Aquesta setmana, agents de paisà dels Mossos d’Esquadra s’integren en catorze centres escolars de Catalunya. No hi estudiaran ni hi faran docència: segons el Departament d’Educació, s’encarregaran de fer tasques de prevenció i d’acompanyament als docents i alumnes. Dit d’una altra manera: passejaran pels centres, entraran a les aules, podran participar en reunions de docents i tindran la potestat d’intervenir en situacions diverses.

Aquest pla pilot, que Educació presenta com un nou model de col·laboració per a la convivència escolar, ha topat amb una oposició frontal de la comunitat educativa. Els sindicats CGT, USTEC i la Intersindical refusen la proposta, i les assemblees de treballadors i les famílies també alcen la veu. S’exclamen que la mesura pretén resoldre qüestions socials a partir d’una lògica de seguretat i que la presència de la policia pot originar dinàmiques de desconfiança, estigmatització i tensió, especialment en els centres de màxima complexitat.

El Departament d’Educació diu que el pla pilot s’ha activat de resultes de l’augment de la complexitat entorn dels centres educatius i la necessitat de reforçar el benestar dels alumnes i de tota la comunitat educativa. Educació també ho justifica tot dient que era una demanda “fortament reclamada des del territori”, però això no acaba de casar amb la realitat.

VilaWeb ha parlat amb professors d’uns quants centres inclosos en la prova pilot, i en tots els casos la majoria dels treballadors s’oposa a la presència dels agents de paisà. Justament ahir, professors i famílies van protestar davant els instituts Eugeni d’Ors i Margarida Xirgu de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) contra la presència dels agents de paisà.

Indignació i malestar per l’entrada dels mossos a les aules

La prova pilot va suscitar indignació i malestar entre els ensenyants d’un bon començament. Insisteixen que la presència policíaca no contribuirà a millorar la convivència escolar, perquè aquestes funcions corresponen als equips educatius i als professionals especialitzats en mediació i acompanyament. A més, lamenten que Educació i les direccions dels centres han treballat amb poca transparència. Aquesta setmana, alguns centres fan reunions de claustres amb l’objectiu de debatre aquesta decisió i acordar mesures d’acció per a aturar el pla del departament.

A l’Institut Margarida Xirgu de l’Hospitalet de Llobregat, la professora Pepa Vidal explica que la notícia va aixecar molta indignació. En aquest cas, els professors en van ser informats per Sant Jordi, el mateix dia que es va fer públic als mitjans de comunicació. “Ens pensàvem que era una broma, després va venir la indignació. Ens sentim desautoritzats, enfadats, no hi creiem.” Vidal diu que el seu institut és segur i que les necessitats reals són de més recursos socials i no pas policíacs.

També critica les formes i diu que no s’ha consultat en cap moment si aquesta figura era necessària ni s’ha obert cap debat. Sosté que el refús va més enllà del contingut concret del pla i se centra en la naturalesa de la figura proposada. Segons la direcció, en aquest cas, l’agent té estudis de magisteri, però Vidal replica que això no és cap justificació. “Ve del Departament d’Interior, ve com a mossa. El seu perfil és de membre d’un cos de seguretat i punt”, exclama.

A l’Hospitalet de Llobregat, l’altre centre afectat és l’Institut Eugeni d’Ors. Una ensenyant, que demana de mantenir l’anonimat, explica que la direcció també els va informar el dia de Sant Jordi que a partir d’ara un mosso de paisà vindria al centre i que podria entrar a les aules, al claustre i a qualsevol espai, i que la direcció hi estava d’acord. “No ens van permetre el diàleg, ens van dir que no havien pas d’escoltar les nostres opinions”, afegeix. 

La professora vincula la crítica al desplegament amb la manca de recursos estructurals. “No volem policies, volem els recursos que ens han manllevat. Eliminen dotació de personal social i psicopedagògic, però hi ha pressupost per a posar un mosso o un cos de seguretat en un centre educatiu. No és un recurs pedagògic”, diu. També considera especialment greu la decisió d’incorporar la policia en un centre amb alumnes vulnerables, famílies immigrades i situacions socials complexes. Segons que explica, alguns estudiants han viscut desnonaments o intervencions policíaques violentes, fet que pot dificultar encara més la relació de confiança dins el centre educatiu. “Ara vindran als centres i hauran de ser amics?”, es pregunta la professora. 

“Ens fa sentir incòmodes”

A Vic (Osona), el Departament d’Educació té previst d’aplicar el pla pilot als tres centres d’educació secundària obligatòria (ESO): l’Institut Jaume Callís, l’Institut la Plana i l’Institut Comtat d’Osona, i també al centre de formació professional Institut de Vic. Ara, els ensenyants es van organitzant per aturar-ho.

A l’Institut Comtat d’Osona, la directora va anunciar la incorporació d’una agent de paisà dimarts passat. “Com si fos una més de la plantilla. Tots ens vam quedar estupefactes. Ningú no s’esperava això”, explica Anna Masllorens, professora del centre. En aquest institut, han aconseguit d’aturar l’arribada de l’agent, tot esperant la decisió del claustre avui. Segons Masllorens, ahir el claustre de l’Institut Jaume Callís va decidir d’oposar-se al pla pilot i la direcció ho va comunicar a Educació.

També explica que a l’Institut Comtat d’Osona no s’ha discutit mai si hi havia conflictivitat, per això creu que la mesura no té solta ni volta. “Xoca de ple amb un esquema policial i ens fa sentir incòmodes”, diu. Alhora, adverteix que l’anunci ja ha tingut un impacte entre els alumnes i els ha creat inquietud i preguntes sobre com haurien d’actuar, perquè diu que el pla pilot no s’ha explicat prou bé a la comunitat educativa.

A l’Institut de Vic, ahir va ser el primer dia que hi anava l’agent. El professor Oier Arroiabe explica que l’arribada va ser sobtada, amb poca informació i sense espais de debat, com en els altres centres. Assegura que una part significativa dels professors del centre ha expressat refús o incomoditat per la iniciativa. Així i tot, reconeix que costa molt més que els professionals es mobilitzin.

Sigui com sigui, explica que el claustre fa temps que reclama més recursos humans i considera que la incorporació d’un agent no respon a aquestes necessitats. “Necessitem docents i no pas mossos d’esquadra”, assenyala. Un representant de l’assemblea docent del centre, que s’estima més mantenir-se en l’anonimat, diu que hi ha molts dubtes sobre el paper que acabarà tenint l’agent. Critica que s’incorpori una figura policíaca sense un marc pedagògic clar, mentre que al professorat li exigeixen una formació específica i acreditada per a exercir. “Quina funció farà? Ningú no ens ha respost a aquesta pregunta”, diu. 

Oposició de les famílies i els educadors socials

L’Associació de Famílies Federades d’Alumnes de Catalunya (AFFAC) ha expressat un “rebuig ferm” al projecte, que qualifica de profundament desencertat i allunyat de les necessitats reals dels centres educatius catalans. Segons l’associació, les forces de seguretat tenen per funció principal l’exercici de l’autoritat i la coerció, i no pas l’acompanyament pedagògic, la mediació o la construcció de vincles de confiança dins l’entorn escolar. Alerta que traslladar una mirada policíaca a l’espai educatiu pot desvirtuar la funció de l’escola com a espai de creixement, inclusió i cohesió social.

L’associació de famílies subratlla també que molts dels centres amb més dificultats de convivència coincideixen amb aquells que concentren un percentatge alt d’alumnes en situació de pobresa, vulnerabilitat o exclusió social. “Aquests centres necessiten recursos estables, professionals especialitzats i polítiques valentes de reducció de desigualtats, i no pas una resposta de seguretat”, diu l’AFFAC. L’entitat recorda que a començament de curs el departament va reduir el nombre d’educadors i integradors socials en centres públics per motius pressupostaris, una decisió que considera contradictòria amb l’aplicació d’un pla que, a parer seu, pot resultar més costós i menys eficaç.

El Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) també ha exigit la retirada de la prova pilot i del pla integral per a la seguretat i benestar en l’entorn educatiu (EDUSEG). El col·legi ha reivindicat el paper dels professionals de l’educació social dins els centres educatius i ha assenyalat que les funcions de prevenció de conflictes, mediació, acompanyament als alumnes vulnerables i treball comunitari corresponen a perfils específicament formats per intervenir en aquest àmbit. “Costa d’entendre que funcions clarament educatives, preventives i de treball comunitari es derivin als cossos de seguretat. Aquestes funcions formen part de la feina dels educadors socials formats específicament per intervenir en convivència, mediació, gestió de conflictes i acompanyament socioeducatiu amb una mirada educativa i no coercitiva”, diu.

El CEESC també lamenta que la decisió s’hagi pres sense consultar ni informar prèviament el col·lectiu professional, tot i ser directament implicat en la convivència escolar i haver mostrat, assegura, plena disposició al diàleg institucional. El col·legi adverteix que les solucions ràpides o aparentment més econòmiques a curt termini poden acabar tenint un cost social més elevat: “Menys cohesió social, intervencions menys adequades i un impacte negatiu en infants, joves i famílies.”

Malgrat l’oposició, Educació diu que el pla pilot es continuarà desplegant d’acord amb la previsió. El sindicat SAP-FEPOL, el majoritari dins els Mossos, veu la proposta amb bons ulls, tot i que se n’han assabentat per la premsa. La portaveu, Imma Viudes, sap que el pla ha despertat refús: “És evident que hi ha una necessitat real de millores de recursos en els centres.” Tot amb tot, creu que la tasca dels Mossos pot ser complementària: “S’ha de reforçar la convivència gràcies a la prevenció i la mediació. Oferir eines a situacions cada vegada més complexes.” Mentrestant, els ensenyants es van organitzant amb un objectiu clar: barrar el pas de la policia i aconseguir més recursos humans de l’àmbit educatiu.