Imatge d'un dels anuaris de Mèdia.Cat. (Foto: ACN)

Tomàs Garcia Espot (@TomasGE98) i Eloi Puigferrer Grau (@EloiPuigferrer)

Durant els últims anys hem sigut testimonis de l’auge del crowdfunding, les campanyes de micromecenatge per finançar tota mena de projectes i iniciatives. D’ençà que el 1997 la idea va començar a agafar embranzida, aquest mètode innovador de finançament ha anat expandint-se arreu del món i s’ha instal·lat en tota mena d’àmbits. El món del periodisme n’és un d’ells. Des de fa deu anys, diverses plataformes de micromecenatge han servit com a punt de partida per a nous mitjans independents i projectes periodístics. Productes al servei de la ciutadania, la qual col·labora o no en funció de la seva qualitat.

Els inicis d’aquestes iniciatives es remunten al 2008 als Estats Units amb Spot.us, on les històries i els temes tractats són proposats pel mateix públic. A França hi trobem J’aime l’info, dedicada a finançar el periodisme de qualitat en línia i en la qual els lectors col·laboren ja sigui donant suport a projectes i llocs de notícies o produint ells mateixos les notícies (crowdsourcing). Espanya no és una excepció en aquest sentit. El portal Información Sensible actua com a espai on els mateixos professionals de la informació proposen temes al públic per decidir quins poden prosperar i obtenir el seu suport econòmic.

Catalunya també ha esdevingut un puntal en matèria de crowdfunding. En primer lloc, i malgrat no estar dedicada completament al finançament periodístic, la plataforma mataronina Verkami, creada el 2010, té un apartat exclusivament dedicat a aquest àmbit i amb un percentatge d’èxit força alt (72%). Per la seva banda, Goteo se centra més en iniciatives ciutadanes i projectes tant socials com culturals o educatius. Finalment, una de les plataformes més recents, totSuma, fundada l’any 2013, té en el seu historial 198 casos d’èxit d’un total de 302.

Gràcies a aquestes plataformes, diversos mitjans independents a Catalunya han pogut arrencar. Alguns només s’han valgut del micromecenatge a l’hora de néixer, mentre d’altres fan del crowdfunding el seu estil de vida. Aquesta és el cas de Mèdia.cat, l’Observatori Crític dels Mitjans impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils, que des del 2010 edita l’Anuari de Silencis Mediàtics, un projecte d’investigació compost per diversos reportatges i possible gràcies a les campanyes de micromecenatge. “El crowdfunding ens aporta, a banda dels diners necessaris per a tirar endavant el projecte, la visió i el contacte amb una comunitat de gent interessada amb el que volem fer”, explica la seva editora, Elisenda Rovira. “A més, ens permet dependre de molta gent que fa aportacions petites i no pas d’un gran finançador que podria condicionar els continguts que publiquem”. Emperò, a l’hora d’iniciar una campanya de crowdfunding no tot és un camí de roses. “És una feinada –opina–. Si algú vol començar-ne una que no es pensi que es fa sola; hi ha molt treball al darrere per acabar una campanya amb èxit.”

D’altra banda, mitjans com Crític van néixer gràcies a aquestes campanyes, però ja consolidats, es financen gràcies als seus subscriptors. El seu cas podria considerar-se com un dels més ambiciosos, ja que, quan el 2014 van iniciar una campanya a Verkami per tal d’arribar als 25.000€, la xifra final que assolida va ser de 45.420€, un fet que el converteix en el projecte periodístic que més diners ha recaptat fins ara. Pel que fa a la viabilitat dels projectes de crowdfunding com a mètode de finançament, el soci de Crític Joan Vila i Triadú explica que tot i haver contemplat aquesta possibilitat, finalment la van deixar de banda. “El micromecenatge està molt bé per engegar i reforçar projectes, però per al dia a dia és molt complicat. No pot ser un sistema de finançament permanent. S’han de buscar sistemes estables de finançament (que alhora permetin romandre com a mitjà independent) com són els socis o els subscriptors”.

Tanmateix, també hi ha periodistes que han aconseguit finançar amb èxit els seus propis projectes periodístics. Un dels casos més rellevants és els editors de la revista Cafèambllet Marta Sibina i Albano Dante-Fachín, que l’any 2012 van iniciar una campanya a través de Verkami per poder editar un llibre on s’expliqués el mal funcionament del sistema de salut català. En només dotze hores van recaptar 24.325 €, fent possible la publicació del llibre “Artur Mas: ¿dónde está mi dinero?”. Un altre cas és el de Jordi Pérez Colomé, que l’any 2013 va fer possible un reportatge sobre la situació a Israel i el conflicte amb els palestins gràcies a Verkami.

El mitjà més recent, La Mira, va iniciar la seva cursa el setembre d’enguany gràcies a una campanya iniciada a TotSuma, plataforma que de fet està associada amb els impulsors d’aquest nou magazín. Per a Joan Camp, el seu editor, “el crowdfunding apareix també com una via també per fer una tasca comunicativa. Durant el temps que dura el projecte, pots usar-lo per explicar què estàs oferint, què et fa diferent de la resta i per què val la pena confiar-hi.” Pel que fa als problemes sorgits durant el procés, Camp explica que la gran dificultat sorgeix abans d’iniciar la campanya. “En el moment de marcar l’import a assolir és quan apareixen els dubtes. Tens por a fer curt i tot sembla un gran abisme. Però al final ens en vam sortir, i de fet es va superar la xifra marcada, doncs vam arribar als 16.000 euros.”

A diferència dels mitjans esmentats anteriorment, l’objectiu de La Mira és oferir històries de no actualitat i un producte que mantingui el lector connectat amb la realitat, però que no n’esdevingui un esclau. Un cop finalitzada la campanya de micromecenatge, el nou magazín també s’ha sumat al carro de les subscripcions. “El model de subscripció ha viscut un renaixement en els últims quatre o cinc anys –apunta Camp–. La gent està apostant fort per la credibilitat i la relació entre els lectors i els mitjans és molt més directa.”

El micromecenatge, doncs, ha sigut el pal de paller en molts dels nous projectes comunicatius a Catalunya. En paraules del Dr. Xavier Ramon, expert en periodisme de la Universitat Pompeu Fabra “ha suposat una possibilitat per al periodisme català a l’hora d’ampliar l’espectre de temes que es poden tractar, cosa que no seria possible als mitjans tradicionals, ja sigui per condicionants de tipus polític i econòmic, o bé per falta de temps”.

Emperò, és notori que el crowdfunding no es percep com un mètode d’autofinançament a llarg termini. Tot i la injecció inicial de diners que permet la creació d’aquests projectes, els mateixos mitjans admeten que és necessari cercar múltiples vies que assegurin la seva viabilitat i continuïtat, com per exemple la col·laboració amb entitats o el llançament de productes que segueixin atraient el lector.

Pel que fa al futur dels nous mitjans independents, Ramon és força optimista: “Pot ser molt pròsper, ja que hi ha un interès creixent per part de la ciutadania en un tipus de periodisme més lent, més pausat i que respongui a altres qüestions. Així i tot, és necessari que es vagin renovant els diferents productes que s’ofereixen”.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb