Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Encara que el coronavirus 2019 s’ha instal·lat en les nostres vides i les ha trastocades irremeiablement, no hem de perdre de vista que es va començar a propagar a final del 2019 i encara hi ha moltes incerteses sobre el seu comportament. Amb el pas dels mesos s’han anat descobrint símptomes de la malaltia que s’afegeixen als primers que es van identificar: la febre i la pneumònia. Ja se sap que també és habitual la pèrdua temporal del sentit de l’olfacte i el del gust i s’ha observat una certa relació de la infecció de coronavirus amb problemes coronaris, però encara se’n continua descobrint més simptomatologia. Un grup de dermatòlegs de l’estat espanyol investiga per què alguns pacients de Covid-19 han manifestat problemes a la pell i si tenen relació amb el virus. La reorganització de personal de l’hospital Trias i Pujol per a fer front a la pandèmia ha portat el dermatòleg Víctor Morillas a atendre els pacients de Covid-19 més enllà de la seva especialitat, però li ha servit per adonar-se d’aquests símptomes dèrmics i posar-los en coneixement de la resta de dermatòlegs perquè s’investiguin.

Quins problemes a la pell heu detectat en malalts de la Covid-19?
—Són molt diversos i depenen del pacient i del moment. Hem vist que hi ha casos molt semblants a una urticària i piquen força; d’altres similars a un xarampió, unes taques rosades a la pell sobretot pel tronc però que també poden afectar les extremitats. També hi ha uns problemes que afecten les parts distants dels dits, com penellons, que al principi s’havia dit que eren més pròpies dels nens però que també afecten els adults. També hem trobat una mena de xarxa de color violaci i unes altres que fan lesions púrpures amb granets que semblen d’una varicel·la.

Com és que són tan diferents?
—Hem de tenir en compte que la prova d’això és molt limitada. Fa molt poc temps que coneixem el virus i quan es va començar a propagar es deia que no tenia afectació cutània. Al principi, quan vaig veure’n una, semblava que fos una urticària o una varicel·la, però això també t’ho poden fer molts medicaments. Els pacients, quan estan ingressats, reben medicaments. Però alguns ens deien que els havia sortit abans de començar a prendre els fàrmacs. Vam començar a mirar-ho i vam veure que n’hi havia molts, i molt variats. Encara s’ha de veure quines d’aquestes manifestacions cutànies són realment pel virus.

Descarteu que siguin causades per altres factors?
—Sempre hi ha urticàries que es desenvolupen en circumstàncies normals i de les quals no tenim la causa gaire ben establerta. Ara mateix sospitem que pot ser pel virus perquè s’han ajuntat diversos pacients que tenen coronavirus i els ha passat. També podria ser que fos per la febre, és un factor que hem de tenir en compte, com els medicaments. És la fase on som ara: intentar distingir i categoritzar.

Aquests símptomes són generals entre els contagiats o afecten pocs casos?
—Al principi ens va semblar que n’eren pocs, però ara que hem començat a recollir-los hem vist que no, que n’hi ha força. També hi ha alguns que no causen cap molèstia. Tenen un exantema però no els pica ni els fa mal. Fins que algú no s’hi fixa, no es detecta, i una persona amb altres problemes més greus no hi para atenció.

Hem d’estar atents si veiem alguns d’aquests símptomes?
—Pot ser un senyal que ens posi en alerta, però sempre amb cautela. Tenir aquestes manifestacions cutànies no significa necessàriament tenir el coronavirus. Tenir-ne, en el context d’una persona amb febre i ofec, ens hauria de fer sospitar que té la malaltia. S’ha de veure el malalt en conjunt, una sola dada aïllada no és suficient.

Com que els símptomes són tan diversos, ens hem de fixar en comportaments estranys de la pell?
—Exactament. Per exemple, si algú ja té una psoriasi, segurament serà la seva psoriasi habitual. Si a més de la psoriasi té una urticària, tos i febre, probablement té relació amb la resta del quadre.

Aquesta simptomatologia ja s’havia observat a la Xina?
—Al principi no es va descriure, però ja hi ha alguns articles que parlen de manifestacions cutànies. A Itàlia, on els dermatòlegs també van ser reclutats per a cobrir les necessitats de les plantes de coronavirus, es van adonar que hi havia molts pacients amb manifestacions cutànies. Van ser els primers que van fer el crit d’alarma a la resta de dermatòlegs perquè observéssim si es repetien a la resta de pacients. A la Xina ja hi ha un estudi que analitza els casos amb manifestacions cutànies.

Hi ha cap indici de per què apareixen?
—Encara no tenim mecanismes per a establir-ho. Podem tenir teories, però és parlar per parlar, sense cap fonament sòlid. Tinc la percepció que algunes apareixen més al principi de la malaltia, amb la resta de símptomes del coronavirus. Serien les urticàries o taques rosades que surten pel tronc. S’han vist en pacients que ja tenen la PCR positiva o una pneumònia per Covid-19. Després n’hi ha unes altres que, en la meva experiència, surten quan la PCR ja és negativa i el pacient t’explica que els símptomes clàssics del coronavirus els va tenir prèviament. Podria ser una reacció retardada, que seria el cas dels problemes als dits, com penellons. Però és una cosa que no puc afirmar de manera categòrica.

Com és l’estudi que feu a l’hospital?
—L’estudi no es fa només a Can Ruti, sinó que el coordina l’Acadèmia de Dermatologia espanyola i el lideren dermatòlegs de Madrid, Barcelona i les Illes Canàries. Han demanat a la resta de dermatòlegs que enviem els casos que veiem, amb el consentiment dels pacients, recollint fotografies per comparar-les amb un nombre suficient de pacients. Podrem veure quines afectacions apareixen més d’hora, quines apareixen durant els símptomes o quines un cop han passat els símptomes. També veurem si hi ha cap mena d’associació a la presència o no de pneumònia o amb el fet de tenir la PCR positiva o negativa, encara que hagin passat els símptomes. Tot això s’ha de mirar. Encara no se n’han analitzat les dades, per això s’ha de fer molt prudent i no es poden fer afirmacions categòriques.

Com s’ha adaptat el servei de dermatologia a la situació sanitària?
—Els primers dies, abans que es decretés l’estat d’alarma i comencés el confinament, es van limitar les visites presencials i es van promoure les visites telefòniques. Un cop la malaltia requeria més mitjans, ens van anar reclutant els membres de l’equip de dermatologia. Ara mateix, queden tres persones de l’equip fent feina de dermatologia. Tota la resta vam anar a altres serveis, com urgències, la planta d’hospitalització del coronavirus, hospitalització domiciliària, medicina preventiva i hotels hospitalitzats.

Tot un desafiament, haver de sortir de l’especialitat.
—És tornar a la medicina bàsica, de trinxera. A sobre, amb una malaltia que era nova per a tothom. Era un desafiament per a tot l’hospital perquè no hi havia certeses sobre aquest virus. Intentem aproximar-nos a la veritat tant com podem, però és en aquests moments que comencem a crear prova científica.

Com ens afecta a la pell el confinament, l’angoixa i rentar-nos constantment les mans?
—Les persones que tenen una dermatosi prèvia, com una acne o una rosàcia, i que siguin en una situació d’estrès poden veure com empitjora. La psoriasi i la dermatitis atòpica també poden exacerbar-se en aquests moments. Una altra cosa que també hem vist molt són les dermatitis irritatives de les mans per haver-les rentat molt. És una mesura molt necessària, però hem d’intentar cuidar la pell de les mans posant-nos-hi crema hidratant.

Com ho hem de fer per tenir-ne cura?
—Hem de procurar seguir les recomanacions de les autoritats sanitàries amb les rentades de mans com ens han dit. A casa hem de tenir crema de mans de farmàcia, de qualsevol marca, per procurar tenir-les hidratades. En la mesura del possible, si a casa hem de rentar alguna cosa amb lleixiu, hem de fer servir guants per no tenir les mans en contacte amb un producte tan irritant. Pel que fa a les malalties que poden empitjorar i els pacients es poden veure sobrepassats per la situació, han de saber quines recomanacions els ha fet sempre el seu dermatòleg o metge de capçalera, continuar el tractament i anar amb molta cura. Si en algun moment necessiten atenció, els metges d’atenció primària fan visites telefòniques.

Voleu afegir res més?
—Si m’ho permeteu, vull demanar a la gent que, quan passi la crisi sanitària i vingui la crisi econòmica, no s’oblidi que el sistema sanitari protegeix de futures crisis econòmiques. Que no es provi de destruir un cop passada la crisi sanitària perquè pot tornar a repercutir de manera negativa en la població.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.