Un moviment judicial exquisit a tres bandes perquè Mazón no s’escapoleixi

A primera hora del matí del 30 d’octubre de 2024, quan ja es començaven a comptar els morts de la gota freda, es feia evident l’actuació negligent del Consell i del seu president, Carlos Mazón. A migdia, Esperança Camps publicava el primer article que ho exposava amb proves: “La negligència del govern de Mazón ha agreujat notablement les conseqüències dels aiguats”. Avui, un any més tard, la titular del jutjat 3 de Catarroja, Núria Ruiz Tobarra, té oberta una causa criminal contra els qui aleshores eren la consellera d’Interior, Salomé Pradas, i el secretari d’Emergències, Emilio Argüeso, investigats pels delictes d’homicidi imprudent i lesions per haver desatès les seves responsabilitats. Però la feina minuciosa i constant de la jutgessa, que ha anat recollint totes les proves d’aquella negligència malgrat unes pressions enormes perquè ho deixés estar, ha aconseguit d’anar tancant el cercle sobre Mazón. Amb un cop d’efecte molt recent que posa les bases perquè el president, finalment, també sigui investigat.

Els qui més van córrer a presentar querelles a tort i a dret els primers dies i setmanes després de la tragèdia van ser les organitzacions d’extrema dreta que viuen de la publicitat que els dóna la laxitud espanyola de la figura de l’acusació popular, i uns altres advocats oportunistes. Les querelles que han fet més camí es van coure a foc més lent. Passades unes quantes setmanes, ja hi havia molts jutjats de primera instància que havien obert diligències d’investigació per possibles responsabilitats penals en la gestió d’aquells dies, amb querelles adreçades contra responsables del govern valencià i del govern espanyol.

I algunes de les querelles anaven adreçades, també, contra el president Carlos Mazón. Les organitzacions i els particulars que les van presentar ho van fer al Tribunal Superior de Justícia, per la condició d’aforat que té el president de la Generalitat. No el pot investigar un jutjat ordinari d’instrucció, ha de ser el TSJ. I aquest límit ha esdevingut una línia roja que la jutgessa de Catarroja ha tingut sempre ben present, i que sap que, si la trepitja, pot acabar perdent el control de la investigació tan extraordinària que té entre les mans.

El primer no a investigar Mazón

Amb el dolor i la indignació encara molt vius, dos mesos després de la gota freda, el TSJ va desestimar les querelles i denúncies contra Mazón, i de més responsables del govern valencià. Galleda d’aigua freda. Els cinc magistrats de la sala civil i penal del tribunal que van signar aquella resolució van dir que era massa aviat per a investigar formalment en una causa penal el president de la Generalitat, perquè la jurisprudència és molt estricta a l’hora de determinar en quin moment un aforat pot ser investigat. No n’hi ha prou “amb una simple imputació personal o nominal de fets amb una aparença delictiva”; cal anar més enllà i aportar una solidesa de proves que justifiqui que l’alt tribunal valencià obri la investigació contra Mazón. I per al tribunal “potser en aquells moments inicials era difícil”, en paraules seves.

No tancava pas la possibilitat d’investigar Mazón, però deia que era massa aviat, i encoratjava els querellants a explorar la via dels jutjats d’instruccions perquè avancessin en les investigacions respectives. Però hi havia massa dispersió, molts jutjats investigant al mateix temps uns mateixos fets. Fins que el 31 de gener d’enguany, un d’aquests jutjats, el d’instrucció número 3 de Catarroja, que ja havia iniciat una investigació per la mort de setanta-cinc persones en el seu partit judicial, va acabar acumulant totes les causes obertes.

El jutjat 3 de Catarroja ho acumula tot

És un moment decisiu. Núria Ruiz Tobarra es va prendre molt seriosament la causa de bon començament, i va reclamar de seguida una informació determinant sobre la responsabilitat criminal per omissió dels responsables del govern: va demanar a la Conselleria d’Interior qui havia pres la decisió d’emetre l’alerta per SMS del 29 d’octubre a les 20.11, quan ja hi havia desenes de morts i moltes més persones atrapades o ofegant-se. En aquell moment, va voler saber de quina informació havien disposat les autoritats valencianes per part d’organismes estatals, com l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), sobre la previsió de l’oratge, i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, sobre l’evolució dels cabals durant aquella jornada.

I a mesura que anava disposant d’aquesta informació i que va anar prenent declaració a desenes de testimonis, va anar desmuntant la falòrnia de “l’apagada informativa” del PP, segons la qual no van poder prendre les decisions adequades quan tocava perquè no disposaven de la informació necessària per part de les agències estatal. La ingent prova documental que s’acumula al jutjat de Catarroja ho desmenteix. I també ho desmenteixen les darreres imatges de vídeo, onze mesos desades en calaixos d’À Punt i de la Generalitat, fora de l’abast de la jutgessa Ruiz Tobarra, que finalment es van filtrar i van evidenciar que la consellera Pradas tenia prou elements per a prendre les decisions que calia, i no les va prendre.

L’actitud negligent de Pradas i Argüeso

Fins que el 10 de març va citar com a investigats tant Pradas com Argüeso en una resolució demolidora, que marca el to de la seva instrucció. Retreia als responsables del govern valencià que haguessin estat incapaços d’haver fet cas de les preocupants previsions de l’oratge, deixava clar que havien tingut prou informació per a prendre decisions i que, tanmateix, no les havien preses, i que hi va haver una inactivitat alarmant, probablement criminal. I no tan sols això: va obrir la porta a Mazón perquè declarés voluntàriament a la causa com a investigat.

Ella no el pot encausar. I els mesos següents ha anat aprofundint en aquesta investigació que fa tremolar tot l’entorn de Mazón, i segurament el president mateix. Perquè se li atansa. A Presidència pensaven que els protegia un cinturó de seguretat que és l’aforament del president de la Generalitat. És la línia roja que no pot travessar la jutgessa, que sap que té el recurs d’elevar una exposició raonada al Tribunal Superior de Justícia presentant els indicis que hi hagi contra Mazón perquè l’investigui. Però encara no ho fa; perquè sap que ha de tenir la causa prou madura d’un punt de vista dels indicis que apunten directament contra el president, i perquè des del moment que elevi la causa en perdrà el control. I ho vol deixar tot ben lligat perquè, quan això hagi de passar, no hi pugui haver cap excusa jurídica per a no arribar fins al final.

Aquesta feina constant i seriosa ha costat a la jutgessa una campanya mediàtica i política molt agressiva en contra seu de mitjans de la dreta espanyola que proven de desacreditar-la, i de les defenses dels dos investigats, Pradas i Argüeso. L’advocat d’Argüeso ha maniobrat per apartar-la de la causa, i s’han arribat a filtrar imatges seves amb el marit i la filla a la sala del jutjat després d’una declaració. “Algun lletrat del procediment va enregistrar la meua filla menor d’edat, cosa que és absolutament repugnant”, va escriure Ruiz Tobarra, a qui els investigats han denunciat internament al Consell General del Poder Judicial acusant-la de manca d’imparcialitat.

El moviment a tres bandes per a acorralar Mazón

Però tot això no l’ha atemorida, i ha continuat estrenyent el setge a l’entorn de Mazón, amb molta cura de no trepitjar mai la línia roja. Fins a l’extrem d’haver de desestimar dues vegades la petició d’algunes de les acusacions de citar a declarar com a testimoni la periodista Maribel Vilaplana, amb qui el president va compartir taula al restaurant El Ventorro durant més de quatre hores, les hores en què la barrancada ho anava arrasant tot. Ruiz Tobarra responia a l’advocat d’Algemesí Ximo Esteve, en una resolució del 12 de maig, que no podia citar-la a declarar perquè, en aquest cas, “l’objecte d’investigació es desplaçaria substancialment vers l’actuació del president de la Generalitat, sobre què va indicar, què va comunicar i amb qui, durant les hores que va dinar amb la testimoni”. I afegia que això no era “factible per la condició d’aforat” del president de la Generalitat.

L’advocat no es donava per vençut, i va recórrer a l’Audiència de València, amb un argument enginyós: no es tractava d’investigar directament Mazón, sinó d’aprofitar el coneixement que va tenir Vilaplana de les trucades que havia rebut Mazón durant aquell dinar de Pradas i els responsables polítics al CECOPI per extreure’n informació valuosa per a la investigació. I encara hi va haver posteriorment un fet important, la carta pública de Vilaplana del 5 de setembre en què parlava d’aquell dinar. “En un moment determinat del dinar, el president va començar a rebre telefonades que van interrompre la nostra conversa de manera continuada”, deia Vilaplana.

El president de l’Audiència de València va acceptar el 10 d’octubre proppassat els arguments de l’advocat i va forçar la declaració de la periodista com a testimoni, que la jutgessa ha assenyalat per a dilluns que ve, 3 de novembre. José Manuel Ortega Lorente deia en la resolució que la carta de Vilaplana no podia tenir un valor equiparable a una declaració judicial com a testimoni, en què –recordava el jutge– té l’obligació de dir la veritat si no vol incórrer en responsabilitats penals. I ho afegia com a argument per a citar-la a declarar.

Ortega Lorente encara anava més enllà, i posava els fonaments per a poder començar una investigació criminal contra Mazón al TSJ. Deia que la jutgessa tenia raó quan deia que el president de la Generalitat quedava “fora de l’àmbit subjectiu de la investigació”, però que això no havia d’impedir que s’haguessin de practicar les diligències pertinents per a la investigació, inclosa la testifical de Vilaplana. I que el fet que, de la seva declaració, en surtin indicis criminals contra Mazón no ha d’impedir que sigui interrogada. Fos com fos, afegia el jutge, si hi hagués indicis que el president “va tenir cap participació eficient en la presa de decisions –o en l’omissió de les decisions– en el si del CECOPI” i que tinguessin “en els termes exigits per la imprudència penal” una relació causal amb les morts i les lesions investigades, caldria fer una exposició raonada al TSJ.

Venia a dir a la jutgessa que ja ho tenia molt avançat, i que si de la declaració de Vilaplana es desprenien més indicis contra Mazón, hauria arribat el moment de fer el pas. Això dependrà d’aquesta jutgessa metòdica, discreta i treballadora que ha esquerdat un any de mentides polítiques sobre la gestió negligent de la gota freda. “De moment”, li deia el jutge Ortega Lorente, “cal avançar en la investigació”.