Puigdemont i el Parlament Europeu: una nova fabricació que demostra quanta por que els fa

«Cal entendre que amb aquestes fabricacions sempre passa igual, sempre tenen el mateix objectiu: embrutar sense responsabilitzar-se de la brutícia»

Vicent Partal
Vicent Partal
18.04.2019 - 05:39
Actualització: 18.04.2019 - 07:39
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Ahir El Periódico i l’agència EFE van ser el destinataris, alegres, d’una filtració. Van rebre una nota dels serveis jurídics del Parlament Europeu. Segons que expliquen tots dos mitjans, aquest informe va dedicat a la possible candidatura del president Puigdemont a les eleccions europees, cosa que en realitat no es diu enlloc tot i que s’entén. I diuen que diu que no seria diputat sense passar pel tràmit d’anar a recollir l’acta a Madrid. He pogut veure personalment la nota i hi ha detalls significatius que em permetreu que us explique, perquè els altres mitjans no els han explicats. Però abans crec que cal fer un parell de consideracions generals.

Tindrem temps de veure què passa de debò, si és que els ciutadans acaben elegint Puigdemont com a diputat. Però abans de començar la dissecció dels fets, cal entendre que amb aquestes fabricacions sempre passa igual, sempre tenen el mateix objectiu: embrutar sense responsabilitzar-se de la brutícia. Si els electors el trien eurodiputat (futur condicional) ja s’haurà oblidat l’efecte que la filtració vol crear (present) i ningú no se’n farà responsable. Per aquesta raó en la nota en qüestió no hi ha cap signatura ni logotip. Es pretén d’incidir sobre Puigdemont, desmoralitzant-lo, i sobretot incidir en els electors perquè no el voten o fent-los creure que els enganya. Sobre Puigdemont, ara com ara, no sembla que la pressió haja fet cap gran efecte, en veient la seua piulada de reacció.

El document aquest, de quatre pàgines, és una nota d’assessorament demanat pel president del parlament, Antonio Tajani. Primera consideració, doncs: una nota d’assessorament no té, per definició, valor oficial. A tot estirar, és una opinió que caldrà contrastar en el moment que toque amb els organismes que tenen competència real per a decidir. Que no és precisament el president del parlament –a més, després de les eleccions sembla gairebé impossible que continue essent Tajani.

I ací ja hi ha un conjunt de primers elements a tenir en compte. En primer lloc, com explica l’article 3 del reglament del Parlament Europeu, la condició de diputat s’adquireix a partir de la comunicació per l’estat espanyol del ‘conjunt dels resultats electorals’. Això vol dir que s’ha de comunicar quants vots té cada candidatura i, en conseqüència, qui ha estat elegit diputat. Sense discrecionalitat, ni tries. Una ‘comissió competent’ del Parlament Europeu s’encarrega aleshores de validar els candidats.

En segon lloc, la sola condició que hi posa el Parlament Europeu, com podeu llegir, si ho voleu fer, en el punt 2 del reglament, és que el nou diputat signe una declaració escrita que no exerceix cap càrrec incompatible amb el d’eurodiputat. I, a més, s’hi diu clarament: ‘Sempre que hagen signat prèviament l’esmentada declaració per escrit, els diputats prendran possessió dels seus escons al parlament i els seus òrgans amb plenitud de drets, encara que no se n’hagen comprovat les credencials o no s’haja resolt una possible impugnació.’

I ací comencen les coses divertides de debò. No puc penjar el document sencer perquè no el tinc físicament, però puc oferir-vos unes fotografies de pantalla que he fet. I mireu què diu la nota, en anglès, als apartats 5 i 6, referint-se al que fa Espanya:

La nota afirma que la Junta Electoral espanyola exigeix que, pel cap baix cinc dies després de la proclamació de candidats, aquests juren la constitució. I diu que la junta interpreta que això en la pràctica s’ha de fer físicament a Madrid. Emperò immediatament després, en el punt 7,  recorda que, una volta comunicat al Parlament Europeu el resultat de les eleccions, la regla aplicable és la que he explicat abans del document d’incompatibilitats i diu que això es pot fer a Brussel·les, a la seu del parlament.

Ací ho teniu també:

Després d’aclarir això, arriba la referència a la immunitat, en què es vol suscitar interessadament una nova confusió (entre ser diputat i tenir immunitat, que són dos processos diferents). No hi entraré a fons per a no suscitar-ne més jo, de confusió, però us mostraré un altre tros del text, especialment interessant. Perquè la nota reconeix que els membres del Parlament Europeu no poden ser arrestats a Espanya fins que no hagen deixat de ser diputats. I encara més: diu que si bé l’inici del mandat és marcat per la sessió constitutiva, en canvi la immunitat s’aplica a partir del moment en què el candidat és proclamat electe.

Ací en teniu la fotografia:

I ara apliqueu la lògica. Jo no us demane que cregueu res, tan solament que apliqueu la lògica. L’estat espanyol proclama un dia qui ha aconseguit un escó, diguem-ne el dia número u. I després deixa cinc dies als diputats per a anar a Madrid a jurar. Als diputats ja proclamats –perquè si no són proclamats no poden tenir els cinc dies. I la mateixa nota (al punt 18) reconeix que, d’acord amb la legislació espanyola, les prerrogatives del parlamentaris, que inclouen la impossibilitat de ser detinguts, comencen en el moment que són proclamats electes. Penseu-hi un moment. Si el dia u són proclamats diputats d’acord amb la llei espanyola i l’informe reconeix que a partir d’aquell moment tenen immunitat a Espanya i el Parlament Europeu no els reclama res més, aleshores quina explicació tindria que cinc dies més tard Espanya violàs aquesta immunitat en anar a recollir un paper?

[Aclariment: a l’apartat 6 de la nota, deveu haver vist que diu que és necessari el jurament per a entrar en la llista d’eurodiputats. Però recordeu que això, com acabe d’explicar, és contrari a la lògica, perquè la llista d’eurodiputats s’haurà emès pel cap baix cinc dies abans. I tingueu present, si us plau, quina intenció té la filtració: crear confusió, i per a què hi ha aquesta nota.]

Ja ho sé, que us deveu demanar com és possible, doncs, que tants mitjans hagen repetit com si fos una veritat absoluta que Puigdemont no tindria immunitat i s’entén, per tant, que no podria ser eurodiputat. O que, si més no, no hagen dubtat en veient les contradiccions evidents de l’argument. Bé. Lamente molt haver-ho de dir així, però és perquè hi ha poc de periodisme i molt de filtració política, en aquesta notícia. I també, no ens enganyem, perquè és més fàcil de dir una frase rotunda sense dedicar-se a comprovar res que no pas haver d’entrar al detall. Encara que tot plegat no responga a la realitat.

Però el fet políticament remarcable és que Carles Puigdemont va erigint-se en una figura europea que ja qüestiona dos grans mites en discussió: el de la transició democràtica espanyola, però també el de la Unió Europea concebuda com un espai dins el qual regna la llibertat i la democràcia universal. I per tant el règim espanyol i la cúpula d’aquesta Unió Europea amb dèficits democràtics tan greus tenen un interès comú: arraconar-lo.

Tanmateix, per això tenen dos problemes molt importants. El primer és que és gairebé impossible desfer, per fer mal a una sola persona, tota la legislació encreuada que fa possible les eleccions europees. I el segon, que els vots són molt difícils de qüestionar. Curiosament el paper filtrat comença explicant que no es pot prohibir la presentació de Carles Puigdemont (no l’anomena directament, però assumim que parla d’ell) a les eleccions europees –i ja és molt significatiu que la nota comence per ací i que els filtradors i els filtrants en canvi això ho silencien. En aquestes circumstàncies és evident que com més gent el vote més impossible serà d’explicar què pretenen fer. I aquest fet és el que em desorienta més. Fa tota la sensació que estan tan nerviosos que li fan la campanya de franc. Perquè a aquest pas Puigdemont no n’haurà de fer, de campanya. I la veritat és que no puc entendre com poden ser tan poc intel·ligents de no veure-ho.

PS. Si ho voleu, l’editorial s’acaba ací i ja n’hi ha prou. Però si teniu interès a aprofundir-hi, us explicaré unes quantes coses més.

1. Recordeu aquesta entrevista a l’eurodiputat de Compromís Jordi Sebastià, en què explica que ell va rebre la notificació del Parlament Europeu dient que era diputat abans de rebre res de l’estat espanyol: ‘Primer, vaig rebre la carta del Parlament Europeu amb el reconeixement i, després, la carta de la Junta Electoral que em citava a Madrid per jurar la constitució. I si Puigdemont va en una missió parlamentària a Espanya, no el podran detenir, perquè té immunitat.’

2. Recordeu què diu la LOREG, la llei electoral espanyola, sobre la manera com es fa la proclamació dels resultats. Concretament, a l’article 108, punt número 7, explica que en el moment de fer la proclamació dels candidats ‘s’expediran als electes credencials de la seua proclamació’. I més tard, al punt número 8, diu que ‘per a adquirir la plena condició dels seus càrrecs hauran de jurar o prometre acatament a la constitució espanyola’. Això significa que Puigdemont tindrà la credencial cinc dies abans d’expirar aquesta presumpta obligació d’acudir a jurar, que en tot cas ha estat qüestionada pel Parlament Europeu i que pot motivar un recurs interessant al Tribunal de Justícia de la Unió Europea: una norma inferior espanyola pot prevaldre sobre una norma superior europea per a accedir al Parlament Europeu?

[Aquest debat en el fons té un origen explicable. Entre el 1952 i el 1979 el Parlament Europeu no el van elegir directament els electors, sinó que cada parlament estatal en triava uns representants. I, lògicament, ho feia d’acord amb les regles pròpies. Però ara el Parlament Europeu no representa l’assemblea parlamentària de cada estat sinó el conjunt dels ciutadans europeus. De manera que tots els diputats europeus ens representen a tots els ciutadans europeus sense tenir en compte l’estat d’origen. No hi ha hagut mai cap cas com el que la nota diu que podria presentar-se amb Puigdemont, però, en vista de la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, crec que serà molt difícil que l’estat espanyol puga impedir per un jurament que un ciutadà electe siga membre del parlament. I això sense tenir en compte l’escàndol polític majúscul que implicaria.]

i 3. Finalment. Puigdemont ja hi té experiència, en això dels juraments. Recordeu quan va ser proclamat president i en l’acte de possessió no va jurar la constitució ni lleialtat al rei? Aquest article incendiari del diari ABC, per posar-ne un exemple, contenia declaracions de tot de constitucionalistes que afirmaven que allò feia que l’acte fos ‘nul de ple dret’. I tanmateix, és notori que després sí que va ser president i no va haver de jurar la constitució en cap moment.

No oblideu mai, que una cosa és fer propaganda i una altra de ben diferent que la propaganda siga realitat.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Oriol Roig
Oriol Roig
17.04.2019  ·  23:49

I així encara entenc menys per què no han fet una llista farcida de presos i exiliats per anar a Europa. Una llista que, essent Espanya circumscripció única, podia haver estat votada no sols pels independentistes empadronats a Catalunya, sinó també per aquells que per raons diverses s’hagin traslladat arreu de l’estat espanyol, i pels simpatitzants, per pocs que siguin, que hi ha fora de Catalunya, o pels que vulguin acabar amb el règim monàrquic del 78. Fins el vint-i-poc d’abril encara podrien repensar-s’hi si els nostres polítics tinguessin seny. Com diu en Vicent, fins i tot la campanya els la fan de franc els de fora…

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
18.04.2019  ·  00:25

Totalment d’acord amb l’editorial Vicent. Per les ganes que li tenen, Puigdemont és el meu candidat: és potent i els desquadra. M’hauria agradat que haguessin fet llista única, com a mínim al Parlament europeu. I al parlament espanyol també. A les municipals no cal.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
18.04.2019  ·  00:33

Anem amb compte amb el recompte electoral. La llei electoral espanyola és de l’any pum i permet moltes trampes.

Josep Jallé
Josep Jallé
18.04.2019  ·  00:34

Moltes gràcies per l’article aclaridor. També, en el mateix sentit, la constatació de Boye. Personalment tenia clar a qui votaria per a el Parlament d’Europa. Ara, però, n’estic encara més adelerat per que arribi el moment de que un home polític i honest, rara avis en aquest món del corralito espanyol i bona part de l’europeu, pugui entrar a dir ben alt que te la confiança de la majoria dels catalans que seguim reclamant la llibertat d’actuació, la llibertat per auto determinar el nostre marc de convivència. No, no es un míting el que escric. És la seguretat de que el president Puigdemont és el millor evulsiu per a pensar que en la democracia com la única eina de convivència civilitzada, front a embusters, lladres i mafiosos; front a tanta púrria que vol manipular-nos via els mitjans de comunicació amorrats al piló.

JESUS CASTELLS
JESUS CASTELLS
18.04.2019  ·  00:46

Sembla estrany la manca de perspectiva per part dels opositors de l’ Hble. Puigdemont, poques hores després de consumar aquesta nova sapastrada ja sels hi desmunta a bocins, i està clar que el resultat final es més popularitat pel Hble. Puigdemont

Rosa Gispert
Rosa Gispert
18.04.2019  ·  00:51

Aquesta filtració serà com la “nota de la CIA” que va publicar el periódico contra els mossos. Una mentida com un cabas. I d’aqui a pocs mesos el MH Carles Puigdemont serà al Parlament Europeu i el sr. Tajani amb una coça al cul i cap a casa.
Es nota que els farem mal si votem Puigdemont. Una bona raó per fer-ho!

Antoni López
Antoni López
18.04.2019  ·  01:15

Hi han diaris tenen una extranya tendència a pifiarla en els millors moments de la Historia. Em recorda el meu avi, adicte al cinema, que es queixava de no veure les escenes cabdals, per culpa de la pròstata,… però te les explicava. Felicitar, altra volta,en V.Partal per avisar-nos amb una lliço tant avinent.

Ramon Sans
Ramon Sans
18.04.2019  ·  01:15

Creo que esta noticia filtrada se ha hecho para que ENTRE EN CAMPAÑA ELECTORAL Y SE PELEEN LOS INDEPENDENTISTAS ENTRE ELLOS , porque faborece claramente la postura más pactista , no es solo quitar votos de indecisos , es meter TEMAS DE ENFRENTAMIENTO entre independentistas , NO CAIGAMOS EN LA TRAMPA , QUE CADA UNOS DEFIENDA SU ESTRATEGIA PERO NO CON LOS ARGUMENTOS QUE BAJO MANGA SIRVE EL UNIONISMO .

LO CURIOSO DEL TEMA es que los INDEPENDENTISTAS REPUBLICANOS NO PASAMOS AL ATAQUE … PORQUE EN ESAS ELECCIONES EUROPEAS MUCHO REPUBLICANO ESPAÑOL PUEDE VOTAR TOCAR LAS NARICES A TANTO FACHA O ROJO MONARQUICO … VOTANDO PUIGDEMONT O JUNQUERAS !!!! DOS REPUBLICANOS DE VERDAD !!! DE LOS QUE SE ENFRENTAN AL REY , y no le hacen la corte … el voto del español cabreado podría ser este…

jaume vall
jaume vall
18.04.2019  ·  01:25

De nou, felicitats. Com sempre, gràcies.

Marga J McFarlane
Marga J McFarlane
18.04.2019  ·  03:31

El Sinn Fein, que actualment te 4 diputats a la UE, (entre ells, Matt Carthy) poden ser d’interés aquí: diuen “we are not prepared to swear an oath of allegiance to a foreign monarch.” Se sap que a Westminster, els 7 diputats nacionals d’Irlanda del Nord, com republicans, aplican aquesta política, i no sé si és per manca del jurament o per principis, ni ocupen mai els seus escons ni voten. Però fins i tot a Westminster, conserven el dret d’us dels equipaments com diputats elegits però abstencionistes.

Ara, es probable que la mateixa política de no jurar mai davant la reina s’apliqui a tot arreu. Dels diputats europeus, Martina Anderson representa Irlanda del Nord, una part del Regne Unit. Els districtes electorals de la resta dels diputats de SF són a la Republica.

D’aixó, si no hi ha una excepció especial pels irlandesos, o si a Irlanda un jurament formal no és un requisit per ser diputat europeu, sembla que hi ha diputats europeus normals que mai han fet un jurament constitucional al seu país. M’agradaría poder verificar la teoría exposada i saber si te relevància pel cas espanyol.

Josep Usó
Josep Usó
18.04.2019  ·  04:59

Sí que li tenen por. I més que li n’hauran de tindre, que se’l pot votar des de tota Espanya, circumscripció única per a les europees. D’altra banda, és confirma el “nivell” de allò que els de l’Altiplå anomenen “los medios”. En tot cas, campanya electoral gratuïta, que sempre és d’agrair. I per acabar, quin percentatge, Tajani. L’hauran d’endollar a l’Ibex a canvi de tots els “favors”que els fa.

joan rovira
joan rovira
18.04.2019  ·  07:06

A l’aclaridor editorial d’En Vicent Partal afegeixo aquest altre article d’En Gonzalo Boye:
https://www.elnacional.cat/ca/opinio/gonzalo-boye-reinvertir-guanys_376078_102.html

Cal votar de manera coherent a totes les eleccions perquè la poma està madura i l’hem de collir sencera de l’arbre i no per terra i a trossos com volen a l’estat colonial o a la unió europea dels corruptes.

És tan evident que l’1-O el poble de Catalunya va guanyar de manera rotunda el dret a l’autodeterminació de l’estat espanyol, que 564 dies després saben arreu, excepte molta gent d’aquí, que no ho poden aturar si votem de manera coherent a totes les eleccions on hi és representat el MHP Puigdemont o els seus representants.

Agafarem la poma sencera de l’arbre dels drets i les llibertats universals perquè tots els que la vàrem defensar l’1-O militàvem a un sol partit que és diu la República Catalana. Una fruita madura que no volem que la malmetin ni l’estat colonial ni els interessos dels corruptes que del 1714 o del 2017 ençà volen impedir-ho.

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
18.04.2019  ·  07:59

Excel·lent i documentat editorial, molt d’acord en que el MHP Puigdemont els molesta molt. No perdonaré als partits catalans que no hagin fet una llista única. Salut. P.S. si surt escollit i ve a recollir l’acta el detindran, encara que sigui unes hores o uns dies per vexar-lo, m’hi jugo un pèsol.

jaume alcacer
jaume alcacer
18.04.2019  ·  08:12

Aixo lliga directament amb la editorial d’abans d’ahir ,i mes veien el plumatge de qui ho ha presentat .
El merescut permis a Junqueras per fer la roda de prensa a la preso ,tambe va en el mateix sentit .”Ells” no ens fallen mai ,estan escagassats de veure Puigdemont eurodiputat.

JOSEP GARCIA
JOSEP GARCIA
18.04.2019  ·  08:14

Molt aclaridó la Editorial Vicens i que ens far falta a molts Nacionalistas aquets escrits, crec que no ens podem permetre que Puigdemont no aconsegueixi el escó parlamentari Europeo.
Tinc dues preguntas, aviam si algú em pot respondre, per el parlament Europeo es pot votar candidats de diferentes llistas i la altre pregunta es, en el judici contra el proces, una vegada es començi de una vegada em les provas dels videos per contrarrestar totes les barbaritats que exposen la mayoria de policias, tambe sera transmet per televisió ?????

Jaume Riu
Jaume Riu
18.04.2019  ·  08:29

Periodisme de rigor, que vol dir periodisme que investiga i comprova. Em sento molt còmode llegint Vicent Partal en els moments que necessiten molta feina de discerniment.
Bona feina i moltes gràcies.
És el periodisme que necessitem.

Montserrat Puig
Montserrat Puig
18.04.2019  ·  09:27

Sí, li tenen molta por al MHP Puigdemont!

Aah! i El Periódico és aquell diari que es va inventar aquella notícia sobre una nota de la CIA quan hi va haver els atemptats a Barcelona i Cambrils l’agost del 17. Quins mentiders!

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
18.04.2019  ·  09:31

Com diu en Vicens, el feixista Tajani, amic dels franquistes del PP i “C’s, sembla curt de gambals, i li està fent la campanya a Carles Puigdemont.

Hem de votar, votar massivament Carles Puigdemont , votar per la bèstia negre del naZionalisme espanyol, o potser hauríem de dir del naZionalisme castellà borbònic.

Aprofitant us paso un enllaç a un article del diari El País, no el d’espanya que està a les ordres del borbó i el franquisme incrustat, si no d’un diari més honest de Sud-amèrica, terra que es va treure de sobre el jou de l’imperialisme castellà.

Fa el que he llegit reclamar en diverses ocasions al Sr. Martin: fer pedagogia del que és Catalunya, una nació històrica, i de que el problema no és el referèndum del 2017, si no una situació colonial.
Aquesta pedagogia s’ha d’escampar arreu, ha d’arribar als europeus perquè d’uba vegada vegin i diguin les coses pel seu nom, no com les explica el feixista mafiós Tajani.

Aquí el teniu, no te desperdici:

https://www.elpais.cr/2019/03/02/el-juicio-de-espana-a-los-catalanes

Josep Salart
Josep Salart
18.04.2019  ·  09:40

Vicent, moltes gràcies i ho faci extensiu a tot l’equip. Avui l’hi he llegit l’editorial tres vegades.

No escric rés més. Vaig a fuetejar-me de gust a totes les processons. JAJAJAJA

Josefina Llauradó
Josefina Llauradó
18.04.2019  ·  09:47

Bon dia!

Diguin el que diguin, facin el que facin. Jo votaré sempre el President Carles Puigdemont.

M’he fet un tip de riure gràcies al teu editorial, gràcies Vicent per fer-nos estar sempre amb la moral ben alta.

Pep Agulló
Pep Agulló
18.04.2019  ·  09:49

MENTEIXEN

Si ja saps que un silogisme és una mentida, mai et creuràs la “realitat” que et volen fer empassar. Només cal esperar que Vilaweb ho esbombi. Quan la mentida és la costura d’un país a punt de rebentar de neofranquisme, és allò de malpensa i encerteràs. No oblidem mai què és la propaganda respecte la realitat.

Bonifacia Córdoba
Bonifacia Córdoba
18.04.2019  ·  09:49

Dues tasses de Puigdemont al quadrat!!! I ens en sortiren de les garres de la patrañuna…

David Badia
David Badia
18.04.2019  ·  09:50

Aquest editorialsl, no podrias arriba a un acord i poguer sortir el Punt-Avui ó el Ara com un article i aixi donar-li més difusió.

Albert Miret
Albert Miret
18.04.2019  ·  09:51

Antonio Tajani.
Pare oficial d’alta graduació de l’exèrcit italià.
Militant i posteriorment dirigent de la Unió Monàrquica Italiana.
Oficial de l’exèrcit de l’aire.
Vicepresident del PP europeu.
Va ser un encobridor del cas dieselgate.
Condecorat amb el premi “SENY” de la Societat Civil Catalana el 2018.
Elogiador oficial de Benito Mussolini.
Anti avortista i contrari als drets de la dona.
Fundador amb Berlusconi del partit Forza Italia.
El 2013 Rajoy el condecora amb la Gran Creu de l’Ordre del Mèrit Civil.
A algú li fan falta més elements per a saber que és un ultra feixista malaltís?

Salvador Aregall
Salvador Aregall
18.04.2019  ·  10:00

Està molt clar, doncs, que el pròxim esglaó que hem de pujar en la llarga escala cap a la independència és aconseguir que Puigdemont sigui europarlamentari. M’agradaria veure en aquest esforç l’ANC, Òmnium, i tots els partits independentistes. Malauradament no podrem comptar amb ERC, desgraciadament encara no han assolit el grau de maduresa independentista necessària. Guanyar aquesta batalla suposaria un pas de gegant i una sobredosi d’autoestima pels molts que esperem alguna victòria en les nostres files.

Adrià Arboix
Adrià Arboix
18.04.2019  ·  10:01

Molt bona la reflexió de Partal referida a que Puigdemont qüestiona el règim espanyol i també la cúpula d’aquesta Unió Europea amb dèficits democràtics tan greus…! Moltes gràcies!

Antoni Oller
Antoni Oller
18.04.2019  ·  15:18

Perdoneu que encara no he llegit els altres comentaris, ja ho faré. De moment només tinc ganes d’agrair efusivament a Partal aquest editorial; però no només l’editorial, sinó també la forma matisada, tant als titulars com als continguts, com vilaweb ha donat la notícia, a diferencia d’altres mitjans (inclosos els que molts lectors de VW també llegim habitualment). Mil gràcies. M’encanta, i hi estic 100% d’acord, aquesta frase: “Carles Puigdemont va erigint-se en una figura europea que ja qüestiona dos grans mites en discussió: el de la transició democràtica espanyola, però també el de la Unió Europea concebuda com un espai dins el qual regna la llibertat i la democràcia universal.” Amén!

Joan Andreu Juan
Joan Andreu Juan
18.04.2019  ·  15:21

Gràcies Vicent per continuar defensant sempre el nostre país per damunt de ror. No dubt que Puigdemont representa millor que ningú la nostra nació.
Ara una pregunta i una reflexió.
La pregunta: com a mallorquí, puc votar Puigdemont a les europees?
La reflexió: que no li cabo cap dubte a Puigdemont ni a Boye que a l’instant que Puigdemont posi un peu a l’Estat Espanyol serà detingut. Poc els importaran els tractats als espanyols!

Montserrat Nayach
Montserrat Nayach
18.04.2019  ·  16:26

Moltíssimes gràcies per aquest editorial tan aclaridor i respectuós. Gràcies, també, per esforçar-se cada dia per fer bon periodisme .

eva salas
eva salas
18.04.2019  ·  17:28

Amb permís. Vicent i tothom.

De vegades el procés em fa pensar en el cavaller negre dels Monty Phyton.

I ara també en l’Alien de Ridley Scott: aquest matí en Basté entrevistava l’Alien de Toledo. En acabar, ha comentat que estava segur que l’havien impressionat, que l’havien seduïda perquè segur no s’esperava que la tractessin així de bé, ni que l’haguessin rebut com les persones normals que som en lloc dels energúmens que ella es devia pensar que som. Gairebé fantàstica la imaginació del periodista.

Som tan bonics que l’Alien ja no voldrà menjar-nos sinó fer l’amor amb nosaltres. De fet la protagonista en un dels episodis és violada per la bèstia i engendra una reina…

La realitat ha estat sempre anticipada per la ciència ficció, així que només les ments que poden imaginar més enllà del propi melic seran capaces de garantir la supervivència.

Perdoneu, per l’anada.

Antoni Vilalta
Antoni Vilalta
18.04.2019  ·  17:37

Fantàstic l’article de El País de Costa Rica. Escrits com aquest haurien de tenir molta més difusió.

Lluïsa Miret
Lluïsa Miret
18.04.2019  ·  17:55

Està clar que els fa por, i molta, tot el què vol dir canvi, democràcia, vots, perquè sense fer soroll han anat muntant un sistema que els va bé. Mentides, afirmacions rotundes sobre fets que volen demostrar que son com voldrien que fossin, amenaces amb la intenció de que deixem de fer el què pensem i volem fer.

I hem de dir prou i fer el què vulguem!

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
18.04.2019  ·  18:49

Tajani i cia (Junker, Margaritis i tuttiquanti): “De suborns i subborbons”.

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
18.04.2019  ·  22:55

Una magnífica editorial. Gràcies Vicent per la feinada que representa.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies