23.04.2026 - 12:52
|
Actualització: 23.04.2026 - 14:05
La prova pilot del govern de voler desplegar agents de paisà dels Mossos d’Esquadra als centres educatius ha generat molt de malestar entre els sindicats d’ensenyament. El projecte, segons el Departament d’Educació, respon a l’augment de la complexitat als centres i a la necessitat de reforçar el benestar dels alumnes i de la comunitat educativa. Malgrat aquests arguments, els sindicats CGT, USTEC i la Intersindical rebutgen frontalment la mesura i qüestionen el diagnòstic i la solució que presenta el govern.
La proposta d’Educació, segons que ha avançat El País, és incorporar agents dels Mossos d’Esquadra de paisà en centres educatius amb l’objectiu de fer tasques de prevenció i acompanyament. El pla es desplegarà inicialment a les zones de l’Hospitalet de Llobregat, Vic, Alta Ribagorça-Vall d’Aran i Tàrrega, i en dos centres del Prat de Llobregat i Sabadell.
Segons fonts del departament, la iniciativa vol impulsar la figura d’agents integrats com a referents dins els centres i s’emmarca en tendències presents en uns altres territoris. Educació assegura que, d’acord amb dades de l’OCDE, aproximadament la meitat dels països desenvolupats tenen programes similars de col·laboració entre escoles i cossos de seguretat amb finalitats preventives. També apunten que diverses comunitats autònomes de l’estat espanyol ja disposen de projectes d’aquesta mena.
Crítiques sindicals a un enfocament centrat en la seguretat
Els sindicats denuncien que és una resposta basada en una lògica policíaca que no tracta les causes estructurals dels conflictes als centres educatius. Segons la CGT, la presència de policies, encara que siguin de paisà, pot generar dinàmiques de desconfiança, estigmatització i tensió, especialment en centres de màxima complexitat. El sindicat alerta que conflictes que habitualment es resolen mitjançant el diàleg o la mediació podrien passar a tractar-se amb una perspectiva punitiva, amb un augment de sancions, expulsions o denúncies. També critica que el desplegament es focalitzi en centres amb alumnes vulnerables, cosa que considera que reforça la seva criminalització.
Marc Martorell, portaveu de la Intersindical Educació, qualifica de despropòsit el fet de posar forces armades o cossos de policia a les escoles i instituts. Martorell reconeix que hi ha conflictivitat en alguns centres, però que això no es resol amb policia. “La conflictivitat es resol amb prevenció, més personal, més educadors i serveis socials. Treballem amb col·lectius vulnerables i menors d’edat i cal una aproximació a la conflictivitat que no sigui punitivista”, explica. Segons ell, quan ha calgut, la policia ja ha participat alguna vegada en reunions de coordinació. Ara bé, el model que ara plantegen, diu, “és un malbaratament de recursos i un despropòsit per la mirada de model d’escola que volem”.
La USTEC també reconeix que la convivència als centres és un problema real, però rebutja que la solució impliqui la presència de la policia. “Als instituts no necessitem una presència policial normalitzada, sinó una resposta educativa, preventiva i comunitària”, diu el sindicat, que insisteix que és una qüestió educativa i social vinculada a la manca de recursos. Per això reclama mesures com ara reduir el nombre d’alumnes per aula, reforçar les plantilles docents i incorporar més professionals d’atenció educativa i orientació. I afegeix: “Aquesta prova pilot parteix d’una premissa equivocada: tracta com un problema principalment de seguretat allò que és, sobretot, un problema educatiu, social i d’infrafinançament.”
El sindicat emmarca el seu rebuig en una defensa més àmplia del model educatiu i recorda que l’escola ha de ser un espai de convivència, pensament crític i construcció de vincles. “La convivència s’educa, es construeix i es cuida; no s’imposa amb presència policial”, sosté el sindicat.
El model nord-americà a Catalunya
La CGT considera que la proposta del PSC té com a referent el model nord-americà “school resource officers” (SRO). “Als Estats Units, la implantació massiva d’agents de policia als centres educatius ha estat àmpliament documentada com un factor d’increment de les expulsions i de l’entrada al sistema penal de menors, sobretot d’orígens racialitzats”, expressa. “Catalunya no necessita importar un model que ha fracassat. Necessita escoltar qui cada dia és a les aules: el professorat, l’equip de direcció, les educadores socials i l’orientació”, diu.
Per part de la Intersindical, Martorell assenyala que la llei d’educació de Catalunya, en l’article 30, sobre el dret i deure de convivència, determina: “Els centres han d’establir mesures de promoció de la convivència, i en particular mecanismes de mediació per a la resolució pacífica dels conflictes i fórmules per mitjà de les quals les famílies es comprometin a cooperar de manera efectiva en l’orientació, l’estímul i, quan calgui, l’esmena de l’actitud i la conducta dels alumnes en el centre educatiu.”
Martorell també recorda que el parlament va aprovar el 18 de desembre de 2020 la resolució “Per la construcció de la cultura de la pau i la desmilitarització”, en el marc de la campanya Desmilitaritzem l’Educació. Entre més mesures, s’instava el govern a evitar la presència de cossos policials –Mossos d’Esquadra, policia local, policia estatal…– amb armes als recintes i a les aules d’escoles, instituts, universitats, centres formatius i espais de lleure quan hi assistissin per fer xerrades de formació viària o de seguretat a les xarxes, entre més.
Desmilitaritzem l’Educació reclama la retirada de la prova pilot. “Condemnem la deriva autoritària d’aquesta mena de programes, que alimenten un discurs social antidemocràtic basat en l’ús de la força, el càstig i la vigilància, encara que s’edulcori amb paraules com a dissuasió o intervenció preventiva”, assenyalen. Les entitats denuncien que la prova contravé la normativa, els objectius pedagògics de l’educació bàsica i les resolucions aproves al Parlament a favor de la construcció de models de convivència als centres basats en la transformació positiva de conflictes.
