A la tercera setmana del judici i després de la declaració dels dotze acusats, avui comença una segona fase: la de les proves testificals. És el moment de declarar els testimonis proposats per les parts, i avui serà el torn dels polítics més destacats: Joan Tardà, Artur Mas, Soraya Sáenz de Santamaría, Cristóbal Montoro, Mariano Rajoy, Marta Pascal, Núria de Gispert, Eulàlia Reguant i Antonio Baños. Roger Torrent també és cridat a declarar, però no hi anirà, perquè la seva citació coincideix amb un ple del parlament.

Serà la segona vegada en què Rajoy testificarà en un judici penal, si bé ara hi anirà en qualitat d’ex-president i no de president de govern, com era en el cas Gürtel. Del seu gabinet compareixeran també l’ex-vice-presidenta Sáenz de Santamaría i els ministres Zoido i Montoro. El testimoniatge de Montoro és anhelat per les defenses perquè va assegurar que no s’havien destinat partides a finançar l’1-O.

Tots els testimonis d’avui, llevat de Núria de Gispert, han estat sol·licitats, almenys, per Vox. Serà la primera oportunitat d’entrar en acció que tindrà aquest partit d’ultradreta, atès que fins ara ha estat relegat a un segon pla, arran del rebuig de tots els acusats de respondre a les seves preguntes.

Vegem qui ha proposat els testimonis d’avui:

  • Joan Tardà – Vox i la defensa de Jordi Cuixart
  • Roger Torrent – Vox
  • Artur Mas – Vox i les defenses de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez
  • Soraya Sáenz de Santamaría – Vox
  • Cristóbal Montoro – Vox
  • Mariano Rajoy – Vox
  • Marta Pascal – Vox
  • Núria de Gispert – la defensa de Carme Forcadell
  • Eulàlia Reguant – Vox i la defensa de Jordi Cuixart
  • Antonio Baños – Vox

El tribunal ha previst mitja hora de declaració per cada testimoni que ha de declarar, una previsió que en alguns casos sembla molt limitada, tenint en compte que són tres acusacions i dotze defenses que aprofitaran el torn per desplegar sengles estratègies. No obstant això, sols podran preguntar al testimoni sobre allò que ha presenciat o allò de què ha tingut coneixement en relació amb els fets que s’enjudicien.

La llei també impedeix que es formulin ‘preguntes capcioses o suggestives’ i emprar la ‘coacció, l’engany, la promesa’ o altres artificis per induir-los a declarar en un sentit o un altre. Qui haurà d’intervenir és Manuel Marchena, el president del tribunal, que ha deixat clar en alguns cercles, segons fonts d’EFE, que no permetrà que els interrogatoris es converteixin en una excusa per a fer al·legats polítics o ideològics.

‘L’ordre dels factors sí que altera el producte’

No és pas habitual que es barregin testimonis sol·licitats per les defenses amb els demanats per alguna de les acusacions. El dret de defensa empara que els testimonis de les defenses siguin els últims a declarar i els primers, per tant, haurien de ser els de les acusacions. Tanmateix, Marchena, amb el pretext de la proximitat de la campanya electoral i l’existència de 560 testimonis, n’ha barrejat de la defensa i de les acusacions per allunyar-los de les eleccions espanyoles del 28-A.

Ho va explicar l’advocat Gonzalo Boye, coordinador de la defensa dels exiliats, en un article al Nacional: ‘Aquest avançament de les testificals demostra que estem davant un judici polític però, a més, generarà indefensió perquè les defenses tenen el dret d’interrogar els seus testimonis després d’haver declarat els de les acusacions. Aquí, però, declararan no pas en funció de qui els va proposar sinó de la seva activitat política. I, en dret, l’ordre dels factors sí que altera el producte.’

I aquest no és pas l’únic abús respecte dels testimonis. El tribunal no ha estat equànime en l’acceptació de testimonis proposats per les defenses i les acusacions. Les dades són clares: el 93% dels rebutjats van ser proposats per les defenses i el 47% dels acceptats són policies. Dels 311 proposats per l’acusació, n’han estat acceptats 308 (99%). Però dels 289 de les defenses, 250 (87%). Altrament, el 13% dels de la defensa han estat rebutjats, mentre que de l’acusació només n’han rebutjat un 1%.

Això pot respondre a una estratègia d’acord amb els interessos de la fiscalia per a acusar els nou presos polítics de rebel·lió. Durant els interrogatoris, els fiscals han centrat bàsicament les seves preguntes a mirar de provar els delictes de desobediència i malversació. Els processats han negat cap mena de violència i han denunciat la brutalitat de l’actuació policíaca del Primer d’Octubre. A més, han reivindicat el caràcter cívic i pacífic del moviment independentista.

Demà serà al torn d’Iñigo Urkullu, Gabriel Rufián, Albano-Dante Fachin, Ernest Benach, Ada Colau, Juan Ignacio Zoido, Xavier Domènech, Josep Ginesta, Francesc Iglesias i Adrià Comella.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb