Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

De tant en tant apareix un monologuista, un ciutadà del món, un abanderat del bilingüisme o un catalanoparlant acomplexat que deixa anar que el català no és sexi. No es pot negar que el castellà ha anat conquerint l’espai de l’erotisme i la sexualitat, i els termes catalans han anat quedant arraconats, alhora que hi ha hagut una simplificació. Ja gairebé no cardem, ni fotem un clau, ni un quiqui, ni catxem, ni suquem el melindro… Bàsicament follem. Pel que fa a la verga, la cigala, la titola, l’eina, el pardal, la tita, etc., ara la denominació general és polla. La influència del castellà sobre el català és especialment intensa en alguns àmbits, com el dels renecs i insults, la parla dels joves i l’àmbit de la sexualitat.

El Termcat va publicar fa un parell d’anys una ‘Terminologia de la sexualitat i lerotisme‘ amb més de 150 termes. Hi trobem termes com ‘mamilinció’ (pràctica sexual consistent a llepar, mossegar o fregar amb els llavis els mugrons o els pits d’una persona), ‘mamada’ (sexe oral en què s’estimulen el penis i els testicles llepant-los, xuclant-los, fregant-los o introduint-los a la boca), ‘olisbe’ (joguina sexual de forma cilíndrica), ‘pèting’ (conjunt de pràctiques sexuals sense penetració, que poden incloure des de petons, carícies i abraçades fins a la masturbació o el sexe oral) o ‘vegà sexual’ (persona vegana que manté relacions sexuals exclusivament amb altres vegans). Hi ha algunes paraules que ja fèiem servir (‘mamada’, ‘pim-pam’), termes que fan referència a pràctiques o formes de sexualitat noves (‘vegà sexual’, ‘porno venjatiu’, ‘sèxting’) o amb una llarga tradició però que no tenien un terme específic que hi fes referència (‘mamilinció’, ‘pèting’). Aquesta terminologia és una eina útil, sens dubte, però la veritat és que la majoria de mots definits no pertanyen al registre idoni perquè ens puguin ser útils en la parla informal. El lèxic festiu no surt dels despatxos, sinó de la pràctica, del joc (a Twitter, per exemple).

Fa un temps, enmig d’un flirteig amb un paio mig de broma per WhatsApp, vaig deixar-anar ‘ai, que m’enrojolaré’ (no em jutgeu, faig de professora de català). I el molt ximple em va dir que ja no era sexi. ‘Bé, el català no ho és. Tu no en tens tota la culpa. En el terreny de l’erotisme, la veritat és que hauria de millorar una mica.’ Em va tocar la pera, no ho puc negar. Un altre cop la mateixa història.

Però poc després, vaig descobrir un vessant sexi de la llengua que no m’havia plantejat mai. L’Andreu, un dissenyador gràfic que havia conegut feia poc, em va dir un dia que la meva manera de pronunciar el mot ‘xocolata’ resultava molt sexi. I com el pronuncio, us deveu preguntar. Doncs com s’hauria de pronunciar, encara que no ho faci ningú: amb una fricativa inicial i no pas amb una africada (si pronuncio les paraules sempre bé, segur que no faig errors a classe). Sembla que, a més, l’allargo una mica, aquest so; potser perquè m’agrada molt la xocolata i concentro la idea de plaer en aquesta x (potser per això és sexi). El més espectacular és que un parell de setmanes més tard, vaig conèixer el Martí, un saxofonista, i davant la meva sorpresa, em va dir exactament el mateix, que tenia una manera molt sexi de pronunciar el mot ‘xocolata’. Cada cop que el deia, ell feia un somriure trapella. Suposo que deveu pensar que parlo molt de la xocolata en les meves cites; doncs sí, m’agrada la cuina i sóc llaminera. Quan vaig tornar a veure l’Andreu, li vaig explicar la seva coincidència amb el Martí i en vam fer broma, tot i que li va saber una mica greu no ser l’únic en aquesta apreciació o fília.

S’acostaven les vacances i vaig anar uns dies a la Bretanya francesa, on viu una amiga. Mentre jeia a la sorra sota un para-sol, vaig rebre dos missatges en què tots dos, l’Andreu i el Martí, em demanaven que els enviés un missatge de veu dient ‘xocolata’. O que expliqués una recepta de xocolata, va afegir el Martí, que així pronunciaria el mot més vegades i deixaria d’estar pendent de la pronunciació. Tots dos en molt poca estona, mentre era allà a la platja.

Seducció fonètica o fonofília (estimulació eròtica a través de la pronúncia). Potser acabarà havent-hi aquesta entrada a la terminologia del Termcat. No és un fenomen del tot inèdit, s’hi podria afegir el gaudi morbós que experimenten algunes persones en sentir certes llengües o accents. Hi ha gent que troba sexi l’italià, el català de Mallorca, el català parlat amb accent argentí… I també el català és sexi per a alguns estrangers, com explicava l’Anna Pascual a Núvol. A Twitter vaig llegir fa poc ‘l’harmonia vocàlica és sexi’, una altra manifestació de la fonofília. Sigui com sigui, si parléssim català desacomplexadament (això sol ja pot semblar sexi), sens dubte podríem recuperar, renovar i enriquir la terminologia de la seducció i la sexualitat.

Mònica Barrieras, membre del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA)

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.