Aquells pastors amb barretina que van fer emprenyar el franquisme ara són al parlament

El parlament ha fet pessebre aquest Nadal i les figures triades són de Lluís Carratalà, un singular actor i escultor que va catalanitzar la família de Jesús

VilaWeb
Joan Safont Plumed
10.12.2021 - 15:02
Actualització: 10.12.2021 - 16:02

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Sembla sorprenent, però per primera vegada s’ha fet pessebre al parlament. No és pas que el palau no hagi acollit des de fa més de vuitanta anys uns quants bous i mules, un grapat d’àngels i algun caganer, però sembla que és la primera vegada que la tradició nadalenca hi fa estada. Ha estat la presidenta Laura Borràs, entusiasta de les festes de Nadal, qui ha tingut la pensada de convidar la Federació Catalana de Pessebristes a muntar un dels seus naixements de molsa i suro. Les figures, abillades amb barretina i espardenyes, són obra de l’artista Lluís Carratalà.

Carratalà ha estat definit com a “escultor noucentista de pessebre” per Enric Benavent, qui fa deu anys va publicar, amb fotografies de Jordi Montlló, tots dos membres actius del col·lectiu de reflexió i estudi el Bou i la Mula, una acurada biografia d’aquest personatge singular. Nascut al barri de Gràcia l’any 1895, va formar-se artísticament a la Llotja, on va ser deixeble del professor de dibuix Ramir Lorenzale i aprenent als tallers de Josep Llimona i Claudi Rius. El jove Carratalà participà en la nova estètica mediterrània, europeista, clàssica i civilitzada propugnada per la generació de Xènius, i la va aplicar en l’escultura més humil de totes les possibles: les figures de pessebres.

L’escultor i actor Lluís Carratalà, amb les seves figures.

Com recorda Benavent, l’obra de Carratalà coincideix i es nodreix de la recuperació de la identitat catalana que havia impulsat la Renaixença, i que va tenir en els folkloristes, com Joan Amades, un dels seus màxims exponents. Així com va passar amb altres manifestacions de cultura popular i associativa, a primers del segle XX, el pessebrisme també va viure una florida interessant i renovadora. A Barcelona van néixer els diorames, es van proposar noves tècniques constructives que deixaven enrere el suro i la molsa i es van començar a fer concursos i a fundar associacions. Uns nous pessebres que necessitaven unes noves figures que deixessin enrere la rigidesa dels models clàssics i que permetessin d’introduir als diorames escenes nadalenques, com la família fent cagar el tió.

Un actor que feia figures de pessebre

De fet, bona part de la inspiració de les obres de Carratalà venia d’una segona passió o professió: el teatre. Actor professional, va formar part del repartiment de l’estrena de L’hostal de la Glòria, de Josep Maria de Sagarra, de qui va representar bona part del repertori al teatre Romea, tant abans de la guerra de 1936-1939 com després. Les dues vides es fusionaven no tan sols al camerino, on aprofitava les escenes en què no havia de sortir per anar modelant les seves figures amb fang, sinó en l’ús de models teatrals per a les seves creacions. D’aquesta manera, l’icònic Manelic d’Enric Borràs es va convertir en una figura més de pessebre. De fet, Sagarra és l’autor del Romanç de Santa Llúcia, escrit el desembre del 1915, en què proposa a l’estimada d’anar a la fira de la plaça Nova: “Que una mica de muntanya alegri nostra tristor./ Comprarem grapats de molsa, i una enramada d’arboç,/ i una blanca molinera, i una ovella i un pastor.” Musicat per Eduard Toldrà, va ser una de les peces més conegudes del repertori del tenor Emili Vendrell.

Però Carratalà és important per un altre motiu. Si en aquest país tot ha hagut de ser una mica més que no era, ell també va haver de convertir les seves figures en més que unes figures de pessebre qualsevol. Les seves figures combinaven la indumentària hebrea –que defugia l’historicisme i l’obsessió acadèmica per aproximar-se més aviat al món dels Pastorets o la Passió: altra vegada, la vena d’actor– amb la catalana, inspirada en el món rural del segle XIX. De fet, Carratalà va ser el primer que va “catalanitzar” Sant Josep i la Mare de Déu. I tot per culpa de l’anticatalanisme visceral del franquisme.

Es veu que un dia pels volts de Nadal, als anys quaranta, es va presentar a la parada de la Fira de Santa Llúcia, plena de pastors amb barretina, un sergent de la Guàrdia Civil que li va fer retirar totes aquelles figures “separatistes”. L’empipada de l’artista va ser tal, que va decidir que no faria sols pastors amb vesta catalana, sinó la Sagrada Família i tot! Així van néixer l’elegant Josep amb gipó i la dolça Maria amb caputxa, que es van fer icònics de la seva producció. Un petit gest de resistència d’aquell país sotmès i humiliat per un règim que fins i tot gosava ficar-se amb les humils figures del pessebre. Unes figures de Carratalà que formen part de la col·lecció del Museu Etnogràfic, i que avui, provinents del Grup Pessebrista de Castellar del Vallès, són també al parlament.

L’imprescindible

Vicent Torrent amb la partitura original de “Tio Canya”.

El músic Vicent Torrent presenta dissabte al Teatre Principal de València l’espectacle Racons i cançons, que és el títol del seu nou llibre-disc, on aplega cançons inèdites escrites al marge de la seva participació en el grup Al Tall. És a dir, tant abans com durant i després dels anys que va formar part de la mítica banda. Núria Cadenes recorda què significa Torrent per a la música en català.

El nom propi

Pere Gabrie Domenge
Pere Gabriel Domenge.

L’Obra Cultural Balear recupera la figura del polític republicà Pere Oliver Domenge, batlle de Felanitx i autor de La catalanitat de les Mallorques i Joanot Colom i Cifré, instador del poble, que s’acaben de reeditar en un volum que presentaran Joan Valls de Padrines, Bartomeu Mestre, Balutxo, i Pau Vadell dilluns vinent a la sala la Fornal.

L’efemèride

Retrat de Manuel Sanchis Guarner. Murals amb escriptors realitzats per Toni Espinar al Passeig de la Batà de Muro
Retrat de Manuel Sanchis Guarner. Murals amb escriptors fets per Toni Espinar al passeig de la Batà de Muro.

El 16 de desembre farà quaranta anys que es va morir el filòleg i historiador Manuel Sanchis Guarner. Autor de La llengua dels valencians, va participar en l’elaboració de les Normes de Castelló i va col·laborar amb Francesc de Borja Moll en l’elaboració del Diccionari Català-Valencià-Balear, durant els anys que va passar desterrat a l’illa de Mallorca, represaliat per la seva adscripció republicana. El seu compromís amb la unitat de la llengua, pel qual va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el va fer objectiu de l’extrema dreta, que va atemptar amb bomba contra ell.

Caldrà estar-ne al cas

Miquel Desclot durant el lliurament dels premis literaris de la Nit de Santa Llúcia.

Dimarts, el Teatre Nacional de Catalunya serà l’escenari de la 71a Nit de Santa Llúcia, en què Òmnium Cultural lliurarà els tradicionals guardons literaris. S’hi destaquen el Sant Jordi de novel·la, el Mercè Rodoreda de contes i narracions i el Carles Riba de poesia.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes