Els sindicats educatius USTEC, Professors de Secundària, CGT i la Intersindical han anunciat una nova convocatòria de vaga educativa a Catalunya, amb tres jornades d’aturada generals i dues més d’específiques a cada servei territorial, entre els mesos de maig i juny.

En total, cada territori podria acumular cinc dies de vaga. Les mobilitzacions es faran contra l’acord signat entre el Departament d’Educació, CCOO i UGT. Per què tornen a projectar vagues? Què reclamen? Què hi diu la conselleria? Us expliquem tota la informació clau sobre les aturades que hi haurà aquest mes i el vinent.

Quan seran les aturades?

El calendari de mobilitzacions comença demà passat, dimecres, 6 de maig, amb accions als centres. L’endemà, dijous, 7 de maig, hi haurà la primera de les dues jornades d’aturada als centres d’educació infantil (0-3 anys), que és una convocatòria de tot l’estat espanyol. La segona serà el 20 de maig, a tot Catalunya, que té el suport de la Plataforma 0-3.

Les vagues de tot l’ensenyament al Principat seran els dies 12 i 27 de maig i el 5 de juny. El primer dia i el darrer es convocarà una manifestació unitària.

Per serveis territorials, els del Baix Llobregat i el Penedès faran vaga el 13 i el 29 de maig; els de Girona i Catalunya Central, el 14 de maig i el 1r de juny; els de Lleida i Alt Pirineu i Aran, el 15 de maig i el 4 de juny; el Consorci d’Educació de Barcelona i el Barcelonès s’aturaran el 18 de maig i el 2 de juny; el Maresme, el Vallès Occidental i l’Oriental, el 19 i el 28 de maig; i els serveis de Tarragona i les Terres de l’Ebre, els dies 21 de maig i 3 de juny.

Per què tornen a fer vaga?

Segons els sindicats, tornen a convocar vaga perquè consideren insuficient l’acord signat entre el Departament d’Educació, CCOO i UGT, que creuen que no resol els principals problemes del sistema educatiu.

Segons que expliquen, el departament ha pactat “amb la minoria” i no ha donat resposta a demandes com ara la recuperació salarial, la manca de recursos als centres i la sobrecàrrega de feina dels professors.

Afegeixen que, després de les mobilitzacions anteriors, no hi ha hagut avenços ni cap nova proposta del govern.

Què reclamen els sindicats educatius?

Els sindicats demanen de recuperar el poder adquisitiu perdut aquests darrers anys i garantir uns salaris que consideren dignes per al conjunt dels professors. També exigeixen un augment de la inversió educativa que permeti de reduir el nombre d’alumnes per grup i reforçar les plantilles docents als centres.

Així mateix, diuen que cal eliminar la sobrecàrrega burocràtica dels professionals i revisar els currículums amb la participació directa dels professors. Els representants sindicals asseguren que encara són a temps de desconvocar les vagues si el govern fa una proposta satisfactòria.

Què n’opinen, del pla pilot dels mossos de paisà?

La prova pilot del govern que preveu de desplegar agents de paisà dels Mossos d’Esquadra en centres educatius ha suscitat un ampli refús entre la comunitat educativa. Segons el Departament d’Educació, els agents, que no aniran uniformats ni armats, s’encarregaran de fer tasques de prevenció i mediació d’acord amb les direccions dels centres, i no s’integraran en l’estructura del personal del centre.

Els sindicats expliquen que la presència policíaca no contribuirà a millorar la convivència escolar, perquè aquestes funcions corresponen als equips educatius i als professionals especialitzats en mediació i acompanyament. També es queixen que Educació ha treballat amb poca transparència, cosa que el departament nega. Els sindicats reclamen educadors i treballadors socials, i la conselleria diu que els agents de paisà no substituiran pas aquests professionals, sinó que són un recurs complementari.

El govern afegeix que el pla pilot respon a l’augment de la complexitat als centres i a la necessitat de reforçar el benestar dels alumnes i de la comunitat educativa. La consellera Esther Niubó ha explicat que el pla sorgeix de la demanda dels serveis territorials i que no s’ha imposat en cap centre.

Tot i aquestes explicacions, els sindicats qüestionen tant el diagnòstic com la solució proposada, i consideren que la mesura respon a una lògica de seguretat que no aborda les causes estructurals dels conflictes a les aules.

El departament, en canvi, diu que la iniciativa s’emmiralla en models d’uns altres països i que, segons dades de l’OCDE, aproximadament la meitat dels països desenvolupats tenen programes semblants de col·laboració entre escoles i cossos de seguretat amb una finalitat preventiva.