TEMA DEL DIA
Traïció.
El PSOE en aquests moments no pot prendre les decisions que consideri convenient de manera autònoma. És un partit segrestat pel relat de la dreta, que, tot i no ser hegemònica políticament, sí que ho és mediàticament. El discurs de la dreta diu que no s’ha de negociar amb Catalunya i qualsevol avenç en el diàleg és una ‘traïció’. Una proposta tan modesta com acceptar que hi hagi un relator en una taula entre partits per a cercar una solució al conflicte català ha omplert la portada dels diaris espanyols amb la paraula ‘traïdor’ i ha empès el PP, Ciutadans i Vox a convocar una manifestació dissabte per parar els peus a Pedro Sánchez, acusat de fer massa concessions a Catalunya. El PP ha arribat a parlar de moció de censura i tot.

Aquest segrest del PSOE també és intern. Els barons territorials del PSOE i algun ministre, com ara Josep Borrell, fan seu el relat de la dreta ultraespanyolista que diu que amb Catalunya no hi ha res a parlar. Avui han sortit en tromba el president d’Aragó, Javier Lambán, el president de Castella – la Manxa, Emiliano Garcia-Page, i el d’Extremadura, Guillermo Fernández Vara, tots a desautoritzar les gestions del govern del seu partit. Són els que han de passar per les urnes el mes de maig i no volen acabar com Susana Díaz. D’aquí ve que assumeixin un discurs no tan sols idèntic al del PP sinó també amb tics de Vox. El president aragonès ha definit el nacionalisme català com ‘un càncer que s’ha d’acabar’. Només el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha donat per bones les explicacions de Carmen Calvo, com també la presidenta del govern de les Illes, Francina Armengol, que ha donat suport explícitament a la figura del relator.

I tot això ha passat simplement per haver proposat una taula de diàleg amb algú que aixequi acta dels acords que s’hi prenguin. La vice-presidenta espanyola, Carmen Calvo, que és la que negocia, ha tingut la valentia de sortir a fer una conferència de premsa per reconèixer que hi ha un problema polític a Catalunya i per defensar la figura del relator, però l’ha rebaixada, situant-la simplement en una taula de partits catalans. No és pas això que es negociava amb el vice-president Pere Aragonès i la consellera de Presidència, Elsa Artadi. La taula de què parlaven els dos governs era integrada per dos representants del PSOE, dos de Podem, dos de Junts per Catalunya i dos d’ERC, amb un relator que aixequés acta dels acords, de manera que tots expliquessin en públic la mateixa versió d’allò que havien pactat a porta tancada. La Generalitat insisteix a dir que el relator ha de ser internacional; en canvi, el govern espanyol ha proposat noms com l’advocat Miquel Roca o el notari Juan José López Burniol, que el govern català ha refusat perquè considera que no són neutrals. Tanmateix, fonts del govern asseguren que també podrien acceptar un relator espanyol si fos independent.

El fet que Calvo hagi reduït l’àmbit del relator a la taula de partits catalans és important, perquè allunya l’acord, però aquesta tarda s’han tornat a reunir Artadi i Aragonès amb Calvo per videoconferència, sense que hi hagi novetats. La clau és saber si el PSOE continuarà dialogant després d’haver-li tombat el pressupost o només gesticula per salvar-lo. El govern català considera que poden continuar encara que els independentistes impedeixin de tramitar els comptes. La decisió de no donar-hi suport ja és dada i beneïda, i sembla irreversible. La clau és saber com hi respondrà el PSOE. Si el diàleg continua, voldrà dir que vol resoldre el problema polític, com ha reconegut Calvo avui. Si no, haurà estat una gesticulació més dels socialistes per salvar el pressupost.

MÉS QÜESTIONS
Armengol fa pinya amb Còrsega i Sardenya per defensar els interessos insulars davant la UE. La presidenta del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol, ha viatjat a Brussel·les per presentar un document conjunt amb Còrsega i Sardenya que defensa davant la UE una posició comuna respecte de la insularitat. La presidenta s’ha reunit al matí amb el president de Sardenya, Francesco Pigliaru, i de Còrsega, Gilles Simeoni, a l’edifici del Comitè de les Regions. I a la tarda tots tres s’han vist amb la comissària d’Afers Regionals, Corina Cretu, a la seu de la Comissió. Defensen que Europa sàpiga reconèixer els desavantatges que han de suportar les illes per la seva condició geogràfica. Sobre això, han reclamat a la UE una igualtat real dels drets de tots els ciutadans, independentment del territori on visquin, perquè fins ara ha estat sensible només amb els territoris ultraperifèrics. Tots tres presidents han redactat una carta conjunta per a demanar a la UE que equipari els drets de les regions ultraperifèriques amb la resta d’illes. ‘Les dificultats que implica el fet insular són les mateixes tant si la costa del continent és a 1.000 quilòmetres com si és a 100’, ha dit Armengol. Per això ha demanat un tracte pressupostari que inclogui mesures per a garantir d’una manera sostenible la igualtat d’oportunitats per als ciutadans i un desenvolupament sòcio-econòmic comparable al dels territoris continentals. En concret, el Govern de les Illes Balears exigeix el mateix tracte que les illes Canàries, una de les nou regions ultraperifèriques que té la UE.

El govern de les Illes recapta un 87,5% més per l’impost de turisme sostenible. L’any passat, l’impost del turisme sostenible (ITS) va servir per a recaptar 122,78 milions d’euros corresponents a l’activitat turística, un 87,5% més que el 2017. L’Agència Tributària de les Illes Balears (ATIB) ha tancat el termini voluntari per a efectuar la liquidació definitiva d’aquest tribut per a 2018. El període de liquidació del gener serveix per a completar el procés de tributació de l’any anterior. El 2018 ha estat el segon any de tributació completa –l’ITS es va posar en funcionament el juliol del 2016– i el primer any d’aplicació de l’augment de les tarifes en temporada alta, aprovada a la llei del pressupost de les Illes per al 2018, que també elimina les exempcions per als creuers. Aquest fet explica, en part, un augment tan alt entre la recaptació del 2017 (65,48 milions d’euros) i la del 2018. Aquest darrer any s’han fet declaracions per un total de 6.361 models, que es corresponen amb establiments que han liquidat l’ITS, una xifra molt similar a la del 2017 (6.346) i un 23,2% superior a la del 2016 (5.162). Això s’explica pel canvi legislatiu, que fa que hagin de pagar l’impost tots els creuers que arribin a les Balears, una vegada s’ha eliminat l’exempció de dotze hores que preveia de primer aquesta figura tributària.

El Ministeri de Justícia espanyol demana a quinze municipis valencians que retirin símbols franquistes. El Ministeri de Justícia espanyol ha demanat a quinze municipis valencians que retiressin els vestigis franquistes que encara hi havia en espais públics. Són Alacant, Bolbait, Camporrobles, Castell de Castells, Castelló de la Plana, Cotes, la Iessa, la Llosa de Ranes, Novelda, el Pilar de la Foradada, el Pinós, la Pobla de Vallbona, Sucaina, Teulada i Tous. Els quinze ajuntaments esmentats han rebut una carta del director general per a la Memòria Històrica, Fernando Martínez López, que demana certificació sobre ‘la no-existència de simbologia d’exaltació al seu municipi’ i, en cas que n’hi hagués, que compleixi la Llei de Memòria Històrica. El Ministeri de Justícia espanyol ha informat en un comunicat d’aquesta petició de la Direcció General per a la Memòria Històrica, i alhora ha demanat al Consell que verifiqui l’eliminació d’elements d’exaltació de la guerra de 1936-1939 i de la dictadura.

Pla nega finançament irregular del PSPV durant el seu mandat. El secretari general del PSPV entre el 2000 i el 2007, Joan Ignasi Pla, ha explicat que el partit va complir estrictament la legalitat i les factures girades a l’empresa Crespo Gomar ‘es van pagar segur’. Així consta –ha dit– en la fiscalització fet pel Tribunal de Comptes. ‘Des de la perspectiva d’un responsable polític que no pot estar en el dia a dia de la gestió, estic convençut que vam fer les coses bé i que no hi hagué finançament il·legal per part del PSPV’, ha afegit. Pla ho ha explicat en una compareixença en la comissió d’investigació de les Corts sobre el finançament electoral del PSPV i el Bloc entre el 2007 i el 2008. A la comissió, el diputat del PP Rubén Ibáñez li ha demanat si podia assegurar que el seu partit havia pagat totes les factures de la campanya i la pre-campanya del 2007, en la qual va ser candidat a la Generalitat. La resposta ha estat que el PSPV va complir ‘estrictament’ la legalitat. Pla ha explicat que el PSPV ha pogut acreditar que hi va haver una prestació de serveis d’una empresa i uns pagaments del PSPV a aquesta empresa, que consten en la comptabilitat dels socialistes. Per justificar que hi hagi factures que no es conserven ha dit: ‘No hi ha obligació legal de guardar-les més de cinc anys.’

Andorra s’ofereix a participar en la candidatura als Jocs d’Hivern del 2030. El govern d’Andorra ha ofert a la secretaria general de l’Esport de la Generalitat de Catalunya la possibilitat de participar en la candidatura per als Jocs Olímpics i Paralímpics d’Hivern Pirineus-Barcelona 2030. El secretari general de l’Esport i de l’Activitat Física de la Generalitat de Catalunya, Gerard Figueras, ha visitat Andorra per conèixer de primera mà l’organització de les finals de la Copa del Món Grandvalira. L’executiu andorrà ha explicat que es pretén donar una dimensió pirinenca transfronterera a un esdeveniment que pot situar el conjunt dels Pirineus al món. La Secretaria General de l’Esport, que s’encarrega de preparar la candidatura, ha apreciat l’oferiment, com també ha estat ben rebut per de l’ambaixada espanyola i el president del Comitè Olímpic Andorrà (COA), Jaume Martí. Totes les parts han dit que continuarien dialogant per fer que l’esport faciliti les relacions transfrontereres d’aquests territoris i la col·laboració intergovernamental en favor dels esportistes d’Andorra i de Catalunya.

LA XIFRA
1.500 euros costarà cadascun dels 102 ordinadors que tindran els nous diputats valencians per a la legislatura vinent, segons que han informat les Corts, que ja tenen reservada una partida per a comprar-los.

TAL DIA COM AVUI
El 6 de febrer de 1956 van ser admesos els primers estudiants negres a la Universitat d’Alabama: Vivian Malone Jones i James Hood. Allò va ser una fita en la lluita pels drets civils, perquè bona part de la societat s’hi oposava.

Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Vicent Partal
Director de VilaWeb