La dada d’en Joe Brew: la peculiar exclusió de testimonis que posa en dubte l’equilibri del judici contra el procés

  • El 93% dels testimonis rebutjats van ser proposats per la defensa i el 47% dels acceptats són policies

Joe Brew
16.02.2019 - 21:50
Actualització: 21.02.2019 - 17:38
Alexandre Solano
16.02.2019 - 21:50
Actualització: 21.02.2019 - 17:38
VilaWeb

L’article 6 del Conveni Europeu de Drets Humans fa referència al ‘dret d’un judici just’. L’article 6.3 (d) estableix que tothom té el dret ‘d’interrogar o de fer interrogar els testimonis de càrrec i d’obtenir la convocació i l’interrogatori dels testimonis de descàrrec en les mateixes condicions que els testimonis de càrrec’. Les orientacions del Consell d’Europa diuen que no cal que siguin acceptats tots els proposats per la defensa, però sí requereix que l’acceptació sigui feta ‘amb igualtat de condicions’ (o sigui, que ‘es mantingui un equilibri just entre les parts’).

El Tribunal Suprem espanyol ha començat el procés contra els dotze dirigents polítics i socials catalans per rebel·lió violenta. Com a part del procés preliminar, ha fet pública la llista dels testimonis i proves documentals que ha decidit d’acceptar o refusar.

En aquest article analitzem si el Tribunal Suprem ha acceptat els testimonis de l’acusació i la defensa, posant el focus en ‘l’equilibri just’ i la ‘igualtat de condicions’. Específicament, es compararà la proporció de testimonis rebutjats entre les dues parts (defensa i acusació).

Els resultats

En conjunt hi ha un total de 560 testimonis proposats per totes dues parts; 311 per l’acusació i 289 per la defensa. Dels 311 proposats per l’acusació, n’han estat acceptats 308 (99%), mentre que, dels 289 proposats per les defenses, n’han estat acceptats 250 (87%).

Altrament, el 13% dels de la defensa han estat rebutjats, mentre que de l’acusació només n’han rebutjat un 1%.

Acceptació i rebuig segons cada part

Si hi aprofundim una mica més i examinem les parts una per una, trobem que el Suprem espanyol ha acceptat el 100% dels testimonis proposats tant per la fiscalia com per l’advocacia de l’estat. També ha acceptat tots els testimonis de la meitat de les defenses.

No obstant això, dels 42 testimonis que el tribunal ha refusat d’acceptar, 39 eren de la defensa. De l’acusació, només n’ha rebutjat tres de proposats pel partit d’extrema dreta Vox.

La part més afectada per l’exclusió del tribunal ha estat la defensa de l’activista social Jordi Cuixart. Li han tombat més d’un terç dels testimonis perquè els consideraven ‘impertinents’. La presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, ha tingut una taxa de rebuig del 16,7% i la dels altres quatre acusats (Sànchez, Romeva, Forn i Junqueras) ha estat entre el 8% i el 9%.

Un dels elements més sorprenents de la llista acceptada pel Suprem és la gran quantitat de testimonis que són oficials de policia. Del total dels proposats, 243 dels 560 (43,4%) són membres de forces policíaques. D’aquests, només un ha estat rebutjat.

L’acusació va demanar 230 agents de policia i tots han estat acceptats. En canvi, la defensa només en van proposar 27 i han estat permesos tots menys un.

L’únic agent de policia sol·licitat que no ha estat acceptat –concretament a proposta de les defenses de Junqueras i Romeva– ha estat Ignacio Cosidó. El tribunal va rebutjar-ne el testimoni malgrat que més del 80% dels oficials acceptats van estar sota el seu comandament durant els fets en qüestió.

El tribunal ho va justificar  en funció de suposades inquietuds d’imparcialitat. Cal assenyalar que anteriorment Cosidó es vantava que el seu partit (el PP) pogués controlar el Suprem ‘per darrere’ basant-se en arranjaments polítics. El fet que el tribunal no accepti el seu testimoni encara que hagués tingut un paper important en els fets en qüestió genera dubtes raonables sobre els motius del tribunal.

L’absència del rei espanyol

El testimoni de Felipe VI va ser sol·licitat per l’equip de defensa de Jordi Sànchez, perquè les seves paraules i actes apareixen als documents judicials preparats pel jutge Llarena. El tribunal va justificar de no convocar-lo a declarar citant l’article 411de la Llei d Enjudiciament Criminall. El Poder Judicial espanyol també va publicar una nota de premsa que indicava que, d’ençà que és rei, el seu testimoniatge és ‘explícitament prohibit’ per l’article 411.

Tanmateix, l’article 411 simplement diu que el rei és exempt de l’obligació de declarar. No en prohibeix el testimoni en cap cas.

Dit d’una altra manera, hauria estat legal de citar Felipe VI com a testimoni a petició de l’equip de defensa. Llavors, simplement podria haver optat de no testificar, tal com un acusat pot triar de romandre en silenci.

Com a monarca té aquest privilegi, no disponible per a la resta de ciutadans de l’estat espanyol. És una incògnita si la confusió del tribunal entre ‘exempt’ i ‘prohibit’ és un intent, accidental o intencionat, d’evitar que comparegui un testimoni considerat important per a la defensa.

Més testimonis clau rebutjats

El tribunal només va rebutjar tres testimonis proposats per l’acusació, tots perquè la sol·licitud corresponia a accions d’abans dels fets jutjats.

No obstant això, el tribunal va rebutjar 39 dels testimonis proposats per la defensa. Per exemple, dirigents catalans com Carles Puigdemont i Marta Rovira. El tribunal va justificar l’exclusió de la darrera perquè la seva condició de ser investigada era incompatible amb ‘l’obligació de dir la veritat’. Curiosament, no va aplicar la mateixa lògica a l’hora d’acceptar el testimoniatge de Josep Lluís Trapero, investigat per l’Audiència espanyola.

Entre els testimonis sol·licitats per la defensa que el tribunal ha desestimat hi ha experts de les Nacions Unides, premis Nobel, investigadors policíacs britànics i irlandesos, historiadors, i més.

El tribunal va justificar aquestes desqualificacions perquè ‘les valoracions personals’ d’aquests testimonis no serien pertinents ‘quant a allò estrictament factual o jurídic’. Aquests rebuigs debiliten directament l’argument de les defenses segons el qual els esdeveniments del setembre i l’octubre del 2017 s’han d’entendre mitjançant (a) el dret universal d’autodeterminació i (b) els esdeveniments històrics que condueixen al referèndum.

En resum…

  • El 13.5% dels testimonis proposats per la defensa han estat rebutjats pel Tribunal Suprem.
  • Menys d’un 1% dels proposats per l’acusació ho han estat.
  • 242 dels 518 acceptats pel tribunal són oficials de policia.
  • El tribunal no n’ha rebutjat cap del fiscal general o advocat de l’estat.
  • L’únic oficial de policia el testimoni del qual no s’ha acceptat va estar a càrrec del 80% dels agents de policia, els testimonis dels quals sí que han estat acceptats.
  • Més d’un terç dels testimonis proposats per Jordi Cuixart han estat rebutjats.
  • El poder judicial va declarar falsament que el testimoni del rei era ‘prohibit explícitament’ i va fer servir aquesta suposada prohibició de justificar la seva desqualificació com a testimoni sol·licitat per la defensa.

Reflexió personal

La justificació per la qual uns testimonis van ser acceptats i uns altres rebutjats és llarga (145 pàgines) i detallada. Proporciona motius per a rebutjar cadascun dels 39 testimonis inhabilitats de la defensa. Però de vegades són contradictoris (com en el cas de desqualificar Puigdemont i Rovira però acceptar Trapero), arbitrari (la desqualificació de Cosidó) i fals (la suposada ‘prohibició’ del testimoniatge del rei espanyol).

El resultat d’aquestes exclusions qüestionables és que ha creat un grup de 518 testimonis acceptats dels quals el 47% són agents de policia. Dels 42 rebutjats, el 93% van ser proposats per la defensa. El 13,5% dels proposats per la defensa van ser rebutjats, inclosos individus amb un paper prou important en els fets en qüestió i esmentats en els documents del fiscal, com Felipe VI i Cosidó.

L’article 6 de la Convenció Europea de Drets Humans deixa clar que cal ‘establir un equilibri just entre les parts’ quant als testimonis acceptats per a donar testimoniatge. Atesa la taxa de rebuig desproporcionada dels testimonis proposats per la defensa, el fonament incongruent dels rebuigs i el percentatge anormalment elevat de testimonis agents de policia, es fa difícil d’argumentar que la llista de testimonis final constitueixi ‘un equilibri just’.

La qüestió ara és si la Unió Europea té els mecanismes i la voluntat política d’intervenir en un judici injust o si l’acusat haurà d’esperar fins que no es dirigirà a Estrasburg. Si és així, aquest grup de testimonis parcials probablement serà examinat. Tràgicament, en aquell moment, els acusats ja hauran passat anys a la presó com a resultat d’un judici en què segurament les cartes estan marcades contra ells.

El mètode

S’han transcrit les 145 pàgines de l’auto de processament d’una manera estandarditzada i en un format llegible per una màquina. Llavors s’ha analitzat la ràtio de testimonis acceptats i rebutjats per les dues parts del judici.

En el judici hi ha dotze defenses i tres acusacions: la fiscalia, l’advocacia de l’estat i Vox com a acusació particular. S’analitzaran les taxes d’exclusió de testimonis, tant entre les parts individuals com entre blocs.

Els testimonis es poden dividir en dos: generals i perit (experts). En aquest cas hem unificat totes dues categories, i ens referirem al conjunt quan d’ara endavant fem servir el terme ‘testimonis’.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor