D’exposicions temàtiques se n’han fet sempre, però ara sembla que prendre un element de la vida quotidiana, sense una influència directa o conscient en l’obra d’un artista, i veure com hi és present, té cada dia més comissaris i museus adeptes. I fa un vincle amb el públic, també amb aquell que no acostuma a anar a exposicions. Fa pocs mesos, era Picasso i la cuina al Museu Picasso de Barcelona i ara és la Fundació Palau de Caldes d’Estrac que s’ho ha proposat i fa un pas més amb l’exposició ‘Chapeau! De Casas i Picasso a Balenciaga i Pertegaz‘.

L’exposició té el barret com a fil conductor, amb una primera part pictòrica a la primera planta i una segona part on es mostren estrictament 250 barrets, a la segona planta. El resultat és una mostra curiosa, que barreja la representació simbòlica d’un objecte amb l’objecte mateix. La directora de la Fundació Palau, Maria Choya, ha explicat que va acceptar de fer l’exposició perquè hi havia ‘molt de Palau’. Efectivament, en la primera part, l’exposició mostra un bon nombre de peces que provenen del fons de la col·lecció Palau, i que Palau i Fabre va heretar en bona part del seu pare, Josep Palau i Oller. Moltes d’aquestes peces s’han tret de la reserva, és a dir, que no s’exposen habitualment en la col·lecció permanent de la fundació.

La primera part, que pren el títol de ‘Casas, Picasso l’Alquimista i la Divina’, s’obre amb un retrat d’Opisso on apareixen amb barret, per descomptat, Picasso, Nonell i Vallmitjana. Porten barrets tous d’ala ampla, propis del modernisme, de Casas i Rusiñol. Ben sovint, Picasso va pintar aquests barrets per representar la figura de l’artista i per representar-se a ell mateix. En aquesta sala hi ha obra de pintors modernistes i noucentistes que mostren escenes on apareixen els barrets. Són obres d’Ismael Smith, Pablo Gargallo, Manuel Humbert, Josep de Togores, Xavier Nogués, Pere Torné Esquius, Josep Mompou, Josep Palau Oller, Emili Grau Sala, i un dibuix autògraf de Federico García Lorca dedicat a Josep Palau i Fabre. També destaquen tres retrats de dona de Ramon Casas, amb figures femenines portant unes pameles ben sofisticades.

Pablo Picasso, Jacqueline amb barret de flors, 1962. Museu Picasso de Barcelona.

En aquest espai també podem contemplar l’apartat ‘Estimat Picasso’, on s’aprofundeix en la relació de Picasso amb Josep Palau i Fabre a partir de la gran quantitat de dibuixos que Picasso va dedicar al poeta català al frontispici de molts llibres, en els quals els barrets sempre són omnipresents. A la vegada, l’apartat inclou manuscrits de Palau i Fabre sobre Picasso, pochoirs dels figurins del ballet Tricorne, de l’edició original que va fer Paul Rossenberg el 1920, i també gravats i linòleums de l’artista malagueny. Aquests darrers són cinc peces que provenen del Museu Picasso de Barcelona, que per primera vegada ha deixat aquest volum d’obres a la Fundació Palau.

La sala contigua proposa obres dels artistes que van conformar el grup Dau al Set: Tàpies, Pons, Brossa, etc., les segones avantguardes. En aquestes peces, el barret és un element que presenta el poder, ja sigui el del capitalisme, amb els barrets de copa presents tothora en l’obra de Tàpies d’aquell moment; el de la màgia i la creativitat, amb els barrets cònics d’arlequí, de bruixot o d’heretge, de Joan Ponç; o el de la transformació de les coses i les identitats, amb els jocs malabars i conceptuals de Joan Brossa.

El pas entre la primera part de l’exposició i la segona part es fa mitjançant l’actriu Greta Garbo. Palau i Fabre tenia una obsessió per Garbo. Ella, com cap altra artista de Hollywood, va fer dels barrets una icona glamurosa. Acompanyant les fotografies de Greta Garbo, també podem veure el guió d’un documentari sobre l’actriu que va escriure Palau i Fabre.

El comissari de la mostra, l’historiador i crític d’art Josep Casamartina, director i vice-president de la col·lecció Antoni de Montpalau, explica que és la primera exposició de barrets, amb caràcter retrospectiu i amb una certa identitat, que s’ha vist mai en un museu o institució de Catalunya i de l’estat espanyol. Casamartina va conèixer Palau i Fabre l’any 2000 i va muntar una exposició sobre estampats modernistes creats per Palau Oller. D’aquí va néixer la vinculació amb la Fundació Palau.

Modas Vilasuso, Barcelona, ca. 1955-1960, barret de plomes i vellut de seda. Col·lecció Antoni de Montpalau. Fotografia de Dani Rovira.

A la segona planta de la fundació, es mostren, molt ben posats, quaranta-quatre barrets d’home i després dos-cents barrets de dona, que abracen de començament del segle XX a l’actualitat, d’alguns dels dissenyadors de moda catalans i estrangers més prestigiosos. Aquesta segona part pren el nom ‘Ells i elles’. El comissari observa el contrast entre la sobrietat dels barrets d’home i ‘el deliri’ de la moda en els barrets femenins. Per a Casamartina, ‘dins el món de la moda, el barret és la peça més esbojarrada’. I l’exposició així ho constata. Es podrà visitar fins al 9 de juny.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb