Nou relat per al fons de la col·lecció Macba

Arriba ‘Col·lecció MACBA 31’, una nova interpretació de l’art contemporani a partir del fons de la col·lecció del Museu d’Art Contemporani de Barcelona. El relat parteix dels artistes conceptuals de les dècades de 1960 i 1970, de com interroguen la natura, com entenen que l’art ja no és solament un fet visual sinó que cal explorar la creació a través de l’experimentació dels sentits. S’hi mostren, doncs, obres que expressen els elements naturals a través dels sentits i també de l’espai i del temps en relació amb l’individu. L’art com un organisme viu i que proposa una experimentació sensorial de l’espectador. I, en una segona part de l’itinerari, se situa el conflicte com a eix: les diverses formes de conflicte en el món d’avui. L’exposició es podrà veure fins el juny del 2017.

Aquesta nova lectura del fons artístic del Macba (només hi ha una peça que provingui de la col·lecció de la Fundació La Caixa) és comissariada per la conservadora de la col·lecció, Antònia M. Perelló, i el director, Ferran Barenblit. Ambdós han coincidit a destacar que es mostren deu obres de nova adquisició, però per sobre de tot es fixen en les trenta obres del fons que mai no s’havien exposat. La proposta aplega 85 obres de 50 artistes de tot el món. Els comissaris també han volgut destacar que la col·lecció és sòlida, que permet moltes narratives i que moltes qüestionen les grans hegemonies dins el món de l’art. I així mateix han remarcat que unes 400 obres d’art, de les 6.000 del fons, són en préstec cada any.

Entre els artistes que apareixen en aquest nou relat trobem peces de Jordi Benito, Marcel Broodthaers, Hans-Peter Feldmann, Cildo Meireles, Adrián Melis, Muntadas, Francesc Torres, Allan Sekula i Krzysztof Wodiczko.

Observarem l’exposició en dos àmbits: el primer sobre la natura i l’individu (els sentits, l’espai, el moviment i el temps) i el segon dedicat al conflicte. De peces exposades, n’hi ha moltes, però en destacarem algunes.

En el primer àmbit, hi sobresurt la peça imponent de Cildo Meireles, Entrevendo: una gran instal·lació multisensorial que s’exposa per primera vegada al museu i que és una benvinguda plena d’interacció amb el visitant. Perquè aquell qui vulgui entendre la peça l’haurà d’experimentar, tot obrint una nevera, agafant una bossa que conté dos glaçonets, entrant dins el ‘túnel’ ple d’aire calent i ficant-se els glaçons gelats a la boca.

En aquesta mateixa sala trobem una obra de Taki que treballa el magnetisme i, dialogant-hi, el poema tàctil del Muntadas, les ‘interseccions’ d’Àngels Ribé, les transicions de Fina Miralles, els processos de condensació d’un jove Francesc Torres (que proposa una estructura inflable que conté boira), el comptar pigues de Francesc Abad i el vídeo experimental de Frederic Amat. I també encara les tres peces de Jordi Benito, poc conegudes, amb glaçó, bufera i terra.

Una altra instal·lació a destacar és Situación de Tiempo, de David Lamelas, amb tot de monitors sense imatge, que fan neu. Són pantalles sense missatge, sense contingut. És el no-missatge. I també representen el temps suspès. I ben a prop trobem Water Motor, la videodansa de Babette Mangole,  d’un gran efecte estètic.

Una altra peça que pertorba com a mirall de l’espectador és la de Hans-Peter Feldmann, 100 Jahre, una successió de retrats de persones diferents, des que tenen un any fins que en tenen cent.

Entrant en el segon àmbit, el que té el conflicte de fil conductor, la primera instal·lació que introdueix l’espectador és també trasbalsadora: ‘If You See Something’ de Krystof Wodiczko, on es mostren quatre projeccions de persones a l’altre costat d’un vidre translúcid, que parlen o discuteixen. Tots els diàlegs, que es poden sentir si ens hi acostem, tenen a veure amb conflictes laborals, d’immigració, etc., del nostre món d’avui, tot i que és una peça feta el 2005. Opacitat, potència, violència continguda.

En aquest relat que s’interroga sobre el conflicte, es mostren els ‘mapes’ de Marcel Broodthaers i la instal·lació Chaplet, que també es mostra per primera vegada, de Mircea Cantor, que dibuixa una tanca d’espines amb les empremtes dactilars. També podem veure un vídeo de Harun Farocki, la Setmana Tràgica recollida a l’Archivo F. X., de Pedro G. Romero. I tancant l’exposició l’obra Línea de producción por excedente, d’Adrian Melis, on es mostra una muntanyeta de paper triturat. És el paper dels currículums dels aspirants exclosos d’un procés de selecció, que la persona escollida per a la feina ha rebut l’encàrrec de triturar. Tanquen la proposta els films de Joaquim Jordà entorn de Numax i el vídeo d’Aníbal López, que per a un certamen Documenta va entrevistar un sicari.