TEMA DEL DIA

Nova associació. El moviment polític que va anunciar Carles Puigdemont dissabte passat farà aviat el primer pas. Els divuit diputats independents del grup parlamentari de Junts per Catalunya es constituiran en una associació política independent els pròxims dies. L’objectiu no és pas convertir l’associació en un partit polític sinó impulsar Junts per Catalunya com a moviment polític transversal i pressionar des de fora el PDECat per provocar una ‘confluència’, cosa que ara per ara el partit de Marta Pascal no accepta. Els divuit diputats són més de la meitat del grup parlamentari de Junts per Catalunya, que té trenta-quatre escons.

La nova associació ja té els estatuts redactats i compta, segons els impulsors, amb mig miler de membres que li donen suport. Demà mateix, Puigdemont i el seu equip de diputats acabaran de perfilar-ne els detalls a Brussel·les, aprofitant que dimecres s’hi reuneix el ple del grup parlamentari de Junts per Catalunya. Els nous estatuts de l’associació estableixen com a requisit que els membres no poden militar en cap partit polític, cosa que, si es manté, no permetria l’entrada d’altres diputats de Junts per Catalunya afins a Puigdemont, com Jordi Turull, Josep Rull, Albert Batet o Marta Madrenas, que militen al PDECat. És una decisió estratègica: com que l’objectiu és ‘confluir’ amb el PDECat, aquests dirigents s’encarregarien de fer la batalla interna dins el partit, juntament amb altres membres destacats que no formen part de la direcció actual. En aquesta confluència a Junts per Catalunya, també hi participarien altres col·lectius com Reagrupament o Alternativa Verda, que ja van donar suport a Junts per Catalunya, així com personalitats independents.

En la reunió de la direcció del PDECat d’avui, s’ha analitzat amb preocupació l’anunci de Puigdemont d’impulsar Junts per Catalunya com a moviment polític, perquè la direcció del partit dóna la fórmula electoral per amortitzada i vol situar el partit com a prioritat, sobretot de cara a les eleccions municipals. Després de la reunió, Marta Pascal ha contestat públicament a Puigdemont, sense citar-lo, i ha advertit: ‘Ningú pot pensar que renunciarem al bagatge polític i l’actiu que representa el Partit Demòcrata’, i ha recordat que la decisió de reeditar Junts per Catalunya en el futur és una decisió del consell nacional del partit. El PDECat és el propietari de la marca Junts per Catalunya, dels drets econòmics i electorals de la formació.

La relació entre Junts per Catalunya i el PDECat ha estat conflictiva des del primer dia, perquè l’equip de Marta Pascal va ‘acceptar’ la decisió de Puigdemont de presentar-se amb unes sigles noves perquè no tenia cap més alternativa. Després de les eleccions, hi ha hagut diversos intents de diàleg que no han reeixit. La mateixa Pascal, juntament amb David Bonvehí, ha anat a Brussel·les per pactar el futur polític de l’espai post-convergent, però Puigdemont i Pascal no únicament discrepen del nom, sinó també de l’estratègia a seguir. Tampoc s’ha refet la relació entre Pascal i Elsa Artadi, que va plegar de l’executiva del PDECat abans de les eleccions. Aquestes darreres setmanes, Puigdemont ha intensificat les reunions amb quadres del PDECat per a assegurar-se’n el suport, i també s’ha reunit amb batlles del partit, alguns dels quals ja han registrat la marca Junts pel seu municipi de cara a les eleccions de l’any que ve.

ALTRES QÜESTIONS

Pols entre Ximo Puig i el batlle d’Alacant. El processament del batlle d’Alacant, el socialista Gabriel Echávarri, pel cas Comerç ha acabat obrint un torcebraç dins el PSPV. Ximo Puig li ha demanat que assumeixi ‘totes les conseqüències’ i ell s’hi mostra disposat, però amb condicions: que els antics socis de govern li garanteixin que Eva Montesinos, la portaveu de l’equip de govern, serà la seva successora. Echávarri ha anunciat que només deixarà la batllia si aconsegueix els quinze vots necessaris en una sessió d’investidura, si no, continuarà en el càrrec, perquè dimitir comportaria deixar la batllia en mans del PP. Un partit ‘podrit i corrupte’, ha sentenciat. L’elecció de Montesinos no està garantida perquè l’actual batlle governa en solitari, amb l’únic suport dels sis regidors del PSPV-PSOE, des del novembre, quan Compromís (amb tres regidors) i Guanyar Alacant (amb cinc) van trencar el pacte de govern a causa de la imputació d’Echávarri i la seva negativa a deixar el càrrec. La resta del ple de l’Ajuntament d’Alacant està integrat per vuit regidors del PP, cinc de Ciutadans i dos no adscrits, provinents de Guanyar Alacant i Ciutadans.

Qui sí que plega és David Abril. El portaveu parlamentari de Més per Mallorca, David Abril, ha confirmat que deixarà el parlament i la primera línia política passat Pasqua. Així ho ha corroborat en resposta a una pregunta dels mitjans durant una conferència de premsa al parlament. Abril ha explicat que ja havia comunicat aquesta decisió de ‘tancar un cicle’ als companys i a l’Assemblea de Més. Segons Abril, els dies que queden serviran per a ‘tancar temes’. En principi, no té pensat de continuar fent feina en política, però ha manifestat que hi participarà ‘des d’una altra trinxera’. Abril ha estat un dels diputats més actius contra la corrupció i, fins i tot, s’ha enfrontat a altres dirigents de Més, com Biel Barceló, que va haver de dimitir quan es va saber que una empresa privada li havia pagat un viatge.

Finalment, els funcionaris d’Andorra faran vaga. Han trigat, però finalment hi haurà vaga de funcionaris a Andorra. Els sindicats han convocat dues jornades de vaga, dijous i divendres. En una carta enviada als afiliats, els sindicats consideren que hi ha quatre punts irrenunciables: les 1.560 hores anuals, que es garanteixi el 100% del salari en cas de malaltia, la inclusió de les vacances escolars dins la llei i la fixació de la jubilació a seixanta anys i mesures correctores de la carrera professional. La vaga arriba al límit del termini establert pels convocants, que és dilluns vinent. Per la seva banda, l’executiu ha lamentat que no s’hagi arribat a un acord amb els sindicats. ‘El govern garantirà els serveis mínims i, en cas d’absències del personal als seus llocs de feina, ja es valoraran quines poden ser les mesures. De tota manera, qualsevol absència d’un treballador de l’administració al seu lloc de feina ha de ser justificada, per una malaltia, raons personals o pel dret de vaga, que és legítim que l’exerceixin’, ha dit la ministra de Funció Pública, Eva Descarrega.

UN ADÉU IMPORTANT

Miquel Barceló, sogre d’Eduardo Zaplana, s’ha mort avui al seu domicili de Benidorm. És l’home que va introduir en política l’ex-president de la Generalitat Valenciana. Barceló tenia 94 anys i, després de recuperar-se d’un trencament de maluc que va patir a final de l’any passat, gaudia d’un bon estat de salut, amb les xacres típiques de l’edat. Va ser senador del Partit Popular i empresari turístic.

LA XIFRA

200 euros és el que deixaran de rebre els pensionistes propietaris d’habitatges. En plena revolta dels pensionistes, el govern espanyol ha acabat eliminant un dels ajuts públics que rebia aquest segment d’edat. Tal com ha denunciat aquest dilluns Facua, el pla d’habitatge que va aprovar divendres passat l’executiu espanyol no inclou aquest ajut amb què han de fer front despeses de manteniment, comunitat o subministraments bàsics.

TAL DIA COM AVUI

Un 12 de gener de 1965 les autoritats franquistes expulsen l’abat Aureli Escarré de l’estat espanyol i s’exilia a Milà. El motiu de l’expulsió van ser unes declaracions en contra de la dictadura franquista i en defensa de la identitat nacional catalana fetes al diari Le Monde.

Vull la teva col·laboració

Tenim un compromís amb tu. Entenem el periodisme com un combat diari. I necessitem del teu suport.

Per a tu fer-te subscriptor és un esforç petit, però per a nosaltres el teu suport ho és tot.

Ajuda VilaWeb.

Vicent Partal
Director de VilaWeb