L’Institut d’Estudis Catalans i la Fundació Pere Coromines han publicat a internet la versió digitalitzada de l’Onomasticon Cataloniae, del lingüista Joan Coromines. A partir d’ara, qualsevol usuari podrà veure o descarregar la informació que li interessi d’aquesta obra i hi podrà fer cerques. El projecte –encara viu– és dirigit per José Enrique Gargallo Gil, professor de la Universitat de Barcelona i membre de la Secció Filològica del IEC.

L’Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines estudia fonamentalment els noms propis catalans, però alhora és una obra de gran riquesa lèxica i dialectal que ultrapassa l’àmbit de la nostra llengua. Aquests darrers anys, una bona colla d’estudiosos han posat de manifest la projecció universal de l’obra i la utilitat que té per a filòlegs de les altres llengües, especialment les romàniques.

Una dedicació de més de seixanta anys

L’Onomasticon Cataloniae és un recull en vuit volums, que enregistra i explica etimològicament els noms de lloc dels Països Catalans, antics i moderns. És fruit de més de seixanta anys de dedicació (1931-1994) i conté més de 400.000 topònims vius. Una part de les entrades prové d’enquestes orals fetes en uns 2.000 municipis i una altra part són topònims antics registrats en documents consultats per Coromines. Es pot dir que fou la darrera obra de Coromines, puix que l’últim volum es va publicar el 1997, el mateix any que ell es va morir.

Al pròleg de l’obra en paper, Coromines explica com es va gestar: “Quan, el 1931, decidírem de posar en marxa aquesta vasta empresa, poguérem comptar no sols amb els materials toponímics i antroponímics prou abundants que teníem ja reunits des de 1925, sinó també amb les col·leccions aplegades amb la mateixa intenció per en Josep M. de Casacuberta, predecessor nostre en l’Oficina de Toponímia i Onomàstica de l’Institut d’Estudis Catalans.”

Durant els anys de la Segona República i de la guerra de 1936-1939 Coromines es dedicà activament a arreplegar materials per a l’obra. El 1939 s’exilià, de primer a París i després a Amèrica, fins que el 1948 aconseguí una càtedra a la Universitat de Xicago. Així explica la dedicació d’aquells anys: “No vam deixar mai de treballar sobre els materials recollits, que ens havíem emportat amb nosaltres, i d’enriquir-los amb nous despullaments de documents i de textos antics i moderns.”

Després dels anys d’exili, tornà a trepitjar els Països Catalans el 1963, i quatre anys més tard, ja retirat, s’instal·là definitivament ací. En aquests anys continuà les enquestes sobre el terreny, que li serviren per a confegir les seves dues grans obres etimològiques catalanes: el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i l’Onomasticon Cataloniae. Ell mateix explica aquest treball de camp: “Combinant tots aquests materials amb els recollits per en Casacuberta vers 1921-1923, el manuscrit dels quals ens va ser cedit, una zona molt vasta, corresponent als territoris de 2.000 municipis (més de 3.000 pobles) ha estat completament explorada, 1.600 enquestats per mi mateix i 394 pels nostres col·laboradors.”

La versió en línia

Al cercador de l’OnCat (acrònim amb què s’ha batejat aquesta versió en línia), hom pot entrar-hi un topònim sencer o bé una part (el començament, el final o bé una seqüència de caràcters). El resultat de la cerca inclou totes les entrades d’aquell topònim registrades a l’índex i destaca amb majúscules l’entrada principal. Clicant-hi, se’ns obre la primera pàgina del topònim cercat. A més, per a llegir-ho més còmodament, podem descarregar en pdf les pàgines que ens interessin.

El projecte de digitalització no s’ha completat. Ara com ara, al cercador podem localitzar les entrades que consten a l’índex de l’obra en paper –que ocupa una bona part del darrer volum. Quan s’acabi, hom podrà recuperar informació valuosa com ara els noms comuns, les formes dialectals i les parèmies de la llengua catalana; els noms comuns i les formes dialectals de les altres llengües romàniques; els noms propis no catalans, que no tenen una presència sistemàtica a l’índex; i les formes esmentades com a documentació antiga dels topònims catalans.

La digitalització de l’Onomasticon Cataloniae ha estat dirigida per José Enrique Gargallo Gil, professor de la Universitat de Barcelona i membre de l’Institut d’Estudis Catalans, i coordinada per Mar Batlle, també professora de la UB i tècnica de l’Oficina d’Onomàstica del IEC. Ha comptat amb un equip d’investigació i de suport de la Comissió i l’Oficina d’Onomàstica del IEC, juntament amb una colla d’assessors interns i externs, concretament de la Fundació Pere Coromines i de les universitats de Lleida i València.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.