El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

TEMA DEL DIA
El 20 d’abril de 1990
el príncep Felipe de Borbó va presidir una sessió solemne del Parlament de Catalunya. En la primera visita oficial a la cambra, preparada mil·limètricament, va fer un discurs ple d’elogis envers els catalans, la seva llengua i les seves institucions d’autogovern. No tan sols va fer servir el català en una part de la seva intervenció, sinó que va pronunciar una frase que va quedar gravada per a la història: ‘Catalunya serà el que els catalans vulguin que sigui.’ Unes paraules que van ser interpretades com un aval al dret de decidir.

Era un parlament i un moment polític molt diferent de l’actual. Aleshores la monarquia havia desplegat una operació de seducció de Catalunya, per mirar de vendre el successor de Juan Carlos I com una persona sensible a les reivindicacions catalanes i capaç de dirigir una reconversió de l’estat espanyol més respectuosa amb la seva realitat interna. Tot això ara sona a pre-història. No únicament no s’ha complert cap de les expectatives que en aquells moments una part del catalanisme podia esperar d’un nou rei, sinó que s’han confirmat els pitjors auguris, que Felipe VI avala la repressió de l’estat contra Catalunya i les mesures del govern de Mariano Rajoy de suspendre les institucions catalanes. El discurs del 3 d’octubre va ser l’escenificació del seu paper d’avalador de la política repressiva de l’estat sense concessions, sense matisos, sense cap distància.

El rei Felipe VI ha renunciat a cercar un perfil polític d’arbitratge i a fer de mediador en el conflicte entre Catalunya i Espanya, però sobretot ha optat per ser part del conflicte. I, com a part del conflicte, també ha posat la corona en joc, i el seu futur va vinculat a la solució del conflicte. Inhabilitat com a negociador, una victòria de l’independentisme no tan sols durà la República a Catalunya, sinó que també pot fer trontollar la corona a Espanya, encara que molts republicans espanyols no ho vulguin veure o admetre. Potser perquè són més espanyols que no pas republicans.

El 1990, quan va pronunciar aquelles paraules, Jordi Pujol governava amb majoria absoluta i entre el Palau de la Generalitat i la Zarzuela hi havia un telèfon vermell, que no servia tan solament per a mantenir la comunicació sinó també per a corregir alguns ‘excessos’ centralistes de la Moncloa. Tot això avui és inexistent, s’ha polvoritzat. Però també ha tingut conseqüències: en aquell parlament hi havia sis diputats d’Esquerra Republicana, dels quals només tres eren independentistes: Josep-Lluís Carod-Rovira, Àngel Colom i Miquel Pueyo.

Vint-i-vuit anys després n’hi ha setanta, dos més que la majoria absoluta de la cambra. I el president del parlament ja no l’aplaudeix, com aleshores, sinó que el deixa plantat, amb la resta d’institucions catalanes fent pinya. I Felipe VI ja no pot venir a un sopar oficial a Barcelona sense que la policia blindi els carrers per on ha de passar i reprimeixi les protestes que aixeca la seva visita. Catalunya ha canviat, però Espanya no ho vol admetre, ni la monàrquica, ni la republicana, si és que aquesta segona existeix.

MÉS QÜESTIONS
Puig s’indigna amb Rajoy pel finançament.
El president de la Generalitat no amaga el seu malestar amb Mariano Rajoy per la negociació del nou model de finançament, que no tan sols no ha començat, sinó que els indicis que hi ha no són positius per a als interessos valencians. Ximo Puig està preocupat perquè el president espanyol avala les tesis de les comunitats del nord de l’estat espanyol, que volen que el futur sistema tingui molt en compte la dispersió i la despoblació. Aquestes comunitats són Galícia, Astúries, Castella-Lleó i Aragó. Precisament va ser a Saragossa on Rajoy va beneir dissabte aquests criteris, que topen amb els del govern valencià, que aspira a un model que preservi la suficiència financera per a poder assumir la despesa en sanitat, educació i serveis socials en igualtat de condicions a tot l’estat espanyol. L’endemà li va respondre Puig, en un acte de partit a la Marina Baixa, on va dir: ‘Rajoy és deslleial i genera més problemes de discriminació als valencians. No ens quedarem callats davant tanta incompetència.’

Creix el malestar dels empresaris valencians. Els empresaris valencians estan preocupats pel poc pes i la manca d’influència que té el País Valencià a Madrid. Ho ha reconegut el president de la patronal, Vicente Boluda, en l’acte de clausura de l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE). Tot i que pronostiquen un bon 2018, els empresaris valencians estan preocupats també per la ‘inestabilitat política’ espanyola, que, segons Boluda, s’ha d’atribuir també a ‘l’auge dels nacionalismes separatistes’. Així i tot, els empresaris valencians tenen previst de fer un gran acte pel corredor mediterrani el mes de setembre a Barcelona. És una campanya que començarà el 12 d’abril a Algesires i, després de nou actes entremig, es tancarà el 27 de setembre a la capital del Principat.

Cimera lingüística mundial a Andorra.  El cap de govern, Antoni Martí, i la secretària general de la Franconfonia, Michaëlle Jean, han acordat d’estudiar la possibilitat que es faci a Andorra una trobada de líders de les quatre comunitats lingüístiques: la Francofonia, la Comunitat Iberoamericana, la de Països de Llengua Portuguesa i la Commonwealth, dins la Cimera Iberoamericana que es farà al Principat el 2020. Martí ha destacat que Andorra és l’únic país que pertany a la Francofonia i a la Comunitat Iberoamericana i que ha presentat la candidatura per ser observador a la Comunitat de Països de Llengua Portuguesa. Jean ha destacat la diversitat lingüística del país i el fet que les quatre comunitats elaboren conjuntament un full de ruta i un pla d’accions internacionals que serveixi de testimoni dels valors humanístics. Jean és aquests dies a Andorra per fer pressió a favor de l’ús del francès en un territori on el català és l’única llengua oficial. El Parlament de Catalunya també consta com a observador a l’assemblea de la Francofonia des del 2008.

LA XIFRA
900 euros
serà l’ajut per lloguer que rebran els ciutadans de les Illes que acreditin que ho necessiten. El govern balear ha acordat de complementar l’ajuda de 600 euros que dóna el govern espanyol, perquè la considera insuficient.

L’ÚLTIM ADÉU

Merxe Banyuls ha mort avui. Era amb Joan Monleón una de les veus d’Els Pavesos,  un grup de música popular nascut a València a principis dels anys 70 a la Falla Corretgeria-Bany dels Pavesos de Ciutat Vella. Després d’oferir representacions al món faller, es professionalitzaren, oferint una curta però interessant discografia. El grup es movia al voltant de la personalitat de Joan Monleón[ i basava el seu repertori en la descontextualització del folklore valencià, sovint des d’un punt de vista satíric,[2]amb una posada en escena lúdica i espectacular d’estètica fallera on les disfresses i els focs d’artifici eren una costant. El 1976 va participar en la segona edició del Canet Rock.

 

TAL DIA COM AVUI
El 26 de febrer de 1938
Adolf Hitler inaugurava la fàbrica de Volkswagen. El model més popular de la marca va ser l’escarabat, que encara avui es fabrica.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.