el mateix, i si no se’ls nota tant, és només perquè viuen en un règim del terror. Si no recordo malament, les grans manifestacions per la independència van començar, no pas per un impuls dels polítics, ni perquè els partits polítics es posessin, encara que fos només per una vegada a la vida, al costat del poble. El “ja n’hi ha prou” va sortir directament del poble, i les corredisses per a posar-s’hi al davant van ser notables per part de polítics i dels partits. Aquestes màquines destructives i egocèntriques que són els partits, són capaces de destruir per enèsima vegada el que volem els ciutadans? No hauria de ser així. Si realment volem una República prou valenta per a enfrontar-se al Borbó i a l’oligarquia espanyola i catalana, hem de tornar a sortir al carrer. Hem de ressuscitar l’esperit de la Muriel Casals, pacífics sí, però no obedients amb l’opressor. Cal que recuperem el protagonisme, i si no hi ha cap polític disposat a ajudar-nos, ho haurem de fer sols. El poble no ens hem discutit mai durant tot el Procés, i tenim clar que els objectius s’assoleixen amb la unió i no amb odis i dispersions. No amb personalismes absurds ni amb casinos de perversió política, megalòmana i desobedient del vot del poble.

Jo ja en tinc els collons plens d’aquests de ERC i diria que no sóc sol.

A vore quina torrentada mos porta avui ERC.
A les properes eleccions ERC desapareixerà del mapa.
Roma no paga a traïdors

El President Puigdemont va demanar al President Torrent que l’investis amb garanties. Espero que sigui la seva estratègia.

Veig molts comentaris en contra d Torrent i ERC. Si el q es veu, és la veritat (q ho dubto), erc perdrerà moltíssim suport en unes futures eleccions, i la participacio dls indepes també s’afectarà, cap a la baixa.
Per altra banda he sentit q la decisió d Torrent no ha estat unilateral, Josep Costa ho sabia i va estar-hi d’acord…..??? A qui hem d creure?

La situació, és interessant. Som un poble ingovernable. No em de tenir por. La situació no és de dictadura oberta i no ens han de fer por parlar clar, com la Mireia Boya. No ens han de fer por les urnes, malgrat que intentaran les il·legalitzacions. Ingovernables com els irreductibles Gals. Estem en el somniat xoc de trens, encara que sigui dolorós i les expectatives són immenses.

Fa la sensació que ERC no ha pogut pair el resultat electoral del 21D en que les enquestes li auguraven un resultat molt més ampli i per davant de Junts per Catalunya. El problema d’ERC és que segueix pensant en clau autonòmica i sobretot ha posat un fossar entre el partit i el poble. En aquestes eleccions passades, tan els que van votar a ERC com a Junts per Catalunya volien exactament el mateix. A les campanyes de les dues formacions es donava el mateix missatge, restablir el govern legítim cessat per l’aplicació del 155. Conec a moltíssims votants d’ERC que en aquesta ocasió haurien votat sense cap recança a la candidatura del President Puigdemont. Dona la sensació que els polítics no han estat amb nosaltres a les grans manifestacions, o pot ser que el cordó de seguretat reservat als VIP’s ha impedit que s’hi barregin, perquè és feridor el desconeixement emocional que tenen del sentiment del poble que els segueix. Sentiment és una emoció raonada, passada pel còrtex temporal. És el desig d’independència. Les sigles ja tan se val. Quan se n’adonaran d’això, potser ja serà massa tard i alguns hauran saltat del tren per cansament. ERC, si segueix en clau autonòmica, en “lluita pel poder”, si segueix confrontant-nos, seguirà perdent la confiança. Poseu-vos les piles i llegiu bé al poble.

Torrent és una persona molt complicada.
Però no perdem de vista que és el nostre enemic capaç de totes les aberracions per dividir-nos és l’estat espanyol.

Si perdem de vista que Ñ sempre ens ha amenaçat sistemàticament ens podem fer molt de mal entre nosaltres.
Penso que malgrat les diferències, normals en tot País, estem cercant la llibertat amb un tirà que vigila amb un aparell quasidemoniac. Nosaltres ens tenim a nosaltres.

Deia Muriel: Estimem-nos.. encara que algun polític dels nostres ens posi en perill per qüestions poc clares.
Podem criticar Torrent sense despreciar-lo com persona amenaçada pel poder absolut.

Estimada Muriel, avui i sempre la família d’Òmnium Cultural et recordem amb un SOMRIURE. És el que ens vas ensenyar a fer per perseguir el SOMNIS.

Des de la presó, el nostre president Jordi Cuixart et diu: “Avui fa dos anys que vas marxar i el teu mestratge ens és més present que mai. Estimem-nos!”

Hi ha un aspecte que no solem considerar en política, i és el caràcter de cadascú. A banda del partit. Tinc la impressió, repassant no únicament els actes sinó la biografia del Sr Torrent, que respon a una estructura de caràcter que tendeix a aquest tipus d’accions (amb tot el respecte, i podent-me equivocar). Per tant, aquest aspecte s’hauria de tenir en compte en els nomenaments i funcionaments d’equips, per ponderar-los col·lectivament i madurar grupalment. Altrament, fóra bo triar nous perfils.

Ni traidor ni inepta ni res de tot aixo, el problema del Sr. Torrent es que te por ,molta por. Avui dia si el President del Parlament te por , millor un pas al costat, i posar un politic valent de President. Només cal veure i escolta molts politics quan van a declarar per veure la por que hi ha per tot arreu. Fins i tot hi ha persones que voldrien pero no porten el llaç groc, ni posen banderes el balcó, per por, la por esta calan.

EN MADRID BAILAN DE CONTENTOS …. y se esta cumpliendo lo que adelanto EL SR LOPEZ TENA:

FRACASAN , BUSCARAN CULPABLES INDEPES PARA RESPONSABILIZARLES DEL FRACASO Y LUEGO PEDIRAN EL VOTO PARA EVITAR QUE MANDEN LOS UNIONISTAS ….

¿DONDE ESTAMOS ? …. RESPONSABILIDAD , parad los comentarios salidos de tono , pensemos que el actual presidente de la generalitat con capacidad decisoria y de CONVOCAR NUEVAS ELECCIONES es RAJOY …. y el tiempo esta pasando , y el tribunal constitucional haga lo que haga Rajoy , le dara la razon… y NOS CONVOCARAN LAS ELECCIONES EN UN MOMENTO EN QUE NOS OSTIEMOS LOS INDEPES ….

RACUPEREN LOS CONSEJOS DE LOS LIDERES Y EX LIDERES INDEPES de la CUP , PDCAT Y ERC … MAS , CAROD ROVIRA , FERNANDEZ ….. HACE FALTA SU SENTIDO COMUN..

Després de llegir l’editorial i totes les opinions, arribo a la trist conclusió que 32+36=68…… al temps

Havent sentit, com suposo que hem sentit, totes les parts implicades en aquest conflicte al llarg del dia d’ahir, em sorprèn l’editorial de l’admirat Partal. La guerra de guerrilles entre JxCat i ERC és inenarrable, en totes direccions. I mentrestant gent a la presó i el 155 en aplicació. Quan deixaran de fer l’spin doctor de fireta i començaran a fer política?

Trobem a faltar a la Muriel Casals, a la Carme Forcadell, al Carles Puigdemont. Entenc la lleialtat dels electes d’ERC cap als seus líders, empresonats o imputats. No em sobta la rivalitat ben legítima entre els partits, independentistes o no. Però les actituds del Sr Torrent costen de digerir als qui creiem en la legitimitat revalidada del President. No entenc l’estratègia de complaure a Madrid. És curiós que JuntsxCat sigui ara més compromesa amb la república catalana que qui sempre han presumit de ser-ho.

SORPRENENTS PERÒ MALICIOSES.
Són desicions sorprenents perquè tenen moltes interpretacions desconegudes però plausibles. Estaria d’acord amb molts comentaris: Danny Norton, Eduard Gràcia, Maria Sort…

Torrent potser aprofita el càrrec per marcar un perfil polític de dirigent, amb iniciatives pròpies; potser segueix una estratègia autonomista marcada pel seu partit; potser–i sobretot quan és fa d’una forma tan provocadora, sense comunicar les desicions– respon a pactes secrets d’intencions destructives per la investidura; potser encobreix la por amb teatralitats de forma irresponsable, en comptes de parlar clar i donar un pas al costat…

En tot cas, ¿que pensa de nosaltres, dels milions de republicans que veiem com la nostra voluntat expressada el 21-D l’està malmetent i ajornant ? ¿Què pensa quan conscientment esbomba la unitat de les forces sobiranistes amb les seves desicions impròpies d’un president que ho és per tirar endavant la república i no pas frenar-la?

Sigui pel que sigui, la única certesa: està pervertint la voluntat de les urnes del 21-D, trencant la unitat i això és molt greu.

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Permeteu nombrar la paradoxa del gat de Schrödinger és un experiment mental publicat pel físic Erwin Schrödinger (1935) per tal d’il·lustrar la complexitat de primitives interpretacions al voltant de la mecànica quàntica, en traduir les conseqüències d’esdeveniments subatòmics a sistemes macroscòpics.
La situació política de la Nostre República ja instaurada i amb PRESIDENT, no cal tot això: ni eleccions, ni investidures. Només cal trova recolzament a on sigui per acabar d’ instaurar la Nostra República. I sobretot alliberar el Nostres Polítics presos, més ben dit HOSTATGES del neofranquisme.
Sembla que aquests dictadors estan jugant amb totes les possibilitats per comprovar si el gat està viu o mort.
Per tant no em sembla malament que el Senyor Torrent hagi vist tot això (de forma molt lloable) i estigui guanyant temps i endarrerint tots els assajos quantics del feixuc feixisme del neo franquisme taronja i blau.
La veritat és que la REPÚBLICA CATALANA té poc joc i l’ únic que hem de fer és tindrà paciència i confiar amb els polítics que vàrem escollir.
només hauria de presentar situacions per la supervivència i situacions per

El teòric experiment d’Schrödinger del seu famós gat l’aplicava al món de les partícules subàtomiques com bé dius. Ente aquest món i el món de les molecules i cel·lules encara s’està cercant la baula, el de la política encara queda més lluny per

El teòric experiment d’Schrödinger del seu famós gat l’aplicava al món de les partícules subàtomiques com bé dius. Ente aquest món i el món de les molècules i cel·lules encara s’està cercant la baula, el de la política encara queda més lluny …

Necessitàvem representants disposats a tirar endavant la República…
Quan vam veure que, abans del #1O, del Govern de Puigdemont es van despenjar alguns Consellers que no volien assumir riscos, molts vam pensar que a les llistes del #21D, no hi hauria ningú que no estigués disposat a posar en risc el seu patrimoni o anar a la presó.
I és aquí on els que van votar ERC, es van equivocar.

Talp en Torrent? Au va! Quina psicosis col.lectiva. difícil meditar amb seny amb totes aquestes projeccions mentals… el que estem fent és modular les idées botjes dels rivals navegant perduts enmig de les nostres llinternes de pors, nosaltres fem el camí… construim o ens deixem atemorir.

Llàstima de vot útil que varen fer molts votants de la CUP pensant que ERC era valent, republicana i independentista.

La CUP és molt mes coherent en el manteniment de la seva postura.
Fixem-nos en Mireia Boya, manté les seves conviccions, no abjura de res, perquè fer-ho no serveix de res davant d’un aparell represor fatxenda que es creix mes davant qualsevol debilitat.
De què li ha servit a Oriol, Quim,… etz.?

Tornant a les sortides d’en Roger Torrent.
Estic d’acord amb les paraules de Salvador Aregall.

Faig meves les preguntes d’una altra subscriptora :
El president del parlament va per lliure o segueix les ordres d’Esquerra?
Esquerra està d’acord amb investir Puigdemont o només ho diu perquè no s’atreveix a dir que no vol?
Esquerra està disposada a tornar a l’autonomia?

Si en Roger Torrent te por, que faci un pas al costat, o que el seu partit li faci fer.
Això sí, si ERC ha paït que la seva estratègia de ser els capdavanters de l’independentisme li va sortir malament. Perquè això era el que volia quan va voler anar per separat i no amb el President legítim foragitat pel cop d’estat del 155.
Només cal recordar les contradiccions de Marta Rovira “volem una presidència efectiva”, “Puigdemont és el nostre president”, però no es mullen.

Ara mateix noves eleccions perjudicarien ERC, beneficiarien la CUP, però també perjudicarien el procés cap a la República, doncs crec que molts electors manifestarien cansament.

O potser aquesta és la estrategia del gobierno amb l’ajut d’en Roger Torrent?

I la versió d ERC, a través del seu portaveu Sergi Sabrià, per què no comtpta, Vicent??

El 1453, la vespra que els turcs otomans van entrar a sang i foc a Constantinoble, els savis bizantins tenien una animada discussió teològica sobre el sexe dels àngels. De llavors ençà, la ciutat es diu Istambul i la governa cada dia més autoritàriament un tal Erdogan des d’Ankara. Qui tinga neurones per entendre que entenga.
En temps de torbament no fer mudança, diu la màxima ignasiana i, tot i no ser massa devot, em pareix d’alt risc pensar en nous comicis. Abans demanaria seny a partits i parlamentaris, anar per feina i obrir un temps de reflexió post virreina Santamaria, donant a Brussel·les el que és de Puigdemont i a Barcelona el que és urgent. El temps no s’acaba si no ho diu Rajoy.

El poble no dubta, ni té embolics mentals, en tot cas son alguns politics, concretament d’ERC, els qui hauràn d’aclarir algunes coses. Ni el Sr. Torrent es tant imprevisible, incongruent i individualista com sembla, ni ERC està per la labor de fer equip. Només cal veure les crítiques que (no) reb del seu partit….

Jo dono per fet que per el camí actual no anem enlloc, és una via morta, de manera que potser es pot mirar la situació amb perspectiva i tractar d’anar per feina, m’explico:

El nostre president legítim es Carles Puigdemont, ja que el 155 no el podia destituir. Doncs bé, un cop vist que el govern espanyol no accepta les seves propies eleccions del 21D, reivindiquem la legitimitat que ja teniem i que legalment no ens podien prendre.

Fem efectiva des de Brusel-les, la República proclamada el 27O i que es nomeni un govern a l’exili, presidit per Carles Puigdemont, que ja va ser investit en el seu moment i no cal fer-ho dues vegades.
Aquest govern, que comenci a treballar des d’ara mateix, entre d’altres tasques, recabtant fons per fer-lo viable en el temps.

El Sr Torrent si vol, que comenci per impugnar al TEDH la destitució del president i tots els consellers, per la via del 155, que això sí que ho pot fer, sense prendre mal.

Al Parlament, que s’investeixi provisionalment, un/a conseller/a en cap, depenent del President Puigdemont, com a president/a de la Generalitat, que seguint la legalitat imposada, administri el país en les condicions possibles.

Tot plegat, sembla més un problema de valentia que no pas de possibilitats reals.

Ah i oblidem-nos de la via morta actual, no porta enlloc.

Recolzaria el que vostè proposa, sr. Mulet, i a més estic d’acord amb el seu diagnòstic.

El que em provoca cacau mental, ja que en fa esment, és recordar aquells missatges del MH Puigdemont. El considero intel.ligent prou com per entendre que si ell ho reu és que efectivament ERC l’ha sacrificat (el temps verbal importa) i que en conseqüència, en alguna mida, s’han venut. I a la vegada la necessitat de donar-nos confiança uns als altres com a requisit indispensable per assolir l’objectiu: si ara ens posem a matar és la fi. Probablement desconeixem l’abast del “pla Moncloa” i només veiem la punta de l’iceberg, tot i que no és molt difícil tampoc d’entendre de què es tracta. Els rivals estan a matar per culpa de la repressio de l’amo, i això ha estat així sempre.

El que llavors no veig és que fa el nostre President: seguir el joc, esperar, mirar d’imposar el mandat?

Aquest és el meu personal cacau.

Un apunt de constatació per si serveix…
Molts comentaris aborden Torrent com un polític d’ERC i ni pas com el president que ens representa, és a dir, també fem comentaris autonomistes.També m’esborrona que en absència de per on seguir dels dirigents hi hagi tanta quantitat de solucions. I ho dic pensant que té la seva lògica.

Eva Salas, les teves opinions i comentaris reflecteixen la intensitat i noblesa amb que vius la situació.

Personalment, no tinc cap interès en tirar per terra cap partit o col-lectiu que porti per bandera la República, però entenc les crítiques, o així les faig jò, des de l’esperança de sacsejar aquells que intencionadament o bé per por, actuen en la direcció oposada a la que cal.

Pel que fa a Carles Puigdemont, penso que tenim molta sort de comptar amb ell, ja que poques vegades es pot tenir al costat, un líder amb la noblesa, ideals i alçada de mires, que té ell.
Ningú és perfecte, però i crec que peca de massa bona fè. Es aqui on l’hem d’ajudar.

Convicció, fortalesa, perseverança. Anims!

Un comentari en resposta a l’Eva Salas. Tal com ho veig, l’evidencia es innegable: la cupula d’ERC s’ha venut (o es vol vendre) a canvi de la llibertat del seu lider i un parell de poltrones. De fet, la evidencia esta tant en els whatsapps d’en Puigdemont com en els propis comentaris dels liders d’ERC sobre sacrificar en Puigdemont i fer una investidura “sense risc” (que obviament, en una situacio de confrontacio com la que vivim, nomes es pot aconseguir si pactes amb l’enemic). El que intenten els de JxCat es precisament reconduir-los perque, com tots sabem, nomes guanyarem si estem tots units. Tanmateix, malgrat que la unitat es necessaria, i la confianca es una condicio basica per a una unitat solida, aquesta confianca no es pot donar a cegues, altrement no es mes que una forma mes d’anar amb el lliri a la ma (cosa que els catalans ja fem massa sovint). Quan s’ha abusat de la confianca, com clarament ha fet ERC. el que cal es trametre un missatge ferm que la confianca cal guanyar-la i que aquells que n’abusen son castigats – sigui a les urnes, o amb manifestacions, o senzillament no dirigint-los la paraula, tot depen de la situacio. Dit d’una altre manera, precisament perque la confianca es tant important cal deixar molt clar que abusar-ne no queda impune – i vet aqui l’explicacio de per que JxCat fa l’escandol que fa cada cop que ERC traeix un cop mes la confianca dels votants sobiranistes…

El que em preocupa precisament es que, ara que els govern espanyol sap que ERC es sotmet tan facilment a la seva pressio (el pal judicial i la pastanaga de les poltrones), seguira apretant aquest boto que sap que funciona, i com a resultat ERC, tal com es ara, no sera mai un aliat fiable dels altres partits sobiranistes – i aixo, aixo si que pot fer-nos a tots molt de mal…

Eduard Gràcia, estic d’acord. Es per això que cal tirar pel dret a fòra.

La cúpula d’ERC te pànic.
Com molts crec que cal desobeir tirant pel dret.

No crec que els hagin promès cap poltrona.
Recordem que la Ex-conselleria d’economia (Junqueras) era de les que havien avançat més les estructures d’estat. Però el maltractador és molt fort.

Desobediència i ‘tirem pel dret’.. des d’on sigui.

Gràcies per les vostres respostes.

Si n’esteu segurs cal aixecar la veu, sense esperar, per denunciar la situació

una situació terrible.

ERC, i Junqueras, no reaccionaran si no senten un clam contundent de repulsa i denuncia.

Potser creure que tenen capacitat de reacció és seguir aferrant el lliri?

Cal enfrontar la realitat sigui quina sigui

i foragitant l’enemic: la por, … i la covardia.

El millor alor és la noblesa del MHP P. Som afortunats. Em sentiria miserable defenent la unitat d’un pais governat pel tal eme rajoy i companyia.

Visca Catalunya!

Recorda Eva Salas: Convicció, fortalesa, perseverança….i una mica de paciència.
L’important es arrivar.

El tribunal de la inquisició tenia els mateixos “motius”, cap, per empresonar a Mireia Boya, perquè no ho han fet? perquè no els interessa posar mes llenya al foc. Fa uns dies, jo mateix deia en un comentari que com mes encausats i mes empresonats facin, se’ls hi giraria en contra. Per tant cal una resposta contundent de rebel·lió i de desobediència civil i una manifestació publica clara i contundent a favor de la independència de Catalunya. Som una Nació!
Prou dilacions i prous mals de caps de despatx, tirem pel dret el que el poble de Catalunya va manifestar en les darreres eleccions. Independència de Catalunya. El nostre president és Carles Puigdemont. Si hem tingut valentia i resistència per arribar on hem arribat no ho tirem per la borda. Molt honorable President del Parlament senyor Roger Torrent, compleixi les seves paraules: “Defensaré fins a les últimes conseqüències els drets polítics de tots els polítics empresonats i exiliats”.
En paraules de Muriel Casals: Es hora d’avançar units, deixem les discrepàncies a banda……deixo el vídeo: VID-20180214-WA0002.mp4

La cosa és molt simple: tot acatament del que decideix l’AUTORITAT espanyola equival en darrera instància a reconèixer la LEGITIMITAT d’aquesta, en allò que ens obliga a fer. Si davant d’aquesta evidència l’únic que podem esgrimir com a defensa és la por a les conseqüències (“és que si no obeeixo, llavors…”) per a la nostra persona, hem de ser, almenys, molts conscients de tres coses:
– estem sent derrotats, deixant que l’enemic, havent trobat el nostre punt feble, el nostre “preu”, ens guanyi
– no estem actuant en clau col.lectiva: pensem més en “salvar-nos” individualment que en en crear un moviment en cadena que permeti l’alliberament del país
– donem al nostre somni menys valor que al nostre benestar personal: marcant un sostre, un llindar a partir del qual abandonem, amb armes i bagatges, com qui diu a la deriva, les nostres conviccions
Aquest capteniment és prou humà, però cal preguntar-se si no és un greu handicap, segons com insalvable, per poder assolir el nostre objectiu nacional.

Jo vaig defensar que la suspensió de la investidura era bona per la República, ja que deixava a plena exposició pública nacional i internacional el tret que acabava disparar-se al peu el TC amb la causa sobrevinguda que crea el 27 de gener.
Puc entrendre que el president del Parlament no acceptés a tràmit la proposta de modificació presentada per Junts per Catalunya per a modificar el reglament i permetre la investidura telemàtica (no crec que s’hagi de modificar res quan al reglament actual no hi cap prohibició al respecte, ja que fer-ho suposa dubtar de la legitimitat vigent).
Puc entendre que s’efectuï una demanda al TEDH, tenim raons més que suficients per demanar dret d’ampara.

El que no puc entendre!!!!!, és que tota aquesta estratègia s’efectuï unilateralment sense pactar, ni tan sols consultar, amb els teus “socis” i companys de viatge JuntsxCatlaunya i la Cup.

Un comentari sobre les ultimes noticies de la declaracio de la Mireia Boya (i em penso que en missatge d’en Joan Orti va en aquesta direccio). Per que l’han deixat anar despres de desafiar-los? Doncs precisament perque saben que no en treuran res d’engarjolar-la, al contrari. Tenen en Junqueras, en Forn i els Jordis a preso perque amb aquests quatre hostatges creuen que fan pressio a les quatre entitats (ERC, PDECat, ANC i Omnium) per a que abaixin el cap – i en el cas d’ERC com a minim els esta funcionant bastant be. Tancar la Mireia Boya nomes els serviria si creiessin que aixo serviria per a moderar la CUP – pero com que esta clar que seria a l’inreves, no els paga la pena la mala imatge de tenir mes presos de conciencia. La qual cosa ens marca el cami: cal continuar desafiant el seu poder fent allo que ells menys volen que fem – i aixo ara, naturalment, passa per investir el President Puigdemont…

Benvolgut Eduard Gracia, crec que tens tota la raó, a la CUP hi ha gent no tant pacifica, ni tant poruga, els govern espanyol, només s’atreveix amb els més mansos que sota presó, accepten el 155, això ens indica que es cert lo que va dir Rosa Parks, “com més obedient era, i més m’ajupia, més em maltractaven”, sempre he dit que lo espanyol es un gran decorat, que està buit per darrere, també son humans, i no volen provocar a segons quin grups, potser hauriem de treure una lliçó d’això, ara però, veurem que fan amb l’Anna Gabriel…

https://t.co/oYEv3DhngF

Si voleu defensar la presidencia de Puigdemont, podeu signar aquesta peticio i fer-la circular.

faré un símil basquetbolístic, cada cop estic més convençut que en roger torrent és el que era aíto garcia-reneses al barça de bàsquet dels ’90; un agent infiltrat de madrid

Jo sí que vull noves eleccions, com més aviat millor, i que ningú no voti el partit traïdor que no es va voler doblegar a anar junts amb en Puigdemont, que del primer moment ja va parlar de guanyar (a qui?, a “convergència”) i fer “presidenta” la Rovira. Ells han donat una imatge internacional deplorable de l’independentisme. Els va agafar un mal de ventre, quan la candidatura de Puigdemont els va passar al davant.
Catalans, hem de tocar de peus a terra: AMB ERC SOLAMENT TINDRÍEM 4 ANYS MÉS D’AUTONOMIA AGONITZANT. FORAGITEM-LOS PER SEMPRE, ELS TRAÏDORS. NOVES ELECCIONS!
Hi ha una altra raó, per fer-ho. La mateixa que hauria d’haver fer reaccionar en Puigdemont el 20-O. Quan Europa li demanava desesperadament que no proclamés la República. Ell la va cagar, quan va recular: quan veus que algú té por d’una cosa, FES-LA! Senyal que és la bona tria, que cou a l’enemic. Ara ERC té terror d’unes noves eleccions: FEM-LES, senyal que això els farà mal. No la tornem a cagar. I guanyarem, catalans, guanyarem!

Som molts els que estem pendents d’actuacions com les del 1O i el 3O, i espero no ens desinflem. Estem buscant la llum per tot arreu. Penso que unes noves eleccions, seria una contradicció inicial pel independentisme, però un victòria mes a llarg termini. I els veritables guerrers de casa nostre serien els polítics nous, per assumir el que els votants volem: República. I fer una neteja “reset” de tots que hi ha ara, que tenen por, per les amenaces dels unionistes. I la força dels 2,1 milions ens augmentarà i ens ajudarà amb mes força, per aconseguir ho : Un partit de guerrers politics… proposta

Torrent qui et mana?
Tanta imprudencia i falta de col.laboracio amb qui t’ha donat el poder es de traidor o cregut irresponsable.

Sembla clar que l’Esquerra sempre ha fet coses extranyes i, de vegades, fent la punyeta, de totes maneres, crec que val la pena, seguint les recomanacions de Joan Canadell, seguir tenint confiança en què els nostres polítics saben el què es fan !

Deixem-nos estar de traïdors i de qualificatius pel broc gros. Si pensa que pot prendre decisions NOMÉS perquè te poder vol dir que no te el perfil adient per a ser President del Parlament i s’ha de canviar, llevat que les explicacions que ha de donar I HAURIA D’HABER DONAT, siguin aceptables. No se com funcionen els partits polítics però si que sé que quan una peça no funciona es canvia. No és un càrrec per a crear problemes, precisament.

“seguir tenint confiança en què els nostres polítics saben el què es fan” =
continuar de tenir confiança en els nostres polítics, que ja saben què fan

Però és clar que saben què fan, per això els d’ERC no volen noves eleccions. Aleshores, FEM-LES I QUE NO AIXEQUIN MÉS EL CAP ELS TRAÏDORS!!

Antoni López, si canviem solament una peça, no farem res. És ERC sencer que no hem de votar mai més.

Ja es veia que ERC a les eleccions de desembre decantava cap unes autonòmiques, perquè sinó tanta insistència a convencer a els de podem per què votessin a favor del si?
Només per què volien guanyar les eleccions en via autonòmica cedint al xantatge de Espanya amb els presos polítics, els fa por la república i a el nou president del parlament encara més

Quizas si esta via sale bien , se podria aplicar a las prisiones provisionales de los jordis y resto de politicos … de momento a esperar buenos resultados … las formas tan deficientes como cuando Puigdemont declaro y suspendio la republica con un retraso de horas … cosa mas importante que un recurso a Bruselas …

SIGAMOS UNIDOS QUE SI NO ESPAÑA NOS COME . GRACIAS A PUIGDEMONT , JUNQUERAS , LOS JORDIS , LOS ENCARCELADOS Y EXIALIADOS … GRACIAS A TODOS , POR ELLOS Y POR LOS DEFENDIERON LAS URNAS EL 1-0CT … POR TODOS … NO CAIGAMOS EN LAS PROVOCACIONES DE TROLLS ESPAÑOLES UNIONISTAS …

Si volem una República catalana independent i comencem a acusar a determinades forces polítiques de traïdores serà molt més difícil aconseguir-ho. Sort que molt d’aquests opinadors de sang calenta i poc senderi no són a la mesa de negociacions perquè el trencament ja seria un fet. Sense el bloc de Junts per Catalunya no es pot aconseguir la independència però sense ERC tampoc. No ens equivoquem d’enemic i fem un favor als unionistes.

I si Torrent fos un submarí del Govern de Madrid?
És estrany com en tan pocs dies ha pogut enfadar als 3 grups presumptament independentistes (sembla que ara ERC, de moment, es desmarca) i aigualir els resultats de les eleccions.
Entenc que la seva feina és molt difícil i li falta suport però potser el càrrec al Sr. Torrent l’hi ve una mica gran. Poden els grups parlamentaris des-nomenar-lo i triar un home de consens amb més experiència?