Fins ara, cap president de la Generalitat no s’havia trobat amb una vaga indefinida a l’ensenyament. Juanfran Pérez Llorca, que fa cinc mesos que va arribar al càrrec, serà el primer. Ell, i la consellera Mari Carmen Ortí, que els sindicats convocants, STEPV, UGT, CCOO –CSIF decidirà demà si s’hi adhereix–, acusen de no tenir voluntat negociadora, d’utilitzar la tàctica de la dilació i de provar de responsabilitzar els ensenyants de qualsevol cosa que passe.

Fa mesos que el col·lectiu està en peu de guerra contra la política educativa del govern del PP tutelat per Vox. El curs passat, José Antonio Rovira es va empescar la consulta sobre la llengua base, i la va fer contra vent i marea, a desgrat dels efectes de la gota freda sobre centenars de centres educatius. La gestió que va fer l’ex-conseller de les conseqüències de la barrancada també va ser molt criticada. Ara la paciència dels ensenyants ha arribat al límit, i després de mesos i mesos d’una negociació al ralentí, els sindicats han convocat vaga indefinida a partir de l’11 de maig. A més, aquesta setmana ja es faran actes de protesta, com ara un tancaments centres i diverses activitats  la nit del 7 al 8 de maig.

Hi ha qui els titlla de valents, i uns quants diuen que són irresponsables per les conseqüències en els alumnes a final de curs. Sandra Càceres, de la Coordinadora d’Assemblees de Docents del País Valencià, que reuneix més de tres-cents centres i assemblees comarcals, diu a VilaWeb que la situació és desesperada. Que són molts anys sense inversió en educació, que les infrastructures es troben en males condicions i que les plantilles són insuficients. “És una denigració brutal i hem dit prou. L’educació és una eina bàsica de l’ésser humà i necessitem condicions dignes”, diu, amb molta rotunditat.

Les set demandes

Els quatre sindicats que d’ençà del mes de setembre negocien amb la conselleria han posat damunt la taula un bloc de set peticions. Demanen una baixada dels alumnes per grup; la incorporació de professors de suport; rapidesa en la substitució dels professors de baixa; la recuperació d’un model lingüístic que garantesca la competència plurilingüe i la cohesió social amb el català com a llengua de qualitat educativa; la recuperació de poder adquisitiu dels professors; edificis dignes, segurs i sense mòduls pre-fabricats; i condicions ambientals i adequades tot l’any als centres.

Totes aquestes reivindicacions necessiten una disponibilitat econòmica que la consellera Ortí diu que ara no té. Segons les seues dades, solament augmentar el sou dels professors entre 300 i 500 euros mensuals que demanen, implicaria 300 milions d’euros més l’any. Si s’hi afegeix la baixada d’alumnes per grup, l’augment del pressupost podria arribar a 675 milions d’euros.

Xelo Valls, de Comissions Obreres, diu a VilaWeb que l’obligació de la consellera no és dir-los que no hi ha diners cada volta que s’asseuen a una taula, sinó aconseguir que la Conselleria d’Hisenda consigne aquests diners per a dignificar l’ensenyament. “Per què ens dius a nosaltres que tens un dèficit pressupostari? La teua faena és aconseguir la caixeta dels diners. A més, tots els punts que demanem necessiten diners. El govern valencià ha de fer eixe esforç”, insisteix.

La falta de voluntat

Kilian Cuerda, d’UGT, afirma categòric que si la conselleria ho vol, no hi haurà vaga. I s’esplaia explicant les males formes que han rebut del segon escaló. “Es neguen a negociar i ens tracten amb una falta de respecte enorme. Ens citen i després no tenen cap paper preparat. Això no és professional”, diu. I recorda que fa mesos que avisen.

El mes de desembre ja van fer un dia de vaga perquè la consellera Ortí no va voler negociar amb ells. El pretext va ser que la vaga s’havia convocat contra el seu predecessor, José Antonio Rovira. La vaga del 31 de març va ser una mena de toc d’atenció i, segons Cuerda, els van citar el dia 16 per dir-los que no podien negociar els salaris fins a la tardor.

La reacció de la consellera

Valls afirma que el tarannà de Mari Carmen Ortí és diferent del seu predecessor, Rovira, que pràcticament es burlava dels sindicats en la taula de negociació. Amb tot, diu que si s’asseuen en una taula, és per a discutir sobre una base. I fa referència a les declaracions de la consellera dijous passat a les Corts Valencianes. Quan es va veure amb la vaga convocada i comunicada oficialment, va eixir als passadissos a dir que els sindicats tenien les portes obertes i que ella havia estat la consellera que més s’havia reunit amb els representants dels professors. Xelo Valls ho nega, però afegeix: “Suposem que siga veritat que s’ha reunit molt amb nosaltres; amb això no n’hi ha prou, les reunions han de ser de profit i amb ella no veiem la llum en l’horitzó.”

La vaga és convocada dilluns vinent. Per tant, encara hi ha una setmana de marge per a veure si la conselleria o el president Pérez Llorca reaccionen i accepten de reunir-se amb els sindicats, amb la voluntat d’arribar a acords. Sobre les declaracions de la consellera, Marc Candela, de la Intersindical, es pregunta què vol negociar ara. “Només les retribucions? Nosaltres volem negociar tots els punts en bloc. Si ens convoca amb unes mesures concretes damunt la taula, ho consultarem amb els professionals mobilitzats.” I sobre unes hipotètiques negociacions serioses, Candela afirma que si comencen quan la vaga siga activa, no es desconvocaria fins que no s’haguessen obtingut compromisos en ferm.

Tant Xelo Valls com Marc Candela recorden que els quatre sindicats han demanat per carta una reunió urgent amb el president de la Generalitat “Que faça de mitjancer, que exercesca de president.”

Les famílies, amb els docents

Un dels pretexts de la conselleria per a desacreditar aquesta vaga és que faltaran pocs dies per al final de curs, i això podria perjudicar els alumnes que han de fer els exàmens finals. Aquells qui més podrien ressentir-se’n són els de segon de batxillerat, que han de fer les provés d’accés a la universitat. Algun equip directiu ha provat de fer moviments per avançar els exàmens, però tant els sindicats com la coordinadora d’assemblees de docents diuen que això seria il·legal. Solament ho podrien aprovar el claustre i el consell escolar del centre. Marc Candela recorda que la vaga va ser notificada dijous, 30 d’abril, i que tot allò que es faça per modificar una previsió i evitar l’efecte de la vaga és il·legal, perquè seria intentar de minimitzar la pressió de la vaga sobre l’altra part, la conselleria, en aquest cas. Candela diu que han començat a explicar-ho per evitar maniobres.

La consellera Ortí va avançar que, amb els serveis mínims, s’asseguraran les avaluacions, una eina que, segons Xelo Valls, també pot ser discutible.

A desgrat d’això, la confederació Gonzalo Anaya, que integra les FAMPA de Castelló, València i Alacant, i 112 associacions de famílies d’alumnes, responsabilitza la Conselleria d’Educació i Cultura dels efectes que puga tenir la vaga sobre els estudiants. El representant de la confederació, Vicent Gumbau, ha dit a VilaWeb que s’ha arribat a aquest punt perquè la conselleria no ha volgut negociar ni aquest curs ni el passat. “La vaga és conseqüència d’una conselleria que continua ajornant decisions de gran importància per a l’educació dels nostres fills, decisions que no arriben mai”, diu.

El representant de la Gonzalo Anaya també ha dit que la vaga no es pot ajornar al curs vinent, perquè la conselleria mantindrà la mateixa actitud. Quant als problemes de finançament que Ortí retrau per a no apujar els salaris o contractar més professors, Gumbau recorda que amb menys finançament els governs anterior van impulsar més inversions en infrastructures educatives i van afrontar la reducció de les ràtios. “Hi ha prou finançament per a aplicar totes les reivindicacions; falta millorar la gestió i optar clarament pel diàleg amb la comunitat educativa.”

Tot i que es parla molt de l’augment salarial dels professors, la Confederació Gonzalo Anaya recorda que aquesta no és l’única reivindicació dels ensenyants, sinó que també es demana de millorar les infrastructures, l’atenció a la inclusió, el respecte a la llengua i la reducció del nombre d’alumnes per grup.

Tenen també el suport d’Escola Valenciana i de Famílies pel Valencià, que entenen que les reivindicacions que fan els professors són per a millorar el nivell educatiu dels alumnes.

Una de les associacions de pares que s’han mostrat activament en contra de la vaga és COVAPA, una confederació d’AMPA que té un fort arrelament a les comarques de més al sud i que va ser impulsada durant l’anterior etapa del govern del Partit Popular, amb el qual tenia molt bona relació.

Tot escalfant motors

Al llarg del cap de setmana, la Coordinadora d’Asssemblees de Docents ha tancat els actes previstos per la nit del 7 al 8 de maig, és a dir, els darrers dies lectius abans del començament de la vaga. Seran xerrades, tallers, poesia, pintada de pancartes, concerts i sopars de cabasset, entre més activitats que començaran la vesprada del dijous dia 7. Aquestes activitats s’han aplegat sota el lema “Ho podrem tot”, i es faran en centres educatius d’Elx, Alacant, Canals, Picanya, València, Xàbia, Xàtiva, Alaquàs, Catarroja, Foios, Almussafes, Gandia, Castelló i Ontinyent. “Es tracta de deixar clar que els centres educatius són els qui els fem possibles: qui estudia en ells, qui els omplim amb el nostre treball i les famílies, i no d’unes institucions que fa anys que els abandonen i en permeten la degradació”, diuen des de la coordinadora.

Sense precedents

La vaga indefinida que han convocat els sindicats STEPV, UGT, CCOO i CSIF no té precedents al País Valencià. Sí que hi ha hagut episodis de conflictes educatius i de vagues i mobilitzacions, a vegades en forma de cicle, siga per les condicions laborals o per les diverses reformes que han instaurat els governs.

Per a trobar un exemple de vaga sostinguda en el temps, cal anar a la que hi hagué a tot l’estat espanyol, amb una forta incidència al País Valencià, entre els mesos de març i maig del 1988. En aquell període va haver-hi vint-i-dos dies de vaga, com explica a VilaWeb Joan Blanco, un professor veterà i membre de l’STEPV.

Van ser vagues molt dures en l’ensenyament no universitari. Anna Gascón, secretària d’ACPV i professora jubilada, recorda aquell episodi com un moment molt complicat per la tensió que va originar en el professorat. En aquell moment, l’equip directiu es podia afegir a la vaga, cosa que en molts casos va passar. Alguns directors no van passar les actes amb la llista dels vaguistes perquè no els descomptassen el salari. Després els van expedientar. Arran d’això, la normativa va canviar i ara, per definició, l’equip directiu d’un centre fa part dels serveis mínims.

Aquella vaga va cremar el ministre espanyol, José María Maravall, autor de la reforma educativa contra la qual anaven els vaguistes, que va acabar dimitint setmanes més tard. Blanco recorda que l’any 1988 alguns territoris ja tenien del tot transferides les competències en educació. És el cas del Principat de Catalunya i del País Basc. Al País Valencià, encara no del tot, i explica que al final de la vaga va començar una nova negociació amb Madrid. També hi havia una qüestió salarial pel mig. Joan Blanco diu que per a parlar de vagues indefinides en l’ensenyament s’ha d’anar tan lluny com als anys setanta del segle passat, amb Franco encara viu. “Diem indefinida perquè anaven sumant-s’hi el que anomenàvem províncies, i la vaga era sostinguda perquè passava pels diferents territoris.”

Joan Blanco també recorda que un dels problemes de la vaga del 1988 va ser els descomptes salarials que van afectar els professors que s’hi van adherir. I afegeix que ara encara serà pitjor, perquè per cada de vaga que faran els descomptaran entre 1,4 i 1,6 dies de salari.

Així i tot, Sandra Càceres remarca que en les enquestes passades als professors, una de les preguntes era quants dies estarien disposats a resistir, i que la majoria deia més de dues setmanes, i alguns més de tres.

Ortí, la consellera “tècnica” ofegada en la negociació

Mari Carmen Ortí és una de les poques incorporacions al Consell que va fer Juanfran Pérez Llorca quan va assumir la presidència de la Generalitat. Mestra de primària i membre del cos d’inspectors educatius, està fortament vinculada al Partit Popular, però el seu perfil és més tècnic que no polític, un aspecte que es nota prou en les intervencions que fa, tant a les Corts com als mitjans de comunicació.

Totes les lectures van interpretar el fet que Pérez Llorca la nomenàs consellera per a mantenir els equilibris dins el partit. L’ascens d’Ortí va ser un gest de complicitat amb la batllessa de València, María José Català, per la vinculació que té amb ella. Ortí era la directora de la Universitat Popular, que depèn de l’Ajuntament de València.

Va heretar la cartera enverinada que li deixava José Antonio Rovira, que el curs passat va promoure la consulta sobre la llengua base. Els sindicats l’acusen de falta de voluntat negociadora, d’allargar els terminis tant com pot, de no voler-se a reunir-se amb ells –i, quan ho ha fet, ha estat per a presentar un paper que s’haurà de veure en una altra reunió encara sense data. A més, ha encès els ànims dels professors perquè sí que ha apujat el salari als inspectors, el seu gremi, tot i dir que no hi havia prou diners per a apujar el dels professors.