Manolo Mata, el negociador incansable i l’estaló indispensable de Ximo Puig

  • Perfil de Manolo Mata, que abandona les Corts Valencianes després de set anys com a síndic socialista

VilaWeb
Mata avui a les Corts Valencianes expiicant els motius de la dimissió
Esperança Camps Barber
30.04.2022 - 14:28
Actualització: 30.04.2022 - 19:16

A mitjan desembre, quan Fran Ferri va anunciar que deixava les Corts per tornar a la vida civil com a enginyer, el síndic del PSPV, Manolo Mata (València, 1959), va dir: “Estic destrossat, amb Fran és molt fàcil treballar i les discussions amb ell sempre donen fruit.” No debades, Mata i Ferri van ser dos dels polítics que més es van arromangar per bastir les dues edicions dels pactes del Botànic que d’ençà del 2015 ha permès a l’esquerra de governar el País Valencià. Primer, solament amb Compromís, i en aquesta segona legislatura, amb Unides Podem. De la trona estant, Isabel Bonig, que va ser síndica del PP, li va donar les gràcies molt emocionada el dia que abandonà l’escó empesa pel seu partit.

Ara és Manolo Mata qui deixa la sindicatura i l’escó a les Corts Valencianes. De tots els síndics, era l’únic supervivent d’ençà de la legislatura del canvi, la del 2015. Mata se’n va perquè la seua situació tant dins el partit com a les Corts s’ha fet insostenible perquè és, també, el principal defensor de Jaime Febrer, el presumpte cervell de la trama de corrupció batejada com a cas Assut. Un entramat que va nàixer a l’Ajuntament de València de Rita Barberà, però que Febrer va saber com escampar per més municipis i, també, com empastifar polítics de partits diferents del PP. Així, al sumari apareixen noms relacionats amb el PSPV i també amb el Bloc, l’antic Més Compromís.

Fa uns mesos, quan es va saber que Mata defensava Jaime Febrer, ja hi va haver unes quantes veus que van qualificar d’antiestètica la situació, però mentre el sumari ha romàs secret, la polèmica ha estat muda. D’ençà de l’alçament del secret, i amb el torrent d’informacions que ixen dels milers i milers de folis que el conformen, la situació de l’encara síndic va començar a ser insostenible. Diu que el cas li va arribar per casualitat, per un altre advocat, i que no coneixia anteriorment Jaime Febrer

Segons que publica el diari Levante, Mata ha parlat aquestes darreres hores amb Ximo Puig i també amb el seu equip més estret de col·laboradors. “Me’n vaig”, els va dir.

Els galons de Manolo Mata dins el PSPV, com a vice-secretari general, són molt importants i, en un principi, ningú del partit va gosar a dir res sobre la incomoditat de la situació. Amb tot, a mesura que es van sabent detalls de la grandària i profunditat del saqueig, algunes veus han evitat de defensar-lo.

Jorge Bellver, en el punt de mira

A més, el fet de ser el principal defensor del presumpte corruptor donava munició al PP o, si més no, posava el partit de Carlos Mazón en peu d’igualtat amb el PSPV. La marxa de Manolo Mata haurà de causar el moviment de Jorge Bellver, diputat popular i vice-president segon de la mesa de les Corts. El nom de Bellver, que era regidor d’Urbanisme a l’Ajuntament de València quan hi va haver la lladronia, sí que apareix en el sumari com a receptor de regals de luxe.

Aquest és el motiu pel qual el PP tampoc no havia gosat de fer sang fins ara amb Mata, que no ix en el sumari, i havia demanat molta prudència i presumpció d’innocència.

Una militància de molts anys en el socialisme valencià

Mata va començar a militar en el partit socialista a principi dels anys vuitanta del segle passat. Ideològicament, prové del corrent Esquerra Socialista. A banda d’aquestes dues darreres legislatures de govern del Botànic, també va ser diputat a les Corts, la legislatura 2007-2017, a l’oposició. Ha tingut diversos càrrecs orgànics i institucionals i l’any 2010 va intentar d’organitzar una candidatura per a optar en primàries a encapçalar la llista a la batllia de València. En el darrer congrés dels socialistes valencians, Mata va revalidar el càrrec de vice-secretari general.

Aquests darrers anys ha estat l’estaló més important per al president de la Generalitat, Ximo Puig. Tant dins el partit com a les Corts. Té fama de ser un molt bon parlamentari i negociador incansable, amb molta capacitat per a arribar a acords. La seua intervenció ha estat fonamental en els darrers debats de pressuposts quan hi havia grans discrepàncies entre el PSPV i Compromís en el repartiment d’algunes partides. Segons que ha dit, ell hauria volgut deixar-ho el 2019, però va ser Puig qui el va convèncer de continuar aquesta legislatura. “Això ho vam començar junts i ho acabarem junts”, diu que li va dir el president. Avui, Puig ha declarat a la premsa que hauria preferit que Mata hagués triat de romandre a les Corts en compte d’optar per la professió.

Advocat en casos mediàtics

Va ser al començament d’aquesta segona legislatura que va demanar de deixar de banda l’exclusivitat com a diputat per a poder mantenir obert el despatx professional d’advocat. Com a lletrat, és especialista en dret penal i en responsabilitat civil mèdica. Ell va ser qui va dur els casos contra els aparells de diàlisi defectuosos de Baxter, i el conegut com a cas Maeso, de contagi en massa d’Hepatitis C, en què va fer d’acusació.

Avui mateix, quan ha donat explicacions al pati de les Corts, Mata ha recordat que ara ja no és habitual que els diputats facen d’advocats i ha recordat que al principi de la democràcia, Cristina Almeida o Juan Mari Bandrés, van dur casos de molta importància mentre mantenien l’escó del congrés espanyol.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any